No sé si serà pel canvi climàtic o perquè hi ha jardins que són màgics, però en sabem d'un on les plantes i les flors creixen al seu aire, d'una manera un tant inversemblant, a la seua manera. Clar, els resultats són sorprenents, tant com els versos que a continuació podem llegir.
Mi jardín hizo lo que quiso
Mi jardín hizo,
lo que quiso.
Planté un geranio,
brotó un narciso.
Planté un rosal,
salió un peral.
Mi jardín hizo,
lo que quiso.
Sin previo aviso,
cubrió de hiedras
la oscura reja,
la blanca piedra.
Podé el ciruelo,
creció hasta el cielo.
Las amapolas,
salieron solas.
En vez de flores
de campanillas
él decidió
darme frutillas.
No es caprichoso
ni prepotente.
Es un jardín
independiente.
Il·lustració de Lisa Aisato.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada