21.9.19

Hojas locas: poema para estrenar el otoño


Fulles seques per tot arreu... comença la tardor! Benvinguda amb la poesia.

Hojas locas

En otoño las hojas se enloquecen
y se largan a bailar en los jardines.
Se ríen de las escobas por las mañanas
y por las tardes de sol se hacen alfombras.
De cobre y oro se visten de repente
y atraviesan el aire con sus risas.
No le temen al frío, la tierra las espera
con su abrazo de madre y de esperanza.
¡Volverán con el verde, en primavera,
a acompañar a las flores y a las ramas!
¿Podré volver así, de entre las sombras,
cuando el olvido me atrape tras la muerte?
Subo la apuesta: seré memoria y verso
si algún amor germina sin remedio…

La il·lustració és d'Aeppol.

3 comentaris:

Joan Josep Roca Labèrnia ha dit...


I les fulles

I les fulles, prou esquerpes
per a lliurar nou viatge,
demanaran valent patge
amatent de noves terres.
Amb refús de tot mirall,
tafaneres de per vida
han la cara afeblida
i no volen anar al tall.
En un davallar dolent,
a un terra assadollat,
esperen trobar gran somni,
han pactat amb un dimoni,
prou innocent i trasbalsat,
qui ha per amic el vent.

Laura ha dit...

Hola Sàlvia, m'agrada molt la teva pàgina. Em podries donar el teu correu per enviar-te uns poemes del meu llibre "Volen les paraules"? Moltes gràcies!!

hallsarah204@gmail.com ha dit...

This is really a wonderful verse that fully corresponds to the mood, Secrets that arose in connection with the fall season.