Hui, dia 4 de setembre, data del naixement de
Vicent Andrés Estellés (Burjassot, l'Horta, 1924 - València, 1993), volem unir-se a l'homenatge que des d'ara -i esperem que per molts més anys- se li fa des del País Valencià. Es tracta de celebrar anualment la
Diada d'Estelles, una festa en homenatge a la nostra cultura i al gran poeta.
La idea ha sortit per part de determinats blocaires, entre ells els d'
Amics Arbres, i ens sembla genial. Una forma fantàstica de celebrar una festa per la llengua i la paraula, per la comunicació, per la poesia; a més, un homenatge més que merescut a aquest gran escriptor i poeta.
Però a més, en diversos pobles i ciutats, es celebra un àpat popular, per a que la gent puga enjuntar-se també físicament i gaudir en companyia de bon menjar i beure, junt a l'alegria de llegir i escoltar poesia. El nostre poeta té molts versos que fan referència a menjars típic valencians... menjant i recitant, bevent i cantant.
Des d'aquest raconet aplaudim aquesta tan bona idea i, com hem dit al principi, ens sumem a l'homenatge amb un dels poemes que més ens agraden i que volem compartir amb tots vosaltres. Un poema "a la lluna de València" d'un gran valencià. Versos a la lluna que cada nit, per tot arreu, ens enlluerna en la foscor, de les muntanyes i dels carrers, de la mar i del secà, de la vida i de l'ànima. Com a Vicent... ens enamora la lluna, la lluna de la muntanya!
Cançó de la lluna
(Vicent Andrés Estellés)
La lluna de la muntanya,
la lluna que més m'agrada!
Ai, com m'agrada la lluna
la lluna de la muntanya!
És una lluna molt neta,
és una lluna molt clara,
Com és de clara la lluna,
la lluna de la muntanya!
Lluna de bosc i fageda,
la lluna que ens agermana,
la lluna de creure i creure
i mirar-nos a la cara.
La lluna de la ciutat
és una lluna gastada,
és una lluna molt trista,
és una lluna llunyana.
¿Qui pot mirar a la lluna
amb una mirada franca?
És un luxe innecessari;
vés a la teua, i a casa.
Si la mires, et fotran
un ganivet per l'espatla,
et robaran la cartera,
la muller i l'esperança.
Però jo pense en la lluna,
la lluna de la muntanya,
i em sé ric d'alguna cosa
que jo no vull dir encara.
Pense en un món on els homes
es miraran cara a cara:
cada paraula que diguen
serà més que una paraula.
Pense en la lluna, la lluna,
la cosa que més m'agrada.
La vida llavors tenia
una gràcia no encetada.
Ai, com m'agrada la lluna,
la lluna de la muntanya!
La lluna de la muntanya,
la lluna que més m'agrada.
La il·lustració de la lluna és de MolMolly.
