Prodigios. Una antología de poesías árabes: edició bilingüe editada per Libros del Zorro Rojo

L'editorial Libros del Zorro Rojo ha publicat una meravellosa antologia de poemes àrabs: Prodigios. Una antología de poesías árabes, prologada per Pedro Martínez Montávez i amb unes meravelloses il·lustracions de Rachid Koraïchi.

Estem davant d'una joieta de llibre. Una edició bilingüe molt acurada i una selecció de preciosos poemes, paraules i veu de clàssics poetes àrabs i de joves i desconeguts. L'obra reuneix en un sol volumen tres antologies, amb noves traduccions dels poemes més destacats de la poesia àrab, la poesia andalusí i la poesia d'Argèlia. El lector anirà emprant dos camins creatius i lírics al llarg del llibre: la paraula -els versos- i la imatge -les il·lustracions-. Podem fer el recorregut per un o l'altre, fins que aplega un moment que el lector/a se n'adona que els dos camins s'uneixen per portar-nos per un sol, el de la bellesa, aquell que s'interioritza i, a la vegada, transcendix.

 Un total de 52 poetes escriuen al voltant de temes universals:Ibn Zaydún, Ibn Arabi o Ibn Quzmán; Anna Gréki, Mahmoud Darwish, Nizar Qabbani o Adonis. A més, l'obra té un component didàctic i informatiu doncs cada capítol està precedit per una contextualització històrica i literària.

Com podeu veure és un llibre de poesia preciós, d'aquests que es lligen i relligen, que s'esguarden i retroben. Una porta oberta a conèixer, reconèixer i fomentar la poesia àrab. Molt recomanable.

El Wuggly Ump: conte en vers per fer por als xiquets

Hui us volem recomanar un divertit conte, narrat en vers: El Wuggly Ump, d'Edward Gorey, publicat per Libros del Zorro Rojo.

Tiroliro, tirolera,

el Wuggly Ump vive fuera.

Come paraguas, tachuelas

y fango con sanguijuelas.

Una cosa hay segura:

su actitud es oscura.

Wuggly Ump és una espècie de cançó-joc en vers, d'aquelles que jugàvem quan érem menuts i cantàvem fent rotllana, amb melodies senzilles i repetitives i que poc a poc ens feien sentir que l'amenaça estava propera i la por anava creixent fins que... un crit, un salt o un fort soroll, provocava el pànic i l'espantada dels xiquets (resulta curiós la atracció que els menuts tenen a tot allò que es fagi por).  És un llibre capaç d'enamorar horroritzant. Les il·lustracions són extraordinàries, senzilles i atraïents, empatitzant molt amb l'imaginari infantil.

Ens conta la història de dos xiquetes i un xiquets que juguen i canten feliços, innocents, sense adonar-se'n de la proximitat del perill - el monstre Wuggly Ump-.

Tralalarta, tralalerta,

el Wuggly Ump está en la puerta.

Ay que ruidos tan poco tiernos.

¿Por qué ha venido a vernos?

Un bon dia Wuggly Ump, fart de fer la seua dieta, decideix apropar-se a casa dels xiquets i... passa el que per lògica ha de passar.. segur que s'ho imagineu!

Esos ojitos, esa mirada

en cara tan obstinada.

¡Qué garras desagradables!,

¡qué fauces abominables!

Humor negre en vers i molt de ritme. Un llibre molt recomanable tant per als més menudets, que gaudiran escoltant als adults narrar el conte i poden seguir la història amb les il·lustracions, com per als primers lectors.

Oda a una estrella: llibre de poesia infantil de Pablo Neruda

Fa poc que s'ha editat el llibre Oda a una estrella, basat en un poema de Pablo Neruda i amb il·lustracions d'Elena Odriozola. S'ha publicat per l'editorial Libros del Zorro Rojo (també el podem llegir en galleg en l'editorial Kalandraka).

El llibre és una preciositat doncs mescla d'una manera extraordinària els versos de Neruda amb la sensibilitat il·lustrativa d'Odriozola, el que fa un conjunt únic i fabulós per als primers lectors. El contrast entre la linealitat dels edificis, i la seua tristor, amb la lluminositat de l'estrella és molt evident en la narració il·lustrativa.

El poema narra, en vers lliure, la història d'un home que des de dalt d'un gratacels aconsegueix agafar una estrella i se la guarda sota el llit. El fet, que en un principi sembla meravellós, poc a poc es torna problemàtic. Al final l'home pren la decisió de tornar-la al seu lloc. És ben curiós el plantejament, doncs al·legòricament, aconseguir les estrelles suposa fer realitat els nostres somnis, però... qui ens diu que els somnis que perseguim som en realitat el millor per a nosaltres? Devem perseguir l'impossible? Com reaccionem quan els somnis es tornen realitat?

Un llibre molt bó i interessant. Us el recomanem.

Oda a una estrella
(Pablo Neruda)

Asomando a la noche
en la terraza
de un rascacielos altísimo y amargo
pude tocar la bóveda nocturna
y en un acto de amor extraordinario
me apoderé de una celeste estrella.

Negra estaba la noche
y yo me deslizaba
por la calle
con la estrella robada en el bolsillo.
De cristal tembloroso
parecía
y era
de pronto
como si Ilevara
un paquete de hielo
o una espada de arcángel en el cinto.

La guardé
temeroso
debajo de la cama
para que no la descubriera nadie,
pero su luz
atravesó
primero
la lana del colchón,
luego
las tejas,
el techo de mi casa.

Incómodos
se hicieron
para mí
los más privados menesteres.

Siempre con esa luz
de astral acetileno
que palpitaba como si quisiera
regresar a la noche,
yo no podía
preocuparme de todos
mis deberes
y así fue que olvidé pagar mis cuentas
y me quedé sin pan ni provisiones.

Mientras tanto, en la calle,
se amotinaban
transeúntes, mundanos
vendedores
atraídos sin duda
por el fulgor insólito
que veían salir de mi ventana.

Entonces
recogí
otra vez mi estrella,
con cuidado
la envolví en mi pañuelo
y enmascarado entre la muchedumbre
pude pasar sin ser reconocido.
Me dirigí al oeste,
al río Verde,
que allí bajo los sauces
es sereno.

Tomé la estrella de la noche fría
y suavemente
la eché sobre las aguas.

Y no me sorprendió
que se alejara
como un pez insoluble
moviendo
en la noche del río
su cuerpo de diamante.

Santiago, de Federico García Lorca

Apropar els grans poetes clàssics als xiquets és un dels objectius d'aquest bloc. Avui us recomanem la lectura d'un llibre que acaba d'editar Libros del Zorro Rojo.

Santiago, de Federico García Lorca, està compost de rimes delicadament construides on l'autor retrata la visita del apòstol Santiago a una vella llauradora. És una història que ens invita a la relectura, textual i visual, doncs les il·lustracions de Javier Zabala li donen una visió més enrequidora al text poètic.

Us invitem a llegir un fragment d'aquest poemari:

Una vieja que vive muy pobre

en la parte más alta del pueblo,

que posee una rueca inservible,

una virgen y dos gatos negros,

mientras hace la ruda calceta

con sus secos y temblones dedos,

rodeada de buenas comadres

y de sucios chiquillos traviesos,

en la paz de la noche tranquila,

con las sierras perdidas en negro,v

a contando con ritmos tardíos

la visión que ella tuvo en sus tiempos.

Ella vio en una noche lejana

como ésta, sin ruidos ni vientos,

el apóstol Santiago en persona,

peregrino en la tierra del cielo.

-Y comadre, ¿cómo iba vestido?

-le preguntan dos voces a un tiempo.

-Con bordón de esmeraldas y perlas

y una túnica de terciopelo.

.