Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris poemes d'avis. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris poemes d'avis. Mostrar tots els missatges

21.1.22

Álbum de familia: llibre de poesia infantil sobre la migració i la diversitat

 

Hui us volem recomanar un llibre de poesia infantil que us encantarà: Álbum de familia, d'Alejandro Pedregosa, poeta granadí, i amb fantàstiques il·lustracions de Carole Hénaff, editat per Kalandraka. Cal dir que aquest llibre va ser guardonat amb el XIII Premio Ciudad de Orihuela de Poesía para Niñas y Niños,  2020 (el que li dona un aval de qualitat, doncs aquest premi és un del més importants dins de l'àmbit de la poesia infantil i juvenil).

Tot el poemari és un cant a la diversitat cultural, etnogràfica i social, a la convivència. Ens presenta una família que representa a la gran família que és la humanitat, on cadascun dels seus membres pertany a un lloc diferent. El pare és nicaragüenc, la mare ve de Jamaica, l'avi és de Bagdad, Japó és la procedència de l'avia, el tio ve de Turquia i tenen una cosina de Burkina Faso, la neta és escocesa i el net de Portugal. Per mig dels poemes podem conèixer d'on i cóm són, quins són els seus treballs, que és el que somien i quines són les seues esperances, a cavall entre el seu món d'origen i el lloc on ara viuen. El llibre està dividit en tres parts: Mapa mundi, Los trabajos y los días, Shhhhh, silencio, se sueña.

Un llibre que tracta la migració humana amb una visió entre el passat, el present i el futur, d'una forma lírica i emotiva. Preciós i molt recomanable. La proposta il·lustrada que acompanya als versos, de Carole Hénaff, senzilla i acolorida, és molt encertada.

 

 

Us fiquem un tastet del llibre. Hem agafat l'avi com a protagonista dels versos:

La barba del abuelo es blanca,

igual que la mentira de una mariposa.

Cuando el abuelo dice "buenos días",

su barba se levanta y rasca

la barriga del aire.


Cuando dice "muchas gracias",

la barba se inclina y roza

las primeras amapolas.


Cuando alguien le pregunta:

"¿De dónde vienes, abuelo?".

El responde: "Es Damasco

la ciudad más hermosa

de la Tierra"

*

"A la derecha, a la derecha",

dice el abuelo mientras gira su brazo

con la fuerza de un ventilador acatarrado.


"Para atrás, para atrás", dice luego.


El abuelo es el sultán del aparcamiento.

Sobre los coches, el sol

crea espejismos y oasis

de otros tiempos.


En el bolsillo del abuelo,

las monedas

son ranitas que cantan

una vieja canción

casi olvidada.

*

Tiene el abuelo enroscada

en la pata de la cama

una serpiente larga

y dorada

como un verano infantil.


Cuando el abuelo duerme,

la serpiente se acurruca en su barriga

y le silba -azul y verde- la canción

que suena en todos los desiertos.


La barriga del abuelo

sube y baja, sube y baja,

con el ritmo de los sueños,

y se mueve -silenciosa-

como aquella duna ardiente

donde ambos se encontraron

por primera vez.

21.9.17

Un poema infantil sobre el Alzheimer



21 de setembre, Dia Mundial de l'Alzheimer, primer dia de la tardor: cauen les fulles de la memòria... les acompanyem amb poesia per a xiquets i xiquetes i, a més, demanant més inversió en investigació per a curar esta terrible malaltia.

Veo, Veo

Veo…

veo…

                                                         ¿ Qué ves, abuela ? ¿ Qué ves ?

Una cosita…

                                                 ¿ Con qué letrita ?

 Y yo que sé.

                                          ¿ Será con té ?

 Será.

                                          ¿ Será con ce ?

Será.

                                    ! Camafeo !

!Quiá!

                                En la punta de la lengua

                      tengo lo que veo,

es…

es…

                                                               ! Pues saca la lengua, abuela,

                                          y yo lo leo !

La il·lustració és de Kathy Hare.

21.9.15

Yes, yes, la abuelita coge el libro del revés: poesia infantil sobre l'alzheimer

Un poema i una abraçada amb molta estima a tots els malalts d'Alzheimer -il.Vladimir Stankovic-

Hui celebrem un dia molt especial, el Dia Mundial de l'Alzheimer, una malaltia que afecta a moltes famílies. És un dia adient per a reivindicar les ajudes socials a tots els malats i els seus cuidadors que per aquesta crisi econòmica estan patint unes molt injustes retallades.

Però, a més, des d'ací volem apropar amb poesia el coneixement de la malaltia de l'Alzheimer als xiquets i xiquetes, doncs molts d'ells tenen al seu voltant avis, o altres familiars i veïns, que pateixen la malaltia i no acaben de comprendre com els majors podem acabar sent com ells, un xiquet més.

També la poesia ens ajuda en aquest terrible tema, malauradament molt actual i real. Us deixem amb la poesia de María Jesús Jabato.

Yes, yes

Según Don Maxi, el doctor,
la abuelita está peor,
pero está tan divertida…
Todo, todo, se le olvida:

Guarda el peine en el zapato,
le pone el collar al gato,

busca la tele en el frigo,
saca en verano el abrigo,

echa flores en la sopa,
pone carmín en su ropa,

coge el libro del revés
y dice que está en inglés,

yes,
yes.



22.7.14

Paseando junto a ella: llibre de poesia infantil sobre l'alzheimer


Hui us volem recomanar un llibre de poesia infantil, Paseando junto a ella, de Georgina Lázaro. que ens ha encantat pel tractament que fa de les relacions entre un net i la seua àvia: de les mans de la iaia el xiquet descobreix el món, el real i l'imaginari, caminant...

Agarrado a su mano 
empecé a caminar.
"Andando, andando, andando,
que te voy a ayudar".

El mundo abrió sus puertas
paseando junto a ella;
flor, nido, mariposa,
nube, pájaro, estrella.

Pero el temps va passant i l'àvia va envellint. És la roda de la vida que no s'atura mai:

Yo crecí; ella cambió.
Su andar se hizo más lento.
Ya no canta su nana,
ya no cuenta sus cuentos.

La memòria fugisera s'ha escapat. Què passa? Ara és el net el que li ajuda a redescobrir el món, té tot un cofre amb els tresor que l'àvia li ha ajudat a trobar i és ell ara el que els comparteix amb ella:

Del cofre de los tesoros
que ella ayudó a llenar
voy sacando palabras
que le hagan recordar.

Libro, fuente, paloma,
arena, ola, espuma,
hormiga, miel, abeja,
caracol, viento, luna.

La vida abre sus brazos.
Su memoria perdida
hace nido en mi alma
que la guarda y la cuida.

Un llibre molt boniquet, tendre y simpàtic, que ajuda a comprendre l'alzheimer y les diferents relacions personals que s'estableixen amb la persona que estimem i que sofreix aquesta malaltia. 

Les il·lustracions de Teresa Ramos donen un toc especial que arrodoneix la història. Un llibre molt recomanable que edita Everest.

12.3.14

Poeversos para niños: blog de poesia infantil

L'arruga és bella en els nostres avis -il. Dianne Dengel-

Pura María García està editant un blog de poesia per a xiquets i xiquetes que us encantarà: Poeversos para niños. Poc a poc va pujant poemes seus dels que podem anar gaudint de la seua lectura. Li donem la benvinguda a aquest nou blog, que aprofitem per a recomanar-vos.

!Y un pimiento!
(Pura María García)

La arruga es bella,
dicen los que no la tienen.
¡Y un pimiento!
¡Un pimiento MORRÓN!
(que suena a pimiento importante)

¿Cómo va a ser bello
que te aparezca una arruga,
de repente,
sin haberte mandado un whatsapp
o un ese-eme-ese
y se te coloque
donde tú hubieses querido
tener una peca,
un lunarcito
o, para poco pedir,
una mueca de risa?

De bella, nada.
Nada de nada.
La arruga no es bella.
¡Es una lata!

Ahora bien, si me dices
que es cosa natural,
que tengo que aguantarme,
que la arruga viene
más temprano que tarde…
entonces sí me callo
(pero sigo pensando
que la arruga no es bella,
es un latazo).

Ahora bien, si me dices
que a todos los niños no-ñoños
les gustan las caras arrugadas,
porque son caras de amor,
como las de la abuela o el abuelo,
entonces, sí me callo
y me miro en el espejo,
deseando que una de ellas
decida vivir en mis labios.

Magia i poesia -il. María Paula Filippelli)

Soy maga
(Pura María García)

Soy maga sin magia
y sin carrera,
no como Harry Potter
¡Yo no tengo escuela!
Soy maga de nacimiento,
de esas que en la cuna
reciben por correo
un kit de magia
(por supuesto sin caldero)
No tengo sombrero
con estrellas ni lunas,
ni tampoco chistera…
Y claro, sin adornos,
ni un solo conejo
deja por mí su madriguera.

Soy maga de delantal,
de azúcar y de harina,
de mermelada y pan,
chocolate y mandarina.

En el castillo blanco
que hay junto al salón
(en realidad es un castillo
de mentiras)
hago mis hechizos con cuidado,
mientras leo en el libro de magia,
una a una, mis secretas recetas:
Coco travieso
con almendras tímidas…
Arroz con flotador
de chocolate
sobre un mar de leche
y de canela…
Orejones de melocotón
sobre dulce de bombón…
(¡Qué horror! ¡Pobre fruta!
¡Por tener orejas grandes,
el limón y la banana
le hacen burla!)
Antes de empezar la magia,
me pongo en la nariz
las gafas-mágicas-de maga
para no confundirme
y ponerme como una loca
a batir huevos con cáscara
o creer que la magareceta
dice que hay que echar
harina de paraguas y una servilleta
(Yo, sin las gafas mágicas
leo “maracas” donde dice “galleta”)
En un bol (que no bolo)
sobre la mesa,
voy poniendo, poco a poco
lo que pide la receta.
Cuando ya no cabe
ni una pizca de aire,
el batidor se mueve
para que todo baile
El horno está listo,
caliente, esperando…
¡Magia Potagia!
¡Pastel, mus i flan!
La masa que crece
sabrosa será…
¡Es para tu boca!
¡Ven y pruébala!

14.4.12

Tique, tique... tique, taque... estimar a l'àvia



Tique, tique… tique, taque

                              Maria dos Reis Campos
                             e Alcina M. de Sousa

Tique, tique… tique, taque
Bate dentro de meu peito
um coração todo feito
tique, tique… tique, taque…
para amar a vovozinha,
que é só minha!  que é só minha!

La il·lustració és de Sandra Bierman.

9.2.12

Paseando junto a ella: llibre de poesía infantil sobre l'alzheimer

Hui us recomanem Paseando junto a ella, un llibre de poesia infantil de Georgina Lázaro, il·lustrat per Teresa Ramos i editat per Everest.

Un llibre que amb els seus versos tracta de la pèrdua de memòria en la vellesa i de les persones que sofreixen infermetats degeneratives. De la relació d'una xiqueta amb la seua àvia surten poemes amb una gran sensibilitat. Les infermetats mentals degeneratives afecten cada dia a més persones majors i són molts els xiquets i xiquetes que dintre del seu ambient familiar conviuen amb una problemàtica que, de vegades, els costa entendre.

Aquest llibre, com Domingo de pipirimingo, enfronten la qüestió d'una manera original, intel·ligent, tendra i molt poètica. Necessitem llibres com aquests i ficar-los a les mans dels xiquets i xiquetes.

Del cofre de tesoros
que ella ayudó a llenar
voy sacando palabras
que la hagan recordar.  

Libro, fuente, paloma
arena, ola, espuma,
hormiga, miel, abeja,
caracol, viento, luna.

La vida abre sus brazos.
Su memoria perdida
hace nido en mi alma
que la guarda y la cuida.

11.3.11

El abuelo de las manos grandes: poesia en homenatge als avis


Ens agraden els versos que fan referència als avis, als nostres majors. Si punxeu damunt de la imatge podreu llegir millor el poema de Luciano Saracino, il·lustrat per Sebastian Barreiro, que es tot un homenatge als seus avis: El abuelo de las manos grandes.

16.10.09

Poesia a los abuelos / Poesia als avis




Un xicotet homenatge a tots els avis i les avies, pou de saviesa, carinyo i experiència. Si voleu una Guia de lectura sobre els avis / Guia de lectura sobre los abuelos, cal que punxeu al damunt.



Abuelos
(Mercedes Franco)

Los abuelos son lentos como lagos.
Navegan en ellos viejos botes,
fantásticas canoas y hojas tristes,
tan gra
ndes y tan frágiles sus voces.
Los abuelos son ríos bajos,
verdes pozas antiguas,
piedras pulidas de la orilla.
La arena espesa de sus ojos.
Las flores rotas que desgaja su risa.
La brisa tenue de sus manos.
Entre un cuento y el otro,
en su sonrisa de pañuelos
se ven encajes y adioses lejanos.

La il·lustració és de Marius van Dokkum.

8.2.09

Naix un avi: poesia en homenatge als avis i les avies



És molt gran el paper que realitzen els avis en la nostra societat, sobretot en l'educació dels nets. Els pares, atrafegats per la feina, sempre a correcuita, deleguen part de la seua responsabiblitat educativa i afectiva en els avis, "que tenen tot els temps del món" (de vegades més que delegar, abusen). Vaja des d'ací un gran homenatge als avis.

L'amor dels avis pels xiquets té un significat especial. Recorde les paraules de ma mare: "a tú t'estime molt, però el carinyo que tinc pels teus fills és especial". És como un "doble" carinyo. És una sensibilitat que està per damunt del temps, que crea lligams que van més enllà de la seua vida. A mi em falten les paraules per a expressar-ho, així que millor que llegiu aquest magnífic poema de Gonzalo García. Faig meus els sentiments que transmeten els seus versos. Gràcies Gonzalo per enviar-nos el poema i perquè amb la seua lectura ens has fet renàixer sentiments i records que estaven un poc soterrats. Màgia poètica!

Més fràgil, més fort
(Gonzalo García)
De la finestra estant observo
com surten ella i ell, tots tres,
surten tots tres, ell i ella
i el que encara ha de sortir.
I em neix al cor
una llàgrima que amb el seu fràgil vidre
—tan fràgil com fort— protegeix
la mateixa il·lusió que els amarava
i que em diu que jo em faig avi
perquè ells aviden
i em donen nova vida a mi mateix.

La il·lustració és del web Caglecartoons.com.

18.12.08

Domingo de pipiripingo, llibre de poesia infantil sobre l'alzheimer

S'acaba d'editar el llibre guardonat amb la segona convocatòria del premi de poesia infantil El príncipe preguntón: Domingo de pipiripingo de la poeta burgalesa Mª Jesús Jabato (ens agrada que siga col·laboradora de la revista BiB de la Biblioteca de Burgos, en la secció de poesia infantil Arrímate a la rima)

Ens diu l'autora: Hay que enseñar a los niños a valorar las palabras... La poesía debería ser un producto de primera necesidad, pero la culpa de que no lo sea es de nosotros y en vez de regalar videojuegos, los Reyes Magos deberían poner libros en todos los zapatos. Al llibre el joc de paraules és fonamental, el joc poètic.

Domingo de pipiripingo aborda la malaltia de l'Alzheimer des de la mirada d'un xiquet. Al llarg dels 30 poemes que composen el llibre l'autora ha pretès mostrar la visió que tenen els xiquets sobre aquesta pandèmia que cada vegada s'escampa més i més entre els nostres ser volguts. Tot amb molta sensibilitat, frescor i senzilles, eliminant el dramatisme -caldrà que els adults prenguem bona nota d'aquests poemes-. Cosas en un principio incongruentes como olvidar tu propio nombre o el lugar en el que vives pasan a formar parte de los juegos de un niño que aplica en su abuela el mejor remedio contra su enfermedad: el cariño.
L'avia va a casa del nen i aquest s'alça com una ajuda fonamental per a la iaia que està perduda en els laberints de la seua memòria. Els xiquets se n'adona del seu problema, de com un adult va tornant-se xiquet, va fent-se dèbil i converteix en un divertiment cada problema que es plantetja. A més, la vinguda de l'avia es converteix en tota una festa per al xiquet i la família. És tota una sèrie de valors que van perdent-se en aquesta societat nostra, tan egoista, i que cal reivindicar, en aquest cas a cop de versos.

Un llibre, doncs, per a xiquets i per adults. El llibre està il·lustrat per Laura Esteban Ferreiro i està publicat per Hiperión, dins de la seua col·lecció de poesia per a xiquets Ajónjoli.

Un poema com a mostra:
¡Qué bien huele el gato!
La abuela, en un arrebato,
ha echado colonia al gato.
Y ahora que huele a lavanda,
se lo ha puesto de bufanda
y se lo ha llevado a Misa,
¡Ay qué risa, tía Luisa!

30.6.08

Poemas pequeños de pequeños grandes poetas: poesia infantil


Estem ja arrancant la fulla del calendari per acabar juny i, ara si, donar-li pas a l'autèntic estiu. Us volem recomanar un lloc on els poetes infantils han donat llibertat a la seua creativitat. El lloc pertany al col·legi públic Villas (Aragó). Els xiquets i xiquetes han jugat amb la poesia i els seu fruit és una barreja molt divertida i interessant de poemes. Felicitem al col·le per la seua llavor difusora de la poesia entre els alumnes i felicitem als petits grans poetes per la seua creativitat.

BAJO EL SOL
(Ángela)
Bajo el sol la playa,
bajo la playa el mar,
bajo el mar las olas,
bajo las olas las estrellitas de mar,
bajo las estrellitas de mar la arena,
bajo la arena todo,
bajo todo tus ojos,
bajo tus ojos un beso eterno
bajo el sol.
*****
PAJARILLOS DE MONTAÑA
En la montaña hay un bosque,
en el bosque un árbol,
en el árbol una rama,
en la rama un nido,
en el nido unos huevos,
en los huevos pajarillos,
que dicen pío, pío,
que aprenden a cantar,
que aprenden a comer,
que aprenden a volar,
por encima del nido,
de la rama,.
del árbol,
del bosque,
de la montaña.
*****
COSEN
Cosen, cosen.
¿Qué cosen
las abuelas cuando cosen?
Cosen camisas
para sus pesadillas.
Cosen calcetines
para sus pequeñines.
Cosen zapatos
algunos ratos.
Cosen mantas
de las de lana.
Cosen pantalones
de muchos colores.
Cosen jerséis,
muchos más de cien.
Cosen, cosen.
¿Dónde cosen
las abuelas cuándo cosen?
Cosen en la cama
cuando están malas.
Cosen en el comedor
viendo el televisor.
Cosen en la puerta
si está abierta.
Cosen al sol
si están de buen humor.
Cosen, cosen,
cosen su tiempo
con el de sus nietos.
Cosen, cosen,
cosen su vida
con el cielo.
La il·lustració és de Lamia Aziz