Tongue Twister: travallengües en anglès per jugar

Els embarbussaments o travallengües són fantàstics per a jugar amb la poesia. Enriqueixen el vocabulari, milloren la fluïdesa del llenguatge, estimulen la velocitat lectora, estimulen la imaginació, afavoreixen la comprensió lectora, provoquen el desig de memorització en els xiquets i xiquetes, reforcen el coneixement i sentit de la rima, transmeten informació... Voleu encara més? Doncs que són divertidíssims!

Al blog teniu un bon grapat de travallengües en castellà i català. Són una meravella per aprendre i practicar altre idioma, com ja sabeu. Hui us proposem que jugueuen anglès, amb els Tongue Twister, que és com es diuen en aquesta llengua. 

Us recomanem que entreu a la web de British Council i jugueu amb els més menudets (o els que esteu aprenent anglès i el vostre nivell és bàsic) amb els Tongue Twister. Orella preparada i... a jugar i practicar.

Podeu trobar-ne un grapat, també, amb diferent dificultat i nivells, en un apartat de la web de Plentifun.

Jugueu i passeu-ho requetebé i amb compte amb la llengua, que se us enredarà i les rialles us sortiran sense voler.

Juguem amb els embarbussaments i travallengües / Jugamos con los trabalenguas

Feia temps que no jugàvem amb els embarbussaments i hem pensat que el cap de setmana és fantàstic per a fer-ho en casa. Busquem llargs somriures, com a pessigolles en la llengua, jugant amb els travallengües / trabalenguas en família. S'animeu? Vinga, va... ací teniu un grapat de travallengües curts en català i tres més llargs en castellà i ja sabeu que al blog podeu trobar-ne molts més.

Travallengües:

Ala, baliga-balaga, vés a cabdellar fil fi.

A l'hort de ma tia entrava i sortia. Cullia codonys. Codonys collits pels caps dels dits.

Al pi alt escala hi cal, al pi xic no hi cal i si cal, du-li.

A pi xic escala no li cal, i si li cal du-li!

A mi sí que rés em fa, si la Sila fa midó.

Aquesta botella té tap, tap té; té tap i tapó, tap i tapó té.

Cap cap pla, cap al cap del replà.

De genollons genollons, collia collia, de genollons genollons, collia codonys; de genollades, codonyades, i amb els dits, codonys collits.

Dins cap cap cap un cap de corda.

Diu que n'era un que cada dos per tres s'aixecava a les quatre. De cinc a sis tenia set. Un dia es

Duc pa sec al sac, sec on soc i el suco amb suc

En quin cap cap? En cap cap cap!

Jo visc al bosc i busco vesc i visc del vesc que busco al bosc.L'estiba que estova l'Esteve, no és teva ni meva, sinó de l'Esteve.

No vull bull, quan el bull bull.

Pare, una haca l'he treta, l'altra haca l'ha trac?

Papa, la Pepa era a la popa i s'ha fet pupa amb una pipa.

Pere Prat Paret, pintor, premiat per Portugal per pintar platets petits, per posar pebre picant.

Poma, pera, ...qui li'n queda? qui li'n cau? Rata, aixeta, pany i clau.

Que te creus que te crec

Qui roba una arrova de roba no roba l'arrova, que roba la roba.

Quin quinquellaire, de quin pis, té quinqués que no es trenquin?.

Senyora, diu la senyora si s'anyora de la senyora.

Trabalenguas:

¿Quién es Lola?
Se murió Lola
¿Quién es Lola?
Lo lamento
¿Quién es mento?
Mentolatte
¿Quién es latte?
Lattecoco
¿Quién es coco?
Cocosete
¿Quién es sete?
Se te mete
¿Quién es mete?
Meteoro
¿Quién es oro?
Oro puro
¿Quién es puro?
Puro pan
¿Quién es pan?
Pampero
¿Quién es pero?
Perolito
¿Quién es Lito?
Tu abuelito

*

Favores
Favor con favor se paga,
favor con favor pagaré,
me favoreciste y te favorezco,
favoreciéndome te favoreceré.

*

¿Cómo como?
Si yo como como como,
y tú comes como comes.
¿Cómo comes como como?
Si yo como como como.

La il·lustració és de Tititi.

Estirem la llengua i juguem amb els travallengües / Estiramos la lengua y jugamos con los trabalenguas

Ens encanta jugar i enredar la llengua, ens encanten els embarbussaments i travallengües / trabalenguas. Podem jugar en diferents idiomes i sempre ens resulta igual de divertit perquè són difícils de pronunciar i és molt fàcil equivocar-se i això, si juguem amb els xiquets, és motiu de moltes rialles. Guaiteu, que a lo millor els menuts ho pronuncien més ràpid i millor que vosaltres.

Us deixem dos travallengües, en català i castellà que hem copiat de dos llocs webs que us recomanem per a que continueu jugant amb la poesia.

Embarbussaments en català

El que et dec, Didac, dic que és poc,
i, com et dic, no sóc ric,
si no t'ho pago d'un cop,
t'ho pagaré a poc a poc.


Trabalenguas en castellano -Cuento a la Vista-

Pata, Peta, Pita y Pota,
cuatro patas, con un pato
y dos patas cada una.
Cuatro patas, cada pata
con dos patas y su pato.
Pota, Pita, Peta y Pata.

La il·lustració és de Paola De Gaudio.

ABeCeBichos: llibre de poesia infantil per a jugar amb l'abecedari

Us abelleix jugar amb les paraules? Li fiquem un poquet de poesia al món dels xiquets? Doncs us recomanem el llibre de Daniel Nesquens, amb unes fantàstiques il·lustracions de Jacobo Muñiz, editat per Anaya Infantil y Juvenil: ABeCeBichos.

Cada doble pàgina es juga amb les paraules, alfabèticament:

Alegres avispas arrojan arroz al aire azul

Bebés ballena bucean buscando biberones

Conejos carteros comen caramelos color café

Elegantes elefantes esquían en el Everest

...

... i així poc a poc van desfilant aquests animals, lletra a lletra de l'abecedari. Un llibre fantàstic per a tots aquests prelectors que van descobrint les paraules -ara alfabèticament- i per als primer lectors, doncs dona joc a que ells també creen el seu abecedari poètic. 

Open publication - Free publishing - More anaya

¿Quién va allá?: jitanjáfora venezolana

 Per aquest divendres us proposem una jitanjáfora. Sempre ens agrada jugar, jugar amb el llenguatge i la poesia, compartir somriures i versos. Proveu a llegir-la entre dos -un adult i un xiquet o dos xiquets- marcant diferents ritmes en cada lectura i passeu-ho requetebé. 

¿Quién va allá?
Mama Anchenche
-¿Qué Chenche?
Chenchetena.
¿Qué tena?
Tenasà.
¿Qué sa?
Santiguà.
-¿Qué guà?
Guamangongo.
¿Qué gongo?
Gongopai.
-¿Qué pay?
Paisìcolo.
-¿Qué sìcolo?
Sicolombembe.
-¿Qué bembe?
Bembetumba?
-Qué tumba?
Tumbamuelle.
-¿Qué muelle?
Muellecaca.
-¿Qué caca?
Cacahuila.
-¿Qué huila?
Huilalai.
-¿Qué lai?
Lailomè.
-¿Qué me?
Que el cuento ya te lo conté.

La il·lustració és de Julie Morstad.

Les gregueries a l'escola i a l'institut / Las greguerías en la escuela y en el intituto

Ens ha encantat llegir el post que Paloma Martínez, professora de l'IES "Professor Manuel Broseta" de Banyeres de Mariola -Alacant-, i editora del blog Azul y Rojo -us aconsellem que li doneu una llarga mirada, perquè és força interessant- parlant sobre les famoses gregueries del gran escriptor Ramón Gómez de la Serna.

Després d'una explicació del que són les gregueries hi ha ficat exemples realitzats pels seus alumnes. Són alumnes de 2n. d'ESO i els resultats són originals i amb bon humor, com bones gregueries. Esperem que s'animeu i que en el proper curs s'ompliguen les clases de llengua i literatura -en castellà o en català, en Primària i Secundària- de gregueries.

Mireu el resultats:

Sopa de lletres poètica: generador de sopa de lletres

Cal tenir a la mà una sèrie de recursos per anar jugant amb la poesia. Hui us proposem crear una sopa de lletres, com la que hem creat nosaltres, sobre qualsevol tema al vontant de la poesia: paraules al voltant d'un poeta, un poema desglossat, recursos estilístics, etc.

Ho podem fer d'una forma molt fàcil amb el generador de sopes de lletres -un altre dels poemaquinaris que ens poden ajudar a jugar digitalemnt amb la poesia-. Podem introduïr fins 15 paraules diferents i el programa ens genera la sopa de lletres en format pdf., que podem imprimir. A més, podem crear-les en diferents llengües.

Per exemple, hem agafat unes estrofes del poema Otoño i hem creat aquesta sopa de lletres poètica. Als alumnes podem donar-los la sopa de lletres, amb les paraules barrejades i desprès de localitzar-les a la sopa de lletres jugar a armar els poemes (com en el joc del poema retallat).

Un recurs poètic contra l'avorriment estival: les gregueries

Ni una estona avorrits. Us proposem un recurs fantàstic contra l'avorriment, una recepta genial per a passar estones ben divertides. Una proposta barata i que crea adicció: observar, pensar i imaginar. Tan sols aquests tres requisits són necessaris per a crear gregueries. Aquest estiu ho he comentat amb els usuaris de la biblioteca, xiquets i jovens, i he quedat sorpresa, doncs no han sentit mai parlar de gregueries. Cal donar una solució ràpida: agafem com a model les gregueries de Ramón Gómez de la Serna.

Cuando una bicicleta pasa por lo alto del camino parece que el paisaje se haya puesto lentes

El sueño veraniego de la mecedora es ser trineo en un paisaje nevado

De los pañuelos que dicen ¡adiós! nacen las gaviotas

Las recetas de los médicos están escritas en letra microbiana para vencer mejor a los microbios

La jirafa es un caballo alargado por la curiosidad

El helicóptero es un sacacorchos que vuela

El pez más difícil de pescar es el jabón dentro del agua

El que se duerme con gafas parece estar leyendo un periódico de la noche del pasado

Los perros nos enseñan la lengua como si nos hubiesen tomado por el doctor

Monólogo significa el mono que habla solo

El perfume es el eco de las flores

La T es el martillo del abecedario

Comprovem que en tots aquests exemples són necessaris els tres requisits dels que us hem parlat; a més, el to d'humor necessari per a gaudir dels resultats (segons el propi Gómez de la Serna, les gregueries és una barreja de metàfores i humor). Ara... mireu al vostre voltant i fiqueu les neurones en marxa. Un objecte prou recorrent a l'estiu és el ventilador, doncs inventem-se una gregueria:

El ventilador centrifuga l'aire

Podeu llegir unes gregueries realitzades pels xiquets:

1. El dos es una pareja de cisnes en un estanque.

2. Una ventana abierta en el campo es un cuadro muy bien pintado.

3. Un libro abierto es un pájaro volando.

4. Los mejores tesoros están en los libros.

5. Las sillas son jirafas en el comedor.

6. En la tinta de un bolígrafo puede haber miles de historias maravillosas.

7. Un pelo en un papel es una raya que yo no he pintado.

Fàcil, original, enginyós,... un recurs de prosa poètica per anar jugant al llarg de tot l'estiu.

La il·lustració és de Yerka.

Jitanjáforas: poesia infantil con humor / Jitanjàfores: llegim-ne i creem-ne

I si aquest estiu llegim poesia, per què no aprofitem també per a crear-ne? Us proposem jugar amb les paraules i crear nous poemes d'una forma molt imaginativa. Inventem-se i escrivim "jitanjàfores" (no sabem si en català s'escriu corrèctament així, doncs ho hem consultat i no ens surt la paraula; en castellà s'anomenen "jitanjáforas").

Jitanjáfora és una forma de fer poesia on el més important és el joc de paraules, reals o inventades, i el sense sentit o irracionalitat de les oracions. Val tot, incloent la prosa poètica. L'origen d'aquest paraula surt del poeta cubà Mariano Brull i el seu poema Leyenda:

Filiflama alabe cundre
ala olalúnea alífera
alveolea jitanjáfora
liris salumba salífera.
...

El terme l'agafà el poeta Alfonso Reyes i des d'aleshores queda acunyat com un divertiment poètic, un disbarat amb humor. La jitanjáfora es va fer tan popular als anys trenta del segle XX que la RAE l'acceptà com a paraula. Todos, a sabiendas o no, llevamos una jitanjáfora escondida como alondra en el pecho, ens diu Alfonso Reyes.

Luís Javier Eguren Gutiérrez, al seu llibre Aspectos lúdicos del lenguaje. La jitanjáfora, problema lingüístico (Universidad de Valladolid, Secretariado de publicaciones e intercambio editorial) ens dona tres definiciones:

- Es pura irracionalidad, una voz inventada, sin ningún significado lógico, es un modo de poetizar, más valiente todavía.
- Denominamos un conjunto heterogéneo de hechos del lenguaje creados en toda lengua y en todo tiempo especialmente por los poetas y por los niños, situados en una indeterminada área prelingüística, los cuales se caracterizan por la ausencia caso total de significado lógico o contextual, que es sustituido por un complejo grupo de significados emocionales, rítmicos y pictóricos, y cuya finalidad nuclear es el juego con los sonidos del lenguaje.
- Voces de nuevo cuño sin significado conceptual el las que se juega con el sonido.

Hi ha una versemblança entre jitanjàfores i limericks, doncs aquests últims són, d'alguna manera, el seus antecedents; o millor dit, un símil europeu anterior a elles. Però, mentre les jitanjàfores són més lliures en la seua construcció, els limericks necessiten de la rima i la mètrica, malgrat que tenen en comú el disbarat lingüístic.

Tenim exemples per tot arreu. En els jocs infantils acompanyats de cançonetes es solen utilitzar les jitanjàfores:

Una, do, li, tuá, oso fete, colorete, de la limentá.

Sero bai, torne stai, díe míe, compañíe, seri maco, tico taco, ori bara, buru sau, yaba ribe, yoco loso, este mira por todo mun, napa saye de armasau, boi tres tiros, foi no fu.

I en les fòrmules per a tirar sort:

Una doli tuá

de la limentuá

osofete colorete

una doli tuá…

Pisa pisuela

color de ciruela,

vía vía o este pie,

no hay de menta ni de rosa

para mi querida esposa

que se llama doña Rosa.

Els mags solen utilitzar-la al realitzar els seus trucs:

Abracadabra

Frastraslafra sagrapa el calimestrol.

I també hi ha cançons infantils, algunes d'elles molt conegudes, jugant amb les jitanjàfores:

Super cali fragilistico espialidoso...

Un esplèndit exemple de jitanjàfora ens el mostra Emilio Ballagas, amb el seu Poema de la Ele

Tierno glú-glú de la ele

ele espiral de glú-glú.

En glorígolo aletear:

palma, clarín, ola, abril...

Tierno la-le-li-lo-lu,

verde tierno, glorimar...

ukelele...balalaika...

En glorígoro aletear,

libre, suelto, saltarín,
¡ tierno glúglú de la ele!

I el de Rafael Alberti:

El diablo liebre,

fiebre,notiebre,

sepilitiebre,

y su comitiva,

chiva,

estiva,

silipitriva,

cala,

empala,

desala,

traspala,a

puñala

con su lavativa.

Aprofitem per a recomanar-vos el llibre Antología Poética Jitanjáfora, d'Ediciones Sinmar (2000, col·lecció Jitanjáfora nº1)

Doncs bé, ara que ja sabem que són les jitanjàfores provem a inventar-se'n. Us asseguro que és un joc poètic molt, molt divertit; a més d'un recurs didàctic Excel·lent per tal que els xiquets descobreisquen que la poesia és pot convertir en un autèntic joc.

La il·lustració és de Luciana Feito.

Adivina, adivinarás, llibre d'endevinalles de Rosa Díaz

Ja estan prop les vacances d'estiu i cal anar recomanant llibres per a gaudir del temps d'oci. Recòrrer a les endevinalles és sempre un encert. L'editorial Anaya Infantil y Juvenil ha publicat Adivina, adivinarás, de Rosa Díaz Martínez (gran poeta i escriptora sevillana), amb il·lustracions de Ximena Maier -molt boniques, per cert, i encertades a l'endevinalla-.

És un llibre d'endevinalles original doncs cal destacar la imaginació de l'autora i la seua habilitat creativa, tot amb un llenguatge col·loquial i accessible. Tot el llibre esta versat sobre objectes coneguts de la vida quotidiana i actual.

Cal llegir atentament el pròleg d'Antonio Rodríguez Almodóvar, doncs ens ajuda a comprendre en tota la seua dimensió poètica les endevinalles creades per Rosa Díaz (a més podeu llegir també en aquest enllaç alguna de les endevinalles).

És un llibre d'endevinalles infantils d'una excel·lent qualitat literària i poètica, amb endevinalles enginyoses i genials. Una lectura refrescant i lúdica per aquest estiu.

Us fiquem una de les endevinalles:

Una señora que habla

con cien bocas de colores.

Enseña, distrae, engaña,

te deja en paños menores.

Es sabia y peca de lista

y es vulgar y hasta atontada,

entrometida, indiscreta

aunque esté bien informada.

Te da sueño y te lo quita,

te cuenta cuentos, te canta,

mas te obedece ensesuida

y cuando quieres calla.

Endevinalles de flors / Adivinanzas de flores

És ben curiós que hi hagen tan poques endevinalles de flors. Després de consultar diferents llibres d'endivinalles, en castellà i català, per adults i xiquets, quasi no n'hem trobat. D'entre totes elles hem seleccionats unes quantes i altres que s'hem inventat:

Alegren els camp

amb els seus colors

perfumen l'aire

amb els seus olors

(Les flors)

*

Quina és la flor

que porta al seu nom

les cinc vocals

(L'orquídea)

*

Sóc una flor ben humil

que sense fer penitència

sempre visto de morat.

(La violeta)

*

Vestida de roig tot el dia

al camp done alegria.

(La rossella)

*

Els meues arrels estan a l'aigua

i a l'aigua sempre visc,

molt perfum escampe

quan oberta estic.

(El nenúfar)

*

Com un brial per ballar

els meus pètals faig menejar.

De roig, blau i altres colors

done al jardí molta olor.

(La dàlia)

*

Careta sonrosada

amb cos espinós

per què quan t'abraçe

és tan dolorós?

(La rosa)

*

Si bé sóc de molts colors

tothom em diu que sóc clar;

em diuen vell i a mig any

mai no he pogut arribar.

(El clavell)

*

Jo sé d'una campaneta

que de tan fluix que toca
ningú la pot escoltar

llevat de la papallona

(La campànula)

*
Tul i no és tela,

pa, però no es menja.

Què és?

(El tulipan)

*

Visc en patis i balcons

donant color i bones raons,

soporto l'estiu i l'hivern

sempre que em regues un instant.

(El gerani)

*

Din-dilinc-dinc

al camp sona la campana

din-dilinc-dinc

sense fer soroll,

amb desgana.

(La campaneta)

*

Mon pare hem diu Maria

i ma mare Lluïsa

ara tú endevina

com hem diu la meua veïna.

(La marialluïsa)

*

Tincs dents, però no menge res;

jo o ell dit del revés.

T'acabe de dir qui és

(Dent de lleó)

*

La meua primera és mare

i mai ha parit;

la meua segona, selva,

que a ningú dona abric.

No pot caminar

i a tot arreu es fica a trepar.

(La mare-selva o lligabosc)

*

A tota hora gire el coll

sempre seguint el camí del sol.

(El girasol)

Pura como el aire puro,
perversa como un traidor,
rojo es su color oscuro
y su aroma embriagador.
(La rosa)
*
Unas manchas encarnadas
entre los trigales
son notas coloradas
que alegran a los zagales
(La amapola)
*
Soy la flor del indeciso
y del adivinador;
todos me arrancan los pétalos:
si, no, si, no, si, no.
(La margarita)
*
Ciento cincuenta y una vocal
cinco y artículo una flor dan.
(El clavel)
*
Es mi nombre derivado
del de la fruta prohibida;
yo soy flor medicinal
y soy muy bien conocida.
(La manzanilla)

A més podeu llegir poemes infantils sobre les flors punxant ací.

Endevinalles de la primavera

Unes quantes endevinalles per a jugar amb la primavera:

Quina cosa és

que tots els any ve

carregada de flors

de flaires i colors?

Entre el fred i la calor estic
ni suo, ni sóc fredolic.
Qui sóc?

No soc estació de metre,
tampoc estació de tren,
però soc una estació
que flors i olors té.
Qui sóc?

Mil colors enlluernant,
que d’olor omplin el camp.

Encenc les venes
de somnis d’amor.
Pinte les roses de colors
i les barrejo amb olors.
Qui sóc?

Endevina, endevineta
en quina estació
torna l’oroneta?

Després de l’hivern vinc
amb capa de flors
i enagües verdes sostinc.

Un mantell verd
que sobre el sòl s’estén
amb taques de colors
Què és?

La Terra es desperta
cada vegada que vinc,
papallones en saluden
donant un brinc.

Com un llamp d’amor
omplic els cors de colors.
I tota la natura esclafeix,
per tot arreu reneix.

La il·lustració és d'Ai Shinohara.

The tongue twister: embarbussaments en anglès

Ja hem parlat moltes vegades que els embarbussaments són un dels jocs poètics que més agraden als xiquets i xiquetes. Per què no ho aprofitem per a introduïr-los en l'aula d'idiomes? Sempre és més fàcil aprendre una llengua jugant, així doncs, aprofitem-ho.

Us recomanem li doneu una ullada a The tongue twister Database, on podem trobar una gran selecció, amb diferents graus de pronunciació:

Six sick slick slim sycamore saplings.

Purple Paper People, Purple Paper People, Purple Paper People

Red lorry, yellow lorry, red lorry, yellow lorry.

A box of biscuits, a batch of mixed biscuits

Can you can a can as a canner can can a can?

Is this your sister's sixth zither, sir?

Pope Sixtus VI's six texts.

I slit the sheet, the sheet I slit, and on the slitted sheet I sit.

Shy Shelly says she shall sew sheets.

One smart fellow, he felt smart

Two smart fellows, they felt smart

Three smart fellows, they all felt smart

Friendly Frank flips fine flapjacks.

Lovely lemon liniment.

My dame hath a lame tame crane,

My dame hath a crane that is lame.

A flea and a fly in a flue

Said the fly "Oh what should we do"
Said the flea" Let us fly
Said the fly"Let us flee"
So they flew through a flaw in the flue.

Endevinalles sobre l'hivern: juguem amb la poesia i el fred

 

Volem compartir amb tots vosaltres un recull d'endevinalles, en català, sobre l'hivern. Les endevinalles les hem dividides en dos apartats: endevinalles meteorològiques -sobre el clima- i endevinalles sobre la vestimenta d'hivern. Aquesta vegada hem ficat les solucions. Esperem us siga útil:

Endevinalles de l'hivern: el clima

Sóc fred i fosc i plujós,

els pobres fugen de mi

com si els empaités un gos,

i els rics s'amaguen a casa

tot cercant-hi un bon redós.

(l'hivern)

*

Què és allò que espanta tant
que en fuig tothom a l’instant?(la pluja)

*

Sempre que et toco no em veus,
volo sense tenir ales,
xisclo sense tenir boca,
i faig mal moltes vegades.(el vent)

*
A l'hivern que és quan tinc vida, /tota la gent m'avorreix.

A l'estiu, que em quedo a casa, /tothom va darrera meu.

(El gel)

*

Un llençol apedaçat
punta d’agulla no hi ha tocat.

(els núvols)

*

Brama, brama com un bou

i enlluerna com l'or.

Què són?

(el llamp i el tro)

*

Què és allò que espanta tant,

que en fuig tothom a l'instant?

(la pluja)

*

Una cosa blanca, blanca,

s'agafa i no s'aguanta.

(la neu)

*

Corre molt i no el veus gens,

i et molesta quan el tens.(El fred)

*

Què és allò que

el foc no pot escalfar?

(La neu)

*

Jo sóc fill de l'aigua,

fill ben natural,

i a ésser aigua torno

sense fer cap mal.

(El gel)

*

Les caputxes de Na Lionor

tapen les muntanyes, però els rius no.

(la neu)

*

Sóc un cos que ningú no ha vist

però visc entre els mortals;

i el dia que jo falti

moriran homes, plantes i animals.

(L'aire)

*

Davant vostre sempre estic

i no em veieu ni m'agafeu,

no tinc cap color en petit

i en gros som de lo més blau.

(L'aire)

*

Ningú no em veu,

però amb l'ai al cos

jo em trobo contínuament;

a l'hivern sóc molestós

i a l'estiu em cerca la gent.

(l'aire)

*

Sense mullar-se molt ni poc,

neix enmig d'aigua i de llum

i brama quan li fan llum.

(el tro)

*

El sol la vida em dóna,

i ell em sol acabar.

Faig a la gent admirar

i encara que la gent em forma

a l'aire me'n torno a anar.

(La boira)

*

Una cosa que a tot arreu es posa

i al mar no gosa.

(la neu)

*

Vole sense ales,

xiule a tota hora

i ningú em veu ni em toca

(el vent)

*

Barrabàs truca a la porta

amb un ram de flors que porta;

no són fulles ni és ram,

Barrabàs se'n porta el camp.

(el vent)

*

Què és allò que vola

i mai no s'atura?

(el vent)

*

Segur que ningú no m'ha vist

tot i que toco tothom;

sense boca faig xiulets,

sense ales volo pel món.

(el vent)

*

Les muntanyes enfarina,

però agafada és massa fina.

(la neu)

*

Ho sabràs endevinar?

Una dama amb mantell blanc

que ho cobreix tot menys el mar,

on es fon just arribar.

(la neu)

*

Abundància de confetti

que els nuvols ragen de dalt;

al ciutadà fa respecte,

i al pagès, no li fa mal.

(la pluja)

*

Jo sóc fill rígid de l'aigua

glaçada a causa del fred;

no tinc vida, però guardo

els aliments ben sencers.

(el gel)

*

Jo sóc un estat de l'aigua

especialment a l'hivern,

que corona les muntanyes

acompanyant freda neu.

(el gel)

*

En el cel m'he format blanc i gelat,

caic com una boleta /i reboto com una pedreta.

(la calamarsa)

*

Estiu i hivern

s'està al terrat,

fred ni calor

no ha sentit mai.

(el parallamps)

*

No veus el sol, /no veus la lluna,

i si està al cel /no veus cosa ninguna.

(la boira)

 *

Il·lustració de Barbara Lavallee

Endevinalles de l'hivern: la vestimenta...

Tinc cins habitacions,

cadascuna amb una persona

i a l'hivern quan fa fred

estan tots abrigadets.

Què és?

(els guants)

*

Porto cinc celdetes,

per cinc llogaters;

i els cinc conservo

ben calentonets.

(els guants)

*

De dia trota que trota

i de nit obri la bocota.

(la sabata)

*

Dos germanets

ben igualets;

quan són vellets,

obrin els ullets.

(els calcetins)

*

Una senyora se'n va al mercat:

-Posi-me'n un, posi-me'n dos,

posi-me'n tres, posi-me'n quatre,

posi-me'n cinc; no me'n posi més

que prou en tinc.

(els guants)

*

Pelut per fora, pelat per dins,

a l'hivern cerca'm, mai a l'estiu.

Jo tinc dos braços, mes mans no tinc,

però de les dames sóc ver amic.

(l'abric de pell)

*

No sóc cargol ni bolet

i la pluja em fa sortir,

si cau aigua m'estarrufo

i si fa sol estic pansit.

(el paraigües)

*

Igual que una Magdalena,
ploro si em fan treballar,
i no m’asseco les llàgrimes
fins que el cel s’ha asserenat.

(el paraigües)

*

Al cor de l'hivern em cerquen

perquè els doni escalfor,

i a l'estiu no volen veure'm

i em fan jeure en un racó.

(L'estufa)

*

Sabeu què podria ser

que quan fa bo s'està a casa

i quan plou surt al carrer?

(El paraigua)

*

Té esquerdes i no és miloca,

té tela i no és anyell,

té molles i no és rellotge.

(el paraigua)

*

Tamany d'una perola,

té ales però no vola.

(el barret)

*
Envolte colls i collets,
 tant d'elles com d'ells.
(la bufanda) 

*

Endevinalles del cos humà / Adivinanzas del cuerpo humano

Dins de l'àrea de ciències de Coneixement del Medi, quan treballem el cós humà i les seues parts, ens pot venir molt bé realitzar jocs amb les endevinalles. les endevinalles són jocs poètics que agraden molt als xiquets. Podem crear les nostres pròpies endevinalles o llegir-ne.

A internet podem trobar diferents webs on apareixen aquestes endevinalles, en castellà o en català. Entre totes aquests webs hem realitzat una selecció de les que ens ha paregut més interessant:

Llibres d'endevinalles del cos humà:

-¿Qué parte del cuerpo es? Editorial Libsa, Col. ¿Qué ... es? (en castellà)

-Mar Vidal. El meu cos. Beascoa, Col. Adivina adivinanzas? (està també en castellà)

-Carme Alcoverro. El cos humà. Barcanova, Col. El tresor de les endevinalles (en català)

Webs d'endevinalles del cos humà:

-Adivinanzas del cuerpo humano, a la web de Palabras Amigas (en castellà), un lloc del que ja hem parlat i que ens pareix molt interessant.

- Adivinanzas del cuerpo, A web de Pequeños Grandes Amigos

-Adivinanzas del cuerpo humano, a la web d'Adivina, adivinanza

-Adivinanzas del cuerpo humano, a la web de 123 Teach Me

-Adivinanzas del cuerpo humano, a la web de Garabato

-Selección de adivinanzas para educadores (sobre el cuerpo humano), a la web de Solidaridad

-Adivinanzas de partes del cuerpo humano, a la web de Unidad de Medios y Comunicaciones Eléctricas

-Endevinalles del cos humà, a la web d'Àngel Daban

La il·lustració és de Joan Miró.

Trencaclosques poètic

LLegint poesia gatuna... un trencaclosques per a jugar. Fàcil! Proveu de fer-ho! És divertit descobrir la image. Què és?

Jigsaw Puzzle by Crazyprofile.com

Juguem i creem endevinalles

El joc de les endevinalles sempre és un bon recurs per iniciar les classes. Hi ha molts llibres i llocs webs amb endevinalles, en castellà i català, dels que hem parlat en aquest bloc i que podeu consultar.

Les endevinalles infantils són un bon exercici de memòria, de gimnasia mental...desenvolupen l'agilitat i la lògica. A més a més, s'utilitzen per augmentar el vocabulari dels més menuts. Podem crear-ne sobre qualsevol tema que ens interesse o treballem a classe.

Us recomanem que li doneu una ullada a les originals endevinalles creades pels xiquets i xiquetes de 5è del col·legi "Es Liceu" de Pont Inca -Marratxi-. Hi trobem endevinalles d'animals, de vegetals i d'objectes. Són creatives, originals, en bona rima i ens poden servir d'exemple per a crear-ne nosaltres.

Ací en teniu unes quantes d'aquests creatius alumnes:

El meu cos és un pal
i duc una perruca,
a vegades molt bruta.

*
Què sóc?

És verd i no és juliverd,
és groc i no és albercoc,
té espines i no és peix,
té corona i no és un rei.
Què és?

*

És rodona i du corona,
i per dins du caramels
petits com una micona.
Què és?

*

Flor blanca com la neu
i té nom de persona.
A l’escola n’hi ha moltes,
com sa nostra tutora.
Què és?

*

Petit com una goma,
Negre com el carbó.
Li agrada cantar,
però no ballar.
Qui és?

*

Petit i pelut com un ratolí,
menja pinso i és molt fi.
Què és?

*

Sóc marró com el torró
o negre com el carbó.
A l’hivern vaig a dormir,
Per al fred no sentir.

Qui sóc?

Fàcils o difícils? Les solucions a la seua pàgina web.

Juego de palabras: endevinalles i embarbussaments

Un lloc web molt divertit és el de Juego de palabras, on podem jugar amb les endevinalles i els embarbussaments.

Podem, a més a més, enviar els nostres travallengües i endevinalles i compartir-les amb xiquets i xiquetes de parla hispana.

Gaudiu amb el joc de les paraules!

La il·lustració és de Janet Nelson.

Endevinalles d'animals per a l'estiu: les nostres endevinalles

Us proposem, aquesta vegada, crear les vostres endevinalles partint de les magnífiques il·lustracions corporals, il·lustratiumans, de Kansara. Us animeu? Doncs, som-hi!

Endevinalles per a jugar a l'estiu

Podem jugar de moltes maneres amb les endevinalles. A l'Escola Municipal Casas (Barcelona) ho han fet amb capses i després les han penjades a la web. Capses d'endevinalles és un recurs molt original on, a més, s'aprofita les NTs.

Les endevinalles i els seu muntatge i disseny han estat realitzades pels xiquets de 5è de Primària. Aquest curs acadèmic han realitzat un nou treball sobre les endevinalles, en aquest cas al vontant dels animals, Adivina, qué animal és? -de 2n. de Primària, en castellà-.

Un lloc molt web molt ben treballat i amb un disseny atractiu per a la gent menuda.

I per anar estrenant el bon temps ací teniu unes endevinalles sobre l'estiu:

Rodó, botó,

penjat al cel,

pilota de foc

amb raig de mel.

De la nit fuig

i de dia surt.

Què és?

És un temps de calor,

d'oci i migdiada,

de platja i muntanya

i nit estrellada.

Què és?

A la llengua,

molt xuclat

i sempre gelat,

un sol pal ha restat.

Què és? o Què era?

Un paraigües d'estiu

que fuig de la pluja.

Què és?

Al mig de l'any estic

i envoltat d'onze germans

encete un estiu bonic.

Què és?

S'accepten solucions a aquests embolics. Us recordem que a la dreta d'aquest bloc, dins l'apartat Juguem amb la Poesia, hi teniu també un grapat de llocs on hi trobareu més endevinalles.