 |
| Versos a la lluna, en la nostra llengua -il·lustracions de Francesca Cosanti- |
Hui és el Dia de la Poesia Catalana en Internet. Ens agradaria veure tots els espais plens de poesia en la nostra llengua. Nosaltres volem participar-hi i dins de la tria de poetes i poemes hem pensat en Núria Albó i els seus poemes infantils, per tal que els xiquets i xiquetes gaudeixin d'aquest dia.
Lluna
(Núria Albó)
Lluna nova, peix al cove,
quart creixent, gep a ponent.
Lluna plena el mar remena,
quart minvant, gep a llevant.
Quatre cares té la lluna,
dues com grill de llimona
una que ningú no ha vist
i una de cara rodona.
*
On és el vent?
(Núria Albó)
On és el vent, que el sento i no el veig?
Xiula dalt dels arbres, xiula pels carrers,
em xiula a l'orella cançons i secrets.
Em fa pessigolles, m'estira els cabells
però quan em giro el sento i no el veig.
*
La família
(Núria Albó)
Gendre i nora,
sogre i sogra,
pare i mare,
tia i oncle.
El nebot i la neboda,
el cunyat i la cunyada.
Néts i nétes d'avi i àvia.
Els cosins per cada banda
i potser alguna besàvia.
Ai, qué llarga és la família!
Ai, que n'és, de complicada!
El peix
(Núria Albó)
Tens la cua
virolada,
tens escates
molt lluents.
Tot nedant
obres la boca,
però sense dir mai res.
*
L'alzina i el roure
(Núria Albó)
L’alzina i el roure
són dos bons germans.
Tots dos esgarrapen,
tots dos fan aglans.
L’estiu els ajuda
a ser bons companys.
Quan glaça i venteja
ja no són iguals.
Les fulles del roure
se’n van a l’hivern.
L’alzina les guarda
per no tenir fred.
