La luna
Es mar la noche negra;
la nube es una concha;
la luna es una perla...
La il·lustració és de Linda Pakkas.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris poemes de la lluna. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris poemes de la lluna. Mostrar tots els missatges
21.2.19
19.6.18
Travesura de luna... cuando sale a la una: versos selenitas
Travesura de luna
La luna sale a la una
es su hora del recreo
la noche enciende en el patio
sus faroles de luceros.
Como la luna es traviesa
de dos en dos los apaga
con la espuma de una ola
que la mar le regalara.
Y qué bonita se mira
la noche así, salpicada.
Charquitos de mar y luna
lagrimitas nacaradas.
La il·lustració és d'Alexander Jansson.
28.2.18
Adiós a la luna de Febrero, fría y poética / Adéu a la lluna de febrer, freda i poètica
S'acomiadem de febrer, un més enamorat i carnavaler, que ens ha portat molt de fred. Adéu a l'hivern doncs... en març ja ve la primavera. Adéu al mes més curt de l'any, adéu amb poesia.
Luna de Febrero
Al final,,,
se va Febrero
¡y el ciprés ya pajarea!
La orilla del río bulle
de prímulas
y sorpresas.
Toda el agua
baja nieve
y sonríe
satisfecha.
Limpio el corazón
y el aire...
¡se anuncia la primavera!
Un caminante se para
y la luna
está
perfecta.
La il·lustració és d'Hon Lam Chow.
13.1.18
La luna está dormida. La despertamos con poesía / Poema de la lluna
Ai! Tant com ens agraden els poemes de la lluna i feia molt de temps que no en ficavem al blog. Compartim amb vosaltres aquesta poesia que penja d'un fil des del nas de la lluna.
La luna
(Carmen Sánchez García-Cuenca)
La Luna está dormida,
no despiertes a la luna,
que salió de paseo
y vino a la una.
Se dio una vuelta,
saludó a la Osa Mayor,
dio un beso a Marte
y a Júpiter un pañuelo le bordó.
La Luna está despierta,
un ojo ya abrió,
cuando el Sol
después de su ronda, se escondió.
Las estrellas le hacen compañía,
iluminan la noche oscura,
como un gran queso
y virutas de frescura.
Cuando te asomes,
y la veas,
no te olvides de guiñar un ojo
a la que...
toda la noche está en vela.
La ail·lustració és de Mariann Johansen-Ellis
26.9.17
La luna se esconde: poema de Antonio García Teijeiro
La luna se esconde
Se esconde la luna
detrás de las casas.
¡Qué casas tan grises!
¡Qué luna tan blanca!
No hay luz en la calle
ni viento
en la plaza.
La luna se esconde.
La brisa se apaga.
Y sueñan las nubes
con risas de plata.
El cielo está serio.
La luna no canta.
La lluvia pregunta.
Las aves se callan.
Ya nadie sonrie.
La luna se alarga.
¡Qué muros tan tristes!
La il·lustració és de Catrin Welz-Stein.
11.6.17
Tres poemas a la luna, de García Lorca / Tres poemes a la lluna, de García Lorca
Tres poemes sobre la lluna del gran poeta Federico García Lorca per anar finalitzant aquesta primavera. La lluna que trau el cap, la lluna que desapareix, la lluna redona que passeja per l'aigua o s'amaga darrere del sol. La lluna, bressol de la nit.
La luna asoma
(Federico García Lorca)
Cuando sale la luna
se pierden las campanas
y aparecen las sendas
impenetrables.
Cuando sale la luna,
el mar cubre la tierra
y el corazón se siente
isla en el infinito.
Nadie come naranjas
bajo la luna llena.
es preciso comer
fruta verde y helada.
Cuando sale la luna
de cien rostros iguales,
la moneda de plata
solloza en el bolsillo.
Media Luna
(Federico García Lorca)
La luna va por el agua.
¿cómo está el cielo tranquilo?
va segando lentamente
el temblor viejo del río
mientras una rana joven
la toma por espejito.
¡Adiós, sol!
(Federico García Lorca)
¡Adiós, sol!
bien sé que eres la luna,
pero yo
no lo diré a nadie,
sol.
Te ocultas
detrás del telón
y disfrazas tu rostro
con polvos de arroz.
De día, la guitarra del labrador;
de noche, la mandolina
de pierrot.
¡qué más da!
tu ilusión es crear el jardín
multicolor.
¡Adiós, sol!
no olvides lo que te ama
el caracol,
la viejecilla
del balcón, y yo...
que juego al trompo con mi...
corazón.
Les il·lustracions són d'Akira Kusaka.
6.6.17
8.4.17
El Sol i la Lluna es volen casar... poema de Gabriel Janer i Manila
El sol i la lluna
El sol i la lluna
es volen casar,
i han anat a veure
un rector que hi ha,
que casa els estels
de nit, vora mar.
El sol i la lluna
s'han enamorat.
El sol li regala
un capell brodat
de flors i de plomes,
i un jardí pintat.
El sol i la lluna
diuen que faran
festes i tiberis
quan es casaran.
Sabeu què remuguen
dins el cel tan gran?
Que el sol i la lluna
són éssers humans.
El sol és un príncep
que allarga les mans;
ella una pastora
vestida d'encants.
Les campanes toquen,
ja repicaran!
Rosaris d'estrelles
pel cel teixiran.
N'hi ha dos que s'estimen
dins l'espai tan gran.
La il·lustracio és de Little Oil.
10.11.16
La Luna y el Sol, poema popular bajo el manto de la noche / La Lluna i el Sol en el fred de la nit
Sempre els contraris es poden complementar. Sortosament no tots som iguals i junts, amb la unió de les nostres peculiaritats i diferències, podem ajudar-nos i tirar més fàcilment endavant. Si hi ha dos contraris ben exemplars i complementaris són la Lluna i el Sol, la nit i el dia. Tots dos fan la nostra jornada, ambdós són ben diferents, però complementaris.
I, com podem comprovar en aquest poema, s'ajuden: la Lluna té fred en aquestes nits de tardor i el Sol l'escalfa. Què bonic!
La Luna i el Sol
(poema popular)
La reina Luna está helada.
Su manto es muy fino.
Se tapa, se arropa...
¡Nada!
El rey Sol toma sus manos,
sus manos heladas,
y le pone un manto
de piel y de lana.
La Luna sonríe
toda abrigada.
La il·lustració és de Marion Arbona.
17.3.15
Dia de la Poesia Catalana a Internet: versos infantils de Núria Albó
 |
| Versos a la lluna, en la nostra llengua -il·lustracions de Francesca Cosanti- |
Hui és el Dia de la Poesia Catalana en Internet. Ens agradaria veure tots els espais plens de poesia en la nostra llengua. Nosaltres volem participar-hi i dins de la tria de poetes i poemes hem pensat en Núria Albó i els seus poemes infantils, per tal que els xiquets i xiquetes gaudeixin d'aquest dia.
Lluna
(Núria Albó)
Lluna nova, peix al cove,
quart creixent, gep a ponent.
Lluna plena el mar remena,
quart minvant, gep a llevant.
Quatre cares té la lluna,
dues com grill de llimona
una que ningú no ha vist
i una de cara rodona.
*
On és el vent?
(Núria Albó)
On és el vent, que el sento i no el veig?
Xiula dalt dels arbres, xiula pels carrers,
em xiula a l'orella cançons i secrets.
Em fa pessigolles, m'estira els cabells
però quan em giro el sento i no el veig.
*
La família
(Núria Albó)
Gendre i nora,
sogre i sogra,
pare i mare,
tia i oncle.
El nebot i la neboda,
el cunyat i la cunyada.
Néts i nétes d'avi i àvia.
Els cosins per cada banda
i potser alguna besàvia.
Ai, qué llarga és la família!
Ai, que n'és, de complicada!
El peix
(Núria Albó)
Tens la cua
virolada,
tens escates
molt lluents.
Tot nedant
obres la boca,
però sense dir mai res.
*
L'alzina i el roure
(Núria Albó)
L’alzina i el roure
són dos bons germans.
Tots dos esgarrapen,
tots dos fan aglans.
L’estiu els ajuda
a ser bons companys.
Quan glaça i venteja
ja no són iguals.
Les fulles del roure
se’n van a l’hivern.
L’alzina les guarda
per no tenir fred.
9.2.15
A disfrazar la luna: poesía de carnaval
A disfrazar la luna
(Gloria Almendáriz)
Ya está ahí el carnaval
y voy a pedir a la luna
que se deje disfrazar.
La disfrazaré de pirata
con su parche,
su pañuelo
y una pata.
¿Y si la disfrazo de princesa?
pero que no sea formal,
sino traviesa.
La pondré un vestido azul
y un velillo de tul.
En la mano, un tirachinas,
para jugar a lanzar estrellas
que lleguen hasta la China.
Suena el despertador
¡Arriba! me dice papá.
Miro por la ventana
y la luna... ya no está.
y voy a pedir a la luna
que se deje disfrazar.
La disfrazaré de pirata
con su parche,
su pañuelo
y una pata.
¿Y si la disfrazo de princesa?
pero que no sea formal,
sino traviesa.
La pondré un vestido azul
y un velillo de tul.
En la mano, un tirachinas,
para jugar a lanzar estrellas
que lleguen hasta la China.
Suena el despertador
¡Arriba! me dice papá.
Miro por la ventana
y la luna... ya no está.
La il·lustració és d'Aileen Leijten.
27.12.14
Luna redonda, bella y oronda, quieres jugar? Versos a la luna
A la lluna, lluna, lluna llunera, lluna que juga i s'amaga al llarg del mes. Lluna bella... ai, qui poguera estar amb ella!
Luna llena
En el cielo, redonda,
la luna llena:
los niños daban saltos:
¡querían cogerla!
-A la luna, la luna,
¡quién la tuviera!
La noche era un racimo
de luz y estrellas,
una lluvia de besos
sobre la tierra.
-¡A los blancos luceros,
quien pudiera enebrarlos
entre los dedos!
Se empinaban los niños
y en la azucena
de sus manos la luna
se hizo pequeña.
Por haber sido buenos,
la luna y las estrellas
están con ellos.
Juegan y cantan juntos
su rueda-rueda,
hasta que rinde el sueño
tanta inocencia.
-A la luna, la luna,
¡qué feliz cada niño
duerme en su cuna!
La il·lustració és d'Adrian Borda.
29.11.14
La finestra de les nits de lluna plena... ens obri a la poesia dels somnis
La finestra de les nits de lluna plena
Una vegada al mes,
la finestra em cedeix la barana
per veure la cara ufana
de les nits de lluna plena.
Una vegada al mes,
la finestra no vol que la persiana
em tapi, tossuda, la façana
de les nits de lluna plena.
Una vegada al mes,
la finestra m'acull talment una cabana
per observar la fosca i la clariana
que encerclen la lluna plena.
La il·lustració és de Maria Mola.
7.8.14
Un poema d'amor: romanç del Sol i la Lluna
L'estiu és un moment especial per iniciar un enamorament. Però, aquest amor que hui us presentem és molt, molt, molt universal. S'enceta un romanç entre el Sol i la Lluna i tot l'univers està participen del seu gran amor.
El sol i la lluna
(Gabriel Janer Manila)
El sol i la lluna
es volen casar,
i han anat a veure
un rector que hi ha,
que casa els estels
de nit, vora mar.
El sol i la lluna
s'han enamorat.
El sol li regala
un capell brodat
de flors i de plomes,
i un jardí pintat.
El sol i la lluna
diuen que faran
festes i tiberis
quan es casaran.
Sabeu què remuguen
dins el cel tan gran?
Que el sol i la lluna
són éssers humans.
El sol és un príncep
que allarga les mans;
ella una pastora
vestida d'encants.
Les campanes toquen,
ja repicaran!
Rosaris d'estrelles
pel cel teixiran.
N'hi ha dos que s'estimen
dins l'espai tan gran.
(Gabriel Janer Manila)
El sol i la lluna
es volen casar,
i han anat a veure
un rector que hi ha,
que casa els estels
de nit, vora mar.
El sol i la lluna
s'han enamorat.
El sol li regala
un capell brodat
de flors i de plomes,
i un jardí pintat.
El sol i la lluna
diuen que faran
festes i tiberis
quan es casaran.
Sabeu què remuguen
dins el cel tan gran?
Que el sol i la lluna
són éssers humans.
El sol és un príncep
que allarga les mans;
ella una pastora
vestida d'encants.
Les campanes toquen,
ja repicaran!
Rosaris d'estrelles
pel cel teixiran.
N'hi ha dos que s'estimen
dins l'espai tan gran.
La il·lustració és de Valentí Gubianas, creada especialment per al poema.
24.5.14
Nit d'amor a la llum de la lluna: poema de Marc Granell
Nit d'amor(Marc Granell / Christilla Germain, il.)- La lluna il·lumina
- amb igual claror,
- ací o a la Xina,
- igual tremolor.
12.5.14
Ai, quina ufana lluna! Un poema de Maria Mercè Marçal per a nits de primavera
Ai, quina ufana de lluna!(Maria Mercè Marçal)
Ai, quina ufana de lluna!
Amic, sortim a la finestra
entre les dotze i la una!
Lluna, moneda de coure
a l’aire, duu-nos fortuna
entre les dotze i la una!
7.5.14
El regalo del hada blanca: presentació del llibre de poesia infantil, d'Emilia García, a la Biblioteca de Cocentaina
Aquesta setmana estem en la Biblioteca Municipal de Cocentaina d'enhorabona. El proper dijous, 8 de maig, a les 18:30 de la vesprada, Emilia García Serna presenta el seu magnífic llibre de poesia infantil, El regalo del hada blanca, publicat per Ediciones Gauvin-McNeill.
Molta i molt bona poesia per a xiquets i xiquetes de totes les edats. A més de gaudir dels poemes d'Emilia García, en la seua veu, tindrem l'oportunitat d'apropar-se a la poesia d'un gran poeta de la nostra terra, Miguel Hernández, doncs el llibre és tot un homenatge a l'escriptor oriolà.
Esteu tots i totes invitats. Seria especialment gratificant que acudireu xiquets i xiquetes amb els vostres pares, mestres i enamorats de la poesia de totes les edats.
Us esperem aquest dijous per a gaudir tots junts de la poesia!!!
La luna sonreía
(Emilia García Serna)
La luna sonreía,
resplandeciente.
¡Ay! luna, lunita, luna,
luna creciente.
La luna sonreía,
luna brillante.
¡Ay! luna, lunita, luna,
luna menguante.
*
Seguidilla
(Emilia García Serna)
Diecisiete más siete,
las silabillas,
en sólo cuatro versos,
la seguidilla.
22.3.14
Versos a la luna de Valencia / Versos a la lluna de València
 |
| ... no hay luna más bella que la luna de Valencia -il. Lisa Falzon- |
Si ahir gaudiem en la Biblioteca del Dia de la Poesia amb versos i poemes a la lluna que regalavem a tots els lectors i lectores, hui continuem el joc lúdic i poètic, perque al mur nostre en Facebook ens van regalar molts poemetes, però a més vàrem tenir un regal especial, uns versos de la nostra amiga i poeta Teresa Delgado que, inspirada amb l'activitat que vàrem fer, ha creat un poema A la luna de Valencia, Moltes gràcies, Teresa, calia difondre an aquest raconet poètic tan bonic poema.
A la luna de Valencia
No se lo digas a nadie
pero como tú ninguna.
No se lo digo a cualquiera
cascabelera.
Cuando apareces colgada
de la noche azul profundo,
nada hay más mágico en el mundo,
nada más cautivador
que mirarte con amor
y temblando de poesía
viendo, con claro acierto
que no lo entienden los hombres
ni se lo explica la ciencia,
pero no hay luna más bella
que la luna de Valencia.
17.10.13
Poema con Luna para ir a dormir / Poema amb Lluna per anar a dormir
Un nou poemeta de la lluna, aquesta vegada els versos prenen l'estil i forma de les cançons de bressol.
Canción
La señora luna
le pidió al naranjo
un vestido verde
y un velillo blanco.
La señora luna
se quiere casar
con un pajarito
de plata y coral.
Duérmete mi niña
e irás a la boda
peinada de moño
y en traje de cola.
La il·lustració és de Charles Santore.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)