Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris poesia infantil i juvenil asturiana. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris poesia infantil i juvenil asturiana. Mostrar tots els missatges

29.3.19

Valiente, el pirata: versos que solquen els mars de la fantasia


 Anem acabant la setmana solcant mars i oceans amb un vaixell bucaner, acompanyant a un pirata valent que porta els cabells amb la permanent, vivint les seus pacífiques aventures, entre ones i versos, solcant el mar de la poesia.

Valiente, el pirata
(Aurelio González Ovies)

Es un pirata corriente,
de pantalones vaqueros.
A veces lleva pendiente
y se deja el pelo suelto.

O se hace la permanente
y le pide al peluquero
que le enrosque bien dos tibias
en los rizos delanteros.

Le bautizaron Valiente,
porque nada más lo vieron
le notaron en la frente
la llanura de un océano.

Es bueno y es inocente...,
él querría meter miedo,
conquistar un continente,
vivir en un cocotero.

Ir a la isla de enfrente,
pasar el domingo entero
saboreando percebes
y canapés de cangrejo.

Es un poco diferente,
por qué no reconocerlo,
con sus ojos siempre ausentes,
como almendras, medio abiertos.

La il·lustració és de Michael McCabe.

21.1.19

Soy palabras... efímera poesia al viento



Som paraules. Vivim i sentim amb la paraula. Paraules que ens conformen en la nostra humanitat. I la paraula s'ha fet vers...

Soy palabras

Soy palabras
que me invaden,
que me tejen,
y me viven
escondidas en mis huesos:
las que nunca pronuncio
porque apenas presiento;
las que me hacen soñar,
volar, llorar;
las que me emocionan;
las que me hieren
porque soy
como ellas,
efímera música al viento.
Las que susurro en sueños,
las que morirán conmigo.

La il·lustració és de Quint Buchholz.

14.2.14

Corazón de caramelo: versos, dolços i amor per a totes les edats

Versos i dolços per als enamorats - il·lustració és de Christine Roussey-

 L'amor no té edat, com ben bé demostra la nostra amiga i poeta Mª Rosa Serdio: amor de grans i de menuts, de joves, amor... quin sentiment tan bonic! Us desitgem a tots i totes, però especialment als xiquets i xiquetes un molt feliç dia dels enamorats.

Corazón de caramelo

Lo pensó toda la tarde
y lo pensó en el recreo,
en el autobús del cole,
mientras se lavaba el pelo...
Se lo preguntó a su madre,
a la abuela ¡y hasta el perro!
¡Guau! respondió el muy relisto
¡Bien! fue lo que dijo el abuelo.
Y ¡toma! añadió la abuela
mientras le daba dos euros.
Mamá le dió dos abrazos.
Papá tiró de su oreja
y le confesó un secreto:
-Yo a mamá la conquisté
con un solo caramelo.
Era de esos de palito
con un corazón latiendo.
¡Cómo ya tenía de todo
se fue al kiosko corriendo!




Teresa Coll Sanmartín ha fet uns marcapàgines preciosos amb aquest poema de Mª Rosa.

15.11.13

Tres haikus del otoño y un poema: versos de María Rosa Serdio


Aquest divendres, quasi ja finalitzant la setmana, volem compartir amb tots vosaltres un preciosos i tardorencs versos de Mª Rosa Serdio, gran amiga i poeta.

Aun en otoño
no dejan de volar
las primaveras.

*

En el camino
inesperado y nuevo
cada suspiro.

*

Entre estaciones
prefiero la hoja tierna
que dice otoño.



Otoño...
(Mª Rosa Serdio)

Ha caído el otoño sobre mí
Con su atmósfera
quieta
Con sus nubes
grises,
Con sus pájaros
serios…

Ha caído el otoño
Con su silencio
inquietante,
Con su rumor
cansado
Con sus cielos
entrecortados…

Hoy ha caído el otoño
Con sus lloviznas
amables,
Con sus árboles
desconcertados
Con sus aves
Emigrantes…

Ha caído, dulcemente, el otoño
Con sus claridades
diáfanas
Con sus suspenses
emocionantes,
con sus cielos
estrellados…

Y tú no estabas.

La il·lustració és d'Artisalma.

3.9.13

Boda alada de la mariposa: festa al bosc de la poesia


Esteu tots i totes invitats a assistir a les noces de la papallona... una autèntica festa alada al bosc. Jo le penso regalar un mocadoret de seda per a que dins guarde aquest boniquet poema que ens ha regalat la nostra amiga, mestra i gran poetessa Maria Rosa Serdio. I vosaltres, que li regalareu?

Boda alada

Hoy la novia mariposa
se ha encargado un traje largo.
Con pétalos de un cerezo
el mirlo se lo ha cortado.
Se lo ha cosido con lluvia
y lo ha tenido colgado
del hilo luz de una tela
que la araña le ha prestado.
Hoy por la tarde es la boda
¡Vuelen los recién casados!

La il·lustració és de Mila Marquis.

24.11.12

Nuez con poesía, qué rica! / Nou amb poesia, què bona!


Nous, que bones... millor ensucrades de poesia (il. Paul Stone)
Nuez
(Ángel Guache)
Es la nuez un cofrecito
(arrugadito)
donde habita un cerebrito
por jíbaros reducido.
Y si no estás impedido
y rompes el cascarón,
del cofrecito molón,
puedes encontrar adentro
un sabroso alimento
que para el cerebro es bueno.
Lo desayuno y lo ceno.
Tome, tome, tome, tome...
Se cría lo que se come.

15.9.11

Luna de nácar: poesia per a dormir gronxant-se amb la lluna


Cada nit, abans de dormir, les paraules i els versos, les besades i carícies, ens obrin la porta de dels somnis. Els xiquets i les xiquetes (també els majors, per què no?) necessiten dels abraços de les paraules que els bressolen per sentir-se protegits, estimats, segurs. No cal recordar-vos que contar-los històries, compartir lectures, llegir poemes junts cada nit no sols fomenta la lectura, també crea un lligam important entre els pares i els fills, un fil de comunicació i estima, d'imaginació i sentiments compartits que deixen la seua llavor ben dins del nostre cervell i del nostre cor.

Per a la nit d'aquest dijous us proposem la lectura de Luna de nácar, un preciós poema infantil de la nostra amiga, mestra i poeta, Mª Rosa Serdio. Gronxem-se junts amb la  llum de la lluna. Bons somnis poètics!

Luna de nácar

Grande y gloriosa,
luna de nácar
sale a colgarse aros de plata.
Y, allá en la nube,
deja una lágrima.
¡Vuelve, lunera,
que aquí, en su casa,
espera un niño
que te reclama.
Él, sin tus besos,
no va a la cama.
Yo, sin su risa,
soy poco...
o nada.

La il·lustració és d'Ofra Amit.

31.7.11

Ens acomiadem de juliol amb poesia


Paseo por Poniente.
Luce la playa
nueva mantilla:
blonda de espuma
viste la orilla.
La peina el viento,
la besa el agua...
Yo la recorro
¡Arriba enaguas!
Chispea el sol
que guiña un ojo.
La excava un niño...
¡Busca tesoros!
Mira su arena
llena de conchas...
Viajan tranquilas
entre las olas.

La il·lustració és d'Alessandro Gottardo

29.6.11

El valor de les coses importants i la importància de les coses: poesia d'Aurelio G. Ovies


Amb il·lusió i esforç... podem tocar els núvols (il. María Brugaz)

Ara que la majoria de xiquetes i xiquets estan de vacances és temps de relax i de reflexió. Tot un curs ha passat i un nou ens resta per encetar. Mirar el futur amb alegria, amb esperança, en positiu, valorar les coses -els fets i situacions- pel seu autèntic sentit, preant allò que és important (la conversa amb un amic, les sensacions que ens deixa a la pell la brisa marina, el somriure dels pares, el passeig amb els avis, el llibre sobre la tauleta de nit, les llargues brasades a la piscina, el sentir que l'esforç estudiant té en si mateix la seua recompensa, una besada, el temps que compartim amb els pares, la mirada sobre un paisatge que ens agrada, la sortida del sol de bon matí quan anem d'excursió, estar sense fer res "reballat" damunt del sofà...). 

Us invitem a llegir els versos d'Aurelio G. Ovies ... tot un cant a la imaginació, als somnis, a l'esperança. Una mirada al futur picant l'ullet.

Nunca tengas prisa
ni para una risa.
Nunca te aceleres
por ser lo que no eres.
Nunca te apresures
si bajas o subes.
Nunca le hagas daño
al poco tamaño.
Guarda siempre un sueño
aunque sea pequeño.
Todo lo consigues
si sigues y sigues.
Todo lo serás
con sólo esperar.
Llegarás muy alto
con pequeños saltos.
Y el tamaño es nada:
está en tu mirada.
Y un sueño es muy guay:
da lo que no hay.
Nunca tengas prisa.
Las cosas hermosas
son muy despaciosas.

21.11.10

Palomas de color al atardecer: poesia des de dins de les Jornades Nacionals de Poesia Infantil i Juvenil




En les passades Jornades Nacionals de Poesia Infantil i Juvenil es respirà poesia per tot arreu: es va escoltar, es va jugar, es va escriure (varem omplir un arbre, ja us contarem)... es va sentir. I és quan els sentiments afloren des de dins quan els poemes cobren vida. Anirem ficant, poc a poc (paciència), alguns d'aquests poemes. Hui volem compartir amb vosaltres uns versos, de Mª Rosa Serdio, exemple  perfecte del que estem dient. Gràcies, Mª Rosa!

Palomas de color

En la tarde dorada,
en Cocentaina,
se elevó, detrás de la ventana,
un bando de palomas
de colores.

Colas doradas,
pechos soñadores,
contra la sierra.
Pétalos de plumas,
palomas de arcoiris
y de espuma
en la tarde
con pecho de color.

La il·lustració és de Mattew Cook.

6.11.10

Nuechi d'Otoño: poesia infantil i juvenil en asturià


Cada vegada són més els projectes institucionals que porten a difondre la literatura, en diferents idiomes, a través d'internet. Per exemple, per a difondre la literatura en bable podem accedir a la web de Caveda y Nava on trobem un interessant recull digital de textos en asturià o bable -anteriors a 1950- que facilita la seua difusió i coneixement. Sempre felicitem aquests projectes que ajuden tant als estudiosos com als que per primera vegada s'apropen al coneixement de les diferents literatures.

Com que estem en plena tardor hem pensat que per a donar-vos un tastet del contingut de la web res millor que ficar un poema sobre les nits de la tardor: Nuechi d'Otoño / Nits de Tardor / Noches de Otoño.

Nuechi d'Otoño
(Enrique García Rendueles)

Nuichi, la nuichi serena
D' otoño, la nuichi clara
Cuando me mira la 'strella, 
Cuando el lluceru me fala;
¡Nuichi bendita! adormeces
Todes les coses, y á l'alma
Fásla espabilar ximiendo
Per el gozu que suañaba;
Cuando canten los poetas
Y el regatucu sonsaña,
Cuando hay besos enes fueyes
Y hay enos campos ruciada;
Y quier un besá la flor
Y l'oralina que´pasa,
Besá la estrellina pura
Y el cristal de fonte clara...
¡Nuiche bendita d'otoñu
Que per mín fuisti suañada!

La il·lustració és de Ryszard Chmiel.

18.12.09

Villancicos n'asturianu: cançons de nadal en bable



Hi ha nadaletes que són universals, però hi ha altres que són particulars i especials en determinats llocs. Recuperar el nostre folklore, en totes les nostres llengües, és un dels objectius d'aquest blog; així, hui us volem invitar a llegir aquests Villancicos n'asturianu que ens han agradat molt. Un saludet a tots els lectors i amics que des d'Astúries en segueixen.


La Virxe facía dulces
en un fornu superior.
San Xosé los fue a probar
y na barba se quemó.
San Xosé benditu,
¿por qué te quemasti?
Tu que visti’l fumu,
¿por qué nun asoplasti?



Villancico
(Enrique García Rendueles)
Enel portal de Belén
Una nuichi clara y fría,

Está el Neñu, San José
Y la bendita María.

La Virxen unos mantiellos

Filvanó, tapau con ellos

Ta 'l Neñín ena cunina,

Iguaí San José los rizos

Y estélase nos hechizos

Daquella llume devina.

¿Por qu'en nuichi tan xelada

Prúyete facer la entrada

Bondadosu rapacín?

¡No la escoyer templadina,
Allegre y estrelladina

Como la de San Xuanín!
Entós irín los ñeñinos

Con sos zarciellos y flores

A facete mil primores

Y llevate á so xardín;

Pedirín pa tí na villa,

¡Y qué bona xiraldilla

La que se fixés allí!

¿Más ende con tantu frío

Pa quear atarrecío

Querer n' hibiernu ñacer

Dexando 'l senu del Padre?

¡ Val Dios que tienes tal Madre

Y quierti tanto Xosé!

Pero que xele, que xele,

Que se cuele muncho sele

El vientu pela gatera;

Ha ponete Pá el capiellu

Y la Virxen un mantiellu,

Y arroxarán la foguera.

¿Pero qué diañu de fuéu
Quiés rapacín xunt'a tí?

¡Si ambures los corazones

Con sólo averase ahí!




¡Probe neñu!
(José Aniceto González)
'N un establu tiradín,
Con les patines al xelu,

Ayeri ví á un rapacín

Más dulce q' un caramelu.

Yera un Neñu per graciosu,
Y llistu como una xana;

Más guapu que toos los neños

Que cuerren pe la quintana.

Una carina ¡ qué mona !

Unes manines... ¡ per belles !

Y unos güeyinos... ¡ qué güeyos !
Lo mesmo que dos estrelles.
Cuando el probín se reía,

Facía unos furaquinos

Metanes é nos papinos...

Que el veilos daba allegría.

¿Qué faces, Niñín, i dixe,

Echadín ' n aqueses payes?

Tás tan tienru y tan blandín

Que les espaldines mayes.

¿Non ves cuantu fríu fai,

Y qué gran xelá cayó?

Tapa isi cuerpín, mió Neñu,

Tápate, monín, por Dios

Y en sin movese siquiera,

Nin pestañar un migayu,

Con so boquina de gloria,

Y más llixerín qu' el rayu,

Dixo que baxás del cielu,

Pa ser de los homes guía,

Pos vió que la tierra taba

Por llaceries aflixía;

Y á predricar la probeza,

Por eso taba en carnines

Echadín; sin más camina

Q' unes poques de payines.

Mió vida con él pasaba;

Más temí quitai el sueñu,

Y faciéndome mil cruces,

Colé y dixe: ¡ probe Neñu !


Les il·lustracions són de Grzegorz Ptak.

11.12.09

Arroz, agua y maíz: llibre de poesia infantil en astur

Supose que a tothom ens ha passat alguna vegada: en lloc d'anar a buscar un llibre sembla que el llibre ens busque a nosaltres. Això és el que m'ha passat amb aquest llibre, Arroz, agua y maíz, de l'editorial Pintar pintar. El vaig tenir a les mans, li vaig donar una fullejada, em va encantar però un altre lector es va avançar en la compra. Em vaig quedar sense el llibre. Poques hores després me'l varen regalar. Quina sorpresa més bonica!

El llibre és de Berta Piñán i porta unes xulíssimes il·lustracions d'Elena Fernández. Ha estat guardonat amb el Premiu "María Josefa Canellada" de Literatura Infantil y Xuvenil 2008.

El subtítol del llibre ens descobreix tot el misteri: Versos pa neños y neñas de toes partes del mundu -Versos per a xiquets i xiquetes de totes les parts del món-. Cada poema està dedicat a un xiquet d'alguns dels diversos indrets del món; cadascun d'ells amb un seny especial, amb una idiosincràcia pròpia del seu entorn. Poemes, versos, il·lustracions que ens mostren la cara més amable de l'espècie humana, la cara dels infants.

El llibre, escrit en astur i que prompte podrem llegir en castellà, però penso que m'agrada més llegir-lo en la seua llengua original- es presenta en un format especial, amb tapa dura de cartró i llom de tel·la, i el seu contingut és un àlbum il·lustrat poètic. Especial per a regalar en aquests dies.


Linda, 10 años
Viña del Mar, Chile
(Berta Piñán)

Tu yes la playa de marzu
y la ñeve en primavera,
yes el sol de toles nueches
y la lluna mañanera.

Nesti mundu esta vez
tu yes lo que nun se ve,

los cuernos del caricol,
l'otru pie del ciempiés,
y cuando llega'l calor
el polo norte al revés.

Nesti mundu otra vez,
tu yes lo que nun se ve,

los cantares del mirueyu
aquel arroz nuna charca,
tu yes la boca del fueu,
yes tu la voz que me llama.

Nesti mundu esta vez,
tu yes lo que nun se ve.

9.7.09

Una casa de libro / Un llar de llibru: poesia des d'Astúries de Mª Rosa Serdio


De vegades dels amics, aprofitant-se de la pròpia amistat, s'abusa un poc. Això és el que he fet amb Mª Rosa Serdio, mestra, poeta i gran amant de l'ensenyança i la literatura infantil -ja us hem recomanat altres vegades que li doneu una ullada al seu blog Clase de quinto... y sexto -. Li varem demanar un poema per a penjar-ho al blog, però aprofitant la gran riquesa lingüística del nostre país li varem demanar que el mateix poema estiguera també en bable.
Mireu quin poema tan bonic, parlant de llibres i poesia, que tenim el gust de poder llegir en castellà i en llengua asturiana (li agraïm a Encarnita García la traducció). Us ho asseguro: em quedo a viure en aquesta casa, que a més estic segura que venint d'Astúries serà fresqueta. Us invitem a compartir casa, poema i espai.
Gràcies Mª Rosa i bones vacances!

UNA CASA DE LIBRO
(Mª Rosa Serdio)
He diseñado mi casa
en un libro de hojas blancas.

La vieja hiedra de versos
cubre la puerta de entrada
para que esté camuflada.

Cestas de mimbre, canela
y manzanas reinas de amor
pongo en el recibidor.

Una jaima en el salón,
alfombras de seda y cielo,
muchos cuentos, siete velos...

En la cocina un herbario:
azafrán, cilantro, menta...
¡Un jardín extraordinario!

Mi habitación en las nubes:
sueños, poesía, canción,
nanas para el corazón...

En el baño las burbujas
de sabia rosa mosqueta
y los versos del poeta.

Cuando vayas a marchar
y comiences a salir
Sé que querrás regresar.
¡Pon migas al porvenir!

He decorado mi casa
con libros. ¡A ver si pasas!
*
UN LLAR DE LLIBRU
(Mª Rosa Serdio, adaptació al bable d'Encarnita García)
Diseñé´l mio llar,
mio casa,
nun llibru de fueya blanca.

La vieya hedra de versos
edra la puerte d´entrada
pa que tea camuflada.

Cestes de blima, canela,
mazanes reines d´amor
pongo nel recibidor.

Una “xaima” pa la sala,
alfombres de seda y cielu,
abondos cuentos, siete velos...

Y na cocina, un yerbariu:
azafrán, cilantru, menta...
¡Un xardín descomunáu!

El mio cuartu tan nes ñubes:
suaños, poemas, canción
y nanes pal corazón.

Nel bañu tan les burbuyes
de sabia rosa mosqueta
y los versos del poeta.

Si te fueres a llargar,
cuando entames a salir,
ya sé que querrás tornar.
¡Migayes al porvenir!

Decoré ´l mio llar,
to casa, con llibros.
¡A ver si pases!


La il·lustració és de Liz Amini-Holmes.

8.1.09

Musical-Landia, llibre infantil de música i poesia


L'editorial Pintar-Pintar acaba de publicar Musical-Landia, un estupendo àlbum il·lustrat infantil de la professora i acadèmica de la llengua asturiana Esther García. Un llibre adreçats als primers lectors i on la música i la poesia són els protagonistes.
El llibre ens invita a viatjar a un país d'estranys habitants: els pentagrames, les notes musicals, els instruments... A través d'un original text rimat i amb les fantàstiques il·lustracions d'Anxelu González, els xiquets podran aprendre les seues primeres nocions musicals i tararetjar els sons que ha compost el músic mexicà Ernesto Paredano (partitures senzilles que fàcilment es poden interpretar, amb la flauta o el xilofò, per exemple).
El llibre és biblingüe, en castellà i bable. Una bona manera de començar l'any, llegint, interpretant i... musicant amb els més menuts.

27.12.08

Fred i poesia / Frio y poesía

El fred d'aquests dies ens cala ben a dins deixant que l'escalfor d'aquests dies nadalencs s'arrupeixen. Però no tots els freds són iguals, hi ha freds que amb un bon abric, bufanda i guants s'esmorteixen; hi altres freds que necessiten de... Llegiu el poema d'Aurelio González Ovies i ho descrobrireu.

Es distinto el frío
que te da en la cara
del frío que dejan
las cosas amadas.
Es distinto el frío
que cala en el alma
del frío que entra
por una ventana.
Es distinto el frío
de por la mañana
al frío que, a veces,
provoca una lágrima.
Es distinto el frío
de una gran nevada
del frío que se enciende
por una distancia.
Son fríos distintos
porque uno no daña
y el otro te duele
y te deja marca.
Uno no se quita
más que con el tiempo,
o con la esperanza;
otro lo quitamos
poniendo un abrigo,
pijama o bufanda.

La il·lustració és de Pecorella Bertina

11.9.08

Poemes de Carambelu, llibre de poesia infantil en bable

Hui us volem comentar un nou llibre de poesia infantil de l'editorial Pintar Pintar. Es tracta de Poemes de Carambelu, de Marisa López Diz i il·lustrat per Ester Sánchez.

El llibre és un àlbum il·lustrat de poesia, editat -per ara- sols en bable. A més,ara (2008) la pròpia editorial ha tret un CD amb els poemes del llibre cantades, i interpretades per Mestura -Marisa López Diz (veu) i Luis Suárez (guitarra espanyola, acústica i veu)-.

És un llibre que es llegeix de forma vertical, com si fos un calendari, i cada fulla té un poema acompanyat d'una il·lustració.

Sobre aquest llibre i les seues il·lustracions l'Ajuntament de Gijón ha realitzat una exposició i un taller de contacontes musical adreçat als xiquets d'Educació Infantil (molt bona idea!)