27.6.18

Cançó infantil "Els pirates"... solcant amb la veu el mar de la poesia

Pirates, endavant, solquem el mar cantant, ni tingueu por... (il·lustració de Sonja Wimmer)

Huí va de pirates i vaixells, de cançons infantils per començar a gaudir d'aquestes vacances d'estiu. Arrieu la bandera, que ja estan ací!

Els pirates

En un mar ple de taurons
naveguen els pirates Rodamons.
Dins una ampolla surant
hi ha el mapa que seguiran.

Si el tresor volen trobar 
entre tots s'han d'ajudar, 
canviant el rumb en busca d'or, 
tots a l'illa del tresor...


I un màstil amb una bandera
i a dins una gran calavera.
Els pirates amb un mocador al cap,
els pirates amb un ull tapat,
els pirates amb un lloro al seu braç,
els pirates sempre preparats.

Desembarquen un matí
quan el sol ja va sortint,
mirant el mapa amb atenció
entre nervis i emoció.

Un pirata despistat
entre arbustos s'ha quedat,
ai! quins nervis, quin patir!
Sense ell no es pot seguir.

Un màstil amb una bandera
i a dins una gran calavera.
Els pirates amb un mocador al cap,
els pirates amb un ull tapat,
els pirates amb un lloro al seu braç,
els pirates sempre preparats.

I de lluny senten un crit,
ja han trobat al seu amic!
Es reuneixen tots plegats,
amb les pales carregats.

Ja han trobat el seu tresor
no ha estat pas qüestió de sort,
han seguit, no s'han rendit
i així ho han aconseguit.

Un màstil amb una bandera...


23.6.18

Tot preparat per a la Nit de Sant Joan: estrelles, fogueres, revetlla i poesia

Saltarem la foguera en la nit de sant Joan per atraure bons auguris -il·lustració de Núria Díaz-

Ja ha aplegat la nit més màgica de l'any, la nit de sant Joan. Nit de foc i festa, de renovació i de vida. Pe tot arreu s'encenen les fogueres, salten per damunt del foc, es banyen al mar a la llum de la lluna, Us desitgem una magnífica revetlla de sant Joan amb poesia, entre amics i família, bon menjar i millor beure. Esborrem el bagatge lleig que portem a l'esquena i anem  per un nou any magnífic.

Encenem les fogueres y que la bona poesia espurnege els vostres desitjos.

I encendrem

I posarem
estris vells a la foguera
en una nit encisera
on el sol no vol ser absent.
I encendrem,
al dessota de la lluna,
tal com ens mana la bruixa,
els pecats que no voldrem.
I anirem
a cercar un xic de llum
per a trobar l'aixopluc
del desig que demanem.
Per a fer-me del tot gran
i, una mica raonable,
haig la joia inenarrable
qui em porta a sant Joan.


Tot preparat per a la revetlla de sant Joan -il·lustració de Vanessa Prezoto-


La revetlla
-Bona nit, tingueu, estrelles!
Si voleu baixar al carrer,
l’hem guarnit per la revetlla
amb garlandes de paper,
banderoles, serpentines
i fanalets de colors.
Vindran músics a tocar-hi
uns balls ben engrescadors.
Us veiem que esteu tant soles
d’una a una, al cel tan gran,
que ens hem dit: “Val més que baixin
i amb nosaltres ballaran”.
Si la festa fos molt llarga
i al carrer tinguéssiu fred,
podríeu arrecerar-vos
dintre d’algun fanalet.
Els veïns d’altres revetlles
quedarien admirats
d’uns fanalets japonesos
mai tan ben il·luminats.
-Bona nit, amics, i gràcies!
El cel no ens deixa venir,
però mirarem la festa
i us farem llum des d’aquí.

I ja sabeu, al blog teniu a més de poemes, un grapat de refranys sobre sant Joan.

21.6.18

Retrat de l'estiu, amb poesia


Portem molt de temps esperant-ho i, per fi, ja està ací l'estiu! S'acaben les classes, venen les vacances. El dia es perllonga a la nostra voluntat i les nits estan plenes de festa. Temps d'estiu, temps de poesia. Fem un retrat de l'estiu amb els versos de la nostra amiga i poeta Isabel Barriel.

Benvingut, estiu!

Poemes d'estiu

I


Assaborir la pell salada
humitejant els llavis ressecs.

II

Ignorar què significa matinar
quan la gana et desperti.


III

Descubrir el cel ennuvolat
mentre et banyes al mar.

IV

Passejar amb els peus nus
fins que comencis a saltar.

V

Empassar-te un llibre sencer
sense mirar el rellotge.


VI

Viure a l'aire lliure.
Optar a probar un nou gelat.
Dormir destapat,
dominar amb la mirada el paisatge,
pintar i saltar i jugar i cantar i sortir i ballar
i cridar i somiar i rumiar i estar
i ser un ésser viu d'estiu
fins que la tardor determini la fi d'aquest mostrari.

La il·lustració és de Marie Desbons.

19.6.18

Travesura de luna... cuando sale a la una: versos selenitas


Travesura de luna


La luna sale a la una
es su hora del recreo

la noche enciende en el patio
sus faroles de luceros.

Como la luna es traviesa
de dos en dos los apaga
con la espuma de una ola
que la mar le regalara.

Y qué bonita se mira
la noche así, salpicada.
Charquitos de mar y luna
lagrimitas nacaradas.

La il·lustració és d'Alexander Jansson.

16.6.18

Poema sin fin: crear poemas en casa o en clase / Crear poemes a casa o a classe


Hui anem a proposar-vos crear poemes sense fi entre tota la classe o en família. Ens ha inspirat aquesta activitat els versos de María Alicia Esain:

Poema sin fin

Sobre la vara, una estrella,
junto a la luna, una niña, 
sobre la niña, un sombrero,
junto al sombrero, la magia,
sobre la magia, los cuentos,
junto a los cuentos, un pájaro...
sobre su vuelo, los sueños.
Junto a la niña, los libros, 
sobre los libros, la noche,
junto a la noche, luciérnagas...

Anem a tunejar el poema, cadascú amb la seua creaativitat. Tan sols cal sustituir els substantius i anar emparellant-los. Podem realitzar l'activitat en veu alta o per escrit, per parelles o entre tota la classe. Respectem les proposicions i cadascú diu una paraula i així anem emparellant-les. Si ho fem entre tota la classe ens sortirà un poema coral.

Sobre la casa, una nube,
junto a la nube, un paraguas
sobre el paraguas, una gota,
junto a la gota, la charca,
sobre la charca, los sapos,
junto a los sapos, una mariposa...
sobre sus alas, los sueños.
Junto a la nube, los pájaros
sobre los pájaros, el cielo,
junto al cielo, las libélulas,
sobre las libélulas, un color,
junto al color, los dibujos,
sobre los dibujos, un niño.
junto al niño, una casa...

Exactament ho podem fer en català:

Sobre l'arbre, un ocell,
junt a les branques, un refilet, 
sobre el refilet, un cor,
junt al cor, l'amor,
sobre l'amor, els xiquets,
junt als xiquets, un vaixell...
sobre el mar, l'esperança.
Junt a l'ocell, un grill
sobre el grill, l'estiu,
junt a l'estiu, les vacances,
sobre les vacances, el sol,
junt al sol, l'univers,
sobre l'univers, un ovni,
junt a l'ovni, un mag...

I així anem fent i creant nous poemes... tenim tot un estiu per davant.

La il·lustració és de Lisa Aisato.

11.6.18

Un poema de nassos


Quins nassos!

Un nas i una nassa
fugiren plegats
al país dels nassos,
on es van casar.

I ja a casa seva
tingueren nassets,
el nas i la nassa,
xatons i amb moquets.

Tots eren feliços,
llevat de les cares
d’on havien fugit
el nas i la nassa:

El nas, d’una vella;
la nassa, d’un vell;
tots dos amb ulleres,
d’aquelles d’augment.

Un nas i una nassa
fugiren plegats,
deixant-hi, quins nassos!,
dos cecs desnassats.

Il·lustració de Meme.

6.6.18

Silenci, el follet dorm: poesia de Joan Josep Roca


Silenci! Shhhh... el follet dorm i cal que no el molestem. Xiuxegem baixet aquests versos.

El silenci

En el clos petit
d'un regne immens,
dorm tot un follet
de fulles guarnit.
Es lleva ben d'hora
per si pot trobar
la casa on parar
i sentir com plora.
Els sons han marxat,
els sorolls també
i resta el silenci.
Deixeu-me que pensi
en saber-lo ple
de pau i bondat.

Il·lustració d'Anchee Krilčić.

5.6.18

Se enconden versos entre la arena... poesia de María Cristina Ramos


El mar ens espera. L'estiu està al caure i ben aviat les platges estaran plenes de gent gaudint de les vacances, de jocs i somriures, de temps d'esplai. Entre els grans de sorra segur que també trobarem versos, entre crancs i petxines. L'escuma besa la platja, suaument... esperant-vos.

El mar quiere decirle
secretos a la arena;
prepara en las orillas
sus voces más serenas.

Pero se calla,
pero se apena.

El mar quiere acercarle
cien collares de espuma
y las escamas dulces
que le deja la luna.

Pero se calla,
pero se abruma.

El mar se esconde entonces
en una caracola
y susurra, apenitas,
un silencio de ola.

La il"lustració és de Sonja Wimmer.

3.6.18

Primavera, de Gloria Fuertes


Primavera

Eres tan cursi hija
que no hay por dónde cogerte.
Hasta en febrero cuando estás desnuda eres cursi,
adornada de odas y vergeles no digamos.
Primavera,
más que cantarte te han hecho la viñeta ciertos poetas sin agua;
pero a pesar de todo te defiendo,
porque haces retoñar ese geranio,
que se me seca siempre en el invierno.

La il·lustració és de Margherita Magy Grasso.

2.6.18

Endevinalla del grill, de Núria Alberti



Vaig vestit de negre,
surto a la nit,
em persegueixen
grans i petits, i encara que els conto
que sóc molt ric,
ells mʼempresonen
sense fer-me cas.
Llavors jo, canta que cantaràs!


1.6.18

Odio especial al despertador... tic-tac... riiiiiiing. Suenan los versos


La setmana va acabant-se, però hui encara ha sonat el despertador per encetar el nou dia. Quin fàstic em fa el despertador! Tinc una espècie d'odi especial, com diu el poema, de dilluns a divendres i la resta... ni li faig cas. 

Odio especial,
sólo de Lunes a Viernes

Peor que una pesadilla,
más molesto que mi hermana,
más feo que usar horquillas,
o comer comida sana.
Más ácido que pastilla
de aspirina atragantada,
y más triste que una ardilla
con la patita quebrada.
Más molesto que una astilla
que se te queda clavada,
es esa tonta manía
que no sirve para nada.
Es lo que hago cada día
menos el fin de semana,
con lo linda que es la cama:
¡levantarme temprano a la mañana!

La il·lustració és d'Amy Bates.