Tal vegada la Caputxeta Roja siga un dels contes més universals. El conte també ha passat a vers: Caperucita Roja, de Gabriela Mistral, Lo que dicen ahora, de Javier Villegas. Les seues versions il·lustrades també són molt interessants (doneu-li una ullada a la col·lecció de caputxetes que anem ficant a l'altre blog que editem, Pinzellades al món).
Ara us invitem a llegir una altra poesia sobre aquest meravellos personatge, Caputxeta / Caperucita, que comparteix estrellat amb el llop ferotge.
Caperucita
(Francisco Villaespesa)
-Caperucita, la más pequeña de mis amigas.
¿en dónde está?
-Al viejo bosque se fue por leña, por leña seca,
para amasar.
-Caperucita, di, ¿no ha venido?
¿Cómo tan tarde no regresó?
-Tras ella, todos al bosque han ido,
pero ninguno se la encontró.
-Decidme, niños, ¿qué es lo que pasa?
¿Qué mala nueva llegó a la casa?
¿Por qué esos llantos? ¿Por qué esos lloros?
¿Caperucita no regresó?
-Sólo trajeron sus zapatitos...
¡Dicen que un lobo se la comió!...
(Francisco Villaespesa)
-Caperucita, la más pequeña de mis amigas.
¿en dónde está?
-Al viejo bosque se fue por leña, por leña seca,
para amasar.
-Caperucita, di, ¿no ha venido?
¿Cómo tan tarde no regresó?
-Tras ella, todos al bosque han ido,
pero ninguno se la encontró.
-Decidme, niños, ¿qué es lo que pasa?
¿Qué mala nueva llegó a la casa?
¿Por qué esos llantos? ¿Por qué esos lloros?
¿Caperucita no regresó?
-Sólo trajeron sus zapatitos...
¡Dicen que un lobo se la comió!...
La il·lustració és de Céline Meisser.

