29.6.11

El valor de les coses importants i la importància de les coses: poesia d'Aurelio G. Ovies


Amb il·lusió i esforç... podem tocar els núvols (il. María Brugaz)

Ara que la majoria de xiquetes i xiquets estan de vacances és temps de relax i de reflexió. Tot un curs ha passat i un nou ens resta per encetar. Mirar el futur amb alegria, amb esperança, en positiu, valorar les coses -els fets i situacions- pel seu autèntic sentit, preant allò que és important (la conversa amb un amic, les sensacions que ens deixa a la pell la brisa marina, el somriure dels pares, el passeig amb els avis, el llibre sobre la tauleta de nit, les llargues brasades a la piscina, el sentir que l'esforç estudiant té en si mateix la seua recompensa, una besada, el temps que compartim amb els pares, la mirada sobre un paisatge que ens agrada, la sortida del sol de bon matí quan anem d'excursió, estar sense fer res "reballat" damunt del sofà...). 

Us invitem a llegir els versos d'Aurelio G. Ovies ... tot un cant a la imaginació, als somnis, a l'esperança. Una mirada al futur picant l'ullet.

Nunca tengas prisa
ni para una risa.
Nunca te aceleres
por ser lo que no eres.
Nunca te apresures
si bajas o subes.
Nunca le hagas daño
al poco tamaño.
Guarda siempre un sueño
aunque sea pequeño.
Todo lo consigues
si sigues y sigues.
Todo lo serás
con sólo esperar.
Llegarás muy alto
con pequeños saltos.
Y el tamaño es nada:
está en tu mirada.
Y un sueño es muy guay:
da lo que no hay.
Nunca tengas prisa.
Las cosas hermosas
son muy despaciosas.

7 comentaris:

doloretes ha dit...

Me has alegrado la mañana Sàlvia.
Entre hojas, papelorios, memorias, cajones, calores y cierre de curso un poema como éste hace sonreir y respirar. Un beso maestra.

magdalena ha dit...

Me encanta!!

M. Roser Algué Vendrells ha dit...

Dolores un poema molt bonic ple d'esperança.
Les coses petites solen ser les més importants, fixa't que tot el que poses com exemple, són això,Petiteses.
Molt bones vacances i gaudeix de tot el que tinguis a l'abast de la mà...
Moltes besadetes,
M. Roser

Mª Rosa SERDIO ha dit...

Hola, Dolors y gente trabajadora.
Estoy empezando a tener tiempo para visitaros y me encuentro con este texto, que en mi clase es de apertura y cierre.
Se lo leí a los mayores y a los chavales en el último momento antes de despedirnos en junio...¡Claro que Aurelio y ellos son algo más que un pareado!
Esta generación va a tardar en olvidar las horas secretas que trabajamos junto con él y las dos últimas horas del curso que estuvo en la clase compartiendo poetas amigos y otras emociones.
Como ves, nosotros tampoco tuvimos prisa porque teníamos un puente de palabras con el poeta por el que pasábamos casi a diario.
¡¡No hay como encontar la manera de coserse en la solapa una letra!! Y para nosotros, los del 2009.2011 es la A mayúscula. Un beso.

Anònim ha dit...

Es un texto precioso. Lo utilizaré para mi memoria. Gracias por estas notas de aire fresco en la poesía española. Luisa. Zaragoza

fina ha dit...

Sàlvia,
de qui és aquesta il·lustració tant maca??
Sàlvia ahir vaig veure una il·lustració q. penso t'agradarà
petons i bones vacances...¡¡

fina ha dit...

perdona Sàlvia,
ja he vist l'autora...
quina poesia tan preciosa¡¡¡ quines il·lustracions...
realment soc una fan del teu blog...
Sàlvia...he decidit ara, q. elteu blog m'acompanyi, cada mati o cada vesprada¡¡
gràcies per la teva obra¡¡¡
un dia al cole vaig guanyar un premi de poesia..