Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris poemes de l'univers. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris poemes de l'univers. Mostrar tots els missatges

24.1.22

Romance de la noche, poesía infantil de Salvador de Madariaga

 

 

Anem a començar la setmana amb un idílic romanç entre la lluna i el sol, la llum i la foscor, el fred i el calor.

Romance de la noche

(Salvador de Madariaga)

La noche tenía frío
y se fue al Sol con la queja.
El Sol, que es buena persona,
le dijo: “Pues ten paciencia,
y te haré yo una toquilla
toda de linda calceta.
Las agujas, las del tiempo;
los dedos, mis rayos sean;
la lana, un hilo de luz;
y la Luna, la madeja.
Allí donde caiga un nudo
he de poner una estrella”.
El Sol cumplió su palabra.
Cuando terminó de hacerla,
la noche quedó asombrada
de toquilla tan espléndida.
Al echársela a los hombros,
la noche, que es friolera,
seguía teniendo frío,
pero al mirarse, por verla,
en el espejo del mar,
se quedó tan satisfecha
luciendo sobre la espalda
una toquilla de estrellas,
que se aguantó todo el frío
con tal de ir tan peripuesta;
y, como es agradecida,
se fue a ver al Sol, dispuesta
a dar las gracias, muy fina,
por aquella gentileza.
Pero nunca se encontraban
sobre la celeste cresta,
porque cuando el Sol subía,
ella bajaba la cuesta.
Hasta que gritando fuerte,
a través de toda la esfera,
Ella dijo: “¡Gracias, rubio!”
Y él dijo: “¡A tus pies, morena!”.

 

La il·lustració és de Daniela Ovtcharov.

11.9.19

Versos al Sol / Versos al Sol per agrair-li el temps d'estiu


Les vacances han passat, però encara estem a l'estiu i els records estan molt presents en la nostra memòria. El Sol continua la seua marxa, dia a dia, poc a poc, cap a la tardor. Mentrestant anem a regalar-li un poema per a donar-li les gràcies per un estiu tan meravellós.

El Sol

El sol se despierta 
entre la montañas,
abre bien los ojos, 
se lava la cara
y alumbra los campos
con su luz tan blanca.

La cigarra canta,
despierta el cuclillo,
y se oye a lo lejos
 el cri cri del grillo.

La il·lustració és d'Anna Silivonchik.

8.4.17

El Sol i la Lluna es volen casar... poema de Gabriel Janer i Manila



El sol i la lluna

El sol i la lluna
es volen casar,
i han anat a veure
un rector que hi ha,
que casa els estels
de nit, vora mar.

El sol i la lluna
s'han enamorat.
El sol li regala
un capell brodat
de flors i de plomes,
i un jardí pintat.

El sol i la lluna
diuen que faran
festes i tiberis
quan es casaran.
Sabeu què remuguen
dins el cel tan gran?

Que el sol i la lluna
són éssers humans.
El sol és un príncep
que allarga les mans;
ella una pastora
vestida d'encants.

Les campanes toquen,
ja repicaran!
Rosaris d'estrelles
pel cel teixiran.
N'hi ha dos que s'estimen
dins l'espai tan gran.


La il·lustracio és de Little Oil.

4.2.17

Celebrem el 75 aniversari del poeta i cantautor Ovidi Montllor



Hui celebrem l'aniversari d'Ovidi Montllor i volem fer-ho amb les seues pròpies paraules, amb els seus versos.

Cues d'estels
(Ovidi Montllor)
 
Cues d'estels
que baixen fent uns tels
que creixen com els pèls
que naixen com arrels
del nostre cos.
Així com flors.
Cues d'estels.
S'ajunten els espais.


La revolució
(Ovidi Montllor)
 
Si em permeteu l'expressió:
Visca la revolució!
Després d'aquestes paraules,
molta gent s'esverarà.
D'altra potser no s'esvere,
d'altra no em coneixerà.
Si em permeteu l'expressió:
Visca la revolució!
I qui no hi estigui d'acord
no li done la raó,
perquè és tan necessària
com per la terra la saó.
Si em permeteu l'expressió:
Visca la revolució!
Fixeu-vos que no la cante
a crit sec ni amb passió,
la pronuncie amb respecte,
amb tendresa i devoció.
Si em permeteu l'expressió:
Visca la revolució!
No us penseu que vol dir guerres,
ni destroces, ni rancors.
Vol dir coses estimades:
llibertat, justícia i raó.
Si em permeteu l'expressió:
Visca la revolució!
No és pas aquest crit de pobres
que amb ella volen ser rics.
Volem un món al dia i just,
almenys per als nostres fills.
Si em permeteu l'expressió:
Visca la revolució!
Encara que jo i d'altres
la cridem amb impaciència, 
ella vindrà el dia just,
quan maduri la consciència.
Si em permeteu l'expressió:
Visca la revolució!
Tots volem que vingue a bones, 
sense sang, amb comprensió,
i si els burgesos no ho volen,
llavors serà per collons.
Oh, sí.
Si em permeteu com si no,
Visca la revolució!

La il·lustració és de Pedro Lucena

19.10.16

Versos de la Tierra, llibre de poesia infantil


Barrejar informació i poesia ens sembla una idea genial. A molts xiquets i xiquetes els encanten els llibres d'informació i quasi no llegeixen literatura. Així que per què no aprofitar el seu interès i fer una immersió poètica? Tenim llibres, com Versos de la Tierra que ens ve perfecte en la barreja de poesia i geografia. Els versos són de Javier Ruiz Taboada i es complementen amb unes boniquetes il·lustracions de Miren Asiain i estan publicats per SM, dins de la seua col·lecció Poesia.

Trobem poemes sobre volcans, rius, mars,... versos que ens inviten a viatjar per la Terra i conèixer-la. Un llibre perfecte, a més, per a incloure la poesia a l'aula en l'aprenentatge de les ciències naturals. Poemes per a explorar la Terra.

 Us fiquem un taste:

La Tierra
(Javier Ruiz Taboada)

La Tierra es una peonza
que no para de girar.
Aunque parezca redonda,
no te dejes engañar.

Está un poquito achatada
por arriba y por abajo.
Es como una mandarina
pelada marcando gajos.

La Tierra, cuando se mueve,
da vueltas sobre sí misma
y alrededor de su sol,
sin destrozarse la crisma.



La vuelta al mundo
(Javier Ruiz Taboada)

Hace mucho mucho tiempo,
gente muy poco viajada
pensaba, sin fundamento,
que la Tierra era cuadrada.

Hasta que un tal Magallanes
zarpó a navegar sin rumbo
y, recorriendo los mares,
logró dar la vuelta al mundo.

Más tarde fue Willy Fogg
quien la dio en 80 días.
Si viajamos en avión,
hoy solo se tarda un día.

Y sí: la Tierra es redonda,
redonda como un balón,
redonda como una bola
o el aro del hula-hop. 


A què us agraden? Doncs animeu-se a llegir la resta del llibre, exploradors i exploradores de la poesia!

1.6.16

Menú d'astronauta amb versos


Ens encanta l'espai i estaríem molt contentes de visitar-lo, però després de veure aquest menú gastronòmic setmanal que tenen els astronautes... se'ns empassen les ganes. Llegiu, llegiu el poema i a veure si a vosaltres us agrada ( tot versionant la cançó de la masereta i els dies de la setmana).

Menú d'astronauta

El dilluns, cápsules de llegums,
el dimarts, xarop de cards
(i ja en comencem a estar farts),
el dimecres, polsim de nespres,
el dijous, somni de truita de dos ous,
el divendres, pastilles de mongetes tendres,
el dissabte, olor de coca de recapte.
i el diumenge...
                                                                 és el dia que no es menga.

Il·lustració d'Andrew Kolb.

9.9.14

Volando por el universo, con poesía: poema de Douglas Wright



 De la Terra botem... fins l'univers. Flotem en una nau espacial, entre estrelles i planetes, arreplegant poemetes. Hui us invitem a llegir un requetesimpàtic poema de Douglas Wright, il·lustrat també per ell, en que descriu tot un viatge espacial per l'univers.

Ando flotando
por el espacio
en una nave
muy especial.
Veo las estrellas
y los planetas;
veo las galaxias
y los cometas.
Ando flotando
por el espacio
en una nave
grande y redonda.
Todo me asombra
me maravilla;
todo se mueve
y todo brilla.
Ando flotando
por el espacio
en una nave
que es un planeta.
Sobre mi nave,
que es un mundo,
voy por el cielo
azul profundo.
Ando flotando
por el espacio
en una nave
llamada Tierra,
llamada Casa,
llamada Hogar. 

7.8.14

Un poema d'amor: romanç del Sol i la Lluna



L'estiu és un moment especial per iniciar un enamorament. Però, aquest amor que hui us presentem és molt, molt, molt universal. S'enceta un romanç entre el Sol i la Lluna i tot l'univers està participen del seu gran amor.

El sol i la lluna
(Gabriel Janer Manila)

El sol i la lluna
es volen casar,
i han anat a veure
un rector que hi ha,
que casa els estels
de nit, vora mar.

El sol i la lluna
s'han enamorat.
El sol li regala
un capell brodat
de flors i de plomes,
i un jardí pintat.

El sol i la lluna
diuen que faran
festes i tiberis
quan es casaran.
Sabeu què remuguen
dins el cel tan gran?

Que el sol i la lluna
són éssers humans.
El sol és un príncep
que allarga les mans;
ella una pastora
vestida d'encants.

Les campanes toquen,
ja repicaran!
Rosaris d'estrelles
pel cel teixiran.
N'hi ha dos que s'estimen
dins l'espai tan gran.

La il·lustració és de Valentí Gubianas, creada especialment per al poema. 

12.5.14

Ai, quina ufana lluna! Un poema de Maria Mercè Marçal per a nits de primavera


 Ai, quina ufana de lluna!
(Maria Mercè Marçal)

Ai, quina ufana de lluna!

Amic, sortim a la finestra

entre les dotze i la una!

Lluna, moneda de coure

a l’aire, duu-nos fortuna

entre les dotze i la una!

22.3.14

Versos a la luna de Valencia / Versos a la lluna de València

... no hay luna más bella que la luna de Valencia -il. Lisa Falzon-

Si ahir gaudiem en la Biblioteca del Dia de la Poesia amb versos i poemes a la lluna que regalavem a tots els lectors i lectores, hui continuem el joc lúdic i poètic, perque al mur nostre en Facebook ens van regalar molts poemetes, però a més vàrem tenir un regal especial, uns versos de la nostra amiga i poeta Teresa Delgado que, inspirada amb l'activitat que vàrem fer, ha creat un poema A la luna de Valencia, Moltes gràcies, Teresa, calia difondre an aquest raconet poètic tan bonic poema.

 A la luna de Valencia

No se lo digas a nadie
pero como tú ninguna.
No se lo digo a cualquiera

cascabelera.
Cuando apareces colgada
de la noche azul profundo,
nada hay más mágico en el mundo,
nada más cautivador
que mirarte con amor
y temblando de poesía
viendo, con claro acierto
que no lo entienden los hombres
ni se lo explica la ciencia,
pero no hay luna más bella
que la luna de Valencia.

17.10.13

Poema con Luna para ir a dormir / Poema amb Lluna per anar a dormir


Un nou poemeta de la lluna, aquesta vegada els versos prenen l'estil i forma de les cançons de bressol.

Canción

La señora luna
le pidió al naranjo
un vestido verde
y un velillo blanco.

La señora luna
se quiere casar
con un pajarito
de plata y coral.

Duérmete mi niña
e irás a la boda
peinada de moño
y en traje de cola.

La il·lustració és de Charles Santore.

7.4.13

Cançó de la lluna... rodola rodona


Cançó de la lluna

Jo sóc la lluna
blanca i rodona
m’he fet rodona
de rodolar.

Pel cel rodolo
del cel us miro
sempre vigilo
quin bo que hi fa.

Jo sóc la lluna
que us vinc a veure
tot passejant-me
pel cel enllà.

La lluna us mira
fa companyia
i us dóna un bri
de clar de dia.

La il·lustració de Barbara Vagnozzi.

27.12.12

Se cayó la luna, se cayó dormida... con la poesía

Se cayó la luna, se llenó de harina... (il. Felicia Olin)

La luna dormida

Se cayó la Luna,
se cayó en la harina.
Ven a levantarla
con tu mano limpia.

Era tan de noche
que la luna niña,
como nadie hablaba,
se quedó dormida.

En el árbol negro
puso la camisa,
destrenzó su pelo
con la negra brisa,
y a la negra nube
fuése en zapatillas...
pero en el camino,
con la gran fatiga,
se cayó la luna,
se cayó en la harina.

Álzala despacio,
que la luna niña
sueña que la mecen
blancas estrellitas.

¡Se cayó la Luna,
se cayó en la harina!

25.11.12

Luna, pozo de estrellas y poesía / Lluna, pou d'estrelles i poesia

Lluna, pou d'estrelles (il. Beatriz Tetamanzi)
Luna
Luna
pozo de las estrellas,
lago quieto que avanza
en la casa del aire
en las manos del agua,
plato donde la luz está servida,
suspendida nodriza de los sueños.

29.9.12

Tasta la lluna, amb cullerada de versos / Prueba la luna, con cucharadas de versos


Moltes vegades hem pensat de què fa gust la lluna: dolça o salada, amarga o àcida,... Ai, qui l'haurà provada i ens ho pot contar?

Quisiera saber

Me gustaría saber
de qué está hecha la luna,
si de nata, de turrón,
o de blanca espuma.

Podría ser de nieve;
de limón, tal vez;
de merengue, de queso
o quizá de papel...

¿Se comerá con cuchara?
¿Se hundirán allí mis pies?
¿Será dulce? ¿Será tierna?
¿Estará llena de miel?
Yo la miro y le pregunto,
mas... no quiere responder.

La il·lustració és de Viviana Brass.

16.9.12

Bressolem amb la poesia de la lluna

La lluna i la seua llum màgica és ideal per a dormir als menudets. Seguim el seu ritme, bressolem amb la música que ens regala la poesia per a que niue en tots els petits corets.


Lluna mareta
(Francesc Morera )

Així com el Sol
ens pesca a l'encesa
i som llur joguet
fins que, tip, ens desa,
la Lluna serena
ens canta non-non
jugant a ser mare,
mostrant-nos la cara
quan el Sol es pon.

La il·lustració és de Elisabeth Ventling.

26.6.12