 |
| Ja plou..., il. Asta Kundelyte |
La pluja consolava
el paladar de la terra
eixuta,
tal com qui rega amb una cançó
una ànima
solitària.
(Guillem d’Efak)
el paladar de la terra
eixuta,
tal com qui rega amb una cançó
una ànima
solitària.
(Guillem d’Efak)
 |
| La pluja cau!, il. Monica Armiño |
Pluja
(popular catalana)
Ara plou, ara neva,
ara cau pedra,
pedra rodona
de la corona.
Xim, xim, xim,
salta que salta,
salta que salta,
xim, xim, xim,
salta que salta
el ninot prim.
 |
| La pluja és una bruixa, il. Giada Ricci |
La pluja és una bruixa
amb els cabells molt llargs.
Cascavells li repiquen
tota la trena avall.
A la nit, si venia,
ho feia sense avisar,
estalzim a la cara
i el vestit estripat.
Si fa córrer l’escombra
conillets, a amagar!
Amagats que seríem
que no ens atraparà.
Darrere la cortina
fem-li adéu amb la mà.
