Ja sabeu que aquest any 2009 s'ha declarat com Any Internacional de l'Astronomia, una ciència molt interessant. Per què no ho aprofitem per a jugar amb les endevinalles amb tots els elements que hi ha a l'univers: el cel, la Terra, el sol, els planetes, els estels, els forats negres, els astronautes, els cohets espacials,...És molt fàcil crear-ne. Aquesta vegada us volem recomanar seguir els punts que Gianni Rodari ens recomana al seu llibre Gramàtica de la fantasia:
Primera operació:
Estranyament: Elegir un objecte, però amb la sorpresa que ens produeix descobrir-ho per primera vegada. Separat del seu significat i del seu contingut habitual, l'objecte perd la seua familiaritat per a conèixer'l i passa a ser misteriós. Per exemple: el paraigües ens salvaguarda de la pluja, és de tela, té mànec, es pot plegar, pot ser de molts colors...
Segona operació:
Associació i comparació: Triem alguna característica de l'objecte, però que no el defineisca en la seua totalitat. Per exemple, la forma del paraigües, com mitja taronja.
Tercera operació:
Metàfora final. Finalment, es presenta l'objete des d'una perspectiva totalment diferent, i així passa a ser un repte per a la nostra imaginació.
Quarta operació: Es tracta de rimar la nostra endevinalla, però no és indispensable.
El resultat pot quedar així:
Em porten quan plou
i em penjen quan fa sol.
Mitja taronja amb palet
i quan bufa el vent
no paro mai quiet.
Doncs ara, apa! A crear-ne vosaltres! Per si de cas, ací us en fique unes quantes de model (també podeu llegir endevinalles del sol ):
Fosc, fosc amb punts de lluentor,
Gran, gran, immens.
Si no ho endevines, universitari no ets.
(l'univers)
*
Un llençol apedaçat
que punta d'agulla no hi ha tocat.
(El cel)
*
De vegades és blau,
de vegades és gris.
En ell hi viu el sol
i la lluna hi té el pis.
(El cel)
*
Blau i trasparent és,
blau i trasparent serà,
sempre estarà allà dalt
i tan sols Obelix
pensa que caurà.
(el cel)
*
Diuen que sóc rei
i no tinc regne;
diuen que sóc ros
i no tinc cabells.
Arregle rellotges,
sense ser rellotger.
(el sol)
*
Una cistella d'avellanetes
que la nit les escampa
i el dia les arreplega.
(les estrelles)
*
Un forat hi ha a l'espai
fosc com la gola d'un llop.
Tot s'ho menja al seu voltant
i cada vegada es fa més gran.
Què és?
(els forats negres)
*
La nit té un ull,
un ull de plata fina
i serà un eixerit
el que ho endivina.
(la lluna)
*
Quina cosa és eixa cosa
que es banya al riu i no es mulla,
que apareix i desapareix
quan la pluja ens mulla?
(els raig de sol)
*
Un ramat d'ovelles
que pasturen de nit
i no duen esquelles.
(les estrelles)
*
Sempre quiets sempre inquiets,
dormint de dia
i de nit desperts.
(els estels)
*
Per les estances del cel
es passeja un donzella,
vestida de robes blanques
i brillant com una estrella.
(la lluna)
*
Quina cosa és aquella cosa
que al cap d'un mes
ja es morta de vella?
(la lluna)
*
Rodant, rodant
i per l'espai viatjant.
Al voltant d'una estrella jugem
huit germans de tamanys diferents.
(els planetes)
*
Va sempre de viatge
sense maleta ni bastó,
hi ha dies que sembla un formatge
i altres una tallada de meló.
(La lluna)
*
Sembla d'or,
plata és ella;
més gran que la mar
i cap dintre una galleda.
(la lluna)
*
Una cosa rodona com un plat,
gip jap, ja s'ha amagat.
(la lluna)
*
Ell és d'or, jo sóc de plata,
i quan surto a passejar
ell se'n va a dormir a casa.
(la lluna i el sol)
*
Passo la vida fent voltes,
caminant a poc a poc,
però per més que camino
sempre estic al mateix lloc.
(la Terra)
*
Que serà, que no serà,
una estrella amb cua
que pel cel de vegades va.
(el cometa)
*
Un gran camí de llet
com un traç al firmament.
(la via làctea)
*
La il·lustració és d'Anna Anjos.
