Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris rondes infantils. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris rondes infantils. Mostrar tots els missatges

16.9.13

Comença el curs, comencem a jugar amb la poesia / Empieza el curso, empezamos a jugar con la poesía

Juguem amb la poesia? -il. Giulia Tomai-

És moment de començar a jugar amb la poesia, a la par que comencem l'escola. Hi ha un bon grapat de rondes infantils que s'han convertit en clàssiques i tothom coneix, però també és veritat que hi ha moltes adaptacions geogràfiques de les mateixes.

Per exemple, Nieve que cortas patita és un d'aquests poemes encadenats que hem recitat a casa i al col·le i que cadascú té la seua "familiar" versió -a qué si?. Us fiquem aquest poema i seria interessant que el llegireu a classe i que aportareu la vostra versió. Aquests tipus de poemes són uns fantàstic exercicis mnemotècnics, a més de superdivertits.

Nieve que cortas patita
-Nieve que cortas patita,
¿por qué sois mala?
-Yo no soy mala;
el sol es malo,
me derrite a mí.

-Sol que derrites nieve,
nieve que cortas patita,
¿por qué sois malo?
-Yo no soy malo;
la nube es mala,
que me ataja a mí.

-Nube que atajas sol,
sol que derrites nieve,
nieve que cortas patita,
¿por qué sois mala?

-Yo no soy mala;
el viento es malo,
que me lleva a mí.

-Viento que llevas nube,
nube que atajas sol,
sol que derrites nieve,
nieve que cortas patita,
¿por qué sois malo?

-Yo no soy malo,
la pared es mala,
que me ataja a mí.

-Pared que atajas viento,
viento que llevas nube,
nube que atajas sol,
sol que derrites nieve,
nieve que cortas patita,
¿por qué sois mala?

-Yo no soy mala;
mala es la rata
que me cava a mí.

-Rata que cavas pared,
pared que atajas viento,
viento que llevas nube,
nube que atajas sol,
sol que derrites nieve,
nieve que cortas patita,
¿por qué sois mala?
-Yo no soy mala;
malo es el gato
que me come a mí.

-Gato que comes rata,
rata que cavas pared,
pared que atajas viento,
viento que llevas nube,
nube que atajas sol
sol que derrites nieve,
nieve que cortas patita,
¿por qué sois malo?
-Yo no soy malo;
malo es el perro,
que me mata a mí.

-Perro que matas gato,
gato que comes rata,
rata que cavas pared,
pared que atajas viento,
viento que llevas nube,
nube que atajas sol,
sol que derrites nieve,
nieve que cortas patita,
¿por qué sois malo?
-Yo no soy malo;
malo es el palo,
que me mata a mí.

-Palo que matas perro,
perro que matas gato,
gato que comes rata,
rata que cavas pared,
pared que atajas viento,
viento que llevas nube,
nube que atajas sol,
sol que derrites nieve,
nieve que cortas patita,
¿por qué sois malo?

-Yo no soy malo;
malo es el fuego,
que me quema a mí.

-Fuego que quemas palo,
palo que matas perro,
perro que matas gato,
gato que comes rata,
rata que cavas pared,
pared que atajas viento,
viento que llevas nube,
nube que derrites nieve,
nieve que cortas patita,
¿por qué sois malo?
-Yo no soy malo;
el agua es mala,
que me apaga a mí

.-Agua que apagas fuego,
fuego que quemas palo,
palo que matas perro,
perro que matas gato
gato que comes rata,
rata que cavas pared,
pared que atajas viento,
viento que llevas nube,
nube que atajas sol,
sol que derrites nieve,
nieve que cortas patita,
¿por qué sois mala?
-Yo no soy mala;
el buey es malo,
el buey es malo,
que me bebe a mí.

-Buey que bebes agua,
agua que apagas fuego,
fuego que quemas palo,
palo que matas perro,
perro que matas gato,
gato que comes rata,
rata que cavas pared,
pared que atajas viento,
viento que llevas nube,
nube que atajas sol,
sol que derrites nieve,
nieve que cortas patita,
¿por qué sois malo?
-Yo no soy malo;
malo es el hombre,
que me mata a mí.

-Hombre que matas buey,
buey que bebes agua,
agua que apagas fuego,
fuego que quemas palo,
palo que matas perro,
perro que matas gato,
gato que comes ratón,
ratón que cavas pared,
pared que atajas viento,
viento que llevas nube,
nube que atajas sol,
sol que derrites nieve,
nieve que cortas patita,
¿por qué sois malo?
-Yo no soy malo;
mala es la muerte,
que me mata a mí.

10.11.09

Tirallongues per a jugar amb la poesia / Retahilas para jugar con la poesía



El joc és el millor inici per a començar a endinçar-se en la poesia. Abans, amb els jocs de carrer, es jugava emprant la poesia sense adonar-se'n. Es botava cantant, es saltava a la corda cantant, es corria cantant, es... i sempre en cada joc hi ha via un poema o una canço que ens acompanyava. Ara, com que el carrer ja no és un lloc de jocs (llevat dels pobles més menuts), cal recuperar aquestes cançonetes, que formen part del nostre folklore, en castellà, català, galleg, euskera, bable,...

Les tirallongues / retahílas són molt divertides i lúdiques. Sempre jugant amb el llenguatge poètic, hui us invitem a llegir-ne un grapat:

¿Dónde?
—¿Dónde?—
En la casa del conde
que te pele y que te monde,
que te quite esas orejas
y que te ponga otras más viejas.

—¿Dónde?—
En la casa del conde,
que te pele y que te monde,
que te quite esas orejas,
que ya las tienes viejas.
*
Peu, polidó
Peu, polidó, de la Margarideta
Peu, polidó, de la Margaridó.
Li tocarem la mà a la Margarideta,
li tocarem la mà a la Margaridó.
Li tocarem el peu,...
(el cap, la panxa, el nas,...)
*
Paso, pasoPaso, paso,
que mañana me caso
con un payaso
vestido de raso.
*
¿Qué pasa?
—¿Qué pasa?—
La saliva por la garganta,
el tren por la vía
y el brazo por la manga.
—¿Qué pasa?—
Un burro por tu casa.
—¿Que pasa?—
La bandera por tu casa.
—Por la mía ya pasó.—
Y en la mía se quedó.
*
Barbarum
Allà a l’Etiopia hi havia un rascallum.
Tenia una gran barba
li deien Barbarum.
Barbarum, (6)
Se’n va anar a la guerra
jugant al pim, pam, pum,
En veure’l tots cridaven:
mireu en Barbarum!
*
Tenía una paloma
Tenía una paloma,
punto y coma,
pero ya se ha ido,
punto y seguido.
Se fue a Marte,
punto y aparte.
Era un animal
muy sensacional.
Punto y final.
*
El mosquit
Un mosquit eixerit,
si has badat,
t’ha picat!
Ui, ui, ai, ai,
ui, ui, ai!

La il·lustració és d'Alê Abreu.

19.11.08

Nieve que cortas patita, poesia oral encadenada

Una bona manera de jugar amb els poemes i la memòria és recitant poemes encadenats, rondes infantils. Comencen sempre d'una forma senzilla i, poc a poc, van acumulant versos, tot amb una trama llògica que facilita el joc als més menuts.

Nieve que cortas patita és un bon exemple del que diem -hi ha moltes versions d'aquest poema):

NIEVE QUE CORTAS PATITA

-Nieve que cortas patita,
¿por qué sois mala?
-Yo no soy mala;
el sol es malo,
me derrite a mí.

-Sol que derrites nieve,
nieve que cortas patita,
¿por qué sois malo?
-Yo no soy malo;
la nube es mala,
que me ataja a mí.

-Nube que atajas sol,
sol que derrites nieve,
nieve que cortas patita,
¿por qué sois mala?

-Yo no soy mala;
el viento es malo,
que me lleva a mí.

-Viento que llevas nube,
nube que atajas sol,
sol que derrites nieve,
nieve que cortas patita,
¿por qué sois malo?

-Yo no soy malo,
la pared es mala,
que me ataja a mí.

-Pared que atajas viento,
viento que llevas nube,
nube que atajas sol,
sol que derrites nieve,
nieve que cortas patita,
¿por qué sois mala?

-Yo no soy mala;
mala es la rata
que me cava a mí.

-Rata que cavas pared,
pared que atajas viento,
viento que llevas nube,
nube que atajas sol,
sol que derrites nieve,
nieve que cortas patita,
¿por qué sois mala?

-Yo no soy mala;
malo es el gato
que me come a mí.

-Gato que comes rata,
rata que cavas pared,
pared que atajas viento,
viento que llevas nube,
nube que atajas sol
sol que derrites nieve,
nieve que cortas patita,
¿por qué sois malo?

-Yo no soy malo;
malo es el perro,
que me mata a mí.

-Perro que matas gato,
gato que comes rata,
rata que cavas pared,
pared que atajas viento,
viento que llevas nube,
nube que atajas sol,
sol que derrites nieve,
nieve que cortas patita,
¿por qué sois malo?

-Yo no soy malo;
malo es el palo,
que me mata a mí.

-Palo que matas perro,
perro que matas gato,
gato que comes rata,
rata que cavas pared,
pared que atajas viento,
viento que llevas nube,
nube que atajas sol,
sol que derrites nieve,
nieve que cortas patita,
¿por qué sois malo?

-Yo no soy malo;
malo es el fuego,
que me quema a mí.

-Fuego que quemas palo,
palo que matas perro,
perro que matas gato,
gato que comes rata,
rata que cavas pared,
pared que atajas viento,
viento que llevas nube,
nube que derrites nieve,
nieve que cortas patita,
¿por qué sois malo?

-Yo no soy malo;
el agua es mala,
que me apaga a mí

.-Agua que apagas fuego,
fuego que quemas palo,
palo que matas perro,
perro que matas gato
gato que comes rata,
rata que cavas pared,
pared que atajas viento,
viento que llevas nube,
nube que atajas sol,
sol que derrites nieve,
nieve que cortas patita,
¿por qué sois mala?

-Yo no soy mala;
el buey es malo,
el buey es malo,
que me bebe a mí.

-Buey que bebes agua,
agua que apagas fuego,
fuego que quemas palo,
palo que matas perro,
perro que matas gato,
gato que comes rata,
rata que cavas pared,
pared que atajas viento,
viento que llevas nube,
nube que atajas sol,
sol que derrites nieve,
nieve que cortas patita,
¿por qué sois malo?

-Yo no soy malo;
malo es el hombre,
que me mata a mí.

-Hombre que matas buey,
buey que bebes agua,
agua que apagas fuego,
fuego que quemas palo,
palo que matas perro,
perro que matas gato,
gato que comes ratón,
ratón que cavas pared,
pared que atajas viento,
viento que llevas nube,
nube que atajas sol,
sol que derrites nieve,
nieve que cortas patita,
¿por qué sois malo?
-Yo no soy malo;
mala es la muerte,
que me mata a mí.

La il·lustració és de Lehel Kovacs.

7.6.08

Cantar, tocar y jugar: llibre de rondes i jocs musicals per a xiquets

Aprofitem les noves tecnologies per a llegir llibres que d'altra manera ens seria força difícil. En format pdf. podem gaudir de l'interessant llibre de Pilar Posada Saldarriaga, Cantar, tocar y jugar. Juegos musicales para niños, editat per la Universitat d'Antioquia (Medellín, Colombia).
Podeu llegir-lo i descarregar-se'l punxant ací. Cantar, tocar y jugar és una recopilació de jocs tradicionals musicals adreçada a un ampli públic: xiquets, pares, mestres d'Educació Infantil i Primària, mestres de música...
S'han reunit cinquanta jocs seguint una sèrie de característiques comuns, tot en dèu capítols:
-Rondas con personaje central
-Rondas con gestos y acciones
-Rondas con persecución
-Juegos de palmas
-Juegos de hileras y filas
-Juegos de hileras endrentadas
-Juegos con objetos
-Juegos acumulativos
-Juegos con gestos
-Juegos predancísticos
Al final del llibre s'amplia la informació i selecció amb un glossari i l'origen de les versions recopilades.
Un llibre molt interessant sobre el folklore popular infantil de Colombia del que podem aprofitar per a difondre a l'aula i conèixer com juguen els xiquets en altres indrets, a més d'adonar-se'n de com molts d'aquests jocs i cançons són iguals a les dos bandes de l'Atlàntic. Us el recomanem.
La pájara pinta
(Ronda con personaje central)
Estaba la pájara pinta
sentadita en su ramo'e limón.
Con el pico recoge la rama,
con la rama recoge la flor.
¿Ay, ay, ay!
¿Dónde estará mi amor?
Me arrodillo
al pie de mi amante
Me levanto
con fiel y constante.
Dame la mano,
dame la otra,
dame un besito
que sea de tu boca.

6.9.07

Rondes infantils: recitar, cantar i jugar

Les rondes infantils són jocs col·lectius dels xiquets que es transmeten per tradició oral. Es canten com rimes i fent rondes amb moviment. Les rondes infantils porten al seu darrere renou, joc i molta poesia. És així que cal aprofitar aquestes rondes per a jugar, transmetre el nostre folklore i anar introduint la poesia entre els més menuts.
Un lloc web lúdic, estèticament molt atractiu i amb moltes cançons populars infantils és Rondas Infantiles, Està realitzat per la Universitat de Guadalajara -Mèxic- per a fomentar el seu folklore. És un lloc que cal visitar amb els xiquets, amb els alumnes, doncs està adreçat a ells (necessita el plug-in de FLASH per a veure-la i escolatar-la, que es pot descarregar des de la pròpia pàgina). I després... a jugar. La millor manera d'aprendre és sempre jugant.

Cucú, cucú
Cucú, cucú,
cantaba la rana,
Cucú, cucú,
debajo del agua.
Pasó un marinero,
Cucú, cucú,
llevando romero.
Cucú, cucú,
pasó una criada,
Cucú, cucú,
llevando ensalada.
Cucú, cucú,
pasó un caballero,
Cucú, cucú,
con capa y sombrero.
Cucú, cucú,
pasó una señora,
Cucú, cucú,
llevando unas moras.
Cucú, cucú,
le pedí un poquito;
Cucú, cucú,
no me quiso dar.
Cucú, cucú,
me puse a llorar.

Muy buen día, su señoría
-Muy buen día, su señoría.
-Mantantiru-Liru-Lá!
-¿Qué quería su señoría?
-Mantantiru-Liru-Lá!
-Yo quería una de sus hijas,
-Mantantiru-Liru-Lá!
-¿Cuál quería su señoría?
-Mantantiru-Liru-Lá!
-Yo quería la más bonita,
-Mantantiru-Liru-Lá!
-¿Y qué oficio le pondremos?
-Mantantiru-Liru-Lá!
-Le pondremos de modista,
-Mantantiru-Liru-Lá!
-Ese oficio no le agrada,
-Mantantiru-Liru-Lá!
-Le podremos de pianista,
-Mantantiru-Liru-Lá!
-Ese oficio no le agrada.
-Mantantiru-Liru-Lá!
-Le pondremos de cocinera.
-Mantantiru-Liru-Lá!
-Ese oficio no le agrada.
-Mantantiru-Liru-Lá!
-Le pondremos de ........
-Mantantiru-Liru-Lá!
-Ese oficio sí le agrada,
-Mantantiru-Liru-Lá!
-Celebremos todos juntos.
-Mantantiru-Liru-Lá!



El patio de mi casa
El patio de mi casa

es particular,
cuando llueve se moja
como los demás.
Agáchate

y vuélvete a agachar,
que los agachaditos
si saben bailar.