També podem jugar vocàlicament amb la poesia aquests Nadals. Ramón Alabau I Selava té un poema, Nadala, on tan sols empra la vocal "a". Difícil, molt difícil, però el resultat es sorprenent. Llegiu-ho i ho comprovareu:
NADALA
(Ramón Alabau i Selva)
Nadal. Alba blanca.
Nadal. Alba blanca.
Sagals amb samarra,
rabadans amb capa,
saltant fan gatzara.
Ja glaça.
A la quadra
la flassada calfa,
la palla amanyaga.
Brama la vacada:
bafarada calda.
S’atansa la tarda,
s’abranda a bastança.
La campana canta.
La ratxa tardana
arrasa la plaça.
S’apaga la brasa.
L’almanac s’acaba.
