Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris poesia i medicina. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris poesia i medicina. Mostrar tots els missatges

3.12.21

Todo un catarro: poesia refredada ¡Atxís!





Con este catarro se me ha mojado la manga:

ve por un kleenex, no me hagas esperar.

Jadeo y me duele la garganta,

además no paro de estornudar.

No sé si voy a poderlo soportar.


¡Atchís! El keenex no puede con tanto moqueo

así que tráeme corriendo un pañuelo.

Lo digo en serio...¡Atchís! No bromeo.

Ahora el pañuelo está pringoso.

Tráeme un pañuelo, no hagas el oso...


¡Atchís! Tampoco sirve la toalla del baño.

Nunca he visto catarro semejante.

Mejor será algo de mayor tamaño:

Por ejemplo, ese mantel tan grande.

No, igual con esa bandera me apaño.
 


¡Atchís! Quita todas las sábanas de las camas.

¡Atchís! Tráeme todas las alfombras del suelo,

también las cortinas de las ventanas,

y los vestidos del armario ropero,

porque voy a mojar toda la casa.


¡Atchís! Vamos, vete al circo volando

y pregunta si te dejan la carpa.

¡Cómo! ¿Dices que te la han prestado?

Mira, aquí la traen... ¡Muchas gracias!

Probemos. ¡Atchís!... Qué poco ha durado



20.3.21

La lluna s'ha refredat / Cuento de la luna resfriada: poesía de Nieves García

 


 Ara fa calor, ara fa fred. Ara bufa el vent, ara plou. Ara cambia el temps. El mes de març està un poc boig i els refredats estan a l'ordre del dia, fins i tot la Lluna s'ha refredat. Menys mal que el seu amic el Sol té cura d'ella i ben aviat estarà bona... Atxís! Ai, cóm ens afecta el canvi de temps!

Cuento de la luna resfriada

(Nieves García García)


La Luna está tosiendo,
la Luna tiene tos,
se constipó la otra noche
por salir en camisón.


Ha venido a visitarla
su querido amigo el Sol,
le ha regalado un jarabe
de fresa y de mentol.


Se lo ha tomado tres veces,
con un poco de sifón
y parece que la Luna
se encuentra mucho mejor. 


La il·lustració és d'Arezou.

11.4.19

Poesia de nit i de dia: llibre de poesia infantil de Teresa Broseta


Poesia de nit i de dia és un llibre de poesia infantil ben juganer, escrit per Teresa Broseta amb unes requetesimpàtiques il·lustracions de Lirios Bou i que està editat per Andana, dins de la seua col·lecció Vago de versos (que aprofitem també per a recomanar-vos).

20 poemes adreçats a les orelletes del més menudets i primers lectors per a que comencen a jugar amb la poesia, de nit i de dia, a l'estiu i a l'hivern, perquè... cal sempre trobar un bon moment per poemar. Poemes de bon matí o per anar al parc, poemes sobre les sabates o sobre les mosques o per anar a la fira amb sabates i les mosques al darrere. Versos que ens endinsen al món de la fantasia per mig de l'abracadabra o del cant d'una sirena a les nits d'estiu.

Us recomanem aquest llibre, ara que s'apropen les vacances de primavera i tenim més temps per a jugar i llegir junts, grans i menuts.

Us fiquem un tastet per a que assaboriu els versos (si punxeu sobre les imatges es fan grans i podreu gaudir-ne millor) i hem pensat que, donat aquest temps primaveral que tenim, el poema més adient va referència... al refredat i a la tos, degut a que igual anem molt abrigats que en cos de camisa.

Tos
(Teresa Broseta)

Hui no he pogut dormir gens
perque he tossit a muntó.
Per això de bon matí
m'han portat al meu doctor,
que ha receptat de seguida
un xarop per a la tos.
Ja me'l conec d'altres voltes
i és de veres fastigós!
Cride, plore i em lamente:
"Que no el vull! Que he dit que no!
Quin gust de caca de rata,
no me'n doneu, per favor!" 
Per més que em trenque la gola,
no el faig canviar d'opinió.
Jo no sé si té sentit
que, per curar-me la tos
em facen malbé la panxa...
No em diràs que no és curiós!





25.9.17

Pel carrer, un refredat busca algú delicat: comproveu-ho amb la poesia de Nuria Albertí


Amb aquests canvis de temps és fàcil agafar un bon refredat. Tot perquè pel carrer van els refredats buscant-nos. Amb compte! Fugiu si podeu, no us atrape.

Pel carrer, un refredat
busca algú delicat.
Un coll desprotegit,
un guant d’on surti un dit.
Una jaqueta oberta.
Algú l’ha descoberta?
Un forat al mitjó…
S’ha colat! Oh, no, nooo!
Ploren els ulls i el nas.
Un virus eficaç.
Sóc al llit estirat.
Mare, quin refredat!

La il·lustració és de Nanda Corrêa.

10.1.17

Versos refredats! / Versos resfriados!


És temps de refredats, de grip, i no es lliura ni Déu, ni els poemes... uns versos si es remullen amb la pluja també es refreden. No s'ho creeu? Llegiu el següent poema i ho comprovareu. Versos refreeedats... Atxús! Atxís! Atxàs!

Bajo la lluvia

Los poemas se resguardaban
de la lluvia,
bajo una marquesina de autobús.
No querían enfriarse.

De pronto la marquesina
se rompió,
los poemas empezaron a mojarse
y se acatarraron.

Los poemas tosían y tosían
y nadie lograba
que dejaran de toser.

La il·lustració és de Trini García.

8.11.16

Achús! El gato poeta se ha resfriado / Atxús! Atxàs! El gat poeta s'ha refredat


Ara ja fa molt de fred, sobretot per la nit, i si sortim al carrer ens hem d'abrigar per a no refredar-se, com li va succeir al gat, que mirant la Lluna s'ha refredat. Un gat poeta i enamorat... caldrà ficar remei als seus sospirs a la Lluna.

El gato resfriado
(poema popular)

El gato Rodolfo
se ha resfriado
por mirar la Luna
subido al tejado.

Muy arrimadito
a la chimenea
tose y estornuda.
¡Achús! ¡Qué pena!

El doctor le ha dicho
-A partir de mañana,
mirarás la Luna
desde una ventana.

La il·lustració és d'Eugene Shishkin.

16.10.16

¡Basta salud! : canción de la gripe, con mucha tos


El fred i canvis de clima porten els refredats. Atxis! -Gizem Vural, il.-

Sempre succeeix el mateix: amb el canvi de clima venen els refredats. Atxísss! Una malaltia que sembla insignificant però que ens deixa el cos fatal. Atxiíss! Que si els mocs, que si la febre, que si el mal de gola, que si em sento tan mal que no sé on ficar-me... No ens agrada gents estar refredats però és inevitable i força contagiós.

Hem pensat que si convertim la grip en un poema i d'aquest fem una cançó... tal vegada vaja tot millor.

Basta la salud
(Hugo Midón -lletra- / Carlos Gianni -música-)
Cuando te agarra la gripe,
cuando el refrío es atroz,
cuando te duelen los huesos
ni miles de besos
te calman la tos.

Cuando te sube la fiebre,
cuando molesta la luz,
cuando tu cuerpo tirita
la mente te grita
¡Basta la salud!

¡Basta la salud!
¡Basta la salud!

No quiero ni rosas
ni piedras preciosas
ni fiestas suntuosas
ni casa lujosa
ni novia chistosa
ni viajes
ni fama
ni nada
y aún mucho menos
estar en la cama sin nada que hacer.

¡Basta la salud!
¡Basta la salud!

Te agarra la gipe,
te cambia la voz,
te duelen los huesos
y aunque te ten besos
igual es atroz.

Te sube la fiebre,
molesta la luz,
el cuerpo tirita
y la mente te grita
¡Basta la salud!

¡Basta la salud!
¡Basta la salud!



Guardar

15.10.11

A avestruz resfriou-se.... atxus! Un poema per curar-se



Amb aquests canvis de temps no ens estranya gens que fins i tot l'estruç s'haja refredat... atxus-atxas! Malalteta s'ha ficat. Qui la curarà?

Resfriado

A avestruz resfriou-se
até as penas.

Capivara Sirigaita,
médica homeopata,
vai à casa da Avestruz.

Dieta de chás,
Dona Avestruz:
de manhã: hortelã
de tardim: alecrim
de madrugada:
mel com mostarda
e pronto, tá curada.

Mando a conta no
fim do mês
Antes de abrir,
conte até três.

Assinado:
Capivara Sirigaita -
Médica Homeopata.

La il·lustració és d'Ana López Caro.

28.9.08

Canción del estornudo: poesia de Maria Elena Walsh

En aquesta tardor i amb aquest temps és fàcil refredrar-se... ATTTTXÍS!!! Millor tenir mocadors a mà i una bona poesia, com la Canción del estornudo, on el pobre Mambrú agafa tal refredat que tota la guerra s'atura (millor mocs que bales).

Canción del Estornudo
(Maria Elena Walsh)
En la guerra le caía
mucha nieve en la nariz,
y Mambrú se entristecía.
Atchís.Como estaba tan resfriado
disparaba su arcabuz
y salían estornudos.
Atchús.
Los soldados se sentaron
a la sombra de un fusil
a jugar a las barajas.
Atchís.Mientras hasta la farmacia
galopando iba Mambrú,
y el caballo estornudaba.
Atchús.Le pusieron cataplasma
de lechuga y aserrín,
y el termómetro en la oreja.
Atchís.
Se volcó en el uniforme
el jarabe de orozuz,
cuando el boticario dijo:
Atchús.
Le escribió muy afligido
una carta al rey Pepín,
con las últimas noticias.
Atchís.Cuando el Rey abrió la carta
la miró bien al trasluz,
y se contagió en seguida.
Atchús.
“¡Que suspendan esta guerra!”
ordenaba el rey Pepín.
Y la Reina interrumpía:
Atchís.Se pusieron muy contentos
los soldados de Mambrú,
y también los enemigos.
Atchús.
A encontrarse con su esposa
don Mambrú volvió a París.
Le dio un beso y ella dijo:
Atchís.
Es mejor la paz resfriada
que la guerra con salud.
Los dos bailan la gavota.
Atchús.
La il·lustració és de Çlaü (Claudia Degliuomini).

14.8.08

Juanes i altres cantants graven un disc amb poemes de Rafael Pombo

Amb el propòsit d'incentivar la lectura un grup de cantants colombians graven un disc amb faules del poeta Rafael Pombo (Bogotà, Colombia, 1833- 1912), adreçat als xiquets.

Aquesta obra musical està realitzada sens fins lucratius, tan sols educatius. Sortirà amb el títol Pombo musical i està format per 14 temes interpretats per Andrea Echeverri, Adriana Lucía, el dúo Huellas, Verónica Orozco, Juanes, Carlos Vives, Fonseca, Cabas, Distrito Especial, Ilona, Lucía Pulido, Julio Nava, Santiago Cruz, H2 El Guajiro, Hora Local i Los Coros de Niños de la Fundación Batuta.

La distribució del disc en Colombia es fara a través de la Fundación Rafael Pombo i de l'estatal Instituto Colombiano de Bienestar Familiar (ICBF). De la Biblioteca Luís Ángel Arango hem copiat uns versos de Doña panfaga o el Sanalotodo i podeu llegir el poema complet punxant ací.


DOÑA PANFAGA O EL SANALOTODO (PARA TARTAJOSOS Y OTROS)
(Rafael Pombo)
Según díceres públicos doña Pánfaga hallábase hidrópica
O pudiera ser víctima de apoplético golpe fatal;
Su exorbitante estómago era el más alarmante espectáculo
Fenómeno volcánico su incesante jadear y bufar.

Sus fámulos y adláteres la apodaban Pantófaga Omnívora
Gastrónoma vorágine que tragaba más bien que comer
Y a veces suplicábanle (ya previendo inminente catástrofe)
"Señora doña Pánfaga, véase el buche, modérese usted"

...

Cañafistula, zábila, ésula, ámbar, sucínico, alúmina,
Eléboro, mandrágora, opio, acónito, lúpulo, argémone,
Canfora, álcali, gálbano, tártago, ánime, pímpido, albúmina,
Tártaro emético, inola, ásaro, isico, láudano, anémone.

Agáloco, tusílago, ácula, íride, azúmbar, betónica,
Elixir paregórico, yúyuba, éter, almáraco aurícula,
Sarcócola y crisócola con dorónica y flor de verónica,
Ranúnculo, dracúncula, emplasto géminis, guaco sanícula,

Cal, ácido sulfúrico, zinc, astrágalo, muérdago, etcéter.
Mézclense por hectógramas todas estas sustancias, ad líbitum,
Y en cataplasmas, caústicos, baños, píldoras, cápsulas, glóbulos
Sinapismos, apósitos, polvos, pócimas, gárgaras, clísteres
Bébase, úntese, tráguese, adminístrese, sóbese y friéguese".

Aquí el método o táctica es similia curantur similibus.
Una atracada cósmica pide un cósmico fármaco atroz.
Un esmético ecfráctico ecoprótico alexipirético,
Calólicon enérgico que no deje decir ¡Santo Dios!
...