Amanecer en Valencia: festejar las fallas entre "ninots" y poesía

Hui és el dia gran en València, dia principal de Falles. Desitgem a tots els pobles valencians que planten les seues falles que gaudeixin de la festa, de la música i el foc. Encapçala aquest post el ninot indultat de 2014, Cervantes immers en ple procés creador del seu Quixot, personatge literari universal.

I també volem festejar aquest dia amb poesia, de la ploma d'un gran poeta:

Amanecer en Valencia

(Antonio Machado)

Estas rachas de marzo, en los desvanes

-hacia la mar- del tiempo; la paloma

de pluma tornasol, los tulipanes

gigantes del jardín, y el sol que asoma,

bola de fuego entre dorada bruma,

a iluminar la tierra valentina...

¡Hervor de leche y plata, añil y espuma,

y velas blancas en la mar latina!

Valencia de fecundas primaveras,

de floridas almunias y arrozales,

feliz quiero cantarte, como eras,

domando a un ancho río en tus canales,

al dios marino con tus albuferas,

al centauro de amor con tus rosales.

Poemem, blog de poesia infantil per a fomentar l'escriptura de poesia a l'aula

No us havíem comentat que, a més d'aquest blog de poesia, en tenim un altre que utilitzem per a treballar l'animació lectora sobre poesia col·laborativament amb un grup de col·legis de diferents llocs del País Valencià. És una mostra de com, hui en dia, es poden dur a terme projectes conjunts utilitzant les noves tecnologies. El blog es diu Poemem i per allà trobareu un ratolí poeta, Rata Poe, que des de la Biblioteca de Cocentaina va donant-los propostes d'activitats poètiques als xiquets. Es tracta d'anar més enllà de la lectura de poesia i passar a crear poemes.

Cada dos setmanes els mestres reben un correu electrònic de Rata Poe amb les propostes d'activitats i la recomanació d'un llibre de poesia; després, les propostes es pugen al blog. Cada classe adapta la proposta d'activitat al seu grup i a la seua marxa acadèmica. El resultat són una sèrie de poemes, creats pels xiquets, que van pujant-se al blog. Tots els xiquets poden llegir els poemes que s'han creat.

És una experiència que està portant-se des de fa dos anys. Peronalment ho trobe molt enriquidor i interessant. Si esteu interessats en participar podeu demanar-nos informació enviant-nos un correu (ratapoe@gmail.com) i, com que tot es fa a través d'internet, no està tancat sols a escoles valencianes sinó a tots els mestres que els interesse treballar la poesia.

Ara estem treballant els cal·ligrames. De l'activitat passada, crear poemes utilitzant paraules monosil·làbiques, tenim aquests resultat com exemple on s'ha unit la poesia i les falles valencianes.

Comencen les falles

Vens?
Ja vaig!
dus-me el ram,
el verd i blanc,
amb un llaç
llarg i prim.
Quin mant?
el gris i roig.
Quin goig!
*

Sents?
Ja veig
el fum
fosc
i de llums
Pam, pim i puuuum,
foc
roig i groc,
pic, pac, pic, pac, poc
tra, ca, tra, ca, toc.
*

Vens?
Ja vaig al ball
ple de llum,
ple de fum,
Mou el cul,
i mou el peu.

(poemes creats pels mestres i alumnes de 2n. cicle de Primària de l'aulari de Benavites)

Mireu també quin slide hem muntat amb uns poemetes de la lluna fets pel col·legi Cronista Chabret de Sagunt:

Poemes a la Lluna

View more presentations from Salvia.

La poesia en les falles valencianes: poemes fallers satírics

Tots coneixem l'especial humor que tenim els valencians. És un humor molt nostre i fem burla de tot i de tots, també de nosaltres mateix. Diuen que l'humor és un tret d'intel·ligència ?! En aquests dies fallers tenim la plasmació artística d'allò que estem parlant: les Falles. Són ninots que representen una sàtira de la nostra societat, tenen la gràcia de traure-li punta a tot i de fer-hi burla, incloent la "crisi" actual. No hi ha cap tema que siga "tabú", ni cap personatge "intocable".

Els ninots i les lletres que l'acompanyen ens fan sortir una bona rialla. Són com gregueries de cartró amb molt d'art. Però a més, les associaions falleres solen editar uns llibrets on, en forma poètica, critiquen qualsevol succés o personatge (a més de daurar la píndola i tirar-li floretes a les "regines falleres"). Llegiu aquests dos poemes, d'Antoni Lluís Martínez i Furió, que va escriure per a uns fullets fallers d'Alzira i comprovareu com la sàtira regalima per tots els versos.

Hui, dia 19 de març, és la festa gran i volem cel·lebrar-ho amb vosaltres amb poesia, poesia per als fallers, per als valencians i els visitants, per als pares i per als/les Pepes, poesia per a seriosos i riatllaires, poesia per als ninots i el fogataires,... A més, us invitem a una bunyolada poètica (molt típic d'ací).

Bones falles i millor "cremà"!

SET COSES QUE NO HAS DE FER A LA TEUA FALLA

(Antoni Lluís Martínez i Furió)

Per a armar picabaralla
o per a fotre a una falla
és el principi motor,
seguir al peu de la nota
la llei del mínim esforç:

Ni un cèntim més de la quota,
tot debades tots els dies,
ni rifes, ni loteries.

El segon d’estos principis
és el més fatal dels vicis:
No pagues mai puntual,
deixa-ho tot per al final,
malgrat que així tots els mesos
la falla pague interessos.

El tercer i principal
és que tu opines de tot,
busca sempre on està el mal
sense mida ni desmai,
però no pegues ni brot,
perquè així no erraràs mai.

El quart has de recordar
que en acabar de sopar,
alça’t i no lleves taula,
no has nascut per a escurar.
Ves-te’n a prendre café
o ix a la gata maula,
tu que saps el que et convé.

El cinqué és que mai no ajudes
ni col·labores en res,
no fora cas que després
a la minima que dubtes,
hages creat precedent
i et vullguen fer president.

És el sisé manament
sempre a tot posar-li pega
i fer la jugada cega,
criticant al President,
llançant alguna invectiva
contra tot el que treballa,
incloent la Directiva
i alçant en armes la falla.

La setena i en resum
és que vengues molt de fum,
fes vore que a acalorades
a tu no et poden guanyar
i a l’hora de figurar,
si van les coses brodades
i hi ha algun aplaudiment,
fes-te un bon lloc a colzades
al costat del President.

TOTS ELS BURROS VOLEN SER CAVALLS GUANYADORS
(Antoni Lluís Martínez i Furió)

La democràcia és mentida
quan és teledirigida,
quan no hi ha lloc per a la dissidència,
quan la uniformitat és l'exigència
de qui mana
(i de qui mama).

Hi ha qui calla, qui creu i qui obeeix,
hi ha qui engul, qui combrega amb elegància
i qui obté beneficis amb escreix,
quan es ven el peix de la ignorància.

Sovint se'ls veu trepar com les mones,
canviar-se al bàndol dels que manen
(i dels que mamen).
Apuntar-se quan les cartes venen bones.
Ai! Quanta burrera i destrellat!
Com si hagueren estat fets per encàrrec,
renyint per la butaca d'un despatx
o venent a sa mare per un càrrec.

Jo em quede amb la meua veritat,
m'estime més, com sempre, ser que estar,
canviar la societat, fer i desfer,
pensar, parlar a sempre estar callat
i pixar el tronc d'un taronger.

M'estime més la dolça llibertat
a ser un cagacalces amargat.

M'estime més ser lliure,
viure i riure
a estar pendent de que cal dir o no,
i fer allò que sempre em vinga en gana
li agrade o no li agrade
a aquell que mana,
li agrade o no li agrade
a algun llepó.

Bunyols i xocolata: poesia per a Sant Josep

És una llarga tradició, per aquestes terres valencianes, menjar bunyols en dies de falles. Al meu poble no hi ha falles, però també es tradició menjar xocolata amb bunyols el dia de Sant Josep. Una dolcíssima tradició que cal no perdre.

Barrejar festa, xocolata amb bunyols i poesia és gastropoèticament molt saborós. Del llibre de Miquel Martí i Pol, Bon Profit, editat per Barcanova, hem copiat aquests poemes de Bunyols i Xocolata desfeta. Bon profit a tots i totes! Us invite cibernàuticament... mmm... que bo. Escalfa la panxa i alimenta l'esperit.

Bunyols
Acompanyats o sols,
Que bons són els bunyols!

Si són ben ensucrats
te’ls menges a grapats.

I si no ho són també,
que sempre vénen bé.

Sucats en llet fan clar
qualsevol esmorzar.

Xocolata desfeta
Espessa i lluent,

tothom se la menja,

ai!, a cremadent.
En xicra o en tassa

prou que ho diu la gent,

mai no n'hi ha massa.
S'hi poden sucar

galetes, melindros,

o bé un tros de pa.
És bona al matí

i quan s'hi berena

té un gustet molt fi.
Espessa i lluent,

tothom se la menja,

ai,! a cremadent.