Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris poemes d'hivern. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris poemes d'hivern. Mostrar tots els missatges

1.4.19

Poesía sobre las estaciones del año / Versos infantils per a cada estació de l'any



Passa el temps i canvien les estacions. A la naturalesa es produeix un cicle vital que a tothom ens afecta. Ara estem en primavera al nord i tardor al sud i volem celebrar-ho amb molta poesia. Versos per a cada estació.

Las estaciones del año

Qué curioso que es el año,
dividido en cuatro partes,
que llaman las estaciones
y van del calor a helarte. 

La primera, primavera,
húmeda y llena de flores,
cambiante como los vientos
y pintada en mil colores.

Maravilloso el verano,
días largos, sol caliente,
los niños de vacaciones
y también mucha otra gente.

Ya va llegando el otoño,
los árboles se desvisten,
vuelta al cole, amigos míos
y espero que no rechisten.

Por fin el invierno frío
y sus noches tan oscuras
bien guardaditos en casa,
que esperen las aventuras.

Il·lustració d'Hazel Quintanilla.

15.1.19

Poemes de fred i manta, llibre de poesia infantil de Núria Albertí / Poemas de frío y manta


Cada estació de l'any ens invita a jugar amb la poesia i l'hivern no podia ser menys, Poemes de fred i manta és un llibre de Núria Albertí, amb il·lustracions de Mercè Galí i que edita El Cep i la Nansa  dins de la seua col·lecció Olívia (està en castellà, Poemas de frío y manta, editat per Carambuco).

Un fantàstic i ben fred llibre de poesia infantil -us aconsellem llegir-lo amb la manta enrrollada per a que els versos entren en calor) adreçat als més menudets i primers lectors que recull set poemes que van recorrent tot això que és més bonic del fred, incloent un poema per a Nadal -la festa més important de l'hivern- i un especial sobre el refredat, que ens fa la guitza amb el fred.

Tot un ritme cosit a les paraules que aniran escalfant les orelletes dels menudets, amb una melodia interna que els atraparà. Un llibre molt recomanable. La naturalesa està en repòs, però la poesia sempre brolla quan els adults volem fomentar-la.

Les il·lustracions de Mercè Galí arrodoneixen el missatge poètic que transmet cada poema. Us fiquem un tastet:

El millor del fred

Mentre esperem l’estiu,

el mar i els gelats,
l’hivern també ens té 

secrets preparats.


Fer un ninot de neu
no és pot fer amb sorra.
Dur un passamuntanyes
enlloc d’una gorra.

Polos, granissats
hauran d’esperar.
Millor xocolata
i pastís casolà.

Si fes massa fred
per anar en bicicleta:
patins sobre gel
i guants i jaqueta!.


14.1.19

Muñeco de nieve... con paraguas y poesía / Ninot de neu... amb paraigües i poesia



Amb tot el fred que està fent no neva! Ens agradaria que ho fera i així poder jugar amb la neu i fer un gran ninot entre tots. És que els ninots de neu són fantàstiques escultures peridores que ens inviten al joc i a la creativitat i també... a la poesia.

El muñeco de nieve

Pon la bufanda al muñeco
de nieve, que tiene frío.
Y un sombrero en la cabeza,
que está calvo el pobrecito.
Ponle en la mano un paraguas,
que no le moje la lluvia.
Que si la lluvia le cala,
se disuelve como azúcar.
Que sea el paraguas grande
para que no le dé el sol.
Que es tan delicado el pobre,
que se deshará en sudor.


8.1.19

La luna está cosida con alfileres de frío... versos de invierno de Graciela Genta


Però quin fred està fent aquest mes de gener! Fins i tot la lluna porta bufanda (mireu bé el cel que segur ho podeu comprovar). Cap manera millor d'explicar aquesta fredor que amb la poesia.

Alfileres de frío

Una luna de aluminio
quedó prendida en el pino,
con alfileres de sombras,
con alfileres de frío.

En le mar juegan las olas
a tejer encajes niños,
mientras sonámbula vuela
una gaviota a su nido.

La il·lustració és de Toni Demuro.

4.3.18

La festa del vent i de la poesia: març ventós i joganer


Vent de març, fort i amb tempesta. Vent joganer, sense adonar-se'n de la seua pròpia força. Què fa, voleu jugar amb ell? Anem-hi a la festa del vent!

La festa del vent

Sabeu qui ha passat corrent
i ha trucat a la finestra tan esvalotat?
El vent. És que fa tard; va a una festa;
diu que vol que vagi amb ell.
Jo no estic per ballaruga;
ell és lleuger com el fum,
jo tinc la passa feixuga.
Diu que balla pels sembrats
i entre flors de tota mena.
Jo, ho aixafaria tot...
i em faria molta pena.


Les il·lustracions són d'Anna Chernyshova.

7.2.18

El señor Invierno se pasea con su manto blanco y sus poemas


Sembla que l'Hivern desplega aquests dies tot el seu esplendorós poder. Fa fred, molt de fred. El senyor Hivern es passeja per tot arreu amb el seu mantell blanc i sembla que la poesia l'acompanya.

El señor Invierno
(Graciela Genta)

El señor Invierno tiene
un corazón de alelí,
sombrero grande de lluvia
y un paraguas de marfil.
En un tren de nubes negras
vino otra vez por aquí.
¡Qué corbata de rocíos!
¡Y qué roja su nariz!
El señor Invierno tiene
un corazón de alelí
y en su valija de frío
trajo un sobretodo gris.

La il·lustració és de Marjorie Pourchet.

12.1.18

El invierno se divierte: poesía invernal


El invierno se divierte

Soy el invierno
y me divierto,
jugando con la escarcha
yo los hago patinar.

Es el invierno
y se divierte,
jugando con la escarcha
él nos hace patinar.

Soy el invierno
y me divierto,
soplando fuerte fuerte
no los dejo avanzar.

Es el invierno
y se divierte,
soplando fuerte fuerte
no nos deja avanzar.

Soy el invierno
y me divierto,
trayendo mucho frío
yo los hago tiritar.

Es el invierno
y se divierte,
trayendo mucho frío
él nos hace tiritar.

No hem pogut saber l'autoria d'aquest poema. La il·lustració és de Manuela Montoya.

7.1.18

Copos de nieve, blanca poesía / Flocs de neu, blanca poesia


Desde mi ventana
veo caer la nieve
blanca y silenciosa,
casi no se siente. 

Ya está todo blanco
parece algodón,
que gusto da verlo
desde mi balcón.
La il·lustració és d'Adrienne Segur.

31.12.17

Los meses de invierno, fríos y poéticos / Els mesos d'hivern, freds i poètics


Acabem l'any amb el fred de l'hivern i l'escalfor que sempre ens dona la poesía. Desembre, gener, febrer i març són els mesos hivernals, els que ens marca el temps d'abrigar-se, els que deixen la natura en repòs...

Invierno

Ahora es diciembre
el sol tiene fiebre.
Se ha quedado en cama
toda la mañana.

Después vendrá enero,
con capa y sombrero
y con zapatones
de largos cordones. 

Si febrero canta,
el sol se levanta.
Si llora febrero,
llueve el día entero.

Por fin marzo llega
y al invierno lleva;
pero está contento
cuando sopla el viento.

Desconeixem l'autoria del poema. La il·lustració és de Rafik El Hariri.

24.1.17

Jugamos con la nieve y la poesía / Juguem amb la neu i la poesia


Per als xiquets i joves la neu és igual a joc -i per alguns adults també-. Esquiar, lliscar-se sobre la neu en trineu, tirar-se boles, patinar sobre el gel i fer ninots de neu, com aquest que juntant tots els flocs de neu del nostre voltant i barrejant-los amb poesia, hem fet al pati del blog.

Un poco de nieve aquí,
un poco de nieve allá,
un poco más por arriba
y un poco más por detrás.

¡Ya esta hecho! ¡Qué alegría!
Si parece un gran señor
con sombrero, zanahoria,
con bufanda y un reloj.


Desconeixem l'autoria del poema. La il·lustracó d'Elina Repkina.

15.1.17

Shhh! Se oyen voces. Esas voces. Seràn las voces de la poesía


Shhh! Silenci. Escolteu! Quin soroll fan eixes veus. D'on surten? Sortiran de la terra? Serà el nostre interior. No sabem, però escoltem. No sabem, però llegint el poema ho descobrirem.

Esas voces

Voz de la tierra
ya en enero soñando
ser Primavera.
Voz de la nieve
deshaciéndose en llanto
que te conmueve.
Voz de las ramas
a volar va conmigo
por las retamas.
Voz de las niñas
se sueña mariposa
sobre las cimas.
Voz del vilano…
¡Sopla! ¡Vente conmigo!
¡Dame la mano!
Todas las voces
van cruzando los aires
que tú conoces.

La il·lustració és de Mar Azabal.

10.1.17

Versos refredats! / Versos resfriados!


És temps de refredats, de grip, i no es lliura ni Déu, ni els poemes... uns versos si es remullen amb la pluja també es refreden. No s'ho creeu? Llegiu el següent poema i ho comprovareu. Versos refreeedats... Atxús! Atxís! Atxàs!

Bajo la lluvia

Los poemas se resguardaban
de la lluvia,
bajo una marquesina de autobús.
No querían enfriarse.

De pronto la marquesina
se rompió,
los poemas empezaron a mojarse
y se acatarraron.

Los poemas tosían y tosían
y nadie lograba
que dejaran de toser.

La il·lustració és de Trini García.

29.12.16

Don Invierno llegó, la poesía lo llamó


Sols cal assomar el nas al carrer per adonar-se'n del fred que fa. Fred per tot arreu, perquè estem en l'hivern, però... bufanda, guants, barret, abric, sabates ben calentes i... al carrer, a gaudir de les sensacions que el fred ens proporciona, amb poesia.

Don Invierno

ya llegó


con bufanda,


con bastón,


con su nieve


y con su lluvia.


Con frío y con pompón.


La il·lustració és de Viive Noor.

21.12.16

Benvingut hivern, benvingut fred... s'abriguem amb poesia



 Us desitgem a tots i totes un feliç solstici d'hivern, que el fred no aplegue mai als vostres cors, que la neu caiga flonja sobre els versos, que la pluja en enxope de poesia, que el vent escampe per tot arreu la veu dels poetes, que la boira  joganera ens amague esquinçalls de paraules.

Obrim la porta al fred i encenem les llums de Nadal.

El fred

El fred ve d’un país blanc
amb la pell tota glaçada.
Té al cor un àngel de neu
amb dos lliris de rosada.
El fred és un home trist
que no té lloc ni cadira,
que no pot trobar un llit
quan la soneta els ulls crida.
Tothom li tanca la porta:
¡Vés-te’n fred!”.
I el fred s’allunya
sense més companya amiga
que el ventijol i la pluja.
La ciutat encén les cases
amb tots els llums de Nadal.
La flama enemiga crida:
“!Vés-te’n fred!.
I el fred se’n va.

La il·lustració és de Sarolta Szulyovszky.

18.12.16

L'hivern truca la porta: obrim amb el fred dels versos / El invierno llama a la puerta, le abrimos la puerta con poesía



Toc-toc! Qui és? L'hivern. Què portes? Porte fred i també poemes. Passa, passa...
 
El Invierno 
se viste de blanco
se pone el abrigo
porque está temblando.
Se va a la montaña,
se mete en el río
y el parque y la calle
se llenan de frío.

Se encuentra a la lluvia
llorando, llorando,
y también al viento
que viene soplando
¡Eh sol, ven aquí conmigo!
le dice desde el camino,
pero el sol no viene
porque está dormido.

(poema popular / Rossana Bossù, il.)
 

16.3.16

Los meses de invierno, de frío y de versos / Els mesos d'hivern amb poesia


Passa el temps volant i sembla que fa uns dies que començava l'hivern i ja està a punt de finalitzar. Els mesos d'hivern són freds, quasi sempre, però enguany han estat càlids, llevat de març, que sempre fa de les seues.

Mentre s'acomiadem esta setmana de l'hivern anem a gaudir s'un poema ben fresquet, repassant els mesos hivernals amb aquest poema (del lloc web Educamos Juntos):

 Diciembre, Enero, Febrero, Marzo
Ahora es diciembre
el sol tiene fiebre.
Se ha quedado en cama
toda la mañana.
Después vendrá enero,
con capa y sombrero
y con zapatones
de largos cordones,
si febrero canta,
el sol se levanta.
Si llora febrero,
llueve el día entero.
Por fin marzo llega
y al invierno lleva;
pero está contento
cuando sopla el viento.

La il·lustració és de Maria Woods.

29.2.16

La nieve blanquea los campos en febrero: poesía de Jorge Guillén



Sembla que l'hivern ha decidit finalment estrende el seu mantell blanc sobre els camps i les muntanyes. Ens agrada la neu (malgrat que ací no hem vist encara ni un floquet de neu) i hui volem gaudir-ne amb poesia.

Jorge Gillén té diferents poemes al voltant de la neu i, d'entre tots, hui hem seleccionat aquest, malgrat estar en febrer i no en gener com diu el poema, però com gener va ser ben càlid bé val el poema nevat.

La nieve
 
Lo blanco está sobre lo verde,

y canta.

Nieve que es fina quiere

ser alta.

Enero se alumbra con nieve, si verde,

si blanca.

Que alumbre de día y de noche la nieve,

la nieve más clara.

¡Nieve ligera, copo blando,

Cuánto ardor en masa!

La nieve, la nieve en las manos

y el alma.

Tan puro el ardor en lo blanco,

tan puro, sin llama.

La nieve, la nieve hasta el canto

se alza.

Enero se alumbra con nieve silvestre.

¡Cuánto ardor! Y canta.

La nieve hasta el canto -la nieve, la nieve-

en vuelo arrebata.

La il·lustració és de Kooo.

6.2.16

Balla la neu amb el vent dels versos / Baila la nieve con el viento de los versos


Avança l'hivern sense fred, sense pluja ni vent, sense neu. Un hivern ben estrany, ben càlid. Necessitem molta pluja i un bon mantell de neu, flonja i gruixuda. Neu que alimente la terra i netege l'ambient. Mirem al cel dia a dia i per ací sols passen el núvols blancs de viatge cap al mar. Necessitem neu, veure nevar... com en el poema.

Nieve

Nubes
silenciosas
se deshojan,
van cayendo
plumas suaves.

¡Es el baile
de la nieve
con el aire!

Va cayendo
un silencio
hondo y leve.

Hojas frías
giran vuelan,
descendiendo
muy cansadas.

¡Es el baile
de la nieve
con el aire! 

La il·lustració és d'Edit Szalma.