29.5.19

Poemas para leer a Troche y Moche: llibre de poesia infantil de José Luis Ferris


José Luis Ferris ens presenta el llibre de poesia infantil Poemas para leer a Troche y Moche, il·lustrat per Teresa Novoa i publicat a l'editorial Anaya Infantil y Juvenil. Poesies amb una temàtica i estil ben variat i que van directe al cor.

El poemari reuneix 24 poesies dividides en 5 apartats: 

Los árboles y otros amigos: poemes dedicats a la naturalesa
Mis queridos animales, amb versos molt divertits
La poesía es para todos: versos per a la reflexió
Trabalenguas y canciones 
Cosas del corazón: pomes a personatges de la seua vida

El llibre està dedicat a dos germans bessons, Troche i Moche, dos xiquets amb una personalitat contraposada i que li serveixen d'espectadors-lectors per intuir com reaccionaran els altres lectors menuts davant dels seus versos.

El vendedor de arcoíris
(José Luis Ferris)

El vendedor de arcoíris
le dijo a la flor pequeña:
si te falta algún color
para ser del valle dueña,
deja que yo te rocíe
con la luz que el agua sueña.


El árbol de mi calle
(José Luis Ferris)

En mi calle hay un árbol
que por la noche
llena todas sus ramas
de ruiseñores.

Antes de ir a la cama
salgo al balcón.
Me saluda contento
un ruiseñor.

En mi calle hay un árbol
que por la noche
abre su verde alma
a troche y moche.



El llibre és recomanable per als primers lectors, una bona guia per endinsar-se a la poesia.

27.5.19

Universo Lorca: web sobre Federico García Lorca

Federico García Lorca il·lustrat per Jan-André Granheim
Volem compartir amb tots vosaltres una molt bona notícia: la web Universo Lorca, impulsada per la Diputació de Granada junt a altres institucions, i que reuneix en un sol lloc web, per primera vegada, la vida i obra del poeta i la seua vinculació al territori. Aquesta plataforma digital s'integra en un projecte més ampli que pretén vincular a García Lorca amb tots els espais de la seua terra natal relacionats amb la seua vida i producció artística. La web vol potenciar la figura de Federico García Lorca mitjançant recursos culturals, educatius i turístics.

La web aglutina molta informació sobre més de 40 llocs lorquians dividits en diferents zones, ofereix cinc rutes en format cartogràfic i permet establir-ne altres en funció dels interessos del visitant.

Té una completa biografia i una gran secció sobre la seua obra, dividida en la seua emprempta literària, musical i filmogràfica. A més, la web disposa d'un índex alfabètic amb prop d'un centenar de persones lligades al poeta i altres dades útils: museus, visites i una agenda actualitzada d'esdeveniments.

Un lloc ben interessant per a tots els amants de l'univers Lorca. Entre i doneu-li una ullada.

25.5.19

Sh sh, eh guapa: poètica en femení d'Isabel Martín Ruiz




Per aquest dissabte plujós i primaveral us volem compartir un poema d'Isabel Martín Ruiz, dins d'una poètica femenina, sobre les dones, i el poc que ens agrada aquestes actituds que intenten generalitzar-nos com a sexe dèbil i decoratiu. Som persones, en igualtat de gènere i tenim nom propi.

Sh sh, eh guapa

No soy ¡sh sh sh!
No soy ¡eh guapa!

Soy Isabel, María, Amparo, Julia.
Soy Manuela, Lucía, Paloma, Ana.

Soy del 70%
que ha sufrido violencia física o sexual a
manos de una pareja.

Soy tu madre, tu hermana, tu compañera de trabajo,
tu amiga, la que pasa por ahí.

Soy a la que llamas calienta-pollas.
La que escucha tu… “no me dejes así ya que estás”

Soy la de la talla M con extra de curvas intallables.

Soy a la que acabas de asesinar y van 992

Soy la que ve los anuncios de reglas limpias,
azules (¿?) que huelen a nubecitas.

Soy por la que dices levantas tu puño machista en las
manis del 8 de marzo, “compañero” activista.

Soy una bruja.

Soy la bisnieta de “la pobre” que era muy guapa y
simpática con la que los hombres se portaron mal.

Soy a la que violaste asqueroso cabronazo.

Soy la de “es que iba provocando”.

Soy la que se cansa de “supuestos” casos de (…)
y de “presuntos” asesinos.

Soy a la que no das gracias.

Soy la que cuidó y cuida y está hasta el coño.

Soy la de
“hija tú no tengas prisa de hombre que ahí se te acaba todo”.

Soy a la que obligáis a parir (que no a ser madre).

Soy a la que temes libre.

Soy a la que llamaste marimacho y guarra.

Soy Antonia,
Esther,
Laura,
Ángela,
Alba,
Frida.

No soy ¡sh sh sh!
No soy ¡eh guapa!

Il·lustració d'Yolanda Mosquera.

24.5.19

Vaig a una escola molt guai, on poemem i aprenem


El temps d'anar a l'escola va acabant-se. El curs ha passat corrent, volant, com en un suspir. És que quan estem passant-ho bé sembla que el temps tinga pressa, sense adonar-se'n. El professorat i l'alumnat segur que han gaudit d'un temps i un espai compartit, d'un aprenentatge conjunt, d'una il·lusió permanent.

Per a tota la comunitat educativa va adreçat aquest poemeta de Vicent Camps

Vaig a una escola especial
on estudiar
és disfrutar.
i disfrutar
és una cosa natural.

Vaig a un col.legi
molt guai,
on...què be!
ho passem ben rebé.

I aixó fa gust
que m'han dit
que no hi ha
cosa pitjor,
com anar a l'escola
a contracor.

Us desitgem que aquesta recta final del curs acadèmic siga tan bonica, interessant i emocionant com l'inici de curs... i amb poesia encara millor.

La il·lustració és de Tanja Stephani.

22.5.19

Comptem cabretes i pintem ocells: llibre de poesia infantil de M. Dolors Pellicer


Hui us volem fer una recomanació  ben bonica: versos per adormir-se i despertar-se, versos per aclucar els ulls i per obrir-los, versos per somiar i per imaginar... Comptem cabretes i pintem ocells és un llibre de poesia infantil de Maria Dolors Pellicer, amb il·lustracions d'Irene Bofill i que està editat per Andana dins de la seua molt recomanable col·lecció Vagó de versos.

El llibre ha estat guardonat amb el Premi de Poesia Infantil Fundació Caixa Cooperativa d'Algemesí i és una delícia de poemari. Ens presenta poemes per acomiadar-se del dia, com aquest que parteix del nostre refrany A la taula i al llit, al primer crit:

Al llit!
(M. Dolors Pellicer)

Au, al llit
al primer crit!

Tot el dia 
ja hem jugat,
hem trescat
i no hem parat.

Ara cal,
per descansar,
cloure els ulls
i no parlar.

Sols així
vindrà soneta
per donar-nos
un regal:
un bell somni
que ens durà
de viatge
fins demà.

Au, al llit...
i bona nit!

  


Poemes dolços de caramel que somien i pugen al cel; poemes rodonets i xicotets per fer riure als menudets...

La puça més grossa
(M. Dolors Todolí)

-Bona nit!
-La puça més grossa
que et pique  el melic
i la més xicoteta
la punta del dit.

-I la mitjaneta?
-Aquesta, 
que estiga quieta.

-I la que canta en anglés?
-Aquesta
que no faça res.

-I la que sembla un confit?
-Que calle i que dorma
tota la nit,
com tu,
com jo
com la puça que sembla un baló.

Poemes amb molt de ritme per despertar-se amb un somriure i anar a l'escola com a una festa:

La meua escola es desperta
(M. Dolors Pellicer)

La meua escola es desperta
a ritme de txa-txa-txa.
A la porta sonen banjos, 
a l'escala el contrabaix,
més endins se senten notes
de trombons i saxos alts.
Les guitarres, enfilades
a la taula del fdespatx,
carrisquegen divertides,
mai no perden el compàs.
El piano i la trompeta,
sempre tan enamorats,
van llançant-se miradetes
quan comencen a sonar.
Les congues i els clarinets,
d'allò més acomboiats,
fan duets vius que contesta,
amb estrèpit, el jazzband.
I un estol d'ocellets cantaires
que de cel van aplegant,
als xiquets i les xiquetes,
en convida a anar-hi entrant.

Un llibre que us volem recomanar, sobretot per a compartir adults i menudets a casa, i anar omplint les orelletes de poemes que donen la benvinguda al dia o la nit. Molt xulo.

20.5.19

Medias y cuentos: l'àvia teixeix històries i poemes


Tric-trac, tric-trac... l'àvia va tricotant mentre teixís paraules i poc a poc van formant-se les històries, les narracions van prenent cos... punt al dret, punt a l'inrevés... el nanet apareix i l'ovella s'amaga, la pastora la busca darrere l'escala... punt al dret, punt a l'inrevés... les madeixes de colors fiquen el paisatge... Cóm m'agraden els contes que tricota la meua àvia!

Medias y cuentos
(Gervasio Melgar)

En la vieja cocina,
mientras las horas pasan,
la linda abuela teje
con hilos y palabras.

Con hilos teje medias
muy grandes y muy blancas.
Y con palabras teje…
¿Qué teje con palabras?

Teje cuentos bonitos
de pastoras lozanas,
y enanitos barbudos,
y princesas robadas.

Mientras la abuela teje
con hilos y palabras,
los ojos de los nietos
se embellecen y agrandan.

Cae fuera la lluvia,
sobre la tierra arada,
y el viento silba y ruge
con fuerza extraordinaria.

Y ante un mundo de rulos
y un montoncito de almas,
la linda abuela teje
con hilos y palabras…

Pero en la gran cocina,
los canarios cantan,
baila el fuego dorado,
duerme el perro de caza.

La il·lustració és d'Anne Derenne

16.5.19

Himno al árbol: poesia de Gabriela Mistral


Himno al árbol

Árbol hermano, que clavado
por garfios pardos en el suelo,
la clara frente has elevado
en una intensa sed de cielo.

Árbol que anuncias al viandante
la suavidad de tu presencia
con tu amplia sombra refrescante
y con el nimbo de tu esencia.

Árbol diez veces productor:
el de la poma sonrosada,
el del madero constructor,
el de la brisa perfumada,
el del follaje amparador.

Hazme en el dar un opulento.
¡Para igualarte en lo fecundo
el corazón y el pensamiento
se me hagan vastos como el mundo!

Y todas las actividades
no lleguen nunca a fatigarme;
¡Las magnas prodigalidades
salgan de mí sin agotarme!

Árbol que no eres otra cosa
que dulce entraña de mujer,
pues cada rama mece airosa
en cada leve nido un ser.

¡Haz que a través de todo estado
-niñez, vejez, placer, dolor-
asuma mi alma un invariado
y universal gesto de amor!

La il·lustració és de Leszek Andrzej Kostuj.

7.5.19

Que tengas un gran día, mejor aún si es con poesía


Que tengas un gran día

Que tengas un gran día… a menos que tengas otros planes.

Esta mañana desperté emocionado con todas las cosas
que tengo que hacer antes que el reloj sonara.

Tengo responsabilidades que cumplir hoy. Soy importante.
Mi trabajo es escoger qué clase de día voy a tener.

Hoy puedo quejarme porque el día está lluvioso...
o puedo dar gracias porque las plantas están siendo regadas.

Hoy me puedo sentir triste porque no tengo más dinero....
o puedo estar contento porque mis finanzas me empujan a planear mis compras con inteligencia.

Hoy puedo quejarme de mi salud....
o puedo regocijarme de que estoy vivo.

Hoy puedo lamentarme de todo lo que mis padres no me dieron mientras estaba creciendo....
o puedo sentirme agradecido de que me permitieran haber nacido.

Hoy puedo llorar porque las rosas tienen espinas ....
o puedo celebrar que las espinas tienen rosas.

Hoy puedo autocompadecerme por no tener muchos amigos....
o puedo emocionarme y embarcarme en la aventura de descubrir nuevas relaciones.

Hoy puedo quejarme porque tengo que ir a trabajar....
o puedo gritar de alegría porque tengo un trabajo.

Hoy puedo quejarme porque tengo que ir a la escuela....
o puedo abrir mi mente enérgicamente y llenarla con nuevos y ricos conocimientos.

Hoy puedo murmurar amargamente porque tengo que hacer las labores del hogar....
o puedo sentirme honrado porque tengo un techo para mi mente y cuerpo.

Hoy el día se presenta ante mí esperando a que yo le de forma y aquí estoy, soy el escultor.

Lo que suceda hoy depende de mi.
Yo debo escoger qué tipo de día voy a tener.

Que tengan un gran día… a menos que tengan otros planes...

La il·lustració és de Lisandro Rota.

6.5.19

Versos con faldas: tertúlia femenina de la década dels cinquanta del segle XX



El 1951 Gloria Fuertes, Adelaida Les Santes i María Dolores de Pablos van fundar la tertúlia femenina Versos con faldas, per donar resposta a la necessitat d'un espai propi on diferents autores donessin a conèixer els seus poemes i inquietuds literàries, sobretot, en un context polític i cultural tan advers per a la dona en aquest moment.

En aquest acte Edicions Torremozas, en col·laboració amb el CSIC i l'Institut Cervantes, va retre homenatge a aquesta tertúlia i a les quaranta-set poetes que van participar en ella, a través d'un col·loqui en el qual es va revelar la història d'aquesta singular reunió de dones i d'un recital que ens va tornar les seves veus.

Col·loqui: Ana Rossetti, Marta Porpetta i Fran Garcerá.
Música i poesia: Sheila Blanco, Ana Conca i María Prat Vega.
Lectura de poemes: Julieta Valero, Valeria Correa Fiz, Maria Cabrera, Elsa Veiga, Emily Roberts i Mar García Lozano.

5.5.19

Un poema para mamá / Un poema per a la mare


Versos i besos, moltes besades per a mamà, perquè és genial i s'ho mereix tot hui i cada dia de l'any. Li regalem un poemeta amb els versos de Beatriz Berrocal.

Mamá ya había llegado
cuando nosotros nacimos,
por eso es la persona
que primero conocimos.

Cuando ella tiene frío
a nosotros nos abriga,
y nos da el jarabe rosa
si nos duele la barriga.

Tiene rayos infrarrojos
y ¿sabes lo que le pasa?
Que es capaz de detectar
si mi cuarto está tirado
antes de llegar a casa.

Mamá, a veces, mola mucho,
y otras, nada de nada,
porque nos acuesta pronto
cuando ELLA está cansada.

La il·lustració és de Santiago González.

3.5.19

Para que llueva... juguemos con la poesía


Sembla que aquesta primavera la pluja ens saluda, per fi, després d'una llarga sequera. Necessitem aigua. Anem a cardar els núvols amb la poesia per a que la sequera desaparega.

Para que llueva


En plena sequía

tuve esta puntada:
tejí en mi telar
las nubes con lana.

Abre tu sombrilla,
pon grandes tus ojos,
verás el milagro
que nos moja a todos.

Escardo las nubes
que en el cielo corren,
bordo el arco iris
con sus siete flores.

Con hilos de lluvia
los gajos florecen,
con hilos de gozo
mi canto se teje.


Il·lustració d'Amalia K

2.5.19

9 lunas (poemas para esperarte): libro de poesía para futuras mamás / 9 lunas (poemas para esperarte): llibre de poesia, de Mar Benegas, per a embarassades



Hui us volem fer una recomanació ben especial: 9 lunas (poemas para esperarte), un llibre de poesia de la nostra amiga poeta Mar Benegas i amb unes fantàstiques il·lustracions de Concha Pasamar. Està editat per Litera.

Es tracta de la primera iniciació dels bebès i les mamàs a la poesia, doncs són un bon grapat de poemes il·lustrats per a fer més bonica l'espera del nouvingut i que aquest ja vaja alimentant la seua orelleta amb els versos. Poemes que ens endinsen en un procés de creació de vida, d'amor i tendresa, d'il·lusió i esperança. Poemes que ens ajuden a expressar en paraules tot allò que hem sentit o senteixen les futures mamàs. Versos que surten des de dins de l'ànima i acaronen amb suavitat el petit cor que batega dins de la panxeta de les mares. Des del desig primer de la concepció fins al naixement del bebè anem seguint tota l'evolució de sentiments.

Deseo
(Mar Benegas)

Soplé un diente de león,
monedas a un pozo viejo,
les pedí a estrellas del cielo,
pero, por más que pensara,
solo tenia un deseo.

Soplando apagué las velas,
lancé pestañas al vuelo
y tres ramitas al fuego,
pero, por más que pensara,
solo tenia un deseo.

Me encontré con la herradura,
del campo corté romero
y cuatro hojitas de trebol...

De toda la buena suerte,
que me encontré y me dieron,
la suerte que siempre tuve,
enganchadita en el elo,
fue soñarte y ya quererte
cuando solo eras deseo.


Lluna a lluna va construint-se tot un niu d'amor que va creixent mentre la mare, emocionada i amb certa impaciència, va mostrant-li el món, amb la seua dolça veu.

Manzanita
(Mar Benegas)

-Linda manzanita,
nadas en un mar.
Qué larga la espera,
¿cuándo llegarás?

A més, el llibre barreja els versos de Mar Benegas amb la poesia visual de Concha Pasamar, imatges que prenen poesia, que ens inviten a parlar amb un altre llenguatge més enllà de la paraula. El poemari està dividit en quatre parts, seguint les fases de la lluna:

-Menguante o deseo del agua
-Creciente o aprender a esperar
-Plenilunio o la redonda impaciencia
-Luna nueva o la voz de la alegría




Canción para saber dónde
(Mar Benegas)

Si nace en invierno,
nacerá en copo de nieve,
en una estrella de escarcha
o sobre nubes si llueve.

Si nace en primavera, 
nacerá en una amapola,
vendrá sobre mariposa
o sobre un bichito bola.

Si nace en verano,
nacerá en una sandia,
en la espuma de la playa
o sobre estrella tardía.

Si nace en otoño,
nacerá al soplo del viento,
vendrá cayendo en las hojas
o entre alabras y cuentos.

És un regal súper perfecte per a les embarassades, però també per a tothom, perquè els poemes ens transmeten tanta estima que ens fa emocionar d'igual manera. Una preciositat de llibre. Molt recomanable.

El día que nació
(Mar Benegas)

Desnudita vino al mundo
y cantando una canción.
Se creyeron que lloraba,
pero no era llanto, no.

Como hacía mucho frío,
a su madre se abrazó.
Cantaba y no la entendían,
enseguida se durmió.

Pero la piel de su madre
olía a leche y calor.
Tuvo un hambre, grande y nueva,
con mucho esfuerzo subió.

Y aquel pecho era una fuente,
por primera vez comió.
Y, tras la blanca caricia,
entonces si, se durmió.

Desnudita vino al mundo
y cantando una canción.
Se creyeron que lloraba,
pero no era llanto, no.



Estic segura que el bebès als que ens han llegit aquests dolços versos abans de néixer seran bon lectors de poesia, bons escoltadors de besos i versos, feliços xiquets i xiquetes estrenant un món cada dia.