Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Dia del Llibre Infantil. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Dia del Llibre Infantil. Mostrar tots els missatges

2.4.19

Dia Internacional del Llibre Infantil 2019: "Els llibres ens encomanen calma" / Día Internacional del Libro Infantil: " Los libros inspiran pausa"



2 d'abril de 2019, Dia Internacional del Llibre Infantil / Día Internacional del Libro Infantil / International Children's Book Day, una festa que es celebra des de 1967, coincidint amb la data del naixement de l’escriptor danès Hans Christian Andersen, per tal de promocionar els bons llibres infantils i juvenils i la lectura entre els més joves, amb la promoció de l'IBBY, que encarrega tots els anys a un país per a fer el cartell i el missatge. Enguany li correspòn a Lituania, qui a designat a Kęstutis Kasparavičius per a realitzar ambdós coses, tex i il·lustració.

A l'OEPLI podem llegir el missatge en les diferents llengues de l'Estat: català i castellà (que hem copiat ací), euskera i gallec, tambè en anglès.


Els llibres ens encomanen calma

«Tinc pressa!»... «Faig tard!»... «Adeu-siau!»... Gairebé cada dia sentim aquesta mena d'expressions, no només a Lituània –situada al bell mig d'Europa–, sinó a molts altres indrets del món. I també molt sovint sentim que vivim a l'edat de l'abundància d'informació, la pressa i la precipitació.

Per contra, si prenem un llibre entre les mans, de seguida ens sentim diferents. I és perquè els llibres tenen aquesta qualitat meravellosa: ens encomanen calma. Tot just obrim un llibre i ens endinsem en les seves tranquil·les profunditats, deixem de sentir que tot passa corrents al voltant nostre sense que puguem apreciar res. Tot d'una, comencem a adonar-nos que ja no cal fer unes feines molt urgents que realment tenen poca importància. En els llibres, les coses passen a poc a poc i en un ordre precís i estipulat. Potser és perquè les pàgines estan numerades, potser és perquè mentre les passem cruixen dolçament i ens produeixen un efecte tranquil·litzador. En els llibres, els esdeveniments del passat es troben plàcidament amb els que han de venir.

L'univers del llibre és a bastament obert; la realitat s'hi barreja alegrement amb la imaginació i la fantasia. I de vegades ens demanem astorats si va ser en un llibre o en la vida real que vam adonar-nos que bonic és veure caure d'una teulada les gotes de la neu fosa, o que preciosa és la molsa flonja que recobreix la tanca del veí. ¿És gràcies als llibres o gràcies a la realitat que hem après que les baies del ginebró són amargants, a més de boniques? ¿Va ser en el món dels llibres o de veritat jèiem sobre l'herba fresca, o hi sèiem amb les cames encreuades, contemplant els núvols com solquen el cel?
Els llibres ens ajuden a no accelerar-nos, ens ensenyen a fixar-nos en les petites coses; els llibres ens conviden, fins i tot ens empenyen, a seure còmodament durant una bona estona, perquè acostumem a llegir-los asseguts i els recolzem sobre una taula o els aguantem entre les mans, oi?

¿I no heu experimentat mai una altra meravella: que quan llegiu un llibre, el llibre també us llegeix? Sí, segur, els llibres també saben llegir. Us llegeixen el front, les celles, les comissures dels llavis com pugen i baixen, però, sobretot, els llibres us llegeixen els ulls. I mirant-vos als ulls, poden veure-hi... Bé, prou ho sabeu, vosaltres mateixos!

Estic segur que els llibres no s'avorreixen mai quan els teniu entre les mans, perquè algú que gaudeix de la lectura, tant si és infant com adult, és molt més interessant que algú a qui els llibres li són igual, que sempre competeix contra el rellotge, que mai té temps per aturar-se i seure a observar què passa al voltant seu.

Aquest és el meu desig per a tothom en el Dia Internacional del Llibre Infantil: Deixeu que hi hagi llibres interessants per als lectors, i lectors interessants per als llibres!


(Traduït per Anna Rius)
--------------
 Los libros inspiran pausa

"¡Voy con prisa!", "¡No tengo tiempo!", "¡Adiós!"... Expresiones semejantes pueden oírse quizá a diario, no solo en Lituania -en el centro mismo de Europa-, sino en muchas partes del mundo. Y con frecuencia parecida se oye decir que vivimos en la edad de la abundancia de información, la prisa y la precipitación.

Sin embargo, tomas un libro entre las manos y, de alguna manera, te sientes distinto. Y es que los libros tienen una estupenda cualidad: te inspiran serenidad. Con un libro abierto y sumergido en sus tranquilas profundidades, ya no temes que todo te pase de lado a toda velocidad, sin llegar a apreciar nada. Empiezas a creer que no será preciso lanzarse como loco a tareas de dudosa urgencia. En un libro todo sucede sigilosamente, en orden y según una secuencia. ¿Será tal vez porque sus páginas están numeradas y las hojas al pasar crujen tranquilamente y con un suave efecto relajante? En un libro los acontecimientos pasados se encuentran plácidamente con los que han de venir.


El mundo del libro es muy abierto; su realidad sale al encuentro amistoso con el ingenio y la fantasía, y a veces ya no sabes muy bien dónde -si en un libro o en la vida- has notado de qué manera tan bella caen al derretirse las gotas del tejado nevado, o de qué forma tan encantadora cubre el musgo la cerca del vecino. ¿Ha sido en un libro o en la realidad donde has experimentado que las bayas del serbal no son sólo bellas, sino amargas? ¿Acaso sucedió en el mundo de los libros, o de verdad estabas tumbado sobre la yerba en verano, y después sentado con las piernas cruzadas, contemplando las nubes que surcaban el cielo?


Los libros ayudan a no acelerarse, enseñan a observar; los libros invitan, incluso obligan a acomodarse, pues casi siempre los leemos sentados, poniéndolos en la mesa o en el regazo, ¿no es así?


¿Y acaso no habéis experimentado otra maravilla: que cuando leéis un libro, el libro os lee a vosotros? Sí, sí, los libros también saben leer. Os leen


No tengo duda de que a los libros les parece muy interesante estar sobre vuestro regazo, pues una persona que lee – sea niño o adulto – solo por eso ya es bastante más interesante que la que se resiste a tomar un libro entre las manos, que la que -siempre con prisa- no llega a sentarse y no tiene tiempo de fijarse en casi nada. Este es mi deseo para todos en el día internacional del libro infantil: ¡Que existan libros interesantes para los lectores y lectores interesantes para los libros!


(Traducido por Carmen Caro Dugo)

2.4.18

Dia Internacional del Llibre Infantil, 2018: cartell, missatge i un poema / Día del Libro Infantil, 2018: cartel, mensaje y un poema sobre Andersen



Ja sabeu que hui celebrem el Dia Internacional del Llibre Infantil / Día Internacional del Libro Infantil, una ocasió fantàstica per a regalar llibres infantils i per a compartir lectures amb ells -no s'oblideu d'incloure llibres de poesia infantil i jugar junts amb la poesia. 

Com cada any l'IBBY encarrega a un país la realització d'un cartell i la difusió d'un missatge.  Enguany el país encarregat és Letònia, amb un text d'Inese Zandere i la il·lustració del cartell de Reinis Pētersons. Podeu llegir el missatge en català, castellano, galego i euskera.



Nosaltres, des d'aquest raconet poètic, volem celebrar-ho amb un preciós poema d'Aramis Quintero, basat en la figura d'Hans Christian Andersen, escriptor pel que celebrem hui aquest dia tan bonic.

Hans Christian Andersen

En la dorada tarde
de su país, él era
una sombrita triste,
un poco jorobada,
mirando siempre al suelo...
y en el suelo las cosas
pequeñas, olvidadas,
corrientes, polvorientas.
Y él les adivinaba
una aventura, un sueño.
E igual al viento que alza
las hojas y las vuelve
por un momento pájaros
o alfombras voladoras,
él llevaba las cosas
olvidadas y tristes
al dulce remolino
de sus cuentos.
Allí eran
para siempre las cosas
que nunca olvidaremos.

2.4.17

Dia Internacional del Llibre Infantil, 2017: cartell, missatge i dos poemes / Día del Libro Infantil, 2017: cartel, mensaje y dos poemas

 

Hui celebrem el Dia Internacional del Llibre Infantil, 2017 / Día del Libro Infantil, 2017. Estem de festa! Sabem que tots els dies de l'any són especialment bonics i interessants per llegir, però hui els adults renovem el compromís de fomentar la lectura entre els xiquets/s i joves, aprofitem per a regalar l'estima per la paraula, regalem llibres.

Aquest any el país encarregat del cartell - Mikhail Fedorov- i el missatge -Sergey Makhotin- és Rússia. Reproduïm el missatge (que podeu també llegir en castellà, galleg i euskera):

En la més tendra infància m’agradava construir casetes amb blocs i tot tipus de joguines. Sovint feia servir de teulada un llibre infantil il·lustrat. En somnis, entrava a la casa, m’estirava al llit fet amb capses de mistos o contemplava els núvols o el cel estrellat, tot depenia de la imatge que m’agradés més.
Instintivament, vaig seguir la llei de vida de tot infant, que busca inventar-se un ambient còmode i segur. I un llibre infantil va ser fonamental per aconseguir-ho.
Després em vaig fer gran i vaig aprendre a llegir, i en la meva imaginació el llibre va començar a assemblar-se més a una papallona, o fins i tot a un ocell, que a una teulada. Les pàgines del llibre semblaven ales, i feien una mena de xiuxiueig. Era com si el llibre, situat a l’ampit de la finestra, volgués sortir volant inesperadament cap a espais desconeguts. El vaig agafar, me’l vaig començar a llegir i el llibre es va tranquil·litzar. Després el vaig seguir a través d’altres mons i paratges, mentre el meu univers imaginari s’anava estenent.
Quina alegria, tenir un llibre nou a les mans! Al principi no saps de què tracta, et resisteixes a la temptació d’obrir-lo per l’última pàgina, i quina bona olor que fa! La seva olor no es pot descompondre: tinta, pega... no, no es pot! Té una aroma especial de llibre, excitant i única. Les puntes d’algunes pàgines s’enganxen com si el llibre encara no s’hagués despertat; es desperta quan comences a llegir-lo.
A mesura que vas creixent el món que t’envolta es va complicant. T’enfrontes a qüestions que fins i tot un adult és incapaç de resoldre. Així i tot, és convenient poder compartir els dubtes i els secrets amb algú. I aquí és quan el llibre torna per ajudar-te. Probablement molts de nosaltres ens hem trobat pensant: aquest llibre parla de mi! I de sobte sembla que el teu personatge preferit sigui com tu. Viu els mateixos problemes i s’hi enfronta amb dignitat. I un altre personatge no se t’assembla en res, però vols que sigui el teu model, t’agradaria ser tan valent i enginyós com ell.
Em fa riure quan un noi o una noia diu: «No m’agrada llegir!» No me’ls crec. Segur que mengen gelats, juguen i miren pel·lícules molt interessants. En altres paraules, els agrada divertir-se. I llegir no és tan esgotador com desenvolupar els sentiments i la personalitat, sinó que en primer lloc és un gran plaer.
I és amb aquesta intenció que els escriptors escriuen els seus llibres per a infants!

Des d'aquest raconet poètic volem felicitar a totes les persones vinculades al món dels llibres i, especialment als lectors i lectores. Per celebrar-ho us fiquem dos poemes al voltant de la paraula i el seu significat poètic. 

Vaig plantar una paraula i sortí un arbre de llibres -il·lustració de Mariusz Stawarski-

Planté una birome
creció una palabra
floreció la tarde
¡Abracadabra!

La regué con agua
de mi regadera
desbordaba tinta
como enredadera.

Fue un día de otoño
que se deshojó
un abracadabra
de este corazón.

Y empecé de nuevo
con la lapicera
a escarbar la tierra
de mi primavera.

De l'arbre a l'arbre, el llibre, la paraula escrita -il·lustració de Jimmy Liao-

Passegen els mots
fugint del silenci,
passegen, són sons.
I parlen de records,
expliquen contes,
s'escampen pel món
amb velles històries.
Escalen baranes,
pugen pels balcons,
omplen els racons,
estenen a l'aire
signes i lletres,
s'escolen als dits,
al teclat són tocs
i a la pantalla, versos.
Amb llum de fons
passegen els mots
fugint del silenci,
passegen, són sons.
(Isabel Barriel)

2.4.16

Dos poemes infantils sobre el llibre i la lectura / Dos poemas infantiles sobre el libro y la lectura


Hui, 2 d'abril de 2016, estem celebrant el Dia Internacional del Llibre Infantil i Juvenil / Día Internacional del Libro Infantil y Juvenil i des d'aquest raconet blocaire ho volem celebrar amb poesia. Pomes infantils sobre el llibre i la lectura, per a xiquets i xiquetes, per a gaudir de la lectura. A més, us recordem que és un dia especialment adient per a regalar-los llibres als nostres fills i filles, entre els que no se'ns deu oblidar incloure llibres de poesia infantil -hi ha de tant bonics! Al blog trobareu moltes recomanacions-.

Feliç Dia del Llibre Infantil, a grans i menuts.

El retall que sura
rere la costura
del llibre, que a imatge
del seny, al prestatge
dorm entre deliris
—un card entre lliris—,
és la fràgil eina
del lector, a la feina
del verb que es desgrana
entre plana i plana.


Viajando por un libro
¡Cu-cú!
Cantaba una cabra,
vestida de gala
sobre una manzana.
¡Miau!
Maullaba una mula,
mientras pintaba el cielo
sobre una grúa.
Podían nadar las aves
y volar los cocodrilos.
¡Llevaban pañales
los grillos!
Y todo esto sucedió,
viajando por un libro.

Les il·lustracions són de Natascia Ugliano.

1.4.16

Dia Internacional del Llibre Infantil 2016 / Día Internacional del Libro Infantil 2016



Ja sabeu que, des de 1967, es celebra el 2 d'abril el Dia Internacional del Llibre Infantil / Día Internacional del Libro Infantil, amb el proposit de fomentar la lectura dels llibres infantils aprofitant l'aniversari del naixement de l'escriptor Hans Christian Andersen. 

Cada any, l'IBBY encarrega a un país el disseny internacional del cartell publicitari i el missatge. Aquest any 2016 li ha tocat a Brasil: Luciana Sandroni és l'autora del text i Ziraldo és l'il·lustrador del cartell.

Copiem el missatge de Luciana Sandroni, en castellà i català:

ERASE UNA VEZ… Erase una vez una… ¿Princesa? No.
Érase una vez una biblioteca. Y érase también una vez una niña llamada Luisa que fue a la biblioteca por primera vez. La niña caminaba despacio, tirando de una mochila de rueditas enoooorme. Observaba todo con admiración: estantes y más estantes repletos de libros. Mesas, sillas, almohadas de colores, dibujos y carteles en las paredes.
— Traje la foto — le dijo tímidamente a la bibliotecaria.
— ¡Muy bien Luisa! Voy a inscribirte. Mientras tanto puedes ir escogiendo el libro. ¿Sabes que puedes llevarte un libro a casa?
— ¿Uno sólo? — Preguntó decepcionada.
En ese mismo instante sonó el teléfono y la bibliotecaria dejó a la niña con la tan difícil tarea de elegir un único libro en la infinidad de estantes. Luisa arrastró su mochila y buscó, buscó hasta que encontró su libro favorito: Blancanieves. Se trataba de una edición de tapa dura, con hermosas ilustraciones. Con el libro en la mano empujó su mochila de nuevo y, cuando ya estaba a punto de salir, alguien le tocó el hombro. La niña se dio la vuelta y casi se cae para atrás del susto: nada más y nada menos era el Gato con Botas con su libro en la mano, ¡digo, entre las patas!
— Buenos días, ¿Cómo estás? — le dijo haciendo una reverencia.
— Luisa, ¿Acaso no te sabes de memoria todas esas historias de princesas? ¿Por qué no te llevas mi libro El Gato con Botas, que es mucho más divertido?
Luisa con la boca abierta no sabía qué decir.
— ¿Qué te pasa? ¿Te comió la lengua el gato? — Bromeó.
— ¿Eres el Gato con Botas de verdad, verdad?
— ¡Si, en persona, digo, de carne y hueso! Llévame a tu casa y sabrás todo sobre mi historia y la del Marqués de Carabas.
La niña, de tan perpleja, solo conseguía asentir con la cabeza. El Gato con Botas, con un toque de magia regresó a su libro y, cuando Luisa estaba a punto de salir de la biblioteca, volvió a sentir un toque en el hombro. Era ella: "blanca como la nieve, colorada como la sangre y con cabellos negros como el ébano". ¿Adivinaste?
— ¡¿Blancanieves!? — dijo Luisa anonadada.
— Luisa, llévame contigo también. Esta edición — dijo mostrándole su propio libro — es una adaptación auténtica del cuento de los hermanos Grimm.
Cuando la niña estaba a punto de coger el libro, el Gato con Botas apareció molesto:
— Blancanieves, Luisa ya escogió. Vete con tus seis enanos.
— ¡Son siete y no seis! ¡ Y ella aún no ha escogido! — le dijo Blancanieves roja de cólera.
Los dos miraban a la niña esperando una respuesta:
— No sé cuál llevar...quería llevármelos todos...
De repente, sucedió algo increíble: fueron saliendo de los libros… Cenicienta, Caperucita Roja, Rapunzel. Un equipo completo de princesas de verdad:
— Luisa llévame a tu casa — le suplicaban todas.
— Yo sólo necesito una cama para dormir un rato — dijo la Bella Durmiente mientras bostezaba.
— Solo cien años — dijo el Gato burlándose.
— Puedo limpiar tu casa, pero de noche tengo una fiesta en el castillo del ....
— ¡Príncipe! — gritaron todos.
— En mi cesta tengo torta y vino. ¿Quién quiere? — Ofreció Caperucita.
Y continuaron apareciendo más personajes: el Patito Feo, la Vendedora de Fósforos, el Soldadito de Plomo y la Bailarina:
— ¿Luisa podemos ir contigo? Somos los personajes de Andersen — pidió el Patito Feo que tan feo… no era.
— ¿Tu casa está calentita? — preguntó la Vendedora de los Fósforos.
De repente, delante de todos, apareció un lobo enorme, peludo, muy peludo, con los dientes afilados: ¡El lobo feroz!
— Lobo ¿por qué tienes esa boca tan grande? — le preguntó Caperucita por costumbre.
— Yo les protejo — dijo valientemente el Soldadito de Plomo.
El Lobo abrió la boca y… ¿Se los comió a todos? No. Solo bostezó de tanto sueño y les dijo con calma:
— Tranquilos. Sólo quería darles una idea. Luisa se lleva el libro de Blancanieves y nosotros entramos en su mochila que es muy grande.
A todos les gustó su idea.
— ¿Luisa nos dejas ir contigo?
— ¡Claro que sí! — Dijo Luisa abriendo la mochila.
Los personajes hicieron fila y fueron entrando uno a uno:
— ¡Primero las princesas! — dijo la Cenicienta.
Al final aparecieron también los personajes brasileños: el Sací, el Caipora, una muñeca de tela que no para de hablar, un niño muy loquito, una niña con una cartera amarilla, otra con la foto de su bisabuela pegada al cuerpo, un pequeño rey mandón. Todos entraron.
La mochila pesaba más que nunca. ¡Cómo pesan los personajes! Luisa llevo el libro de Blancanieves y la bibliotecaria anotó todo en su ficha.
Poco después la niña llegó a casa feliz. Su mamá le preguntó desde la cocina.
— ¿Hija, llegaste?
— Síííí, mami, llegamos.

Escrito por Luciana Sandroni
Traducido por Elisa Toledo
Revisado por María Sampayo Bouza
Ilustrado por Ziraldo



HI HAVIA UNA VEGADA una... princesa? No.
Hi havia una vegada una biblioteca. I hi havia també una vegada la Lluïsa, que va anar a la biblioteca per primer cop. La nena caminava a poc a poc, estirant una motxilla de rodetes enoooorme. Ho observava tot amb admiració: prestatges i més prestatges plens a vessar de llibres. Taules, cadires, coixins de colors, dibuixos i cartells a les parets.
—He portat la foto —va dir tímidament a la bibliotecària.
—Molt bé, Lluïsa! Ara t'inscriuré. Mentrestant, pots anar escollint el llibre. Saps que te'n pots emportar un a casa?
—Només un? —va preguntar decebuda.
En aquest mateix instant va sonar el telèfon i la bibliotecària va deixar la nena amb la tan difícil tasca de triar un únic llibre en la infinitat de prestatges. La Lluïsa va estirar la seva motxilla i va buscar, va buscar fins que va trobar el seu llibre preferit: la Blancaneus. Era una edició de tapa dura, amb unes il·lustracions molt boniques. Amb el llibre a la mà, va empènyer la motxilla una altra vegada i, quan ja anava a sortir, algú li va tocar l'espatlla. La nena es va girar i gairebé cau enrere de l'esglai: era ni més ni menys que el Gat amb Botes amb el seu llibre a la mà, vull dir, entre les potes!
—Bon dia, com està la seva tia? —li va dir fent una reverència.
—Lluïsa, tu no te les saps de memòria, totes aquestes històries de prin- ceses? Per què no t'emportes meu llibre, El Gat amb Botes, que és molt més divertit?
La Lluïsa, bocabadada, no sabia què dir.
—Què et passa? Se t'ha menjat la llengua el gat? —va fer broma.
—Ets el Gat amb Botes de bo de bo?
—Sí, en persona, vull dir, en pell i ossos! Emporta-te'm a casa i ho sabràs tot de la meva història i la del marquès de Carabàs.
La nena, de tan perplexa, només aconseguia assentir amb el cap. El Gat amb Botes, en un pas de màgia, va tornar al seu llibre, i quan la Lluïsa estava a punt de sortir de la biblioteca va tornar a sentir un toc a l'espatlla. Era ella: «Blanca com la neu, vermella com la sang i amb els cabells negres com l'eben.» Ho endevineu?
—Blancaneus!? —va dir la Lluïsa esbalaïda.
—Lluïsa, emporta-te'm amb tu, també. Aquesta edició —va dir ensenyant-li el seu propi llibre— és una adaptació autèntica del conte dels germans Grimm.
Quan la nena estava a punt d'agafar el llibre, el Gat amb Botes va aparèixer, molest:
—Blanca, la Lluïsa ja ha triat. Vés-te'n amb els teus sis nans.
—Són set i no sis! I encara no ha triat! —li va dir la Blancaneus vermella de còlera.
Tots dos es miraven la nena esperant una resposta:
—No sé quin endur-me... Voldria emportar-me'ls tots...
Tot d'una, de sobte, va passar una cosa increïble: van anar sortint dels llibres... la Ventafocs, la Caputxeta Vermella, Rapunzel. Un equip sencer de prin- ceses de veritat:
—Lluïsa, emporta-te'm cap a casa —li suplicaven totes.
—Jo només necessito un llit per dormir una estona —va dir la Bella Dorment mentre badallava.
—Només cent anys —va dir el Gat burlant-se'n.
—Et puc netejar la casa, però a la nit tinc una festa al castell del...
—Príncep! —van cridar tots.
—A la cistella porto coca i vi. Qui en vol? —va oferir la Caputxeta.
I van continuar apareixent més personatges: l'Aneguet Lleig, la Venedora de Llumins, el Soldadet de Plom i la Ballarina.
—Lluïsa, podem venir amb tu? Som els personatges d'Andersen —va demanar l'Aneguet Lleig, que tan lleig... no era.
—Casa teva està calenteta? —va preguntar la Venedora de Llumins.
De sobte, davant de tots, va aparèixer un llop enorme, pelut, molt pelut, amb les dents afilades: el llop dolent.
—Llop, per què tens aquesta boca tan grossa? —li va preguntar la Capu- txeta per costum.
—Jo us protegeixo —va dir valent el Soldadet de Plom.
El Llop va obrir la boca i... se'ls va menjar a tots? No. Només va badallar de tanta son i els va dir amb calma:
—Tranquils. Només volia donar-vos una idea: la Lluïsa s'emporta el llibre de la Blancaneus i nosaltres entrem a la seva motxilla, que és molt gran.
A tots els va agradar la proposta.
—Lluïsa, ens deixes venir amb tu?
—És clar que sí! —va dir la Lluïsa obrint la motxilla.
Els personatges es van posar en fila i van anar entrant d'un en un:
—Primer les princeses! —va dir la Ventafocs.
Al final també van aparèixer els personatges brasilers: el Sací, el Caipora, una nina de tela que no para de parlar, un nen molt esbojarradet, una nena amb una cartera groga, una altra amb la foto de la seva besàvia enganxada al cos, un petit rei manaire. Tots van entrar.
La motxilla pesava més que mai. Com pesen els personatges! La Lluïsa es va emportar el llibre de la Blancaneus i la bibliotecària ho va apuntar tot a la seva fitxa.
Al cap de poc, la nena va arribar a casa feliç. La seva mare li va preguntar des de la cuina:
—Filla, has arribat?
—Síííí, mama, hem arribat.

Escrit per Luciana Sandroni
Traduït per Jordi Ferré Ibarz
Il·lustrat per Ziraldo

2.4.15

Poema-felicitació en el Dia del Llibre Infantil, de M. Dolors Pellicer


 Ens ha encantat el poema-felicitació que Maria Dolors Pellicer ha escrit per a celebrar un dia especialment poètic i llibresc, sobretot per als xiquetes i xiquets, celebrant el Dia del Llibre Infantil; així que... el compartim amb tots vosaltres. Feliç dia per a tots els lectors infantils que dia a dia van creixent amb els llibres.

En aquest Dia (així, amb majúscula):
Força llibres ,
abraçades,
dolces rimes
i petons
per als més menuts
de casa
i també als joves
lectors.
(Maria Dolors Pellicer, 2 d'abril de 2015)

La il·lustració és de Miriam Bos.

Tan petita i ja saps...llibre de poesia infantil de Maria-Mercè Marçal


Tan petita i ja saps com és d'alta
la paret que no es deixa saltar!

I jo voldria prou fer-te esqueneta.

Qui és que m'omple les mans de maons?
Qui em fa dir-te les serps de l'altra banda?

Qui fa que engalzi vidres a la tàpia?
—Tu, lladre de la teva llibertat?

Tan petita i ja saps com és d'alta
la paret que no et deixo saltar!

Tan petita i ja saps... Aquests versos de Maria-Mercè Marçal donen títol al llibre de poesia infantil que acaba de publicar Andana Editorial; una selecció del versos d'aquesta gran poeta realitzada per Jaume Subirana i que van acompanyats d'unes precioses il·lustracions de Marta Altés.

 Tot el llibre és una invitació al joc poètic i un cant a la imaginació, amb versos que musiquen la paraula i ens inviten a gaudir del poema en companyia, a aclucar els ulls i deixar que el vent de la poesia ens impregne. És, a més, una manera genial d'apropar la poesia de Maria-Mercè Marçal als lectors infantils, una gran poeta molt coneguda entre els lectors adults però encara prou desconeguda entre el públic infantil.


Us recomanem aquest llibre justament hui, Dia del Llibre Infantil, un dia fantàstic per a regalar llibres als xiquets i xiquetes i incloure, com no, llibres de poesia infantil.

2.4.14

2 d'abril de 2014, Dia Internacional del Llibre Infantil / 2 de abril de 2014, Día Internacional del Libro Infantil




Hui és el Dia Internacional del Llibre Infantil, 2014 / Día Internacional del Libro Infantil, 2014 i com anys enrere un país ha estat seleccionat per l'IBBY per a fer el cartell i el missatge. Aquest any és Irlanda el país encarregat: Niamh Sharkey, autor del cartell i l'escriptora Siobhán Parkinson l'autora del text. Hui és un dia magnífic, excel·lent, ideal, fantàstic, bonic, adient, recomanable, especial... per a regalar llibres als xiquets i xiquetes i per a compartir la lectura amb ells.

Carta als nens del món.
 
Els lectors sovint els pregunten als escriptors com escriuen les seves històries: «D’on surten les idees?» «Provenen de la meva imaginació», respon l’escriptor. «Ah, és clar», sol contestar el lector. «Però on és la teva imaginació, de què està feta? I és veritat que tothom en té una?»

«Bé», respon l’escriptor. «És dins el meu cap, és clar, i està formada d’imatges i paraules i records i rastres d’altres històries i paraules i fragments de coses i melodies i pensaments i rostres i monstres i formes i paraules i moviments i paraules i ones i arabescos i paisatges i paraules i perfums i sentiments i colors i rimes i petits espetecs i xiulets i gustos i explosions d’energia i endevinalles i brises i paraules. Tot plegat gira allí dins i canta i es comporta com un calidoscopi i flota i s’asseu i pensa i es grata el cap.»

Evidentment que tothom té imaginació: sense, no seríem capaços de somniar. No obstant això, no tota imaginació té les mateixes coses a dins. Probablement, la imaginació dels cuiners conté una majoria de gustos, de la mateixa manera que la imaginació dels artistes conté sobretot colors i formes. La imaginació dels escriptors està plena, principalment, de paraules.

Per als lectors i oients d’històries, les seves imaginacions també es nodreixen de paraules. La imaginació d’un escriptor treballa i dóna voltes i dóna formes a les idees, als sons, a les veus, als personatges i als esdeveniments fins a convertir-los en una història; aquesta història no està formada d’altra cosa que no siguin paraules, batallons de gargots que desfilen per les pàgines. Aleshores passa que, de cop i volta, arriba un lector i aquests gargots cobren vida. Segueixen sent a la pàgina, segueixen semblant gargots, però també saltironen en la imaginació del lector, i aquest dóna forma a les paraules i les fila perquè la història ara tingui lloc al seu cap, com ha tingut lloc en el cap de l’escriptor.

Aquest és el motiu pel qual el lector és tan important per a una història com l’escriptor. Només hi ha un escriptor per a cadascuna, però hi ha centenars o milers o fins i tot, a vegades, milions de lectors d’històries, que llegeixen en el mateix idioma que el de l’escriptor o que potser fins i tot llegeixen traduccions en molts altres idiomes diferents. Sense l’escriptor, el conte no neix; sense tots els milers de lectors arreu del món, el conte mai no arribarà a viure totes les vides que pot viure.

Tot lector d’una història té alguna cosa en comú amb els altres lectors d’aquesta mateixa història. Separadament, tot i que també d’alguna manera junts, ells han recreat la història en la seva pròpia imaginació, una acció que és tant privada com pública, individual com comuna, íntima com internacional.

És, possiblement, el que els humans fan millor.
Seguiu llegint!
Siobhán Parkinson (Autora, editora, traductora i guanyadora del Premi na nÓg)
Traducció: Jordi Ferré i Ybarz

------

Carta a los niños del mundo

Los lectores a menudo le preguntan a los escritores cómo escriben sus historias - ¿de dónde salen las ideas? Provienen de mi imaginación, contesta el escritor. Ah, claro, suele contestar el lector. Pero, ¿dónde está tu imaginación, de qué está hecha y es cierto que todo el mundo tiene una?

Bueno, responde el escritor, está en mi cabeza, por supuesto, y está compuesta de imágenes y palabras y recuerdos y rastros de otras historias y palabras y fragmentos de cosas y melodías y pensamientos y rostros y monstruos y formas y palabras y movimientos y palabras y olas y arabescos y paisajes y palabras y perfumes y sentimientos y colores y rimas y pequeños chasquidos y silbidos y sabores y explosiones de energía y acertijos y brisas y palabras. Todo ello girando ahí dentro y cantando y comportándose como un caleidoscopio y flotando y sentándose y pensando y rascándose la cabeza.

Por supuesto que todo el mundo tiene imaginación: sin ella, no seríamos capaces de soñar. No obstante, no toda imaginación tiene las mismas cosas dentro de ella. Probablemente, la imaginación de los cocineros contenga en su mayoría sabores, de la misma manera que la imaginación de los artistas contendrá sobre todo colores y formas. La imaginación de los escritores está principalmente llena de palabras.

Para los lectores y oyentes de historias, sus imaginaciones también se nutren de palabras. La imaginación de un escritor trabaja y da vueltas y da forma a las ideas, a los sonidos, a las voces, a los personajes y a los acontecimientos hasta convertirlos en una historia; esta historia no está compuesta de otra cosa que no sean palabras, batallones de garabatos desfilando por las páginas. Entonces ocurre que, de pronto, llega un lector y esos garabatos cobran vida. Siguen estando en la página, siguen pareciendo garabatos pero también están retozando en la imaginación del lector, y éste da forma e hila las palabras para que la historia ahora tenga lugar en su cabeza, como tuvo lugar en la cabeza del escritor.

Este es el motivo por el cual el lector es tan importante para una historia como lo es el escritor. Solo hay un escritor para cada de ellas, pero hay cientos o miles o incluso a veces millones de lectores de historias, que leen en el mismo idioma que el del escritor o que quizás hasta lean traducciones en muchos otros idiomas diferentes. Sin el escritor, no nace el cuento; sin todos los miles de lectores alrededor del mundo, el cuento no llegará nunca a vivir todas las vidas que puede vivir.

Todo lector de una historia tiene algo en común con los otros lectores de esa misma historia. Separadamente, aunque también de alguna manera juntos, ellos han recreado la historia en su propia imaginación: una acción que es tanto privada como pública, individual como común, íntima como internacional.

Es posiblemente lo que los humanos hacen mejor.
¡Seguid leyendo!

Siobhán Parkinson (Autora, editora, traductora y ganadora del premio Premio na nÓg)
Traducción: Paula Sanz

2.4.13

Poesia en el Dia Internacional del Llibre Infantil / Poesía en el Día Internacional del Libro Infantil

El cartell és d'Ashley Bryan
Hui es celebra en tot el món el Dia Internacional del Llibre Infantil / Día Internacional del Libro Infantil. Aquest any el país encarregat de fer el cartell i el missatge és Estats Units. Ens ha agradat molt que enguany el missatge és un poema, de Pat Mora -escriptora mèxic-americana-: Llegim junts / Leemos juntos. Poesia en este dia festiu tan especial per a tots els xiquets del món.

Llegim junts, tu i jo
(Pat Mora / trad. Jordi Ferré i Ybarz)

 Veiem que les lletres formen paraules
i les paraules es converteixen en llibres
que estrenyem entre les mans.
Sentim xiuxiuejos
i rius bulliciosos a les seves pàgines,
óssos que canten,
gracioses melodies a la lluna.
Entrem en misteriosos castells
i de les nostres mans pugen fins als núvols
arbres en flor. Veiem nenes valentes que volen
i nens que atrapen les estrelles.
Llegim junts, tu i jo, fent voltes i voltes,
recorrent el món amb l'alegria als llibres.

En el següent cartell està el missatge en català, castellà, euskera i gallec.




2.4.12

Dia del Llibre Infantil: versos a la sireneta / Día del Libro Infantil: La sirenita, poesía


Hui celebrem el Dia del Llibre Infantil. És l'aniversari de Hans Christian Andersen i un dels seus contes més famosos és La sireneta. Així, celebrem-ho amb un poema infantil basat amb aquests personatges mitològics marins: les sirenes.

Però la millor manera de celebrar-ho és regalant llibres als xiquets i xiquetes, compartint amb ells la lectura, viure les emocions de les paraules, deixar-se arrossegar junts pel poder de la imaginació. Un dia per a fer festa llegint.


Sirenita
(Alejandro J. Díaz Valero)

Linda sirenita
que vas por el mar
aunque tú no existas
te saldré a buscar.

Me ha contado un pez
que te vio nadando
con tu oscura tez
y tu pelo largo.

Por eso te busco 
entre los corales 
han visto los pulpos 
tu canto y tu baile.

Linda sirenita
que andas en el mar,
ya no te resistas
y comienza a amar. 

La il·lustració és de Rita Cardelli.

2 d'abril 2012, Dia Internacional de Llibre Infantil / 2 de Abril de 2012, Día Internacional del Libro Infantil



Des del 1967, el 2 d’abril, coincidint amb la data del naixement de l’escriptor danès Hans Christian Andersen, l’IBBY promou la celebració del Dia Internacional del Llibre Infantil per tal de promocionar els bons llibres infantils i juvenils i la lectura entre els més joves. Celebrem-ho regalant llibres a les xiquetes i xiquetes (també de poesia infantil) i compartint lectura

Cada any, una secció nacional té l’oportunitat de ser la patrocinadora internacional del Dia del Llibre Infantil i selecciona dos reconeguts autors del seu país, un escriptor i un il·lustrador, perquè elaborin el missatge adreçat a tots els infants, el cartell que es distribueix per tot el món i se’n promogui la celebració a les biblioteques, centres escolars, llibreries, etc. Enguany Francisco Hinojosa és l'autor del text i la il·lustració és de Juan Gedovius.

Hi havia una vegada un conte que contava el món sencer

Hi havia una vegada un conte que contava el món sencer. Aquest conte en realitat no era un de sol, sinó molts més que van començar a poblar el món amb les seves històries de nenes desobedients i llops seductors, de sabatetes de cristall i prínceps enamorats, de gats enginyosos i soldadets de plom, de gegants bons jans i fàbriques de xocolata. El van poblar de paraules d’intel·ligència, d’imatges, de personatges extraordinaris. Li van permetre riure, sorprendre’s, conviure. El van carregar de significats. I des d’aleshores aquests contes s’han continuat multiplicant per dir-nos una i mil vegades: «Hi havia una vegada un conte que contava el món sencer...».

En llegir, explicar o escoltar contes estem exercitant la imaginació, com si calgués entrenar-la per mantenir-la en forma. Algun dia, segurament sense que ho sapiguem, una d’aquestes històries vindrà a les nostres vides per oferir-nos solucions creatives als obstacles que se’ns presentin al camí.

En llegir, explicar o escoltar contes en veu alta també estem repetint un ritual molt antic que ha complert un paper fonamental en la història de la civilització: fer comunitat. Al voltant d’aquests contes s’han reunit les cultures, les èpoques i les generacions per dir-nos que som un de sol. Ho han fet tant els japonesos com els alemanys i els mexicans; les persones que van viure al segle XVII i nosaltres, que llegim un conte a Internet; els avis, els pares i els fills. Els contes ens omplen de la mateixa manera a tots els éssers humans, malgrat les nostres enormes diferències, perquè, en el fons, tots en som protagonistes.

Al contrari dels organismes vius, que neixen, es reprodueixen i moren, els contes, que neixen curulls de fertilitat, poden ser immortals. En especial, els contes de tradició popular que s’adeqüen a les circumstàncies, al context del present en què són explicats o reescrits. Es tracta de contes que les persones, en reproduir-los o escoltar-los, es converteixen en els seus coautors.

I hi havia una vegada, també, un país ple de mites, contes i llegendes que van viatjar pels segles, de boca en boca, per exhibir la seva idea de la creació, per narrar la seva història, per oferir la seva riquesa cultural, per excitar la curiositat i omplir de somriures els llavis. Era també un país en què pocs dels seus pobladors tenien accés als llibres. Però aquesta és una història que ja ha començat a canviar. Avui els contes estan arribant cada vegada a més racons apartats del meu país, Mèxic. I en trobar-se amb els seus lectors estan complint el seu paper de fer comunitat, fer família i fer individus amb més possibilitats de ser feliços.

Traducció: Jordi Ferré
-------------------------------------------------------------------------------

Había una vez un cuento que contaba el mundo entero

Había una vez un cuento que contaba el mundo entero. Ese cuento en realidad no era uno solo, sino muchos más que empezaron a poblar el mundo con sus historias de niñas desobedientes y lobos seductores, de zapatillas de cristal y príncipes enamorados, de gatos ingeniosos y soldaditos de plomo, de gigantes bonachones y fábricas de chocolate. Lo poblaron de palabras, de inteligencia, de imágenes, de personajes extraordinarios. Le permitieron reír, asombrarse, convivir. Lo cargaron de significados. Y desde entonces esos cuentos han continuado multiplicándose para decirnos mil y una veces “Había una vez un cuento que contaba el mundo entero…”

Al leer, al contar o al escuchar cuentos estamos ejercitando la imaginación, como si fuera necesario darle entrenamiento para mantenerla en forma. Algún día, seguramente sin que lo sepamos, una de esas historias acudirá a nuestras vidas para ofrecernos soluciones creativas a los obstáculos que se nos presenten en el camino.

Al leer, al contar o al escuchar cuentos en voz alta también estamos repitiendo un ritual muy antiguo que ha cumplido un papel fundamental en la historia de la civilización: hacer comunidad Alrededor de esos cuentos se han reunido las culturas, las épocas y las generaciones para decirnos que somos uno solo los japoneses, los alemanes y los mexicanos; aquellos que vivieron en el siglo XVII y nosotros que leemos un cuento en internet; los abuelos, los padres y los hijos. Los cuentos nos llenan por igual a los seres humanos, a pesar de nuestras enormes diferencias, porque todos somos, en el fondo, sus protagonistas.

Al contrario de los organismos vivos, que nacen, se reproducen y mueren, los cuentos, que surgen colmados de fertilidad, pueden ser inmortales. En especial aquellos de tradición popular que se adecúan a las circunstancias al contexto del pres ente en el que son contados o reescritos. Se trata de cuentos que, al reproducirlos o escucharlos os convierten en sus coautores.

Y había una vez, también, un país lleno de mitos, cuentos y leyendas que viajaron por siglos, de boca en boca, para exhibir su idea de la creación, para narrar su historia, para ofrecer su riqueza cultural, para excitar la curiosidad y llenar de sonrisas los labios. Era también un país en el que pocos de sus pobladores tenían acceso a los libros. Pero esa es una historia que ya ha empezado a cambiar. Hoy los cuentos están llegando cada vez más a rincones apartados de mi país, México. Y al encontrarse con sus lectores están cumpliendo con su papel de hacer comunidad, hacer familia y hacer individuos con mayor posibilidad de ser felices.

2.4.11

Poesies sobre el llibre, la lectura i el mes d'abril per celebrar la festa del llibre infantil



Celebrem hui la festa del llibre infantil amb dos poemes infantils sobre la lectura i el mes d'abril que estan dins d'un quadern editat per la Fundació Bromera per al Foment de la Lectura per tal de celebrar un dia tan especial com el de hui. Junt al meravellós cartell d'Ana Juan, el quadern gira al voltant dels dos poemes i activitats sobre ells. Podeu descarregar-se'l gratuïtament punxant ací (doneu-li una ullada, segur que us interessarà), junt a una divertida carasseta que també es podem descarregar, o imprimir i retallar i ficar-se-la per a llegir els llibres que hui llegirem.

Us fiquem els poemes, ambdós molt boniquets:


Un bon capbussó!
(Fina Girbés)

Submergir-se en la lectura
és d'allò més divertit.
Quan comença l'aventura,
el temps passa en un bufit.

Pots recórrer valls i serres,
pots ser un heroi valent
com ho era Esclafamuntanyes,
de cor humil i clement.

Submergir-se en la lectura
és capbussar-se en un mar
ple d'històries fabuloses
que no has de deixar passar.

Pots viure en palaus de marbre,
una princesa pots ser
i tu mateixa pots véncer
un gegant ferotge i cruel.

Siga de nit i de dia,
en qualsevol estació,
en aquest mar tan fantàstic
pega't un bon capbussó!


Abril lector
(Maria Dolors Pellicer)

Dins l'entorn de la cultura,
és l'abril, mes dedicat
al plaer de la lectura,
amb dos dies destacats:

dia dos, dia del llibre
per als joves i els infants;
vint-i-tres, dia del llibre
per tothom, en general.

Recordem les aventures
que hem viscut des del sofà,
o allà on fóra que estiguérem,
amb un llibre entre les mans,

Hem patit amb l'aneguet,
hem fet molts viatges llargs,
hem passat moments de guerres
i altres, de serena pau.

Les rondalles d'en Valor,
un tresor que ens va deixar,
em fan viure les històries
que contava la gent gran.


2 d'abril de 2011, Dia Internacional del Llibre Infantil / 2 de abril de 2011, Día Internacional del Libro Infantil


Hui celebrem el Dia Internacional del Llibre Infantil, una oportunitat excel·lent per a llegir llibres i compartir lectures, per a visitar llibreries i biblioteques, per a regalar llibres, també llibres de poesia infantil i àlbums poètics. Com sabeu, cada any l'IBBY encarrega a un país el missatge i el cartell per a difondre la lectura entre els xiquets i xiquetes. Aquest any li ha correspost a Estònia: l'escriptora i responsable del missatge és Aino Pervik i l'il·lustrador i creador del cartell és Jüri Mildeberg.
Fem festa! Llegim tots junts, menuts, joves i adults! 

Missatge adreçat a tots els infants del món

«Quan l'Arno va arribar a l'escola amb el pare, ja havien començat les classes.»
En el meu país, Estònia, quasi tothom coneix aquesta frase de memòria. Així comença un llibre. El títol del llibre és Primavera, fou publicat el 1912 i va escriure'l Oskar Luts (1887-1953), un escriptor estonià.
Primavera narra la vida dels infants d'una escola rural d'un poble al final del segle XIX a Estònia. Oskar Luts va escriure sobre els seus anys escolars. L'Arno en realitat és el mateix Oskar Luts en la seva infantesa.
Els investigadors estudien documents antics sobre els quals escriuen la història. Els llibres d'història parlen d'esdeveniments que han passat alguna vegada. En els llibres d'història no s'entén gaire bé com era la vida de la gent senzilla d'aquella època.
No obstant això, els llibres anomenats costumaris recorden fets que no trobem en els documents històrics, per exemple què pensava un noiet com l'Arno quan fa cent anys anava a l'escola. El llibre recorda els somnis dels infants, els seus dubtes, gustos i aficions. També recorda els pares dels nens, com haurien volgut ser ells i tot allò que volien per al futur dels seus fills.
Per descomptat que avui dia també es poden escriure llibres de temps passats i que sovint són apassionants. Però en realitat, un autor d'ara no sent les olors, els gustos, els temors i les preferències dels temps remots. Ell ja sap què ha succeït, tot allò que el futur amagava a les persones d'aleshores.
Els llibres recorden l'època en què han estat escrits. Amb les novel·les de Charles Dickens sabem què li semblava, a un infant, la veda als carrers de Londres a mitjan segle XIX, quan Oliver Twist s'hi passejava. A través dels ulls de David Copperfield – que eren els mateixos ulls de Dickens- nosaltres també veiem tota mena d'individus que vivien en l'Anglaterra de mitjan del segle XIX, quines eren les relacions entre ells i quines eren les idees i emocions en què es fonamentaven. Com David Copperfield és també Charles Dickens, el qual no ha hagut d'inventar res; simplement ho sabia.
Els llibres ens fan saber què sentien realment Tom Sawyer, Huckleberry Finn i el seu amic Jim quan navegaven pel Mississipí al final del segle XIX, en el moment que Mark Twain en narrava les aventures: ell coneixia amb profunditat el pensament de la gent de la seva època sobre els altres, perquè hi convivia. Era un d'ells.
Les obres literàries que han estat escrites en la seva època, quan les persones d'aleshores encara vivien, són les que de manera més autèntica parlen de la gent del passat. El llibre recorda.»
(Aino Pervik, Estònia).
Traducció de Guillermina Gea)

-------------------------

Mensaje dirigido a todos los niños del mundo

“Cuando Arno llegó a la escuela con su padre, las clases ya habían comenzado”.
En mi país, Estonia, casi todo el mundo conoce esta frase de memoria. Así comienza un libro. El título del libro es Primavera, se publicó en 1912 y fue escrito por el escritor estonio Oskar Luts (1887-1953).
Primavera narra la vida de los niños de una escuela rural de un pueblo de finales del siglo XIX en Estonia. Oskar Luts escribió de sus años escolares. Arno es en realidad el mismo Oskar Luts en su niñez.
Los investigadores estudian documentos antiguos y escriben libros de historia según éstos. Los libros de historia hablan de sucesos que han tenido lugar alguna vez. En los libros de historia uno no entiende bien cómo era la vida de la gente corriente de aquella época.
Sin embargo, los libros históricos costumbristas recuerdan hechos que no hallamos en los documentos históricos, como por ejemplo lo que pensaba un chiquillo como Amo cuando hace cien años iba a la escuela. El libro recuerda los sueños de los niños, sus dudas, sus gustos y sus aficiones. También recuerda a los padres de los niños, cómo ellos hubieran querido ser y lo que deseaban para el futuro de sus hijos.
Por supuesto que hoy en día también se puede escribir libros de tiempos pasados y estos son a menudo apasionantes. Pero en realidad, un autor de ahora no siente los olores, los sabores, los temores y los gustos de los tiempos remotos. Él sabe ya lo que ha sucedido, lo que el porvenir tenía velado a la gente de entonces.
Los libros recuerdan la época en la que han sido escritos.
Con las novelas de Charles Dickens sabemos qué le parecía a un niño la vida en las calles de Londres a mediados del siglo XIX, cuando Oliver Twist se paseaba por ellas. A través de los ojos de David Copperfield –que eran los mismos ojos de Dickens– también nosotros vemos toda clase de tipos que vivían en la Inglaterra de mediados del siglo XIX, cuáles eran las relaciones entre ellos y cuáles eran las ideas y emociones en las que se fundamentaban. Como David Copperfield es en gran medida el mismo Charles Dickens, este no ha tenido que inventar nada; él simplemente sabía.
Los libros nos dan a conocer lo que realmente sentían Tom Sawyer, Huckleberry Finn y su amigo Jim al navegar a lo largo del Mississippi a finales del siglo XIX en el momento en que Mark Twain narraba sus aventuras: él conocía profundamente lo que la gente de su época pensaba de los demás, porque él mismo vivía entre ellos. Él era uno de ellos.
Las obras literarias que han sido escritas en su misma época, cuando la gente de entonces aún vivía, son las que hablan de manera más auténtica de la gente del pasado.
El libro recuerda.

2.4.10

Dia del Llibre Infantil 2010 / Dia del Libro Infantil 2010



Hui celebrem en tot el món el Dia del Llibre Infantil. Hui és l'aniversari del naixement de Hans Christian Andersen (1805-1875), gran escriptor danès i un contista universal. Més de 150 contes donen testimoni de la seua gran llavor de recopilador i creador de contes (els podem llegir digitalment). Obres tan clàssiques i conegudes com L'aneguet lleig, El vestit nou de l'emperador, El soldadet de plom, La reina de les neus, La sireneta, El rossinyol, La venedora de llumins, El sastre valent, La princesa i el pèsol i un llarg etcètera. Us aconsellem que li donem una llarga llegida al llibre Contes de Hans Christian Andersen, de l'editorial Baula.

Aquest any és Espanya l'encarregada de fer el cartell i el missatge. L'escriptor Eliacer Cansino ha escrit el missatge Un libro te espera, búscalo! / Un llibre t'espera, busca'l! i Noemí Villamuza ha confeccionat el cartell (per cert, ens ha encantat). És un dia de festa gran i res millor que celebrar-ho llegint, acudint a les llibreries i biblioteques, compartint la lectura grans i menuts.

Festegem-ho llegint!

Cartell:


Missatge:

Un libro te espera, búscalo!

Se aprende a jugar antes que a leer. Y a cantar. Los niños de mi tierra entonábamos esta canción cuando aún ninguno sabíamos leer. Nos juntábamos en corro en la calle y, disputándonos las voces con los grillos del verano, cantábamos una y otra vez la impotencia del barquito que no sabía navegar.

A veces fabricábamos barquitos de papel y los poníamos en los charcos y los barquitos se hundían sin conseguir alcanzar ninguna costa.


Yo también era un barco pequeño fondeado en las calles de mi barrio. Pasaba las tardes en una azotea mirando ocultarse el sol por el poniente, y barruntaba a lo lejos –no sabía aún si a lo lejos del espacio o a lo lejos del corazón– un mundo maravilloso que se extendía más allá de donde alcanzaba mi vista.


Detrás de unas cajas, en un armario de mi casa, también había un libro chiquito que no podía navegar porque nadie lo leía. Cuántas veces pasé por su vera sin darme cuenta de su existencia. El barco de papel, atascado en el barro; el libro solitario, oculto en el estante tras las cajas de cartón.

Un día, mi mano, buscando algo, tocó el lomo del libro. Si yo fuese libro lo contaría así: “Un día la mano de un niño rozó mi cubierta y yo sentí que desplegaba mis velas y comenzaba a navegar.”

¡Qué sorpresa cuando por n mis ojos tuvieron enfrente aquel objeto! Era un pequeño libro de pastas rojas y ligranas doradas. Lo abrí expectante como quien encuentra un cofre y ansía saber su contenido. Y no fue para menos. Nada más empezar a leer comprendí que la aventura estaba servida: la valentía del protagonista, los personajes bondadosos, los malvados, las ilustraciones con frases a pie de página que miraba una y otra vez, el peligro, las sorpresas…, todo, me transportó a un mundo apasionante y desconocido.


De esa manera descubrí que más allá de mi casa había un río, y que tras el río había un mar y que en el mar, esperando zarpar, había un barco. El primero al que subí se llamaba La Hispaniola, pero lo mismo hubiese dado que se llamase Nautilus, Rocinante, la nave de Simbad, la barcaza de Huckelberry…; todos ellos, por más que pase el tiempo, estarán siempre a la espera de que los ojos de un niño desplieguen sus velas y lo hagan zarpar.

Así que…no esperes más, alarga tu mano, toma un libro, ábrelo, lee: descubrirás, igual que en la canción de mi infancia, que no hay barco, por pequeño que sea, que en poco tiempo no aprenda a navegar.