Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Beatriz Ferro. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Beatriz Ferro. Mostrar tots els missatges

25.5.18

Un jardín independiente donde crecen los versos a su manera, como las flores


No sé si serà pel canvi climàtic o perquè hi ha jardins que són màgics, però en sabem d'un on les plantes i les flors creixen al seu aire, d'una manera un tant inversemblant, a la seua manera. Clar, els resultats són sorprenents, tant com els versos que a continuació podem llegir.

Mi jardín hizo lo que quiso

Mi jardín hizo,
lo que quiso.

Planté un geranio,
brotó un narciso.
Planté un rosal,
salió un peral.

Mi jardín hizo,
lo que quiso.

Sin previo aviso,
cubrió de hiedras
la oscura reja,
la blanca piedra.

Podé el ciruelo,
creció hasta el cielo.
Las amapolas,
salieron solas.

En vez de flores
de campanillas
él decidió
darme frutillas.

No es caprichoso
ni prepotente.
Es un jardín
independiente.

Il·lustració de Lisa Aisato.

13.6.10

Tacirupeca Jaro, maepo / Caperucita Roja, poema



Una caputxeta que també és Tatxepuca: la poesia d'un conte al revès.

Tacirupeca-Caperucita
(Beatriz Ferro)

(Al derecho
o al revés,
una niña
había una vez.)

Este es un cuento contado
completamente al revés.
al principio digo Fin
y al final, Había una vez.

¡Fin! Los buenos cazadores
salvan a Caperucita.
¡Ese lobo y su costumbre
de comerse a las visitas!

"¡Qué boca tan grande tienes!"
"Para comerte mejor…"
"¡Qué orejas exageradas!"
Esto va de mal en peor.

El lobo se ha disfrazado
con bata y cofia amarilla.
Caperucita hace un ramo
de flores de manzanilla.

A la abuelita le lleva
queso, dulce y pan francés.
Por los caminos del bosque
Una niña Había una vez…

La il·lustració és de Loreto Salinas.