Ja sabeu que la poesia també és un joc que des de ben menudets podem -i devem- jugar amb els nens i nenes. El cos entra a formar part d'eixe joc poètic, donant-li mobilitat a la paraula i acompanyant el seu ritme. Les mans poden acompanyar, amb tots els sons que reprodueixen, als versos. Però, a més, les pròpies mans protagonitzen els poemes i, amb l'ajuda dels adults, dit a dit, ballen el poema i des de ben petitets s'endinsen en la poesia i el seu joc... interminable.
Juguem, doncs, amb els poemes de Ramón Iván Suárez Caamal, del seu llibre En un árbol la canción, que podem llegir complet en Issuu (punxeu sobre el títol).
Poemas para jugar con las manos y los dedos
Manos cerradas,
manos abiertas,
manos dormidas,
manos despiertas.
Manos de nido,
manos que muevo,
la gallinita
cacarea
y pone un huevo.
Dedos que estiro,
dedos doblados,
son diez pollitos
los que han brotado.
*
Cinco pajes muy corteses,
en la corte, cortesanos,
cuatro flacos y uno gordo,
son los dedos de mi mano.
Hacen una reverencia
cuando pasa algún señor
y a la salida de clase
a todos dicen adiós.
*
Este ganso gordo
no quiere volar.
Señalacaminos
lo va a regañar.
Tercia el ganso grande:
-Lo puedo ayudar.
-Yo también ayudo,
grazna el anular.
-¿Y el ganso más nene?
-¡Déjenme jugar!
La il·lustració és de Gabriela Germain.
