Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris poemes infantils i juvenils en italià. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris poemes infantils i juvenils en italià. Mostrar tots els missatges

30.8.17

Abbiamo fame di tenerezza / Tenim fam de tendresa: poesia de


Sempre... tenim fam de tendresa, de carícies i abraçades, d'una mà amiga, de besades i paraules boniques, de poesia.

Abbiamo fame di tenerezza,
in un mondo dove tutto abbonda
siamo poveri di questo sentimento,
che è come una carezza
per il nostro cuore.
Abbiamo bisogno di questi piccoli gesti
che ci fanno stare bene.
La tenerezza
è un amore disinteressato e generoso,
che non chiede nient’altroitalia
che essere compreso e apprezzato.


Tenemos hambre de ternura,
en un mundo donde todo abunda
somos pobres de este sentimiento,
que es como una caricia
para nuestro corazón.
Necesitamos estos pequeños gestos
que nos hacen sentir bien.
La ternura
es un amor desinteresado y generoso,
que no pide nada más
que ser incluido y apreciado.
(Alda Merini) 

Tenim gana de tendresa,
en un món on tot abunda
som pobres en aquest sentiment,
que és com una carícia
per al nostre cor.
Necessitem aquests petits gestos
que ens fan sentir bé.
La ternura
és un amor desinteressat i generós,
que no demana res més
que sigui entès i apreciat.
(Alda Merini)

Les il·lustracions són de Kiyo Tanaka

28.2.15

Fammi giocare solo per gioco / Deixa'm jugar sols per divertir-me: poesia de Bruno Tognolini


Una de les coses més boniquetes de la infància, de les que més plaer donen, és el joc. Jugar per jugar, jugar amb els amics, compartir temps divertint-se. Amb els jocs aprenem i es socialitzem, que és molt important, però no cal buscar objectius al joc, el que cal és jugar per jugar, com bé diu aquest poema, Diritto al gioco -que està en italià, però que segur sabreu llegir i comprendre fàcilment-. Des d'ací reivindique el joc i la poesia.

Diritto al gioco

Fammi giocare solo per gioco
Senza nient’altro, solo per poco
Senza capire, senza imparare
Senza bisogno di socializzare
Solo un bambino con altri bambini
Senza gli adulti sempre vicini
Senza progetto, senza giudizio
Con una fine ma senza l’inizio
Con una coda ma senza la testa
Solo per finta, solo per festa
Solo per fiamma che brucia per fuoco
Fammi giocare per gioco

La il·lustració és de Ella Okstad.

10.11.12

Immaginazione e sentimento: poesia d'Alda Merini


Bambino,
se trovi l’aquilone della tua fantasia
legalo con l’intelligenza del cuore.
Vedrai sorgere giardini incantati
e tua madre diventerà una pianta
che ti coprirà con le sue foglie.
Fa delle tue mani due bianche colombe
e portino la pace ovunque
e l’ordine delle cose.
Ma prima di imparare a scrivere
guardati nell’acqua del sentimento.


La ilustració és de Galia Zynko-Галя Зинько

10.8.12

Recepta per fer una poesia / Receta para hacer una poesía / Ricetta per una poesia


Ens agrada la web de poesia infantil italiana L'angolo della poesia, un lloc on trobar molts poemes en italià, escrits per adults i pels propis xiquets i xiquetes, amb temàtica variada. D'aquest lloc hem copiat el poema següent:

Come si fa una poesia
(Roberto Piumini)

Per fare la poesia
si prende una p
come pialla, pasta, pietra;
poi si prende una o
come oro, ombra, orizzonte;
poi si prende una e
come erba, edera, esilio;
poi si prende una s
come sole, sale, silenzio;
poi si prende una i
come io, isola, Icaro;
poi si prende una a
come acqua, arancia, ala,
poi si mettono insieme senza odio,
senza noia,
senza fretta, senza rabbia,
senza malinconia,
e si fa la poesia.

Aquest poema ens pot ajudar, molt bé, a crear el nostre propi poema sobre la poesia:

Per fer una poesia
es pren una p
com palla, poma, pau;
després es pren una o
com or, orquestra, oliva
...
*

Para hacer una poesia
se toma una p
como paz, pis, puente;
después se toma una o
como orondo, ósculo, oro
...

Cada xiqueta i xiquet pot crear els seus propis versos sobre la poesia. A què és fàcil? Proveu-ho i ja ens contareu.
...

La il·lustració és de Yuliya Somina.

4.4.12

Canzone: "Doni" / Cançó: el regals de les estacions


Cada estació de l'any ens fa una sèrie de regals, tots bonics i ben diferents. Hi ha una cançoneta italiana que ben bé exposa els regals que la natura ens dona en cada estació:

Doni

Primavera vien danzando
vien danzando alla tua porta.
Sai tu dirmi che ti porta?
Ghirlandette di farfalle,
campanelle di vilucchi,
quali azzurre, quali gialle;
e poi rose, a fasci e a mucchi.

E l'estate vien cantando,
vien cantando alla tua porta:
Sai tu dirmi che ti porta?
Un cestel di bionde pesche
vellutate, appena tocche,
e ciliegie lustre e fresche,
ben divise a mazzi e a ciocche.

Vien l'autunno sospirando,
sospirando alla tua porta.
Sai tu dirmi che ti porta?
Qualche bacca porporina,
nidi vuoti, rame spoglie,
e tre gocciole di brina,
e un pugnel di foglie morte.
E l'inverno vien tremando,
vien tremando alla tua porta.
Sai tu dirmi che ti porta?
Un fastell d'aridi ciocchi,
un fringuello irrigidito;
e poi neve neve a fiocchi
e ghiacciuoli grossi un dito.

La tua mamma vien ridendo,
vien ridendo alla tua porta.
Sai tu dirmi che ti porta?
Il suo vivo e rosso cuore,
e lo colloca ai tuoi piedi,
con in mezzo ritto un fiore:
Ma tu dormi e non lo vedi!

La il·lustració és de Barbara Issa.

29.8.11

Caro albero meraviglioso / Estimat arbre meravellós: poesia de sesibilització als arbres


Ja està dient-nos adéu el mes d'agost i un any més els incendis han protagonitzat gran part d'aquest estiu i, com quasi sempre, provocats sota alguns interesos. Per què? Quina poca vergonya! El arbres són els nostres pulmons de la natura i tenir cura d'ells és fonamental. Aquest poema de Vivian Lamarque, en defensa dels arbres i contra la porqueria que de vegades deixem al seu voltant, ens ajuda a sensibilitzar-nos sobre la importància de la protecció als arbres. Un preciós poema!

Caro albero meraviglioso
(Vivian Lamarque)


Caro albero meraviglioso

che dal treno qualcuno

ti ha tirato un sacchetto

di plastica viola

che te lo tieni lì

stupito

sulla mano del ramo

come per dire«cos'è questo fiore strano

speriamo che il ventolo porti lontano»,

ci vediamo

al prossimo viaggio

ricorderò il numero

del filare, il tuo

indirizzo, ho contato

i chilometri dopo lo scalo-merci

arrivederci


Estimat arbre meravellós
(Vivian Lamarque, traduc. Pere Galceran-Uyà)

Estimat arbre meravellós
que des del tren algú
t'ha llançat una bossa
de plàstic de color lila
que la tens allà
tot sorprès
damunt la mà de la branca
com si diguessis
«què és aquesta flor estranya
tant de bo el vent
se l'endugui lluny»,
ens veurem
el proper viatge
recordaré el número
de la filera, la teva
adreça, he compta
tels quilòmetres des de l'estació de mercaderies
a reveure


Les il·lustracions són de Toni Demuro.

16.4.11

Il puntino di fuoco: divertit poema de Gianni Rodari

 

 
 Pobra "i", ha perdut el seu puntet i ara sembla un pal. Menys mal que un bol·li roig l'ajuda i acaba sent l'enveja de la resta de les "is". Divertit poema de Gianni Rodari, que està il·lustrat per Rosemarie


Il puntino di fuoco
(Gianni Rodari)

C'era una volta un «I» senza il puntino:
gliel’aveva soffiato via
un vento sventato
scambiandolo per un cappellino.
Rimasto cosi
senza testa,
che male ci resta
quel povero «I»,
davanti ai suoi fratelli e ai suoi cugini
tutti ricconi e pieni di puntini.
Ma una matita rossa
che passava di là
gli regalò un puntino di fuoco.
rosso come una mela,
così bello e fiammante
che tutta la parentela
per la gelosia
ci fece una malattia.

5.2.10

El Club degli Autori: Poeti: base de dades de poesia italiana


 

Cada vegada són més els organismes i institucions que confeccionen i editen bases de dades especialitzades. Són recursos molt útils a l'hora de tenir a mà un ampli ventall d'informació sobre un tema determinat. Hui us volem recomanar una base de dades de poesia italiana, i en italià: El Club degli Autori: Poeti.

La web ens permet fer recerques per autors d'altres gèneres literaris, però en aquest cas a nosaltres ens interessa la poesia. Els autors estan ordenats alfabèticament pel seu cognom. Doneu-li una ullada!

Un tastet amb el poema Il bacio -El bes / El beso-, de Carla Leonard.

Il bacio
(Carla Leonard)
Il bacio è una carezza del cuore,
magia di dolce sensazione,
attimo che respira con le labbra
mentre i minuti proiettano al tuo cuore
l’aria di battiti dolce e decisi.
È un gesto d’amore,
è un gesto fraterno
dal sapore naturale.
I baci sono parole non dette
Che ci uniscono e ci comprendono,
ci svelano i nostri segreti.
I baci sono gioie di momenti
Che desideriamo sempre avverarsi,
sono sorrisi eterni ed intensi
che volano, reprimono altri gesti,
si gettano inconsapevoli,
ti donano calore e corpo
e con un piccolo gesto di labbra
effondi la tua anima ad altri.
Il bacio è solo un’essenza pura
Di profumo d’amore.


La il·lustració és de Leonor Pérez.

24.1.10

Tots tenim un infant a dintre / Todos tenemos un niño dentro: poesia d'Alfonso Gatto


Alfonso Gatto és un escriptor i poeta italià que fins ara desconeixiem, però una vegada que comencem a conèixer la seua obra, sobretot els seus versos, ens ha atrapat. L'hem conegut mitjançat el blog de l'il·lustrador Miguel Tanco. Us invitem a llegir aquest poema, traduït de l'italià, pel propi Miguel.

Cada hombre ha sido un niño
-pensadlo bién- un chiquillo.
Ahora tiene bigotes, barba
la nariz roja, se enfada
por nada...y era gracioso,
sonriente, etéreo
como una nube en el cielo turquesa
*
Ogni uomo è stato un bambino
- pensate – un bel bambino.
Ora ha i baffi, la barba,
il naso rosso, si sgarba
per nulla… Ed era grazioso
ridente, arioso
come una nube nel cielo turchino.
No hem pogut esbrinar qui és l'autor de la excel·lent il·lustració que encapçala aquest post.

10.1.10

Gennaio poesia / Poesia de Gener, de Roberto Piumini


Gennaio / Gener
(Roberto Piumini)

Gennaio è un mese / Gener és un mes
freddo e scortese / fred i hostil
porta una sciarpa / porta una capa

di neve e fango, / de neu i fang,

non suona l’arpa / no fa tocar l'arpa

non balla il tango / no fa ballar el tango

batte fra i denti / batega entre les dents

la pipa spenta, / el tub apagat,
grida lamenti / gemec planyívol

poi s’addormenta. / després es queda adormit.


Ilustració de Francisco Pimiango

4.11.09

Poetic House: una web de poetes i poesia italiana

 

Cada vegada hi ha més llocs monogràfics de poesia, en diferents idiomes, sobre tot per a joves i adults. Hui us volem recomanar una web italiana, Poetic House. Il portale dei poeti e della poesia.

Aquest és un lloc on hi podem trobar, en el seu contingut:


Molt interessant! D'aquest lloc hem copiat el poema:

Novembre Indossa un Mantello Bianco
(Axel)

E' un sorriso di foglie,
gialle d'addio,
saluto d'un sole lontano,
a cogliere lampi nell'iride
scheggiata d'autunno,
mentre mormori piano
un assenso incredulo,
all'estasi dell'amore nuovo.

E' tigrato il tramonto
in attesa di verbi e aromi
a tatuare la pelle stregata
di piccoli giorni neonati,
verso braccia d'edera
avvolte in spire al tuo petto,
spremendo rubini dal cuore.

E' più vicina,
l'alba al tramonto.
E la notte è lunga.

La il·lustració és de Raul Allen.

26.9.09

Piccole rime: web de poesia infantil italiana



Hui us volem recomanar una web de poesia infantil italiana, molt interessant: Piccole rime. Poemes infantils, cançonetes, nadales... tot ple de poesia per als xiquets, en italià. Us recomanem que li doneu una ullada. Sempre és interessant compartir poesia en altres llengües.

D'aquest lloc hem copiat aquest alfabet poètic que us invitem a llegir:
Alfabeto divertente
A è un anatroccolo che non sa volareB è una banana ancora da sbucciareC è una chitarra suonata con amoreD è il desiderio che sento in fondo al cuoreE è l'emozione dopo lo sgomentoF è una farfalla che vola con il ventoG è un gelato al gusto di vanigliaH è il suono che fa una conchigliaI immaginare tante cose belleL è la luna che brilla tra le stelleM è il momento più bello della vitaN è la forza per dir non è finitaO è un orsacchiotto per giocare insiemeP è la paura di volersi beneQ è un quadrifoglio trovato per la viaR è la rosa più bella che ci siaS è il sogno che voglio realizzareT è il tesoro che ognuno vuol trovareU è l'ulivo colore dell'argentoV cosa può essere se non il vento
Ne rimane una ultima tra tante
ma tra tutte quante è la più importante
Z come zucchero da dare al bimbo mio
zucchero e il bene che ti voglio io.

La il·lustració és de Doug Keith.

14.9.09

Tots tenim una orella verda i poesia al nostre dintre / Todos tenemos una oreja verde y poesía en nuestro interior

 

 
Estem segures que tots els lectors i lectores d'aquest blog, grans i menuts, teniu i mimeu un raconet del vostre cor, o del vostre cos, que sempre està en contacte directe amb la imaginació, la creativitat, el joc, el companyerisme, l'aventura... Una part que ens vincula directament amb el món de l'infància i tot el seu imaginari. Tal vegada us passe com en el famós poema de Gianni Rodari i també la vostra orella siga verda. Un món d'il·lusions que cal no perdre mai! Cal tenir cura, diariament, d'aquesta orella verda.
 
Un señor maduro con una oreja verde
(Gianni Rodari)
 
 Un día en el expreso de Soria a Monterde 
ví que subía un hombre con una oreja verde. 
 
No era un hombre joven, sino más bien maduro, 
todo menos su oreja que era de un verde puro.
 
 Cambié pronto de asiento y me puse a su lado 
para estudiar el caso de cerca y con cuidado. 
 
Le pregunté: " Esa oreja que tiene usted, señor... 
¿Por qué es de color verde si ya es usted mayor?" 
 
"Puede llamarme viejo - me dijo con un guiño- 
esta oreja me queda de mis tiempos de niño.
 
Es una oreja joven que sabe interpretar 
voces que los mayores no llegan a escuchar. 
 Oigo la voz del árbol, de la piedra en el suelo, 
del arroyo, la del pájaro, de la nube en el cielo.
Por eso entiendo a los niños cuando hablan de esas cosas 
que en orejas de mayores resultan misteriosas,
 
Eso me dijo el hombre con una oreja verde,
un día en el expreso de Soria a Monterde. 
 


 
Un uomo maturo con un orecchio acerbo  
Un giorno sul diretto Capranica-Viterbo
  vidi salire un uomo con un orecchio acerbo. 
 
  Non era tanto giovane, anzi era maturato, 
tutto, tranne l'orecchio, che acerbo era restato. 
 
 Cambiai subito posto per essergli vicino  
e poter osservare il fenomeno per benino. 
 
"Signore, - gli dissi - dunque lei ha una certa età: 
di quell'orecchio verde che cosa se ne fa"?  
 
Rispose gentilmente: " Dica pure che son vecchio. 
Di giovane mi è rimasto soltanto quest'orecchio. 
 
E' un orecchio bambino, mi serve per capire  
le cose che i grandi non stanno mai a sentire:  
ascolto quel che dicono gli alberi, gli uccelli, 
le nuvole che passano, i sassi, i ruscelli, 
  capisco anche i bambini quando dicono cose 
che a un orecchio maturo sembrano misteriose." 
 
  Così disse il signore con un orecchio acerbo 
quel giorno sul diretto Capranica - Viterbo.
 
La il·lustració és de Margarita Espertino.

14.7.09

Il coccodrillo come fa? Cançoneta infantil en italià per a cantar i ballar


Ara, en la calor, sembla que el bon ritme abelleisca més, també als xiquets. Volem compartir amb vosaltres aquest curtmetratge, una graciosa cançoneta en italià, on podem seguir el ritme marxós dels sentiments i ocurrències d'aquest cocodril: Il coccodrillo come fa?. Una bona manera de aprendre un altre idioma, en aquest cas el italià, amb cantant i ballant.

Del blog Educación Preescolar hem copiat la lletra de la cançoneta, per si de cas voleu fer karaoke estiuenc i cocodriler:

Il coccodrillo come fa?
(cançó popular italiana)
Oggi tutti insieme
cercheremo di imparare
come fanno per parlare
fra di loro gli animali.
Come fa il cane? Bau! Bau!
E il gatto? Miao!
L'asinello? Hi! Hoo! Hi! Hoo!
La mucca? Muuu…!
La rana? Cra! Cra!
La pecora? Beee…!
E il coccodrillo?…
E il coccodrillo?
…Boh…!
Il coccodrillo come fa
non c'è nessuno che lo sa.
Si dice mangi troppo,
non metta mai il cappotto,
che con i denti punga, c
he molto spesso pianga,
però quand'è tranquillo
come fa 'sto coccodrillo?
…Il coccodrillo come fa
non c'è nessuno che lo sa.
Si arrabbia ma non strilla,
sorseggia camomilla
e mezzo addormentato se ne va.
Guardo sui giornali,
non c'è scritto niente:
sembra che il problema
non importi alla gente.
Ma se per caso al mondo
c'è qualcuno che lo sa,
la mia domanda
è ancora questa qua
…Il coccodrillo come fa
non c'è nessuno che lo sa.
Si dice mangi troppo,
non metta mai il cappotto,
che con i denti punga,
che molto spesso pianga,
però quand'è tranquillo
come fa 'sto coccodrillo?…
Il coccodrillo come fa
non c'è nessuno che lo sa.
Si arrabbia ma non strilla,
sorseggia camomilla
e mezzo addormentato se ne va.
Adesso ripetiamo,
se vogliamo ricordare,
come fanno per parlare
fra di loro gli animali.
Come fa il cane? Bau! Bau!
E il gatto? Miao!
L'asinello? Hi! Hoo! Hi! Hoo!
La mucca? Muuu…!
La rana? Cra! Cra!
La pecora? Beee…!
E il coccodrillo?…
E il coccodrillo?
…Boh…!
Il coccodrillo come fa
non c'è nessuno che lo sa.
Si dice mangi troppo,
non metta mai il cappotto,
che con i denti punga,
che molto spesso pianga,
però quand'è tranquillo
come fa 'sto coccodrillo?…
Il coccodrillo come fa
non c'è nessuno che lo sa.
Si arrabbia ma non strilla, s
orseggia camomilla
e mezzo addormentato se ne va.
Avete capito
come fa il coccodrillo?
Lui mezzo addormentato se ne va!.


8.6.09

Filastrocca: Addio alla Scuola a fine anno / Poesia: Adiós a la escuela a final de curso / Poesia: Adéu a l'escola a final de curs


Adéu, adéu a les classes. És el moment d'acomiadar-se'n. Per una banda les aules necessiten ja un poc de silenci i repós, lluny del "guirigay" escolar diari, per altra banda també està la pena per dir adéu a tantes hores compartint jocs, coneixements i amistat, alumnes i mestres. Gràcies al blog de M. Rosa Serdio - que us recomanem li doneu una ullada ben llarga, perquè ben segur que us interessarà el mogolló d'informació i activitats que fa, incloent les poètiques- i amablement comparteix- hem conegut aquesta filastrocca de Simona Maiozzi, Addio alla Scuola a fine anno / Adiós a la escuela a final de curso / Adéu a l'escola a final de curs , un acomiadament poètic dels alumnes d'Educació Infantil d'una escoleta italiana que passen a primer de Primària. La filastrocca podem llegir-la a la seua pàgina web: www.letturacheavventura.it -Lectura quina aventura-.
L'alegria per la vinguda de les vacances i per passar a un curs d'alumnes més fadrins i l'enyor de somriures i abraçades de la mestra que ha estat en ells tots aquests darrers anys. Ens agrada, així que la volem compartir amb tots vosaltres, en la versió original, en la traducció que ha fet M. Rosa Serdio i la traducció al català que nosaltres hem fet.
Un feliç acomiadament dels alumnes a la seua mestra/e en italià, castellà i català, en diferents llengües per a expressar un mateix sentiment: enyorança d'un temps que està a punt de passar.


Addio alla Scuola a fine anno

Cara maestra ti dobbiamo salutare
ormai passiamo in prima elementare!
Ma non vedi come siamo cresciuti?
È arrivato il momento dei saluti…
Siamo felici di essere promossi
e davvero siamo tutti un po’ commossi
ma questo è giorno di gioia, e in effetti,
basta lacrime! basta fazzoletti!
Te le ricordi le prime giornate
tra lacrimoni e timide occhiate?
“Voglio papà! Voglio andar via!
Quando arriva la mamma mia?”
Ma quando il cuore batteva a tamburo
il tuo abbraccio era un porto sicuro.
Nei miei occhi tornava il sereno
col tuo sorriso di arcobaleno.
Con te ho imparato tantissime cose:
nel mio cammino saranno preziose.
Ma la più bella e che più mi piace
è vivere insieme, vivere in pace!
*



Adiós a la escuela a final de curso
(Simona Maiozzi, trad. M. Rosa Serdio)

Querida maestra:
Tengo que despedirme
porque a primero de Primaria he de irme.
¿No ves cómo hemos crecido?
Ha llegado el momento de los suspiros.
Estamos contentos de haber promocionado
y, de verdad, estamos todos
un poco emocionados.
Pero éste es día de alegría y no de duelo.
¡Basta de lágrimas y de pañuelos!
¿Te acuerdas de los primeros días
con lagrimones y miradas tímidas?
-“Quiero a papá”. “Quiero marchar”
-“¿Cuándo vendrá a buscarme mi mamá”?
Y, cuando el corazón latía como un tambor,
era tu abrazo un puerto acogedor.
A mis ojos volvía la vidacon arco iris de tu sonrisa.
¡He aprendido tantas cosas
que en mi camino serán preciosas!
Pero la más bella y que me gusta más
es vivir juntos, vivir en paz.
*


Adéu a l'escola a final de curs
(Simona Maiozzi, trad. Sàlvia del Berri)

Benvolguda mestra, ens acomiadem
perquè a primer de Primària passem!
No veus com hem crescut?
És hora dels adéus...
Estem feliços d’haver-hi promocionat
i en realitat tots estem un poc emocionats.
Però aquest és un dia d'alegria i, de fet,
prou de llàgrimes! fora mocadors!
Recordes el primer dia entre llàgrimes i tímides mirades?
-"Vull anar amb papá! -Vull sortir-me’n!
-Quan ve la meva mare? "
Però quan el cor em colpejava com un tambor
la teva abraçada era un refugi acollidor.
Als meus ulls tornava la vida
quan el teu somriure la feia acolorida.

Ací he après moltes coses:
que en el meu camí seran valuoses.
Però el més bonic, i que m'agrada més,
és viure junts, viure en pau,
això de tu ho he après!



Les il·lustracions són d'Anette Heiberg

22.3.09

Poesia italiana sobre la primavera / Filastrocche de primavera



A la web de Report On Line podem troblar una excel·lent selecció de poesia italiana sobre la primavera. Poetes molt coneguts i altres totalment desconeguts per a nosaltres, poemes per a xiquets i per a joves i adults; poetes italians i també d'altres indrets, però en italià; poemes ben diferents sobre una mateixa temàtica: La primavera.
Hem triat dos poemes, un per a xiquets - Filastrocca di primavera, de Gianni Rodari- i l'altre per a joves -Sveglia, de Luigi Pirandello-. Us invitem a llegir-los:


Filastrocca di primavera
 (Gianni Rodari)

Filastrocca di primavera
più lungo è il giorno,
più dolce la sera.
Domani forse tra l'erbetta
spunterà qualche violetta.
Oh prima viola fresca e nuova
beato il primo che ti trova,
il tuo profumo gli dirà,
la primavera è giunta, è qua.
Gli altri signori non lo sanno
e ancora in inverno si crederanno,
magari persone di riguardo,
ma il loro calendario va in ritardo.



Sveglia
(Luigi Pirandello)

Guizzò la prima rondine dal nido
sotto la mia grondaia,

vibrando al cielo il breve acuto strido;
e già ne strillan cento in frotta gaia.

Filan gli aerei stridi, intanto pare
che nei tetti vicini,
salterellando, col lor cianciugliare
bezzichin l'aria i passeri piccini.

Giù, nel cortile, ostinasi un galletto
nel suo verso arrochito.
Zitto, signor Dovere, ho già capito:
è ora, è ora di lasciare il letto.


Les il·lustracions són de Cathy Delanssay.

19.10.08

Poetiamo: web de poesia italiana amb tot tipus de poemes

La vita è poesia,
noi ne siamo i versi,
i bambini,
le nostre lacrime di gioia.

Aquest i altres poemes, en italià, podem trobar a la web de Poetiamo. Poemes clasificats pel seu estil, pels temes. Hi ha un apartat d'haikús, de poemes infantils, poemes de festa, poemes d'amor, poemes de la natura, poemes sobre el temps, etc... Un lloc que ens ha agradat molt i us recomanem.
Hem copiat també aquest poema sobre la pluja, docs en aquesta vesprada dominical i tardorenca les gotes que hara estan caient ens porta a jugar poètivament amb la pluja.


La pioggia

Ascolta il tenue rumor delle foglie
smosse dal continuo soffio del vento,
preludio a un intenso scrosciar di gocce
che bagneranno dolce il tuo mento
Guarda il cielo coperto dalle nuvole,

l’ombra di quel ciliegio che scompare,
i passeri nel loro nido fragile
e odi lontano il rumore del mare
Senti la pioggia che inizia a bagnarci,

ascolta docile il suo ticchettio
ed il vento che smuove i tuoi capelli
E noi rimaniamo lì a baciarci

mentre continua leggero il fruscio
di foglie, di rami, e di uccelli.

3.9.08

Il rimaiolo, web de poesia infantil italiana

Il riomaiolo és un lloc adreçat especialment per als xiquets on podem trobar una selecció i classificació important de poesia infantil: poemes, cançons, faules rimades, aforismes, rodolins, fòrmules poètiques. A més tenen un apartat per aprendre a escriure poesia , Poesia in gioco. Iun raconet on s'explica tot el referent als poemes, el versos, la mètrica, etc.: Impariamo la poesia.
Una web de poesia infantil italiana excel·lent per a gaudir i difondre els versos entre el xiquets. Doneu-li una ullada. D'aquest lloc hem copiat aquesta filastrocca -rima infantil- amb molt, molta musicalitat. Doneu-li una ullada!

Filastrocca avanti e indietro
(Roberto Vespasiani)
Un, due, un, due, tre
Chi è felice più di me;

Quattro, cinque, sei e sette
C’è una torta fatta a fette;

Si fa festa se non piove
Sei, sette, otto e nove;

Sono tutti amici miei
Nove, otto, sette e sei

Quel pagliaccio è proprio matto
Sette, sei, cinque e quattro

Ho finito per davverose conto tre, due, uno, zero

La il·lustració és de Silvia Stella.

17.7.08

Cos'è la rima?! Poesia infantil italiana

Molt de ritme i molta rima té aquest poema infantil en italià. Un poemeta que podem també cantar fàcilment. Aprofitem l'estiu per a conèixer altres idiomes amb els viatges que hi fem o amb la gent que ens visita. L'intercanvi cultural i idiomàtic sempre és interessant i més... amb ritme de poesia.
COS'È LA RIMA?!

Che solenne stramberia
son le rime, bimba mia!
Sarà giusto che fanciullo
faccia rima con trastullo;
ma perché pure con trullo
e persino con citrullo?
Più che giusto che ragazzo
vada in coppia con sollazzo,
con schiamazzo, con codazzo;
ma perché, anche, con pazzo?
Natural che matematica
si congiunga con grammatica,
tutta roba cattedratica.
E sta ben che l'aritmetica
stia legata con bisbetica,
ma che c'entra con l'atletica?
E se è giusto che la storia
sia amica della gloria,
e stia in coppia con memoria
non fa a pugni con baldoria?
Come c'entra mai la scuola
con bestiola e capriola,
con nocciola, gola e mola,
con le morbide lenzuola?
Si capisce che scolaro
se ne vada paro, paro,
qualche volta, con imparo
e qualche altra con somaro.
Che si uniscano studente
diligente e negligente
e lietissimo far niente.
Che, magari, alla pagella
faccia eco tremarella.
Ma perché metter gli esami
coi tegami e gli origami?
Va benissimo il problema
ed il tema col patema
ma come farci entrare anche la crema?
Son le rime, in fede mia,
la più stramba stramberia!
La il·lustració és de Curly Girl.

24.6.08

L'alfabeto del mare, poesia infantil italiana del mar


L’alfabeto del mare

A come ASTICI grossi e brillanti
B come BALENE che spruzzano ai venti
C come paciose CERNIE giganti
D come DELFINI giocosi e ridenti
E come ESCHE per pesci golosi
F come FOCHE dai baffi pelosi
G come GRANCHI timidi e lenti
HO catturato per pochi momenti
I come IPPOCAMPI seri e eleganti
L come LUCE di fari sicuri
M come MEDUSE leggere ed oscure
N come NARVALI che solcano le onde
O come OCEANI dalle acque profonde
P come gialli PAGURI stanziali
Q come QUATTRO gabbiani reali
R come RICCI in mezzo alle rocce
S come STELLE che giocano a bocce
T come TARTARUGHE che nuotan felici
U come UOVA di azzurre alici
V come VONGOLE belle e anche buone
Z come ZUFOLI di antiche sirene.

La il·lustració és Tara Ross Studios.