És ben curiós que hi hagen tan poques endevinalles de flors. Després de consultar diferents llibres d'endivinalles, en castellà i català, per adults i xiquets, quasi no n'hem trobat. D'entre totes elles hem seleccionats unes quantes i altres que s'hem inventat:Alegren els camp
amb els seus colors
perfumen l'aire
amb els seus olors
(Les flors)
*
Quina és la flor
que porta al seu nom
les cinc vocals
(L'orquídea)
*
Sóc una flor ben humil
que sense fer penitència
sempre visto de morat.
(La violeta)
*
Vestida de roig tot el dia
al camp done alegria.
(La rossella)
*
Els meues arrels estan a l'aigua
i a l'aigua sempre visc,
molt perfum escampe
quan oberta estic.
(El nenúfar)
*
Com un brial per ballar
els meus pètals faig menejar.
De roig, blau i altres colors
done al jardí molta olor.
(La dàlia)
*
Careta sonrosada
amb cos espinós
per què quan t'abraçe
és tan dolorós?
(La rosa)
*
Si bé sóc de molts colors
tothom em diu que sóc clar;
em diuen vell i a mig any
mai no he pogut arribar.
(El clavell)
*
Jo sé d'una campaneta
que de tan fluix que toca
ningú la pot escoltar
ningú la pot escoltar
llevat de la papallona
(La campànula)
*
Tul i no és tela,
Tul i no és tela,
pa, però no es menja.
Què és?
(El tulipan)
*
Visc en patis i balcons
donant color i bones raons,
soporto l'estiu i l'hivern
sempre que em regues un instant.
(El gerani)
*
Din-dilinc-dinc
al camp sona la campana
din-dilinc-dinc
sense fer soroll,
amb desgana.
(La campaneta)
*
Mon pare hem diu Maria
i ma mare Lluïsa
ara tú endevina
com hem diu la meua veïna.
(La marialluïsa)
*
Tincs dents, però no menge res;
jo o ell dit del revés.
T'acabe de dir qui és
(Dent de lleó)
*
La meua primera és mare
i mai ha parit;
la meua segona, selva,
que a ningú dona abric.
No pot caminar
i a tot arreu es fica a trepar.
(La mare-selva o lligabosc)
*
A tota hora gire el coll
sempre seguint el camí del sol.
(El girasol)
Pura como el aire puro,
perversa como un traidor,
rojo es su color oscuro
y su aroma embriagador.
(La rosa)
*
Unas manchas encarnadas
entre los trigales
son notas coloradas
que alegran a los zagales
(La amapola)
*
Soy la flor del indeciso
y del adivinador;
todos me arrancan los pétalos:
si, no, si, no, si, no.
(La margarita)
*
Ciento cincuenta y una vocal
cinco y artículo una flor dan.
(El clavel)
*
Es mi nombre derivado
del de la fruta prohibida;
yo soy flor medicinal
y soy muy bien conocida.
(La manzanilla)
A més podeu llegir poemes infantils sobre les flors punxant ací.
