Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris endevinalles d'animals. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris endevinalles d'animals. Mostrar tots els missatges

24.9.18

Adivina, caracol, si el verso va con sol


Una endevinalla per a començar la setmana, ben senzilla per a que tothom l'endevine.

El caracol

No hago ruido al caminar,
-ando sin piernas.-
Tengo cuernos y no soy toro.
Yo no me mojo aunque llueva,
nunca salgo de mi casa,
sólo asomo la cabeza.
Duermo mucho, como hierba.
Me gusta el sol.
¿Quien soy? 

La il·lustració és d'Hanna Muller.

7.9.18

Poematemàtica animal, de María Alicia Esain


Què tal aneu en matemàtiques? I en zoologia? I en poètica? Segur que molt bé. Però... anem a passar a comprovar-ho. Llegiu aquest simpàtic poema de María Alicia Esain i dieu-nos: quants animals i apareixen? Quins d'ells porten barret? Quants són amics? Qui porta patins? ...? Poematemàtiques!


La liebre salta para ser alta
¿Quién salta lejos? Pues un conejo.
¿Qué hace el canguro? Salta seguro 
¿Y dos delfines? ¡Usan patines!
Siete avestruces, bajo las luces, 
con tres leones en pantalones 
y seis ovejas sin una oreja 
le dan bananas a cinco ranas… 
¿Ocho mosquitos con sombreritos 
y nueve abejas con medias viejas? 
Sacá la cuenta y no me mientas. 
Hay muchos bichos, ya te lo he dicho.


La il·lustració és de Clotilde Goubely.

2.6.18

Endevinalla del grill, de Núria Alberti



Vaig vestit de negre,
surto a la nit,
em persegueixen
grans i petits, i encara que els conto
que sóc molt ric,
ells mʼempresonen
sense fer-me cas.
Llavors jo, canta que cantaràs!


24.7.17

Endevinalles de peixos / Adivinanzas de peces

Endevina. endevineta, quins són els animals del mar? -il·Kelly Angelovic-

Aquest dilluns anem a jugar a les endevinalles i, com que tenem ben prop el mar, podem fer-ho amb els peixos. Anem a proposar-vos jugar amb les endevinalles / adivinanzas -en castellà i català- bucejant pel fons del mar. Ara vosaltres bucegeu, a veure quins peixos trobeu i si mireu a la llengua segur que els atrapeu (si voleu saber la solució a les endevinalles tan sols teniu que passar el punter del ratolí per damunt de l'espai que hi ha entre parèntesi)

Endevinalles dels peixos

Neixo en aigua i moro en aire,
nedo, i no aprenc a nedar,
mort, hi surto panxa enlaire,
i agrado als homes i als gats.
(el peix)

*

No tinc potes i em bellugo
respiro i no tinc pulmons
passo la vida fent voltes
amb un vestit de colors
(el peix)

*

Qui l’endevina?
Fa sopa fina.
Qui l’ha pescat,
tan malcarat?
Ens fa ganyotes
amb les dentotes.
Li diuen ...,
tothom ho sap.
(el rap)

*

Un “do” musical molt “fi”
que somriu, juga i no es cansa;
li agrada l’aigua, no el vi,
i viu tancat en l’aquari.
(el dofí)

*

Sóc un peix ben monstruós
i de gran voracitat;
pels qui neden, perillós,
fins dels peixos sóc l’espant.
(el tauró)

*

Te la dic molt aviat,
a veure si l’endevines:
Què és que va encaputxat
i amb més de cent peus camina?
(el pop)

*

Quan vaig vins
i quan vinc vaig
(el cranc)

Peces, pececitos en el mar... il·lustració de Philip Giordano

Adivinanzas de peces

Soy chiquitito,
puedo nadar,
vivo en los ríos
y en alta mar.
(el pez)

*

¿Qué bicho dirás que es,
que es algo y nada a la vez?
(el pez)

*

Adentro no hay quien me alcance,
si salgo sufro un percance.
(el pez)

*

En el mar es donde vivo,
plateado es mi color,
cruzo veloz como el rayo,
adivina quien soy.
(la sardina o el pez)

*

Todo agua, agua, agua;
todo agua alrededor;
son pequeñitos y grandes,
muchos muchísimos son.
(los peces)

*

Un truquito este pez tiene
que no todo el mundo sabe:
si a su nombre quitas la «ene»,
va y se transforma en ave.
(la anguila)

*

Las hijas de este animal
son pequeñas y delgadas,
pero por su gran sabor,
son muy caras y apreciadas.
(la anguila)

*

Que lo busquen en el mar,
porque en la tierra
por más que aren, que aren,
que en la tierra no lo encuentran.
(el arenque)

*

Iba una vaca de lado,
luego resultó pescado.
Sobre la vaca, la «o»,
a que no lo aciertas, no.
(el bacalao)

*

Es la reina del mar
y tiene una dentadura muy buena,
como no le gusta ir vacía,
siempre va llena.
(la ballena)

*

No lo parezco y soy pez,
y mi forma la refleja
una pieza de ajedrez.
(El caballito de mar)

*

Vivo en el mar sin ser pez
y soy siempre juguetón;
nunca me baño en el Rhin,
pues soy el mismo del fin.
(el delfín)

*

En el mar es donde vivo,
plateado es mi color,
cruzo veloz como el rayo,
adivina quien soy yo.
(la sardina)

*

En el mar formamos bancos,
azul soy entre los pescados,
plato exquisito del gato
y en conserva terminamos.
(la sardina)

*

Si dejas atrás la playa
ella te mantiene a raya.
(la raya)


*

Dos pinzas tengo,
hacia atrás camino,
de mar o de río
en el agua vivo.
(el cangrejo)

*

Adivina quien yo soy:
al ir parece que vengo,
y al venir, es que me voy.
(el cangrejo)

*

Sin estrujarte el testuz
y rápido cual centella,
¿sabrás decirme qué estrella
nunca jamás tiene luz?
(la estrella de mar)

*

Cinco brazos, no te miento,
habita siempre en el mar,
aunque la puedes hallar
de noche en el firmamento.
(la estrella de mar)


11.11.15

Adivina, adivinanza, tengo un... en la panza


Alas, escamas
y resplandor,
por fuelle tengo
mi corazón.

Vivo en los cuentos:

¿sabes quién soy?

La il·lustració és de Bee Willey.

13.2.14

Més d'animalets i animalots, llibre de poesia infantil de Xaro Navarro: presentació a la Biblioteca de Cocentaina



Esta vesprada, 13 de febrer de 2014, a les 18:30 hores, en la sala infantil de la Biblioteca Municipal de Cocentaina, es presenta el llibre de poesia infantil i endevinalles: Més d'animalets i animalots, de Xaro Navarro, amb il·lustracions de Tamara Aguilar i publicat per la pròpia autora. Aquest llibre és una perllongació d'un primer, Contes d'animalets i animalots.

Un llibre molt simpàtic, perfecte per fer una primera immersió poètica en la nostra llengua i que empra als animalets per a jugar amb els versos i d'una forma molt antropomòrfica anar contant, de forma rimada, el dia a dia. Un llibre que us encantará.

Us fiquem un tastet:

El porquet Lluïset
(Xaro Navarro)

El porquet Lluïset
és un tiquis-miquis.
Encara que viu a la porquera,
sembla fill de senyorets
i és que, l'element en qüestió,
es molt refinat.

Sempre va de fil de vint,
molt elegant i distinguit,
ni una taqueta se li veu
ja que no va mai a gatameu.

La resta dels porquets li fan burla
mentre es rebolquen pel fang
i es mengen les sobres
que hi ha en un cabàs:
pells de pomes i de creïlles,
trossos de pa, de tot hi ha en el menú,
de tot per triar.

Però Lluïset li fa fàstic
aqueixa vida amb tanta brutícia
i no vol ajuntar-se
amb una porcada tan vulgar.

Un dia passejant
pel bosc anava
i en una pedra
va parar a descansar,
sense adonar-se'n
ni per unmoment,
d'un pobre lllimac
que hi havia al seu costat.

El porquet quan va veure
que aquella cosa apegalosa es movia,
li va fer tant de fàstic
que quasi es va posar a vomitar!
Recordeu que era un tiquis-miquis,
era un porc molt refinat!
...

*

Endevinalla
Una caseta de branquetes
dalt de l'arbre hi ha,
no és de sargantanes ni de gats.
(el niu)

Si voleu llenir-ne més... ja sabeu, aquesta vesprada a la Biblioteca ens divertirem amb els poemes i endevinalles de Xaro Navarro. Esteu tots i totes invitades!!!


9.11.13

Endevina, endevineta quin peix tenim a la cistelleta?

 

Per aquest dissabte us proposem una endevinalla senzilla... o no tant, però segur que pensant i rimant ho endevinareu. Ja ens conteu, val?

Qui l’endevina?
Fa sopa fina.

Qui l’ha pescat,
tan malcarat?

Ens fa ganyotes
amb les dentotes.

Li diuen rap,
tothom ho sap. 
(Olga Xirinacs)

La il·lustració és de Don Seegmille.

12.7.11

Endevina, endevinalla... quin animal rima amb caca?


Una endevinalla, ben "difícil", per aquestes vesprades de juliol (l'humor sempre ve bé, més amb aquesta calor). És de Josep M. Sala Valldaura:

La bona llet
no rima amb pet,
però el meu nom
rima amb caca.
Per això em diuen...

La il·lustració és de Saige Roberts.

17.3.10

Endevinalles del caragol / Adivinanzas del caracol



Hi ha un grapat d'endevinalles d'animals, però hui, especialment, us volem ficar unes endevinalles d'uns animalets menuts que no tenen problemes de lloguer i allà on van sempre porten la casa al damunt. Fàcil! El caragol. Les seues característiques morfològiques fa que siga un dels animals més senzills a l'hora de crear endevinalles. S'animeu?

Us fiquem uns models per anar obrint boca. El primer, Acertijo, és de Gloria Fuertes i diu així:

Acertijo
(Gloria Fuertes)
No hago ruido al caminar,
-ando sin piernas-.
Tengo cuernos y no soy toro
yo no me mojo aunque llueva,
nunca salgo de nmi casa,
sólo asomo la cabeza.
Duermo mucho,
como hierba.
Me gusta el sol.
¿Quién soy?
(El caracol)


Qui quan surt a passejar
la casa se sol emportar?
(El cargol)
*
No té cames i camina.
No és bou i porta banyes.
No és ovella ni cabrit
i no para dia i nit.
(El caragol)
*
No és bou
i porta banyes.
No és paraigua
i surt quan plou.
(El cargol)
Casa amunt i casa avall,
arrossega que arrossega
sense que la perdi mai.
(El cargol)
*
Un cigronet
que puja per la paret.
(El caragol)
*
Un animalet molt moll,
no té ossos ni té espina,
i ha de dur la casa al coll
durant tota la seva vida.
(El caragol)
*
Paret amunt,
paret avall,
puja un vellet
amb el cascaret al cul.
(El caragol)
*
No ix de casa quan plou,
però quan plou ix. Es estrany?
Camina amb molt afany
i, malgrat això, poc es mou.
(El caragol)
*
No té cames i camina.
No és bou i porta banyes.
No és ovella ni cabrit
i no para dia i nit.
(El caragol)
*
Casa amunt i casa avall,
arrossega que arrossega
sense que la perdi mai.
(El caragol)

La primera il·lustració és de Ryszard Chmiel i la segona d'Aitana Carrasco.

2.11.08

Adivinancero antológico español, llibre d'endevinalles

Aquesta vegada us volem recomanar un llibre que és una xicoteta joia poètica, un llibre d'aquests que sempre cal tenir a mà per a jugar a les endevinalles i anar difonent el nostre ric folklore. Aquesta antologia recupera aquesta tradició oral per a donar-la a conèixer als lectors actuals.

José Luís Gárfer i Concha Fernández són els autors d'aquest recopilatori d'endevinalles, Adivinancero antológico español, una obra editada per Anaya Infantil i Juvenil.

Les endevinalles estan organitzades per temes i es complementa la seua recerca amb un índex.

Ací teniu unes quantes endevinalles d'animals:

De cierto animal di el nombre:
es quien vigila la casa,
quien avisa si alguien pasa
y es fiel amigo del hombre.
(El perro)

A cuestas llevo mi casa.
Camino sin tener patas.
Por donde mi cuerpo pasa
queda un hilillo de plata.
(El caracol)

Adentro no hay quien me alcance
y si salgo sufro un percance.
(El pez)

¿Qué animal va por la vida
con los pies en la cabeza?
¿Qué animal así camina?
(El piojo)



Con su cola inmensa,
vestido de gris,
busca tu despensa
en cualquier país.
(El ratón)

Duermo en una cama
que jamás se arruga.
De todas las hierbas,
prefiero la lechuga.
Tengo orejas largas
y una cola diminuta.
Si echamos una carrera,
gano sin disputa.
(El conejo)

Es que el pobre ve tan poco
que tampoco mira ya,
topa que topa que topa,
con la topa lo hallarás.
(El topo)

Duro por arriba,
duro por abajo,
cara de serpiente
y patas de palo.
(La tortuga)


Fluyo más fluida que la dulce rima.
Caigo hermosamente, mas subir no puedo.
Diez mil toneladas resisto sin miedo
pero el aire siempre me marca y lastima.
(La rana)

Hay ocho que están en pie,
dos a punto de aferrarse
y dos ojos desafiando.
(El cangrejo)

Los dedos muy separados,
la ropa de mil colores.
Van veloces y ordenados.
Los buscan los cazadores.
(Los patos)

Grandes patazas,
chicas manitas,
lindos colores en mis alitas,
salto y no sé
dónde caeré.
(El saltamontes)

Mi inicial está en curva pero no en carretera
y mi segunda letra se encuentra en exquisito.
En rechoncho y no obeso encontrarás mi tercera.
Doméstico y paciente, me sirvo del detrito
para hacer las delicias del mundo entero.
(El cerdo)

Mi inicial está en paz
y la segunda se agita como un ala.
En todos los países voy vestido de gala,
unas veces de blanco y otras de color plomizo.
(La paloma)

No vuela muy alto pero es presumido.
Calza espuelas, mira con ojos feroces.
Soberbio y distante, pésimo marido,
se levanta pronto, grita a dos voces.
(El gallo)


Si preguntas mi nombre
mi inicial está en guante
y mi segunda letra
anda siempre ambulante.
La tercera y la cuarta
se hallarán en total .
Soy el más listo y guapo...
pero el menos cordial.
(El gato)

Soy una piedra preciosa
que se extravió en el jardín.
En la hiedra o en la rosa
me encuentras siempre en trajín.
(La mariquita)

Va caminando por un senderito
Te da muchas cosas y va despacito.
(La vaca)

Verde nací,
verde viví
y verde moriré.
(El lagarto)

Vuelo de noche,
duermo de día
y nunca verás plumas
en el ala mía.
(El murciélago)

Zumba el vuelo vibrador.
En su casa todo es oro.
Trabaja haciendo un tesoro
con lo que le da la flor.
(La abeja)

Una adivinanza te voy a poner
a ver si adivinas lo que es:
Tiene dos patitas y no tiene pies;
plumas de colores
y pico también.
Cuando tiene hambre suele decir "pío";
cuando tiene frío se mete en el nido.
(el pájaro)

Les il·lustracion és d'Omar Alberto Figueroa.