15.9.19

Ja tres dies que plou: poema plujós ple de gotes poètiques



Quanta pluja i quant de mal està fent. Prou! Que escampen els núvols! Que es tanque l'aixeta d'aigua que algú s'ha deixat oberta al cel.

Mentre, anem a gaudir de les gotes de pluja amb gotes de poesia.

Ja tres dies que plou

Plou, plou, plou,
Fa tres dies que plou.
Per les banyes del bou
que ja n’hi ha prou!!!

El cel clou i desclou
els núvols en renou:
Sembla una olla en què cou
vés a saber quin brou!!!

M’hi jugo el sou
que si el vent no es mou
tindrem pluja fins l’any nou!!!
Plou, plou, plou…

La il·lustració és de Xuan Loc Xuan.

14.9.19

Interessant entrevista a María Baranda sobre la seua obra i la poesia


Ens sembla molt interessant i instructiva l'entrevista que en Palabras para darte vuelo, editat per María Esther Pérez Fería, se li fa a l'escriptora i poeta María Baranda -recent guardonada amb el XV Premio Iberoamericano SM de Literatura Infantil y Juvenil-. Doneu-li una ullada!

Entre altres coses ens diu:

Yo creo que hay una palabra que es muy importante en la poesía. Y es que la poesía tiene que ser necesaria. Y cuando la poesía es necesaria para uno, se vuelve necesaria para el lector. Como nunca el lector de poesía se acerca a un libro como en secreto, porque lo tiene que volver a leer. Es como hablarle en voz baja a alguien.

Para mí la poesía está trenzada con el concepto y con la emoción. Mi poesía no es nada más conceptual, no está pensada nada más intelectualmente y tampoco es nada más pura emoción. Creo que yo voy tejiendo una trama, un hilado de sensaciones, de emociones y de ideas al mismo tiempo en el poema.

Y que la poesía es el arma, es la llave para abrir esa puerta de la lengua para la escritura y el pensamiento. Yo estoy absolutamente convencida de que si les diéramos más poesía a los niños, el mundo cambiaría.
Us fiquem un dels seus poemes per anar obrint boca:

Máquinas imaginadas
(María Baranda)

Sueño con máquinas
imaginadas,
quiero pensar que existen,
son distintas y únicas,
hacen ruidos de montaña,
cantan en pleno vuelo
al horizonte,
son pájaros
que cruzan el cielo
de luna a sol,
de árbol a nube
porque saben
que el mundo,
para que sea mundo,
hay que inventarlo,
cada mañana.



13.9.19

September, poem by John Updique


Celebrem setembre amb un poema en anglès de John Updike. Poemem els mesos de l'any.

September

The breezes taste
Of apple peel.
The air is full
Of smells to feel-
Ripe fruit, old footballs,
Burning brush,
New books, erasers,
Chalk, and such.
The bee, his hive,
Well-honeyed hum,
And Mother cuts
Chrysanthemums.
Like plates washed clean
With suds, the days
Are polished with
A morning haze.

Il·lustració de Lena Anderson.

12.9.19

Poemas para jugar con las manos y los dedos, de Ramón Iván Suárez Caamal


Ja sabeu que la poesia també és un joc que des de ben menudets podem -i devem- jugar amb els nens i nenes. El cos entra a formar part d'eixe joc poètic, donant-li mobilitat a la paraula i acompanyant el seu ritme. Les mans poden acompanyar, amb tots els sons que reprodueixen, als versos. Però, a més, les pròpies mans protagonitzen els poemes i, amb l'ajuda dels adults, dit a dit, ballen el poema i des de ben petitets s'endinsen en la poesia i el seu joc... interminable.

Juguem, doncs, amb els poemes de Ramón Iván Suárez Caamal, del seu llibre En un árbol la canción, que podem llegir complet en Issuu (punxeu sobre el títol).


Poemas para jugar con las manos y los dedos

Manos cerradas,
manos abiertas,
manos dormidas,
manos despiertas.
Manos de nido,
manos que muevo,
la gallinita
cacarea
y pone un huevo.
Dedos que estiro,
dedos doblados,
son diez pollitos
los que han brotado.

*

Cinco pajes muy corteses,
en la corte, cortesanos,
cuatro flacos y uno gordo,
son los dedos de mi mano.

Hacen una reverencia
cuando pasa algún señor
y a la salida de clase
a todos dicen adiós.

*

Este ganso gordo
no quiere volar.
Señalacaminos
lo va a regañar.

Tercia el ganso grande:
-Lo puedo ayudar.
-Yo también ayudo,
grazna el anular.

-¿Y el ganso más nene?
-¡Déjenme jugar!

La il·lustració és de Gabriela Germain.

11.9.19

Versos al Sol / Versos al Sol per agrair-li el temps d'estiu


Les vacances han passat, però encara estem a l'estiu i els records estan molt presents en la nostra memòria. El Sol continua la seua marxa, dia a dia, poc a poc, cap a la tardor. Mentrestant anem a regalar-li un poema per a donar-li les gràcies per un estiu tan meravellós.

El Sol

El sol se despierta 
entre la montañas,
abre bien los ojos, 
se lava la cara
y alumbra los campos
con su luz tan blanca.

La cigarra canta,
despierta el cuclillo,
y se oye a lo lejos
 el cri cri del grillo.

La il·lustració és d'Anna Silivonchik.

10.9.19

El árbol taciturno: anunci poètic a la recerca d'ocells


Què tindrà aquest arbre que menyspreen els ocells? Necessita companyia, així que compartim el seu anunci, per si de cas algun ocell llig el post...

El árbol taciturno

El árbol tenía un letrero
que solo los pájaros podían leer:

Se alquilan ramas para nidos,
decían las letras
que un hombre no habría podido leer.

A pesar del anuncio,
ningún pájaro vino
a hacer su nido
en este árbol, que muere de tristeza,
gacha la cabeza,
al borde del camino.

Il·lustració de Christy Babrick.

9.9.19

La meua escola es desperta: bon i poètic inici de curs escolar



Bon dia a tothom!!! Feia un temps que no penjàvem cap post en aquest blog. Volem aprofitar aquest inici de curs escolar per reprendre les publicacions poètiques, perquè la poesia continua estant present en les nostres vides (esperem que també en les vostres).

Us desitgem un excel·lent curs acadèmic, interessant i molt creatiu i que la poesia us acompanye, a culleradetes, cada dia de l'any... sempre compartint-la amb els xiquets i xiquetes.

Encetem, doncs, aquesta nova etapa amb un divertit poema de M. Dolors Pellicer, invitant-vos a tots i totes a entrar a l'escola amb molt de ritme.

La meua escola es desperta

La meua escola es desperta
a ritme de txa-txa-txa.
A la porta sonen banjos,
a l'escala el contrabaix,
més endins se senten notes
de trombons i saxos alts.
Les guitarres, enfilades, 
a la taula del despatx.
carrisquegen divertides,
mai no perden el compàs.
El piano i la trompeta,
sempre tan enamorats,
van llançant-se miradetes
quan comencen a sonar.
Les congues i els clarinets,
d'allò més acomboiats.
fan duets vius que contesta,
amb estrèpit, el jazzband.
I un estol d'ocells cantaires
que del cel van aplegant,
als xiquets i les xiquetes,
ens convida a anar-hi entrant.

La il·lustració és de Rodrigo Folgueira.