El cos i les seues parts poden acabar convertint-se en un divertiment poètic, més encara si el joc de la poesia es porta entre dos. Llegiu el simpàtic poema del nostre amic Carles Cano i ho comprovareu.
El cap
(Poema per a dues veus)
(Carles Cano)
-Tinc un cap
-Com un cabàs.
-Açò és el nas
-Xe, quin nyap!
-Tinc dos ulls
-Sota les celles.
-I als costats?
-Bones orelles.
-On tinc la llengua?
-Dins la boca.
-Com és la cara?
-Com una coca.
-Dalt del terrat
-Quin desgavell!
-Em creixen cabells
-Cadascun va a la d'ell!
La il·lustració és de Mustafa Alamí.
3 comentaris:
Como siempre, los poemas de Carles,meu amigo (que decimos en Galicia), tan juguetones, tan críticos y divertidos.
Un placer leer lo que hace. Da gusto tener cerca esa poesía tan llena de matices que hacen los grandes poetas como él.
Tot i que es una mica diferent a el comú en poesia, m'agrada. Sobretot per el llenguatge de poble que empra.
Me gusta leer las poesías y los cuentos de Carles Cano, pero todavía me gusta más escucharle. Un cuentero magnífico.
Un abrazo
Publica un comentari a l'entrada