Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris poemes sobre la ciutat. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris poemes sobre la ciutat. Mostrar tots els missatges

4.7.14

Versos para cada estación del año: poesía de Pedro Mañas



Cada estació de l'any produeix profuns canvis en la natura i el camp, és com si es canviara la vestimenta. Però a la ciutat és més difícil detectar aquests canvis.Com que som bons observadors, i gràcies a la poesia de Pedro Mañas, ara podem seguir les pistes que cada estació ens va deixant en els pobles i ciutat.

Estaciones

¡Primavera!
La lluvia hace crecer los rascacielos,
en las calles se forman riachuelos
y la gente va a pescar a las aceras.
                                     ¡Primavera!


¡Verano!
Las antenas se han llenado de gorriones
que juegan a volar con los aviones
y les llaman "mamá" a los aeroplanos.
                                                   ¡Verano!


¡Otoño!
Las farolas se vuelven amarillas
y pierden poco a poco las bombillas,
que les caen a las señoras en el moño.
                                               ¡Otoño!


¡Invierno!
Duermen en los buzones los carteros
para huir del viento helado y traicionero
que ha dejado sin hojas mi cuaderno.
                                                  ¡Invierno! 

Hem aprofitat les originals pintures d'Arcimboldo, sobre les quatre estacions de l'any, per acompanyar els versos de Pedro Mañas.

20.2.12

El mapa poètic i afectiu de la ciutat


Les ciutats en les que hem viscut ens deixen una empremta teixint tot un mapa afectiu. El cantó on sempre xerràvem les amigues abans de tornar a casa, el parc on jugàvem de menuts, la plaça on està la cafeteria que habitualment anem, la mateixa boca de metro que cada dia agafem, la font i la seua frescor (ara seca per estalviar aigua),... Un teixit diferent per a cadascú. La ciutat és la mateixa però nosaltres la fem diferent. La ciutat cobra vida cada vegada que nosaltres prenem consciència del seu existir.

Los lugares comunes

La ciudad se conserva en el recuerdo,
doblada y disponible,
como un mapa afectivo
en el que la memoria ha señalado
con una cruz la calle
y el bar y la terraza
y la cafetería
y el trocito de acera
donde se adivinó por un instante
una felicidad esquiva.

La il·lustració és d'Isabelle Demarly.

21.10.11

Orquesta urbana: poesia de Pedro Mañas


Taxin-taxan, moc-moc, put-put... orquestra urbana en acció -il·lustració de Silvina Socolovsky-
La orquesta
Como no hay trompeta,
toca la bocina
la furgoneta.

Como no hay tambores,
se escucha el rugido
de los motores.

Como no hay violines,
un señor taladra
los adoquines.

Como no hay guitarra,
pasa el chatarrero
con su chatarra.

Y al guardia de tráfico
le da un arrebato,
se quita la gorra,
agita la porra
  y silba una ópera
con su silbato.  

8.12.10

Ciudad laberinto: llibre de poesia de Pedro Mañas


Feia temps que volíem comentar-vos i recomanar-vos aquest fantàstic poemari de Pedro Mañas: Ciudad laberinto. El llibre va ser guardonat amb el premi Poesía para Niños Ciudad de Orihuela 2009 -de la que vàrem tenir el plaer de participar com a membre del jurat- i està editat per Factoria K de Libros. És un dels llibres que cal anotar-se per a regalar o regalar-se'n aquests nadals.

Molta imaginació i bona poesia que donen vida a una ciutat. Podem anar passejant-se i llegint per entre els 30 poemes que composen el llibre com si ho férem per les avingudes de la nostra ciutat i aturar-se per escoltar la música de fons (cotxes, botzines...), mirar els gratacels com toquen els núvols a la par que ho fan els versos, jugar amb el mobiliari urbà con si d'objectes animats es tractara...mirar de reüll al nostre veí i deixar-lo amb la seua solitud.

Tot el poemari té un cos, la ciutat, i te una vida, el cor que batega a cop de vers. Una obra molt original que ens apropa al món urbà, amb grosses pinzellades d'humor i molta creativitat que fluctua entre la realitat i el surrealisme, tan proper als món infantil. Destaquem del llibre la seua pròpia temàtica ben llunyana dels llibres de poesia que estan editant-se. Com ens va dir el propi Pedro Mañas, en la seua ponència a les I Jornades Nacionals de Poesia Infantil i Juvenil, està sorgint un nou concepte de poesia adreçada als xiquets i joves, amb nous temes, nous registres poètics. Una poesia que no busca l'empatia amb el jove lector, però que l'aconsegueix.
Les il·lustracions de Silvina Socolovsky perllonguen la plasticitat dels propis poemes, com un joc conjunt que inviten al lector a participar. Molt originals.

De prova un tastet:


Ciudad laberinto
(Pedro Mañas)

He pintado un mapa
sobre la solapa
de mi libreta.

Un mapa pequeño
de una ciudad grande
que no se está quieta.

Las calles se enredan
la gente se escapa
y los coches ruedan
sobre mi mapa.

Lo pliego y despliego,
lo arrugo y estiro
lo pinto y despinto,
lo miro y remiro,
y cada vez veo
un sitio distinto:
ciudad hormiguero,
ciudad telaraña,
ciudad basurero,
¡ciudad laberinto!


Un ciudacertijo
(Pedro Mañas)

Aunque nunca me enojo
ni la envidia me pierde
ni sufro de moquillo...

A veces estoy rojo,
a veces estoy verde
y a veces amarillo