Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Toni Bra. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Toni Bra. Mostrar tots els missatges

12.11.10

Libélula, poesía de Juan Carlos Mestre


Hui comencen les I Jornades de Poesia Infantil i Juvenil de la mà d'un gran artista i poeta, Juan Carlos Mestre. Ja que sou molts els que llegiu el blog, però no podeu estar entre nosaltres, volem al menys compartir un dels seus poemes.

Libélula
 (Juan Carlos Mestre)

Yo tenía una libélula en el corazón como otros tienen una patria
a la que adulan con la semilla de los ojos. Verdaderamente
las especies de la verdad son cosas difíciles de creer,
extraños seres petrificados en la ternura como benignos nódulos
en la perfección de los huesos. En aquel tiempo
yo tenía el sueño de una libélula entre los juncos del corazón.
Cansadas como paraguas cerrados recogía las maderas auditivas
de un mar inexistente y con ellas construía algo parecido a una casa.
En aquellos días algo parecido a una casa eran las conversaciones,
palabras relacionadas con la pestaña premonitoria, gatos en los cerezos.
Yo desconocía los vínculos y toda oscuridad era para mí un obsequio,
un rumor de la eternidad que se prestaba como cuerpo desnudo a mi mano.
No era la boca del amor la que respiraba ese óxido, sino la imaginación
del amor como un sastre con pantalones verdes el día de la felicidad.
Verdaderamente las especies de la verdad son cosas difíciles de creer,
la ilusión del hombre es una luz que llega desde lo desconocido
mas no es él el dueño de esa invención sino el ruido de un rumor prestado,
la cámara del que guarda su placer en ella.
Yo tenía la costura de una libélula en el corazón
pero las hojas cerebrales hacían crecer mis manos hacia dentro
en busca de una palanca con la que desalojar la piedra del miedo.
Sin esfuerzo comencé a llorar al revés, a confundir los sentidos
que guían la gota gramática hacia una lengua extranjera.
Antes que me tomaran por un extraño ya que yo no era el dueño de esa invención
me alejé del optimismo de ser entendido por más de dos
y comencé a oír mis propias palabras como martillazos retumbando en un espacio vacío.
Era como si el tiempo hubiera dejado de durar,
era como si todas las obras imaginadas por un ciego se derritiesen al tacto,
como si la langosta hubiera descendido sobre los campos del espíritu.
Yo solo tenía una libélula en el corazón como otros son hermanos del vértigo
y llevan la aorta de las constelaciones acogida en sus sienes.
Está bien, las especies de la verdad son cosas difíciles de creer,
es probable que la invisibilidad y estos hechos
solo guarden relación con una libélula.

La il·lustració és de Karen Dukes.

28.9.10

Serra de Mariola: destrucció intencionada del nostre entorn. Per què?


Create your own video slideshow at animoto.com.


A principis d'aquest mes de setembre la Serra de Mariola, la nostra serra (Cocentaina està a les faldes d'aquesta serralada), va sofrir un gran atemptat: un fort incendi va arrasar tot el que trobà al seu pas. Les conseqüències són aterradores. Allà on hi havia vida -arbres, flors, animals- ara és un desert de pedra. Allà on eren els flaires de les famoses herbes medicinals d'aquest indret, de les flors, ara hi ha pudor de socarrimat. Allà on explosionava el color, ara regna la foscor i la grisor.

Un incendi intencionat que ens ha afectat a tots. I és que cada vegada que destruïm els nostres ecosistemes, per incendis o altres motius -que malauradament hi ha molts-, estem matant part del futur. Caldrà prendre consciència, tots i totes, de la importància de salvaguardar la natura i de que nosaltres formem part d'ella.

De la cançoneta de la Serra de Mariola "...tota a floretes" resten sols les paraules perquè les floretes ja no hi són. A dalt hem ficat un vídeo de l'exposició de fotografia, Els colors de la serra, que Toni Bra va fer al Palu Comtal de Cocentaina -2009- on el protagonisme era la flora de la Mariola. Mireu els colors que han desaparegut

Des del blog Poesia de trinxera, l'amic i poeta Agustí Campos ens ha enviat un poema que ben bé reflexa la impotència davant de tanta destrucció, versos que volem compartir amb tots vosaltres. Gràcies, Agustí.

Serra de Mariola

I callaran els arbres
i les flors i tota la muntanya
callaran els animals
i callarem nosaltres.

Les flames s'ho emportaran tot
fins i tot la nostra dignitat
i serem tristos,
és una part de nosaltres.

La Serra de Mariola es crema
i cremen els nostres cors
amb l'espurna del dessolador paisatge
morim a poc a poc.

Ens apaguem i el foc continua.

 Us fiquem un vídeo de Paco Muñoz, en un concert a Bocairent (població molt afectada per aquest incendi) amb la cançó Serra de Mariola (us dic, per curiositat, que les "socarrades" a les que fa referència la cançó són les xiques i les dones de Cocentaina).

8.5.09

Els rius: remor de vida i poesia


Quina meravella per als sentits gaudir d'una passetjada a la vorera d'un riu: la seua remor, els colors, la frescor, la llum, la vida al seu voltant... No som un país de grans rius, però si amb molts rierols, menuts i amb un encant especial, que viatgen pel paisatge donant vida al seu entorn.
Toni Bra ens ha enviat aquest magnífic mural amb imatges dels rius del nostre entorn (la comarca del Comtat, al País Valencià). Aquests espills d'aigua ens ha recordat el poema de Salvador Espriu, Riu. Gràcies, Toni.
Riu
Aquell riu que sabíem
enllà del gran silenci
del camí ens encalma
de sobre la mirada.
Escollit entre prínceps
captaires, ja en la riba
feliç, pel vespre passo
portant llum de paraules.

22.8.08

La granota, poesia que rauca a les nits d'estiu

La granota saltarina, de Toni Bra


Passejant pel riu Serpis aquest matí ens hem trobat una granota, menudeta i eixerida, i se'ns ha acudit els versos de Ricard Bonmatí sobre la granota:

La granota
(Ricard Bonmatí)

Si mireu bé la granota,
li veureu que, per saltar,
té una molla a cada pota,
sempre a punt per fer­la anar.
I si és mascle la bestiota,
té a les galtes, per cantar,
una gaita d’una nota
per princeses encantar.

31.7.08

Xops, poema de Bernat Artola


Camí entre xops, Toni Bra

Xops

Vora la sèquia marjalera
de borinots i samarucs,
el xops s'apleguen en renglera
i encar tremolen de porucs.
En l'aigua, espill, la imatge sura,
i al fang de llim negre del fons
es fa les ondes la Natura
amb les anguiles i escurçons.

22.7.08

Poema d'amor, de Pedro Salinas


PARA VIVIR NO QUIERO
(Pedro Salinas)
Para vivir no quiero
islas, palacios, torres.
¡Qué alegría más alta:
vivir en los pronombres!

Quítate ya los trajes,
las señas, los retratos;
yo no te quiero así,
disfrazada de otra,
hija siempre de algo.

Te quiero pura, libre,
irreductible, tú.
Sé que cuando te llame
entre todas las gentes
del mundo,
sólo tú serás tú.

Y cuando me preguntes
quién es el que te llama,
el que te quiere suya,
enterraré los nombres,
los rótulos, la historia.

Iré rompiendo todo
lo que encima me echaron
desde antes de nacer.
Y vuelto ya al anónimo
eterno del desnudo,
de la piedra, del mundo,
te diré:
“Yo te quiero, soy yo.”


La il·lustració és d'Isabel Bouttens.

21.7.08

El grill: poetifauna estiuenca

El grill cantor, de Toni Bra


Molts són els animalets i animalots que poblen les nits i els dies de l'estiu. El grill, amb tota la seua musicalitat (impertinent la majoria de vegades, sobretot quan volem descansar) és un d'aquests animalets que ens acompanya els dies de més calor. Hi ha molts poemes i cançonetes dels grills i hem fet una selecció d'alguns d'aquest grills poètic:

El grillito cri cri cri
Nunca supe dónde estaba,
nunca en el jardín lo vi,
pero todos escuchamos
al grillito cri cri cri.
Estará bajo algún árbol
o quizá cerca de mí,
donde canta cuando llueve,
el grillito cri cri cri.
Vivirá por la terraza
o metido en un cajón,
igual vive en la azotea,
escondido en un rincón.
Nunca supe dónde estaba,
nunca en el jardín lo vi,
pero todos escuchamos
al grillito cri cri
-----
El Grillo
Tengo un grillo
que es un grillo sabio,
que al decirle así;
canta, grillo mío, canta,
me contesta el pobrecillo:
cri, cri, cri, cri, cri...
-----
El grill
(Josep Carner)
Em plau d'ésser vora l'home
;sóc veí seu molt antic;
tafanejo vora els marges
i és de pau el meu xerric.
Tot sovint, d'una aigua fresca
vora el regueró m'estic;
m'enamora l'estelada
i ella, ¿escolta el que li dic?
Clar de lluna, boira fina,
si só lleig i no sóc ric,
la veu meva us acompanya;
i, al que deia, poso pic.
Ric, ric,
el que us deia és un nyic nyic;
ric ric,
ai, amic,
m'entristeixo si no ho dic.
Bona ànima que em somrigui
m'ha pagat tot el fatic;
xerricant, faig a qui trobo:
- No m'esclafis, so un amic-
Val a dir-ho: de vegades,
sense cap projecte inic
m'acosto a la llar de l'home
i és per escalfar-me un xic.
-----
Grillo
(fòrmula poètica per a trobar un objecte perdut)
Grillo, grillo,
quien se lo encuentre,
para su bolsillo.
Santa Elena,
que a la mar fuiste,
luz y clavos a buscar,
ayúdame a encontrarlo
que no puedo lograr
-----
També us recomanem la lectura del llibre El grillo y otros poemas, de Conrado Nalé Roxlo, editat per Colihue.
El grillo
(Conrado N. Roxlo)
Música porque sí, música vana
como la vana música del grillo;
mi corazón eglógico y sencillo
se ha despertado grillo esta mañana.
¿Es este cielo azul de porcelana?
¿Es una copa de oro el espinillo?
¿O es que en mi nueva condición de grillo
veo todo a lo grillo esta mañana?
¡Qué bien suena la flauta de la rana!
Pero no es son de flauta: en un platillo
de vibrante cristal de a dos desgrana
gotas de agua sonora. ¡Qué sencillo
es a quien tiene el corazón de grillo
interpretar la vida esta mañana!

5.6.08

Dites i refranys del mes de juny i de l'estiu

Flor de Juny, Toni Bra


Juny, un mes que a començat ben rebolicat. Uns quants refranys d'aquest mes de juny tal vegada ens donen una pista del que la saviesa popular ens diu:

Aigua de juny primerenca, molts mals arrenca
Aigües de juny, mal solen dur
Aigües de juny, mal solen dur
Al juny, cada gota com lo puny
Al juny, el fred s'esmuny
Al juny, la pluja està lluny
Al juny, l'estiu no és lluny
Bon temps pel juny, bon estiu segur
De la pluja del juny, la terra en gruny
Del juny enllà, el dia comença a baixar
Del juny enllà, el dia es comença a escurçar
Dels vents de juny, o de Sant Antoni, ni un
Dels vents del juny el de Sant Bernabé és l'únic que va bé
Des de primer de juny fins a fi de maig, abans la camisa que el vestit
D'espelt de juny, fruita com el puny
El juny diu al juliol: "Ja que jo he plogut, tu fes bon sol"
El juny fred sol contentar poquets
El juny ha plogut, el juliol ha de fer bon sol
El sol de juny estalvia llum
En juny, vaig com vull
Entre juny i juliol esquila el gos
Fins al deu de juny no et llevis roba ni et descordis el puny
Fredors de maig, pedregades de juny
Juny assolellat i ben tronat, any de bon vi i de bon blat
Juny brillant, any abundant
Juny comença l'estiu: tot riu i tot viu
Juny formós, és abundós
Juny mullader, arruïna el moliner
Juny plorós, graner polsós
La calor de juny té la pluja per enemic
Les aigües de juny, mal solen dur
Les cireres, d'una a una pel maig, i pel juny, a grapats
Pel juny calor farà i son tindràs
Pel juny el raïm comença a fer suc
Pel juny fresca, per la Mare de Déu del Carme serè, i per Sant Jaume calor, fan l'any bo i millor
Pel juny la pluja de lluny en lluny
Pel juny la sardina en suc
Pel juny la serp bull
Pel juny les faves al puny
Pel juny no pesquis anguila, perquè s'esmuny
Pel juny, l'albercoc, en vuit dies és groc
Pel juny, molt sol i molta son
Pel juny, primerenc o tardà, el blat has de segar
Per Corpus de juny els volanters baixen: el volant al puny i a la mà la carbassa
Per Sant Pau de juny, la cigonya ja està a punt
Per Sant Pere el juny queda enrera, i Sant Pau ja el tanca amb clau
Qui va a festa a Sant Marçal, hi va al juny i torna al juliol
Qui va a Sant Marçal i hi dorm, hi va pel juny i torna pel juliol
Sant Pere plorós, juny plujós
Sant Pere treu juny enrere
Sant Pere, juny enrere, i Sant Pau tanca amb clau
Si plou entrant el juny, el bon temps és lluny
Si plou pel juny, plou a punt
Si vols conservar un bon pit, pel juny no surtis de nit
Tard o lluny, el Corpus pes juny
Trons pel juny, any de fruits

 
Dites i refranys de l'estiu:
A l'estiu tot reviu
A l'estiu, el sol viu, i fa dibuixos sobre el riu
A l'estiu, les formigues fan el niu
Aigua d'estiu, xirriu, xirriu!
Bon punt Sant Andreu (de la Castanya), si no fos a l'estiu la boira i a l'hivern la neu
Bon temps pel juny, bon estiu segur
Cada cosa pel seu temps; per Nadal, neules, i per l'estiu, cigales
Com més fort és l'estiuet, guarda't més del fred
Crema més el sol d'abril que el de tot l'estiu
Estiu sec, tardor molla
Estiu ventós, hivern rigorós
Font fresca a l'estiu, bona ombra i gresca
Juny comença l'estiu: tot riu i tot viu
L'estiuet de Sant Martí, tots els ocells fa venir
L'oreneta ja ha vingut, ja tenim l'estiu damunt
Lluert cansat, l'estiu acabat
Mosquits al riu, ja som a l'estiu
Ni sol d'estiu ni confiança en el qui escriu
Per Sant Blai, la cigonya per l'espai, i si bon estiu vols, l'hi veuràs grans vols
Per Sant Mateu, l'estiu adéu
Petita pluja d'abril, gran secada d'estiu
Qui a l'hivern té prou roba, a l'estiu n'hi sobra
Qui d'estiu se passeja, d'hivern bastoneja
Qui no llaura a l'hivern, a l'estiu se'n ressent
Qui parla malament de l'estiu, no sap bé el que diu
Ser sa caguera d'en Titiu, que se'n va anar a l'hivern i va tornar a l'estiu
Ser una serp d'estiu
Si a l'estiu fa el dia clar, el sol duu el vent per la mà
Si plou per Sant Bernabé, pluja tot l'estiu que ve
Si vols tenir salut plena dorm a l'estiu de cara i a l'hivern d'esquena
Sol d'estiu, cou com el caliu
Sortint de l'hivern entrem a l'estiu: preneu les paraules segons qui les diu
Tot estiu, tot estiu!
Una flor no fa primavera, ni dues estiu
Una mosca no fa estiu, com una flor no fa abril
Una oreneta no fa estiu
Xàfec d'estiu tota l'aigua cap el riu


Podeu llegir més dites i refranys de juny i de l'estiu en aquest blog i al Refranyer Temàtic de Víctor Pàmies.

19.3.07

La rosella, benvinguda primavera

Rosella, foto de Toni Bra

La rosella
(Salvia del Berri)

Quina meravella,
la rosella,
tan bella!

Vestida de vermell,
taques de color
damunt d’un mantell
virolat de verdor.

Quina meravella,
la rosella,
tan bella!

Eclosió de roig
flor de senzillesa,
i primerenc goig
de modesta promesa.

Quina meravella,
la rosella,
tan bella!