Refranys i dites populars sobre la fruita

Ja sabeu que la fruita és essencial en la nostra dieta. En aquests moments tenim una gran varietat per triar i cal aprofitar-ho, doncs cadascuna d'elles ens aporta una sèrie d'aliments per al cos ben diferents: bresquilles, prunes, figues, caquis, peres, pomes, peres, raïm, meló, taronges, maduixes, mores, gerds i un llarg etcètera. 

Cal acostumar als xiquets i xiquetes, des de menuts, als seus diferents sabors i a incloure peces de fruita diàriament, per bé de la seua salut i el seu creixement.

El refranyer està ple de refranys que fan referència a la fruita i ací al blog hem anat penjant-ne: refranys del raïm i la verema, refranys sobre les castanyes, refranys sobre carabasses, refranys sobre les magranes; també podeu consultar més refranys sobre aliments i refranys de la agricultura.

A tatx
Abans de novembre, que la teua vinya sense fruita quede
Agost ho emparella tot
Agost i setembre, pocs els entenen
Agost té la culpa i setembre porta la fruita
Aigua a les figues, i a les peres, vi
Anar-se'n com fruita
Any de peres, mal per les eres
Arbre sense fruita, digues-li llenya
Carabassa, ni poca ni massa
Caure com fruita madura
Comerciant de fruita o neu, soterrar per l'amor de Déu
D'alzina que floreix pel juny, tot l'any el porc en gruny; d'empelt pel juny, fruita com el puny
Darrere cap fruita begues vi, darrere la taronja sí
De castanyes, qui més en pela més en menja
Dejunar o menjar fruita
Dels fruits de l’octubre, ningú no en viu
El març s'emporta la culpa i l'abril s'emporta la fruita
El meló, donat o furtat
El que figues desdejuna, tot el dia té fortuna
Els diners són com la fruita, costen més de guardar que de guanyar
Els pardals et diran quan la fruita bona està
En maig, murta; en setembre, fruita
Entre la fruita verda i la madura, es posa malalta la criatura
Ésser fruita
Flor de tardor fa el bo i millor
Formatge, fruita i pa, menjar de vilà
Fruita d'esbarzer, bé està qui no la té
Fruita del temps
Fruita novella, la dent amb ella
Fruita primerenca no val gaire
Fruita que neix a l'abril, val per mil
Fruita robada a algú, mal de ventre segur
Fruita tocada, fruita menjada
Fruita verda esmussada
Fruita, però no molta
Fruita, poca i ben madura
Hivern de molta gelada, molta fruita assegurada
L'Advent porta la fruita o bé la pren
La fruita d'hort, bona pel porc
La fruita tant se val crua com cuita
La fruita, quan està prou madura, ella mateixa cau
La magrana al matí és or, al migdia plata i al vespre mata
La magrana i la taronja primer que altra fruita
La pluja de Sant Joan podreix la fruita al camp
Les figues volen aigua; les peres i meló, vi felló
Les sopes, fruites i amors, els primers són els millors
L’agost els belluga i el setembre els sopluja
Massa fruita trenca la branca
Molta fruita menjaré i molta salut tindré
Ni fornada de flaons, ni hort de melocotons
No mengis fruita passada ni beguis aigua parada
Octubre finit, la fruita ha podrit (La fruita carnosa és d'estiu i en aquesta època no hi queda cap)
Octubre humit, la fruita ha podrit
Pel mes de juny, menja prunes en dejú
Pel setembre cull les pomes abans no arribin les bromes
Pel setembre, cull i no sembres
Per amor bogeria, fruita de cada dia
Per Santa Magdalena, la nou és plena, el raïm verd, la figa madura, el blat ensacat, i l'ocell, fora del niu
Per Tots Sants, per fruita glans
Quan es madura la fruita, per ella mateixa cau
Quan l’octubre creix, la fruita podreix
Quan madura la mora, la vinya ja és veremadora
Quan plou pel juliol, plou fusta
Qui aconsegueix pomes cada dia, manté el metge a la llunyania
Raïms de novembre ni els garrins el volen
Sembraràs quan podràs, però fins Sant Joan no colliràs
Setembre fruiter, alegre i fester
Setembre molt humit, molt vi però aigualit
Si pel juny plou, poca fruita el juliol
Verema en mullat i et sortirà vinàs, verema en eixut i tindràs vi pur

Tal vegada també us interesse consultar els refranys de la tardor, refranys del mes de setembre o refranys sobre l'educació.

La il·lustració és de Vito Cano.

Dites populars i refranys sobre les magranes

Ens encanta la fruita, sobretot la de temporada. Menjar la fruita quan correspon és tot un plaer, a més que així diversifiquem el nostre menjar, adequant-se al pas natural del temps. A la tardor tenim les primeres mandarines, codonys, caquis, pomes, peres, carabasses, castanyes, figues, raïm.... i magranes. La magrana madura està saborossíssima i és tan atraient amb els seus grans rojos. Aprofitem l'octubre per gaudir de les magranes i també d'un grapat de refranys sobre elles-

Dites i refranys sobre les magranes

Anar a esqueixa magraner
Any de magranes, any de blat
Bonico o bonica, com la magrana d'Elx
Carregat i vora camí? Agres són les magranes!
Dels colors la grana i de les fruites la magrana
Esclatar com una magrana
Estar fet una magrana
Fer cara de magranetes agres
Figuera, codonyer i magraner, volen l'amo carnisser
Ha perdut s'ai i ses magranes
La magrana al matí és or, al migdia plata i al vespre mata
La magrana i la taronja primer que altra fruita
La magrana i la taronja, les fruites més bones
Magraner a la vora del camí: agre o bort
Magraner fes castanyes, m’enganyes
Magraner fi a vora camí, tirori
Magraner ple, dolç i, a vora camí, xiula-li
Més vermell que una magrana
Obrir-se com una magrana
Per l'octubre, la magrana madura
Per Sant Francesc maduren les magranes i les figues tardanes
Per Sant Francesc, les magranes
Per Sant Jaume i Santa Anna, maduren el raïm i la magrana
Perdre l'ase i les magranes
Ple com una magrana
Primer que gana, taronja i magrana
Quan per Sant Miquel seràs, les magranes colliràs
Quedarà aixafat com una magrana
Si et vols morir, menja magrana i vés-te’n a dormir
Si vols agafar gana, menja magrana
Tibi, Tibi, carreret i mig, magranetes agres i farinetes de panís
Tindre cara de magranetes agres
Tindre el cap com una magrana
Tindre les dents pal concurs de la magrana de Carcaixent
Va fer-se més roja que una magrana
Val més taronja i magrana que passar gana

Podem llegir més refranys d'aliments -incloent els bolets, molt típics també de la tardor-, refranys de la tardor, refranys de Tots Sants i refranys del mes d'octubre. Aquests refranys estan seleccionats del Refranyer temàtic, de Víctor Pàmies.
 

Les il·lustracions són de Dina Kalinkina.

Dites i refranys populars sobre el blat i la sega

Temps de sega, il·lustració de 下班後的畫畫課

 Estem en juliol i segur que en la majoria de camps ja s'ha segat el blat, abans que la calor aprete tant com ara. El blat, la sega, la farina, el pa... tot un procés que ens permet tenir un dela aliments més bons i que més han fet per llevar la fam a la humanitat. El refranyer popular ha quedat plagat d'aquests cereal tan bo i nosaltres hem fet una selecció per a compartir amb vosaltres, com el bon pa.

A més, també us poden interessar els refranys de l'estiu, refranys de la mar, refranys de l'aigua i refranys del mes de juliol... podeu donar una ullada refrescant i refranyera en aquest mateix blog.

Refranys populars del blat i la sega

A barcella per garba 
Abril gelat, carregat de blat
Aigua de gener, poc blat al graner
Aixecar-se sobre blat vell  
A l'abril, el blat puja fil a fil; al maig, puja com un faig
A l'agost, la dalla no té repòs
Al blat sancer mai li falta mercader, si no enguany l’any que ve 
A l’era el blat, i el ramat al prat 
Algun dia eres era; ara, ni era ni blat 
Al juliol, la falç al coll
Al maig el blat puja com un faig
Al novembre qui tinga blat que el sembre 
Al setembre el blat es sembra 
Amb un gra de blat o dos, pel juliol estaré amb vós
Amb vent netegen el blat, i amb càstig el pecat
Anar-se’n el pa dels bancals
Any de bacores, poc blat
Any de magranes, any de blat
Any de neu, any de blat i any de goteres al teulat 
Arrabassar-se el blat   

Bernat, no li diguis blat que no sigui al sac, i encara ben lligat 
Bescuitet de monja, cafisset de blat
Blat ajagut alça el cap de l'amo
Blat ben trillat, de seguida ventat       
El blat, curt o llarg, pel juny ja ha d'ésser segat
Blat comprat, ni coques, ni rotllos, ni pa assaonat
Blat de bona lluna
Blat de Sant Martí, blat mesquí
Blat en flor, als quaranta dies el pa al forn
Blat i vi, avui per tu, demà per mi 
Blat marcer, el millor blat és 
Blat tardà, ni palla ni gra
Bon blat fa bon beure 
Bon blat fa bon pa
Cada gra de blat és ben suat

Camí molinant 
Cap d'any gelat, any de molt blat
Cuc de gener, ompli el graner
De blat i de palla, com més n'hi ha, més se'n gasta
De bon blat, bon pa
De forment ni un gra  
De l'aigua d'octubre i del sol de maig, naix el blat
De la terra ix el blat, no del mercat
De mal pagador, cobra en blat o cobra en palla
Del blat ben pastat, el bon pa no n'és fat
Del juliol fins al darrer, tin el teu blat dins el graner
Diu el blat, amb un gra o dos, en juny seré amb vós
D'una a altra mà, un celemí de blat perd molts grans      
El blat a l'era, la fam a la pastera
El blat curt o llarg pel juny ha de ser segat
El blat el dóna déu, la farina el moliner
El blat en el graner, sempre té mercader
El bon blat, prompte és picat 
El juny és blader i el setembre, raïmer
El maig gemat fa el bon blat i l'agost fa el bon most 
El mes de gener és bon mes si els blats són verds 
El pa de blat, Déu el va fer i tot l'altre el va fer fer
El primer blat és per als ocells
En abril, si la veus relluir, neteja l’era, que blat espera 
En gener, res perdràs si mires els bancals de blat tots verds 
En juliol el meu blat i en agost el del meu cunyat 
Entre l'abril I el maig es fa la farina per tot l'any
Estem barrejant la farina i el blat
Florit maig, en flor l’olivar i el blat granat
Gener sec i abril mullat, molta palla i molt blat 
Guarda pa per a maig, i tot l'any en tindràs    
Juliol blader, setembre raïmer  
Juny assolellat i ben tronat, any de molt de vi i molt de blat
L'or sempre és or, però el blat és un tresor
Ni l'or ni el blat a la nit has de mirar No esser bo per a treure un marrà d'un blat 

Pel juliol, el blat per tu, tant el verd com el madur       
Pel juny, la falç al puny
Per l'abril, blat espigat; pel maig, granat; pel juny segat; pel juliol trillat; per l'agost, mòlt i pastat
Per l'abril, espigues mil  
Per Pasqua granada, l’espiga daurada; per Sant Joan, segada, i per Sant Pere, a l’era  
Per Tots Sants els blats sembrats i tots els fruits a casa guardats  
Ploga o no ploga, blat d'Oriola 
Pluja de Sant Joan, mal per l'oli, pel vi i pel blat 
Porcs, llana i blat del pobre fan hisendat
Quan al camp veu garbes de blat, el cucut se'n va aviat 
Quan el juny entra, agafa la falç i neteja l'era
Quan el pagès està amoïnat, o li sobra vi o li manca blat 
Quan la cigala canta pel setembre, no compres blat per revendre 
Quan Nadal cau en divendres el blat va a parar a les cendres 
Qui aigua atura, blat mesura 
Qui en camí ha sembrat, cansa els bous i perd el blat 
Qui té oli i blat, està ric i no ho sap
Sac portes?, blat vols    
Sega avallet si vols collir palla i gra
Sembraràs quan voldràs, però al juny segaràs
Separar la zitzània del blat 
Setmana Santa mullada, collita de blat regalada 
Si els ocells no venien, el blat no creixeria 
Si la formiga posa son blat al sol, el bon temps vindrà tot sol 
Si pel gener canta el grill, per l'agost blat a desdir 
Si trona Sant Jordi, torna el blat i l'ordi 
Si vols tenir pa, per Sant Joan has de segar
Terra negra fa bon blat 
Tindre poc blat que fiar en temps de roses
Vi a tast, blat a mostra
Vi, cavall i blat, ven-los aviat

Les il·lustració d'Olga Kvasha. 

Refranys i dites populars sobre beure: refrescant-se amb el nostre folklore

A l'hora de suar, d'aigua freda no en beuràs

(il·lustració d'Esra Røise)

Encara no estem a l'estiu, però amb el calor que està fent sembla que ja hi estem. Quan el Sol apreta cal beure molt i anar hidratant-se. Del fet de beure, i no sols aigua, van el refranys d'aquest mes. Però, a més, segur que us interessarà també donar-li una ullada als refranys de l'estiu, refranys de sant Joan, refranys de la mar, refranys de l'aigua, refranyer estival i els refranys del mes de juny.

 Refranys i dites populars sobre beure

A beure i a menjar mesura has de posar
A bóta buidada no cal prémer-la
A càntir de vi per barba i fora borratxeres
A l'hivern, el millor amic és la carbassa del vi
A l'hora de suar, d'aigua freda no en beuràs.
A la fam, rastoll, i a la set, mal toll
A menjar curt, vi pur
A ningú fa mal el vi si es beu amb senderi
A Ponent, l'aigua freda i el vi calent
Agafar el gat
Agafar puces
Agafar un pet
Agafar una bufa
Agafar una mantellina
Agafar una merda
Agafar una sol·lera
Agafar unes bones mosques
Agafar-la
Agarrar la mona
Agarrar una mona com una sària
Agarrar una trompa
Agradar el mam
Aigua amb vi, pels espantats
Aigua corrent bé en sia transparent; aigua de clot, dolenta i amb llot
Aigua corrent cura la gent
Aigua corrent mai ha fet mal al ventre
Aigua de menta tot mal renta
Aigua dolenta, beu-la calenta
Aigua freda i vi calent, fan mal al ventrell
Aigua i ballar, fins a fartar
Aigua neta ni fa mal, ni emborratxa, ni endeuta
Aigua pura no té pecat
Aigua pura, sola i amb mesura
Aigua que no has de beure, deixa-la còrrer
Aigua, que és barata i no emboratxa
Aiguardent i vi els joves fa viure i els vells morir
Al bon tastador, que el vi no li passi del galló
Al bon vi no li cal pregó
Al constipat, got de vi colmat
Al qui pren aigua de setge no li farà mal el fetge
Al setembre, vi per beure
Al vell, no li donis vi novell
Amb aigua ningú no s'emborratxa
Amb aquell que beu vi, negocia pel matí
Amb escudella beu una vegada, dues amb el peix i amb la carn tres
Amb gola seca i panxa buida, ni es balla ni es crida
Amb les figues s'ha de beure vi tres vegades per trobar-hi gust
Amistats que amb el vi es fan, en dormir la mona es desfan
Anar begut i dret, això no pot ser
Anar carregat
Anar content
Anar de costat a costat
Anar passat
Animalets de Déu, ja que no menges... beu
Beguda d’aigua, mel en salses
Beu brou i viuràs prou
Beu coca-cola, que fa créixer la titola
Beu en casa i faràs casa
Beu fins que et puguis riure del vi i no esperis que el vi es pugui riure de tu
Beu-te aquesta!
Beure com un trull
Beure a galet
Beure a l'ull
Beure a raig
Beure a tòs

Beure molt fa tornar sec

(il·lustració de Diogo Hornburg)

Beure aigua de bovina
Beure aigua en dejú és molt bo per la salut
Beure aigua freda és dolent
Beure aigua freda estant suat, pulmonia o refredat
Beure aigua fresca en dejú fa parlar clar
Beu vi amb bóta i amb tassa, però mai no beguis massa.
Beure amorrat
Beure i tornar
Beure lleva la gana
Beure més que una esponja
Beure molt fa tornar sec
Beure molt i anar dret no pot ser
Beure oli en un cresol
Beure sense menjar és vida sense salut
Beure un afront com una sopa de llet
Beure un calze de dolor
Beure vi amb mida allarga la vida
Beure, gratar i badallar tot és començar
Beveu que l’aixeta raja!
Bon saludador, bon bevedor
Bon tastador, mal bevedor
Borratxera no és ceguesa
Borratxo i malcriat, envia'l a picar espart
Borratxos i jugadors, fora de casa
Bóta neta i bona, el vi millora
Canteret nou fa l’aigua fresca
Cara vermella, cara de vi
Caragols, figues i peres, aigua no begues, sinó vi i tant que caragols, figues i peres vaiguen nadant
Com més es beu menys es menja
Com més es beu més set es té
Com més vi més doctes
Com un cep
D'aigua freda i pa calent, el ventrell se'n ressent
Darrere cap fruita begues vi, darrere la taronja sí
Del setembre a l'agost, beu vi vell i no beguis most.
Dels colors, el vermell, i dels raïms, el moscatell
Després de la llet beu aigua, però si vas de camí beu vi.
Després del préssec i el meló beuràs el vi millor
Déu no menja ni beu, però paga a qui deu
Donar una salut d'aigua
Donar-se a la beguda
Dur-ne més al cap que als peus
El badall no pot mentir: té gana, set o vol dormir; menja beu i dorm i faràs passar gana set i son
El beure no fa set
El beure no trenca el dejuni
El massa beure porta el deure
El menjar és mestre del beure
El molt vi treu de si
El que amb aigua viu, amb vi s'ofega
El que l'aigua gela el vi ho desgel
El que poc beu, poc pixa
El que s'ofega, no veu de quina aigua beu
El que tinga set, que pele fulla
El té lleva el mal de ventre
El vi a glops i l'aigua a raig
El vi allarga la vida, però també la treu
El vi crida la cançó
El vi crida la son
El vi crida la xerrada i la baralla
Els ocells d'un mateix vol, tots van a beure en la mateixa font
En menjada i beguda ten bona mesura
En tot hi ha trampa, menys en la llet que hi posen aigua
Encanyat de setÉs dolent beure aigua abans d'asseure's a taula
Fama perduda, aigua beguda
Fer essesFer un glop
Fer-ne una
Fer-se un colpet

L’aigua, per als patos

(il·lustració de Geeske Harting)

L'aigua de menta, tot mal repta
L'aigua fa suar i el vi fa cantar
L'aigua infla el ventre
L'aigua pura ni mata ni cura
L'aigua quan la donen senyal que res no val, el vi si el venen és perquè val.
L'aigua, neta i pura i amb mesura
L'aiguardent i el bolet, el primer és el que hi té dret
L'amor i el vi fan tornar tonto el savi
L'arròs, el peix i el carabassí naixen en aigua i moren en vi.
La beguda, pren-la sempre amb mesura
La menta l'estómac assenta
La sardina li diu al vi: Vine ací, cosí
Li podeu donar beure amb un esclop
L’aigua no fa gord
L’aigua, per als patos
Mai no deixis el vi vell pel novell.
Matar de set
Mengem i bevem, que ja veurem qui paga
Menja cada dia tres vegades, i beu tres glops en cada menjada i tindràs la salut assegurada
Menja el pa variat i beu el vi usat
Menjant, jugant i bevent es coneix la gent
Menjar i beure amb mida allarguen la vida
Menjar i beure, sentat, i dormir, de costat
Menjar pa i beure aigua, vida llarga
Ni menjar cansat ni beure suat
No diguis mai d'aquesta aigua no en beuré
No guanyar l'aigua que es beu
No hi ha res com beure, per a veure les coses
No té molta set el que no beu aigua
Pel juliol beure suar i la fresca buscar
Pesar-li més el cap que el cul
Porta un pet com un cadirer
Primer és regar que beure
Qui beu aigua té la vista clara
Qui beu molta aigua no arriba a vell
Qui menja llet i beu vi, de cent anys torna fadrí
Qui molt beu no va dret ni té secret
Qui s'ha begut la mar, se pot beure s'estany
Remullar la gola
Sant Joan de la Creu, ja que no menges, beu
Seguit en el gotet en la mà...!
Si aigua beuràs, no caminaràs.
Si la tos et dona neguit, eucaliptus ben bullit
Si massa beus, el vi et pujarà al cap i et baixarà als peus.
Si menges pa sortint del forn no beguis aigua de font
Si no et vols ferir beu aigua d'àrnica al matí
Si vols saber el secret del teu veí, convida'l a beure vi.
Sols hi ha que menjar per gana i beure per set
Sopes amb vi no emborratxen, però alegren la panxa
Torrons alacantins, volen vins
Tots els cànters nous fan l’aigua fresca
Tu pagaràs, peix menut, l'oli que t'has begut
Un, dos, tres, menjar, beure i no fer res
Vi alacantí, bon ví
Vi batejat, el beure'l és penat
Voler beure i bufar
–Tinc set! –Pixa i beuràs calentet!

Refranys populars i dites de l'agricultura

Li donem l'esquena a l'agricultura, però tots volem menjar; per altra banda estem promovent l'agricultura ecològica, però ens sembla car pagar el que correspon al llaurador per poder-hi criar-la. Som una paradoxa. Els productes agrícoles són bàsics en la nostra subsistència. Hem sigut un poble de llauradors i continuem sent-ho. Tenim un productes riquíssim que consumim i exportem. El nostre folklore arreplega la saviesa popular a l'hora de sembrar i collir, de regar i cavar.

Us presentem una selecció de refranys populars on l'agricultura i els seus productes són els protagonistes.

Refranys sobre l'agricultura:

A l'all res li fa que sigui mal plantat si és ben renegat
A l'hort on hi ha ruda, totes les plantes tenen fortuna
Arbre ben plantat, dóna bon resultat
Al mallol recent plantat, tin-lo sempre molt cavat
Alls plantats en lluna nova, de grans un cove
Amb farigola, malves i grans de rosari es planta un ric herbolari
Amb plantatge i cascall, fuig el mal de queixal
Any de traspàs, de faves no en plantis pas
Aquí cols plantava l'avi, aquí cols planto jo, savi
Arbre molt trasplantat, mai ben arrelat
Arbre trasplantat, la terra no li prova
Arbre trasplantat ha de ser ben regat
Arbre vell i trasplantat, primer mort que arrelat
Arbre vell, trasplantat a terra nova, mal li prova
Bona herència deixarà qui molt arbre plantarà
Cor sense amor, jardí sense flors
De bon cep planta la vinya, i de bona mare, la filla
De bona planta, bona vinya
De la vinya plantada per Sant Martí, en surt el millor vi
De mala mata no ix bona planta
Dijous sant, carabasses a plantar
Diu la vinya: L'amo em planta, l'amo em poda, l'amo em lliga i el març em dóna la vida
El dia de sant Lluc és el millor per a plantar faves
El planter no saps cuidar si no't cuides d'escardar

El que bon peu planta, bon arbre cria
El que planta, canta
El qui planta un noguer, no en menjarà nous
El qui sempre mira els vents, mai sembra ni planta a temps
El vell planta la vinya, i el jove la verema
Els bojos no se sembren ni es planten, ixen sols
En febrer, rega el teu planter
En lloc baix sembra forment, en lloc alt planta sarment
En terra al riu arrimada no deixes de fer plantada
En terra de l'escuder, planta col i no noguer
Entre les dues Mares de Déu, ni planteu ni conreeu
Es sol purifica ses plantes, però esmorteeix ses bergantes
Floreix on t'han plantat
La flor, quan neix, ja fa planta
La millor col és la plantada en juliol
La planta de molta ufana té poca grana
La vinya de Sant Joaquim, molta planta i poc raïm
Les fulles verdes mostren que la planta no és seca
Les gelades blanques són el greix de les plantes; les negres les aterren
Les tres herbes fetes pel dimoni són: el gram, la canyoca i la calcida, que es mengen les altres plantes
L'olivera plantada pel novembre mai no menteix
L'olivera plantada per Sant Martí és la que fa l'oli més fi
Maig arribat, un jardí a cada prat
Mentre l'arbre fulla té, no el trasplanta qui el vol bé
Més val hort que jardí, i pollastre que teuladí
No hi ha millor pagador que l'agricultor
No hi ha vinya millor que la que planta i poda el seu amo
On es cria ruda totes les plantes tenen virtut
Pel febrer trau l’alfàbega del planter
Pel gener planta l'aller; cap al darrer, no pel primer
Pel mes d'abril planta la fava com un fil; pel mes de maig, com un pal
Per l'Assumpció, es planta la grana del Senyor: el carabassó
Per què no creixes, alfàbrega? Perquè no em va veure plantada santa Àgata
Per replantar i empeltar l'ametller, la lluna de Nadal va bé
Per Sant Andreu, si no heu plantat, planteu
Per Sant Bernabé, planta (o se sembra) el carabasser
Per Sant Bernabé, planta els fesols o fes-ho fer
Per sant Blai, planta ton all
Per sant Teresa, planta l'ametlla
Per sant Vidal, planteu els melons
Per santa Àgata, planta l'alfàbrega; dama polida ja la té eixida
Per Santa Àgueda planta l'alfàbrega, que per Santa Margarida ja serà florida
Per Santa Anna, vinya plantada
Per Santa Teresa, planta l'ametlla
Per tindre bona col, planta-la pel juliol
Planta el cep per Carnestoltes i tindràs bones redoltes
Planta que poc creix, ajuda mereix
Planta un cep allí on quep
Planta vinya... quan el vi estiga barat
Planta, sembra i cria, i viuràs amb alegria
Plantar cebes fa gandul i treballar fa burro
Plantar en lluna creixent i sembrar en lluna minvant
Plantar la bleda al clatell

Plantis el que plantis, mulla-li els peus
Quan canta el rossinyol, planta el fesol.
Quan fa vent, les plantes tenen turment
Quan l'any s'acaba planta la fava
Quan Santa Cecília vegis arribar, planta el favar
Qui bons arbres vol lograr un planter es deu formar
Qui de jove planta de vell canta
Qui de son ventre fa un jardí, ans de l'any en veu la fi
Qui de vinya plantar vol, procura que li toqui el sol, que millora el sarment anant de fred a calent
Qui moltes estaques planta, una o altra se li trenca
Qui planta maduixeres, menja maduixes
Qui planta per l'Advent guanya un any de temps
Qui planta un aglà, un roure collirà
Qui planta un pomer per ell ho fa
Ser un jardí de roses
Si no tens aigua al jardí, no hi plantis res, creu-me a mi
Si terres tens prop de riu, no hi deixes de fer plantiu
Si vol tenir bona col, planta-la pel juliol
Si vols all coent planta'l un dimecres d'Advent
Si vols bon planter, tu mateix te l'has de fer
Si vols ceba de diner, planta-la pel gener
Si vols cebes grosses, planta-les en quart creixent
Si vols enganyar el pagès, planta les faves i l'ordi espès
Si vols l'all coent, planta'l un dimecres de l'Advent
Si vols menjar pèsols pel segar, per l'abril els has de plantar
Si vols tenir bon cigronar, per Nadal l'has de plantar
Transplantar el julivert porta mala sort
Terra per a fer plantiu, la de vora riu
Tot lo qu'hajes trasplantat deixau sempre ben regat
Tota planta que es soterra, fa bon profit a la terra

Però maig és el mes de les flors i segur que també us interessen els refranys de flors, refranys del mes de maig i refranys de la primavera. Aquestes refranys han estat seleccionats del Refranyer temàtic, del nostre amic paremiòleg Víctor Pàmies.

La il·lustració és de Mary Sumner.

Dites populars i refranys sobre les oliveres, les olives i l'oli

En novembre és temps de començar a arreplegar les olives. Cada temporada té les seues collites i ara toquen les oliveres. Les olives són boníssimes i el oli és or pur per al nostre cos. Per aquests indrets tenim bones olives i també molts refranys sobre elles. Anem doncs a omplir el nostre gran cabàs d'espart de refranys sobre les olives.

Refranys sobre les oliveres, les olives i l'oli

A finals de novembre arreplegaràs l'oliva sempre
A l'octubre, ametlles collides; i al novembre olives marcides
A l'oliver, li fas mal i et dóna bé
A Sant Martí agarra l'escala i vés a collir
A últims de novembre arreplega los olives sempre
Abans de Santa Caterina, no cullis l'oliva
Aigua agostenca, oliva tendra
Aigua i lluna, temps d'oliveres
Al juliol, el raïmet porta dol i l'oliva també en vol
Any de bajoquetes, any d'olivetes
Any de neu, any d'olives
Any de pinyol, any d'olives
Any d'escaldada, any d'olivada
Cada mussol a sa olivera
Canviar l'aigua de les olives
Carn de ploma, peix d'espina i oli d'oliva
Casa d'oliveres, casa de censals
Cava l'oliver i bona oliada espera
Costa més de criar, que un olivaró a la Plana
De pau la olivera signe és dels abres el més digne, com dels abres de poder la olivera és el primer
D'oliva oliveta, no passis de dotzeneta
Dormir com una soca d’olivera
El vent del gener porta l'oliva a l'oliver
Els abres de un olivar que de nou se vol formar han de estar ben enfilats y no masa junts plantats; conta sempre dotse pasos, y que no siguen escasos
En la terra qu'és llaujera li va molt bé a la olivera; si és de cals o pedregosa també se fa molt hermosa; y entonces el resultat és un oli més dorat; en terra molt productiva molta rama y poca oliva
En terra reial, olivera
Entre olivera i olivera, dotze passes de carrera
És tocat de l'olivera grossal
Escudella a plats i olives a estives i t'allargaràs la vida
Fer fust d'olives sabateres
Flor d'oliver pel maig, oliada per a tot l'any
Flor d'olivera per l'abril, oli just per a amanir
Flor d'olivera per l'abril, val per mil
Flor d'olivera per sant Joan, oli en gran
Gastar les olives
La millor medecina, l'oli d'oliva
La millor oliva fa morques
L'aigua de gener posa l'oli a l'oliver, el vi al celler i el gra al graner
L'any de traspàs les fulles de l'olivera es giren cap per avall
Les olives fan gana
Les olives no es poden amanir que no sigui sant Crispí

Les olives, les dóna Déu, i l'oli, el moliner
Les quatre coses necessàries per a la vida són: llenya d'alzina, vi de sarment, oli d'oliva i pa de forment
L'estornell lladre és, que roba les olives de tres en tres
Llenya d'oliver, foc de cavaller
Lluna i pluja viva, bons per l'oliva
L'oliva amargant vol vi al darrere i vi al davant
L'oliva com més està a l'oliver més oli té
L'oliva fresca en el molí fa l'oli fi
L'oliva ha d'ésser premsada així que és arreplegada
L'oliver diu: "Pega'm i et donaré oli"
L'oliver, d'entre els arbres el primer
L'olivera diu: Despulla'm, que et vestiré
L'olivera plantada per Sant Martí és la que fa l'oli més fi
L'olivera, que és arbre de pinyol, pel novembre s'enterra i pel maig surt al sol
Maig, l'olivera florirà i el blat granarà
Molta mostra i poca oliva
Ni de fret ni de calor la olivera vol rigor; no li agrà res estremat, ni sequia ni humitat
No beguis aigua de bassa, ni d'olives mengis massa
No digues oliveta fins que no estiga dins la gerreta
No diguis oliva fins que no sigui collida
No et fiïs d'aigua de bassa, ni d'olives menges massa
No hi ha bona oliva, que a l'agost no sigui eixida
Novembre, mes de castanyes, nous, olives i patates
Oli d'oliva, tot mal esquiva
Oliva covada, pudenta oliada
Oliva i fortuna, a vegades una i a vegades ninguna
Oliva menjada, pinyol a terra
Oliva, una, i si no és bona, ni una
Oliver ben podat dóna oli doblat
Olivera batuda, l'anyada vinent perduda
Olivera del teu avi, castanyer del teu pare, ametller teu
Olivera plantada pel novembre, mai no menteix
Olivera que estàs a prop de camí, ni tu faràs oli ni jo faré vi
Olivera vella, destral amb ella
Oliveres del teu avi, figueres del teu pare i vinyes teves
Oliveres heretades, però no comprades
Olives amargues, pa i vi, fins que s'acaben
Olives i pa calent maten la gent
Olives sabateres, foc amb elles
Olives, la primera, d'or, la segona, de plata, la tercera, mata
Olives, una per sant Joan i cent per Nadal
Olivetes d'Orient, com més en mengen, més talent
Pel gener, l'oli és a l'oliver
Pel maig floreix l'olivera i grana el blat
Pel maig la flor d'olivera veuràs, i si la veus, oli per tot l'any arreplegaràs
Pel mal de ronyó, l'oli d'oliva és el millor
Per la lluna nova del febrer esporga l'oliver
Per la Mare de Déu de març s'emprenyen les oliveres
Per l'Ascensió, s'encreuen les fulles de les oliveres
Per sant Andreu, a les oliveres llaura el peu
Per sant Crispí, l'oliva al tupí
Per Sant Lluc, posa les olives en suc
Per santa Caterina, arreplega l'oliva
Per Santa Llúcia, l'oli torna a l'oliva. [o tot l'oli és a l'oliva]
Per Tots Sants, les olives a les mans
Per Tots Sants, les olives fan mig oli
Per Tots Sants, olives i aglans, amb totes dues mans
Plegar olives
Pluja i lluna, oliva segura
Polls de febrer roseguen l'ametller i l'oliver
Poques olives i bones
Quan floreix pel juny, vés-hi amb el puny (l'olivera)
Que açò és gerreta d'olives?
Que no passi sant Crispí, no posis les olives al topí
Qui aigua detura, olives mesura

Qui arreplega l'oliva abans del gener, deixa l'oli a l'olivera, i qui la cull passat el gener, cull la d'aquest any i la de l'any que ve
Qui esporga l'olivera pel gener, l'esporga per res
Qui l'oliver llaurarà, / el fruit li demanarà; / qui l'afema, el lograrà / i qui el podi, se l'endurà
Qui l'olivera bé cultiva, li prega que faci oliva
Qui mol oliva fermentada, mal oli fa
Qui no poda bé deixa la meitat de l'oli a l'oliver
Qui olives vareja, no es mou de terra
Qui planta un oliver, no se'n veu bé
Qui rega al gener, posa l'oli a l'oliver, el gra al paller, i la palla al paller
Qui replega l'oliva abans del gener deixa l'oli a l'oliver... però el troba l'any que ve
Qui té vinya i olivar, les filles pot ben casar
Sant Silvestre, deixa l'any i vés-te'n. I el sant va dir: deixo la primera flor i el primer fruit (l'oliva i la flor de l'ametller)
Santa Caterina, l'oli és a l'oliva
Santa Magdalena, deu-nos l'ametlla plena, de bessó granat; olives i figues, i bones espigues, de xeixa i de blat
Ses ventades de març primeres, emprenyen ses oliveres
S'hivern, s'oliva caurà, i, qui vol oli, l'haurà d'aixecar
Si a l'agost vas a l'olivar, veus una oliva aquí una enllà, vés-te'n tranquil cap a casa, que d'olives prou n'hi haurà
Si culls les olives pel gener, deixaràs l'oli a l'olivarer
Si l'olivera és florida per sant Joan, oli fareu en quantitat gran
Si no vols que et falten les olives, compra't una cabra
Si per Santa Creu fa bon vent, collita d'olives per l'any vinent
Si plou al gener, l'oli és a l'oliver
Si vols somniar, menja olives per sopar
Sopes i olives, o gens o a estibes
Sopes, olives i dones, fora de casa són més bones
Sort i olives, o cap o a estibes
Terra d'oliveres, terra d'embusteros
Tramuntana s'enduu tot el que veu: ordi, blat i civada, però no s'enduu res d'olivada
Tres olives en un brot, any de tot
Una oliva a sant Joan, cent a Nadal
Una oliva és or, dues plata i la tercera mata
Una perdiu a dalt d'un oliver, aigua
Va dir l'olivera al podador: "Pren-me força fusta i et daré oli del bo i millor"

I per si is ve de gust continuar llegint més refranys d'olives ho podeu fer al Refranyer temàtic del nostre bon amic Víctor Pàmies. A més, podem degustar ací mateix refranys de la tardor, refranys del mes de novembre i refranys d'aliments.

Les il·lustracions són de Rafael Zabaleta. 

Refranys i dites populars sobre carabasses i la tardor

 A l'octubre, castanyes i carabasses torrades -il. Olga Kvasha-

Comença el temps de torrar carabasses, nyam, nyam... riquíssimes i dolces. Què bones! Nosaltres, a més de menjar-ne, aprofitem per realitzar una recol·lecció de refranys carabassers -us pensàveu que no hi havien?-.

Bon profit, entre dites i refranys populars.

Refranys sobre les carabasses

A l'agost, carabasses
A l'hivern, el millor amic és la carbassa de vi
A l'home vell, carbassa amb ell
A Migjorn per esquelleta tenen un carabassot, per llàntia un cuixot i per corda una tireta
A propòsit, carabasses
Al setembre carabasses
Anar de son cap, com les carabasses
Arròs, carbassa i peix mor en vi i en aigua neix
Bordó i carbassa, vida grassa
Cada lliura de carbassa en fa perdre una de greix
Carabassa m'han donat i l'he presa per meló: més m'estime carabassa que tocar el violó
Carabassa que no té vi, ni és carabassa ni carabassí
Carabassa, amb poca n'hi ha massa
Carabassa, la mel porta bullint
Carabassa, no massa
Carabasses, peres i melons, si es signen, es neulen
Carabassó, com més poc, millor
Carbassa apuntada, carbassa semada
Carbassa me n'han donada, l'he presa alegrement: més m'estim tenir carbassa que servir dolenta gent
Carbassa senyalada, carbassa morta
Carbassa, ni poc ni massa
Cent quintars de carbassa no fan una unça de greix
Cigrons i carbassa, sembra'ls amb catxassa
Com ara plouen carabasses
Con què, conqueta, carabassí, carabassineta
Créixer com les carabasses
De carbassa, si no pots beure, no en mengis massa
De col i carbassa tota la casa en passa
De la carabassa, el peçó; i de la flor, el meló
De mala albergínia, mai bona carabassa
D'escarola i carbassa, amb poca n'hi ha massa
Dijous sant, carbasses a plantar
Donar carbasses (a algú)
El que beu amb carabassa, no veu si beu poc o massa
El qui es pensa saber massa, té el cap de carabassa
Els carabassons no es poden mirar, perquè es blimen
En el forn hi ha un codony, i en la plaça una carabassa; cadascú a sa casa
En popa, ses carabasses redolen
Encara no és a la carbassa i ja es torna vinagre
Enfilar-se com una carbassera
Escudella que bull massa té gust de carbassa
Ésser tap i carbassa
Fam i carbassa treuen la gent de casa
La carabassa entra per un forat i surt per l'altre
La carbassa calenta va anar i tornar de Roma i encara era calenta
La carbassa crida el vi
La carbassa embafa
La carbassa tan dolenta és al femer com a la panxa
Les carbasses, si es senyalen, es moren
L'escudella amb carbassa vol ser ofegada amb vi, aigua no massa
Març, marcer, carabasser i ventoler
Menjar carbassa fa perdre el pols
Mori el carabassó i que es salvi la carabassera
Ni hivern sense capa, ni estiu sense carabassa
Ni per calor deixis la capa ni per fred la carbassa
No hi ha cap carbassera que faci melons
No necessita pas carabasses per a nedar
Pareix la flor de la carabassa, que mirant-la se sema
Pel setembre, carabasses
Pel setembre, carbasses grogues i grasses
Per l'Assumpció, cada flor un carbassó
Per l'Assumpció, es planta la grana del Senyor: el carbassó
Per Sant Bernabé has de sembrar carbasses, si vols que vagin bé
Per Sant Jordi, carabasses
Posar-se una cosa dintre el carbassot
Pujar-se'n al carabasser
Quan la gana passa, sembra la carbassa
Que n'hi ha a la plaça? Una carabassa
Qui li agradi menjar bo, ha de menjar carbassó
Sant Jaume destapa la carbassa
Ser puntes de carbassera
Ser tap i carbassa

Ser un cap de carabassa -il. Kelly Vivanco-

Ser un cap de carbassa
Si a la carabassa hi toca el vent, no beuràs el vi calent
Si l'estornell havia seny, no faria niu en el carabassar
Sortir carbassa
Tant bleda com carabassa, llença-la dins una bassa
Tenir el cap de carabassa
Tonto com una carbassa
Tot és carabassa, tant la llonga, la rodona i l'espanyola
Tot just, carabassa i ceba!
Tramuntana vertadera, porta la carabassa al darrere
Treure carbasses
Una arrova de carbassa no fa una unça de greix
Val més traça que carabassa
Vent en popa les carbasses naveguen

Podem llegir més refranys d'aliments -incloent les castanyes i bolets, molt típics també de la tardor-, refranys de la tardor, refranys de Tots Sants i refranys del mes d'octubre. Aquests refranys estan seleccionats del Refranyer temàtic, de Víctor Pàmies.

Dites populars i refranys sobre el brou -escudella, sopa, caldo...-: menjant la sopa amb refranys

Nyas, si no vols una tassa de caldo, prent-ne dos -il. Sasha Ivoilova-Саши Ивойловой-

Amb el fred que fa cal escalfar ben bé el cos i una de les millors maneres de fer-ho és menjant una sopa o un caldo ben calent i sabrós. Podem ficar-se a la cuina i entre cassoles fer un bon brou: de peix, de carn, de verdures, de llegums, de... Encenem el foc i deixem que lentament es cuine. Després uns fideus o unes torrades de pa i... tots a taula, a menjar!

Mentre anem preparant els ingredients i els utensilis, què tal si recuperem uns quants refranys sobre aquest riquíssim plat?

Refranys sobre la sopa per a menjar amb cullera

A l'hivern farinetes per esmorzar, i per dinar sopes bullides
A la escudella, y pitança, bufarli és mala criança
A la peresa, doneu-li sopes
A la sopa del convent tant n'hi mengen vint com cent
A les taules ben parades qui no menja escudella no menja faves
A les tres, sopa de rap
A l'escudella i pitança, bufar-hi és mala criança
A l'escudella sense escumar molta brutícia hi ha
A l'hivern, bona sopa (o escudella) i vi calent
A qui no té dents, doneu-li sopes
A qui no vol brou, tassa plena
A qui no vol caldo, dues tasses
A qui no vol caldo, tres tasses
Aigua i pa sopa farà
Això és bufar en caldo fret
Al bon caldo, el vi li fa coixí
Al fer escudella es veu la triadella
Al malalt li preguntes si vol caldo
Al que no vol brou, deu escudelles
Al qui no li agrada una escudella bona, no és home ni dona
Al qui no vol brou, dar-li'n tres tasses
Al qui no vol 'caldo', tassa i mitja
Alimenta més l'escudella que una bona costella, però si pot ésser la costella i l'escudella
Als vells atuells, bona sopa
Amb aigua sola no es fa bon brou (o caldo)
Amb pa d'altri, sopa espessa
Amb sopes d'all i vi no et faci por el morir
Amb sopes i surres se crien les criatures
Anar (algú) a la sopa
Beu brou i viuràs prou
Beu una vegada amb l'escudella, dues amb el peix i amb la carn tres
Beure un afront com una sopa de llet
Bon convent, si donen sopa
Brou de gallina els morts ressuscita
Brou de gallina torna la vida
Brou de gallina, la millor medecina
Brou de la taverna no beveu
Brou de llengües
Brou de partera, gallina sencera
Brou rescalfat i amic reconciliat, perden el gust
Brou rescalfat, pel dimoni
Brou sense greix amb escreix
Cada dia cols amarga el caldo
Caldo i casament, en calent
Caldo massa calent, caldo dolent
Caldo rescalfat i amic reconciliat perden el gust
Caldo rescalfat, pel dimoni
Caldo rescalfat, pel gat
Caldo sense pernil ni gallina, no val una sardina
Calent com un caldo
Carn de carpó fa caldo millor
Carn vella fa bon brou
Com caldo de tramussos o de guilla, que està fred i crema
Constipat com una sopa
Crear un caldo de cultiu
Cundir més que l'escudella caldosa
De la má á la boca, se pert la sopa
De les sopes de la infantesa queden records a la vellesa
De poc pa, no se'n poden fer gaires sopes
De quin pa farem sopes?
Deixar per un plat d'escudella
Del cigró, beu-te el caldo i tira-ló
Descobrir (o inventar) (algú) la sopa d'all
Després d'una festa major, una sopa amb oli
Diners d'altri i brou (o caldo) de peix, no fan greix
El bon brou amb un all de ceba ja en té prou
El brou amb tassa i sense tatxa

Bona cuinera, bon brou -il. Aaron Jasinski-

El brou, a gust del malalt
El caldo de gallina per tots mals és medicina
El caldo de gallina, el mort ressuscita
El caldo és bo pel matiner
El caldo fi, vol vi per coixí
El dijous, sopes amb ous i la vella no fila
El dimecres, menja sopes amb vetes i la vella no fila
El llit calent fa menjar la sopa freda
El millor brou és el de palet
El porc mort en lluna vella fa dolenta l'escudella
El que menja sopes se les pensa totes
El qui sopa sopa es pensa que sopa i no sopa
Els qui mengen sopes són bons balladors
Entre cunyades, caldo al carrer
És un brou que es pot tallar
Escudella a plats i olives a estives i t'allargaràs la vida
Escudella amb forquilla
Escudella amb mitja polla vol gran olla
Escudella amb pa, menjar de frare
Escudella amb porc, moltó i gallina, la millor medecina
Escudella ben bullida a tothom convida
Escudella calenta, menjar de senyor, escudella freda no la vol ni el gos
Escudella clara, per rentar la cara
Escudella de moltó, escudella de senyor
Escudella de sagí, no la vull per mi
Escudella de tota carn, olla podrida
Escudella de tripes, bé te'n repiques
Escudella de vint-i-nou bulls feta de pressa i sense carn
Escudella d'escopina per la meva veïna
Escudella d'esquirol cura diarrea
Escudella endevinada a qui no agrada
Escudella massa bullida, perd sentida
Escudella per dinar i escudella per sopar acaba per cansar
Escudella que bull massa, carabassa
Escudella reposada és la millor menjada
Escudella reposada fa més llarga la dinada
Escudella reposada, la millor menjada
Escudella rescalfada, pel gat o per la criada
Escudella sense gallina, per la meva veïna
Escudella sense patata, com boda sense ballada
Escudella sense porc no val molt ni poc
Escudella sense porc no val molt ni poc; escudella amb porc, vedella i gallina, la millor medecina
Espès com un caldo de faves
Ésser brou de llengua
Ésser l'inventor de la sopa d'all
Ésser un sopes

Escudella reposada fa més llarga la dinada -il. Alberto Ruggieri-

Estar com una sopa
Estar fet caldo
Estar gat com una sopa
Explicar sopars de duro
Fer el caldo gras a algú
Fer l'escudella
Fer l'escudella magra
Fer olor d'escudella
Fer sopes (d'algú)
Fesolet o caldo és bo per a qui matina
Fins a la sopa
Foll és, i trop ardit, qui diu del vi del rei agre ni del brou de la sua caldera magre
Gallina jove, caldo clar
Gallina vella fa bon caldo
Inventar la sopa d'all
La benedicció de la sopa, si no me l'acabo, en guardaré poca
La bona escudella fa bona costella
La carn del carpó fa el brou millor
La casa ben regida al migdia escudella i al vespre amanida
La cullera fa el brou
La gallina grossa fa el bon brou
La mare no vol que begui vi i ell hi fa sopes
La menta no pot mentir: l'escudella fa pair
La núvia ben ballada, i l'escudella reposada
La peresa vol sopes
La sopa clara i el xocolate espès
La sopa d'all si no fa bé no fa mal
La sopa és fada
La sopa escaldada fa sortir el color a la cara
Les sopes i el sol a l'hivern donen consol
Les sopes i els amors, els primers són els millors
L'escudella a taula, santa paraula
L'escudella al migdia or, al vespre plata i l'endemà mata
L'escudella de llentilles aclareix el cervell i no te'n rigues
L'escudella és bona pel cos i per la butxaca
L'escudella i els amors els més promptes són millors
L'escudella i la carn d'olla, omplen la garjola
L'escudella i pitança, bufar-hi és de mala criança
L'escudella manté el cos i la butxaca
L'escudella no s'ha de remenar per més que cremi
L'escudella per dinar, menjar bo i sa; l'escudella pel vespre, tira-la per la finestra
L'escudella reposada és la millor menjada
L'escudella sense espumar, molta brutícia hi ha
L'escudella, al migdia és or, al vespre plata i l'endemà mata
L'inventor de la sopa d'all
L'olla sense cap patata, escudella de beata
Los bons, al caldo
Matar el porc en lluna vella fa dolenta l'escudella

El caldo de gallina, el mort ressucita  -il. Victor Calahan-

Menjar-se la sopa boba
Molt caldo i pocs trossos
Molta verdura i poca carn, escudella per matar de fam
Molts de cuiners junts no fan el brou bo
No et fiïs d'aire de forat, de frare desfrarat ni de caldo rescalfat
No fer-li l'escudella a gust
No haver trencat mai cap escudella
No remenis l'escudella encara que es cremi
Olla sense sal, escudella sense ànima, taula sense menjar
Passe avant i afegirem caldo
Pel desembre, gelades i nevades i sopes escaldades
Pel juliol, molt soroll i poc brou
Per qui no pot rosegar l'escudella és el millor menjar
Quan treguin l'escudella del foc, no abandonis mai el lloc
Quedar fet una sopa
Qui menja escudella de carn, menja galant
Qui menja sopes se les pensa totes
Qui no menja escudella no està gras
Qui no vota no sopa
Ser bufar en caldo fred
Ser caldo de borraines
Ser clar com caldo de sopista
Ser estudiant de la sopa
Ser un agafa-sopes
Si el ventre et dol, menja sopes amb poliol
Si no vols menjar sopes tot l'estiu, sembra pèsols per l'abril
Si tens mal de ventre menja sopes de men
Sobretot canyella, que fa bon brou
Sopa de menta, pel mal de ventre, de farigola pel mal de cap, d'un raig d'oli escaldat pel rogall i la de ruda per l'histeri
Sopa de pa, de mon mastegar
Sopes i olives, o cap o a estibes
Sopes, aigua i pa
Sopes, olives i dones, fora de casa són més bones
Suar-se les sopes
Tenir l'escudella assegurada
Tirar l'escudella a terra
Tot passa, fins l'escudella
Tota dona ben casada per la lluna de mel fa l'escudella salada
Trellat, ¿vols sopes?
Trobar pèls a la sopa
Trobar-te'l fins a la sopa
Valer més el brou que les tallades
Xocolata i sopa bullida, allarguen la vida
Xopat com una sopa

Com en molts altres post de refranys, hem copiat aquesta selecció del Refranyer temàtic (gràcies, Víctor, per compartir)