Un poema quirúrgic
Per a Eneida
Reescrius la vida
entre tall i brodat.
L'equip que t'envolta vigila
que no s'apagui la llum del fanal.
És tan precisa l'asèpsia
en la gran cerimònia tribal!
És tan preciosa la ciència
intensa en el teu art ancestral...
Amb calma dins del cap,
serenor a les mans
i mirada selectiva
fas fina gestió curativa.
Poeta de quiròfan,
rapsoda del bisturí:
reescrius la vida
entre tall i brodat.
Tan sols em resta dir-te, Isabel, un mil·lió de gràcies. La il·lustració és de Natasha Chetkova.
2 comentaris:
Moltes moltes grácies Isabel, m'agrada molt :D M'agrada pensar que escrivim la vida entre tall y brodat.
Eneida, amb un nom així i la teva professió, no et mereixes menys...
Ja saps, talls nets i brodats harmoniosos per sempre.
Sàlvia, aquest no me l'has 'xorrimangat'. Ha estat primícia i regal!
Abraçades.
Publica un comentari a l'entrada