Fulles seques per tot arreu... comença la tardor! Benvinguda amb la poesia.
Hojas locas
En otoño las hojas se enloquecen
y se largan a bailar en los jardines.
Se ríen de las escobas por las mañanas
y por las tardes de sol se hacen alfombras.
De cobre y oro se visten de repente
y atraviesan el aire con sus risas.
No le temen al frío, la tierra las espera
con su abrazo de madre y de esperanza.
¡Volverán con el verde, en primavera,
a acompañar a las flores y a las ramas!
¿Podré volver así, de entre las sombras,
cuando el olvido me atrape tras la muerte?
Subo la apuesta: seré memoria y verso
si algún amor germina sin remedio…
La il·lustració és d'Aeppol.
2 comentaris:
I les fulles
I les fulles, prou esquerpes
per a lliurar nou viatge,
demanaran valent patge
amatent de noves terres.
Amb refús de tot mirall,
tafaneres de per vida
han la cara afeblida
i no volen anar al tall.
En un davallar dolent,
a un terra assadollat,
esperen trobar gran somni,
han pactat amb un dimoni,
prou innocent i trasbalsat,
qui ha per amic el vent.
Hola Sàlvia, m'agrada molt la teva pàgina. Em podries donar el teu correu per enviar-te uns poemes del meu llibre "Volen les paraules"? Moltes gràcies!!
Publica un comentari a l'entrada