Navega un vaixell, carregat de poesia, per terres saharauis / Navega un barco, cargado de poesía, por tierras saharauis

Poc a poc anem descobrint poemes inèdits que els poetes, quasi sense adonar-se'n, guarden en un calaix màgic esperant reposar les paraules sobre el paper imprès. Antonio García Teijeiro té tres poemes preciosos, escrits per als xiquets i xiquetes saharauis. Els seu amic i gran escriptor, Gonzalo Moure, porta un taller literari per als menuts saharauis i amb ells també juga amb la poesia. Dedicat a ells i a tots els xiquets i xiquetes del món que quan acluquen els ulls somien en la màgia d'un món millor us fiquem un dels poemes. Podeu llegir els tres poemes junts al blog d'Antonio Versos e Aloumiños.

Ens encanta que aquests poemes surten a la llum i compartir-los amb tots els lectors del blog. Gràcies, Antonio, desitgen que hi hagin molts més poemes per a compartir.

Un barco de papel

(Antonio García Teijeiro)

Un barco de papel,
que viene desde lejos,
navega por las dunas
y atraca en el desierto.

No tiene marineros
ni tiene capitán.
Está lleno de sueños
y besos de cristal.

Jamás surcó los mares
ni le hizo caso al viento.
Y nunca las sirenas
salieron a su encuentro.

¡Qué barco tan extraño
el barco de papel!
Si veis que está en la arena,
corred y hablad con él.

Les il·lustracions són d'Ofra Amit.