La luna
Es mar la noche negra;
la nube es una concha;
la luna es una perla...
La il·lustració és de Linda Pakkas.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris poemes infantils i juvenils. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris poemes infantils i juvenils. Mostrar tots els missatges
21.2.19
2.2.19
Secreto de amor, pequeño y poético / Un poema d'amor de Liliana Cinetto
Un secreto de amor
Tengo un secreto de amor
escondido en el bolsillo.
Es un secreto pequeño
envuelto en miedos sencillos.
Tiene sólo cuatro letras,
cuatro letras que te nombran,
que sólo encuentran mi voz
al abrigo de las sombras.
Mi secreto se acurruca
en la esquina del silencio
y te espía desde un libro
cuando estoy en el colegio.
Roba a veces tu sonrisa
y con hilos invisibles
la hilvana a este amor que crece
en tierras de lo imposible.
Se alimenta en la penumbra
con retazos de palabras
que no encuentran el camino
para llegar a tu alma.
Y cuando no te das cuenta,
se asoma hasta tu mirada
y calma su sed inmensa
bebiendo a sorbos mis lágrimas.
Mi secreto se disfraza
con pretextos y mentira
y solamente la luna
sabe esta verdad prohibida.
Las estrellas son guardianes
que vigilan mi secreto
para que nunca se escape
por la ventana del sueño.
En horizontes de otoño
se deshoja mi esperanza
y se mueren sin caricias
mis manos que no te alcanzan.
Porque no puedo gritarlo
y porque nadie lo sabe
duele tanto este secreto
guardado con siete llaves.
Y mi amor fue condenado
al abismo del olvido
porque estoy enamorado
de la novia de mi amigo.
La il·lustració és de Faby.
8.12.18
Figuras de barro para un belén naif: poesia de José Javier Aleixandre
Figuras de barro para un belén naif
Son de barro, pero son
de
amor también. Las figuras
del belén son criaturas
que nacen a condición
de llevar un corazón
de barro. Qué maravilla
que la tierra, tan
sencilla,
pueda servir de sostén
para llevar a Belén
el amor hecho de
arcilla.
Una y otra y otra, tres
patas perdió ya la oveja.
La
oveja, que no se queja,
por más vueltas que le des.
Al derecho y al
revés
su barro es angelical.
Calman su sed celestial
ríos de papel
de plata.
Y con una sola pata,
pero llegó hasta el Portal.
Gaspar tiene en la corona
barro de oro. Melchor
usa barro
superior
para su real persona.
Baltasar no desentona
ni por barro,
ni por oro.
A pesar de su tesoro
son del barro que parecen,
y por un
tesoro ofrecen
pagar el oro y el moro.
El pastor tiene este año
roto un pie. Lleva sus huellas
cojas el pastor y en ellas
deja atrás
paso y engaño.
De estrellas es el rebaño
que tiene ahora el pastor
-porque un pesebre de amor
le alimentó la mirada-,
y el barro de una
pisada
cambió por senda mejor.
Un barro pardo se cuece
con
humildad para ser
la mula. Pero hay que ver
la mula cómo se crece.
Parece que se merece
noche de tanta hermosura.
Parece que se
figura...
Se diría que parece...
Y un relincho que estremece
crece
lleno de ternura.
El buey -de barro dormido-
por nada pierde su
calma,
y se le pasea el alma
entre mugido y mugido.
¿Será verdad que
ha nacido
en aquel establo un rey?
¿Por qué antigua o nueva Ley
todos se alborotan tanto?
Y el buey -el buey, que es un santo-
mira
con ojos de buey.
Toda la noche de pie,
de pie mirando y
callando,
de pie viendo y escuchando
se la ha pasado José.
Cualquier
noche no se ve
lo que él ha estado mirando.
Cuando Dios nacía. Cuando
Dios le miró. Cómo fue.
Y siempre de pie su fe,
que era barro
suspirando.
¿Se sabe si le ha dolido
cuando la Virgen María
entre la noche y el día
divino barro ha parido?
Cómo se han
estremecido
los hombros de la doncella.
Porque ha nacido una estrella
de una flor nunca tocada.
Porque aquella madrugada
la luz ha nacido
de ella.
No había sido ninguna
sonrisa nunca tan clara,
hasta
que el Niño llegara
envuelto en pañal de luna.
Con prisa bajó a una cuna
sin puntilla ni entredós,
de verde manzana en pos
para calmar
nuestra prisa.
Y al barro pone sonrisa
porque es un niño y es
Dios.
Para las reclamaciones
que sabe de buena tinta,
un ángel
díscolo pinta
"pintadas" con soluciones.
Paredes y corazones
con
"pintadas" de Belén,
que pintan alma también
al barro de las figuras.
"Gloria a Dios en las alturas".
"Paz a los hombres". Amén.
La il·lustració és d'Anna Gensler.
4.12.18
Amb estima i poesia encetem un desembre nadalenc
L'amor és com un arbre, que va creixent i fent-se gran o es seca i mor. Per a que cresca i estiga fort cal tenir cura d'ell, regar-lo, llevar-li les males herbes, protegir-lo sempre. Ara s'apropen les festes de Nadal i sembla que es respira amor per tot arreu, però... i abans? i després? Ens hem d'estimar cada dia de l'any, com si l'esperit nadalenc ens regara en un plugim d'amor directament al cor.
Encetem amb amor i poesia aquest mes nadalenc.
Tothora cal estimar!
Escollir l'amor per pare,
tota la Terra per mare
3.10.18
El árbol, la vida, la poesia... / L'arbre, la vida, la poesia...
Un arbre és un tresor viu. Cal tenir cura dels arbres, dels boscos, perque la vida batega entre les seues fulles regalant-nos l'oxigen que respirem. Respetem la natura, salvem els boscos! Des d'ací ho fem amb poesia.
El árbol
Allí está el duende que me cuenta cuentos
y el que le silba su canción al viento.
Allí la sombra
me ha inventado un río;
allí el secreto
aprendió a ser mío
y me bailan las hadas en los dedos
mientras descubro una ventana en el cielo.
Allí está el duende, duende bailarín,
y está el tesoro
que guarda por mí.
Y soy el dueño de mi duende vivo
en el árbol del fondo del jardín.
Il·lustración d'Asako Eguchi.
5.9.18
La palabra es la llave... poesia de Laura Devetach
La palabra es como llave
puede abrir puede cerrar
habrá que darle una vuelta
que me sirva para entrar.
23.6.18
Tot preparat per a la Nit de Sant Joan: estrelles, fogueres, revetlla i poesia
 |
| Saltarem la foguera en la nit de sant Joan per atraure bons auguris -il·lustració de Núria Díaz- |
Ja ha aplegat la nit més màgica de l'any, la nit de sant Joan. Nit de foc i festa, de renovació i de vida. Pe tot arreu s'encenen les fogueres, salten per damunt del foc, es banyen al mar a la llum de la lluna, Us desitgem una magnífica revetlla de sant Joan amb poesia, entre amics i família, bon menjar i millor beure. Esborrem el bagatge lleig que portem a l'esquena i anem per un nou any magnífic.
Encenem les fogueres y que la bona poesia espurnege els vostres desitjos.
I encendrem
I posarem
estris vells a la foguera
en una nit encisera
on el sol no vol ser absent.
I encendrem,
al dessota de la lluna,
tal com ens mana la bruixa,
els pecats que no voldrem.
I anirem
a cercar un xic de llum
per a trobar l'aixopluc
del desig que demanem.
Per a fer-me del tot gran
i, una mica raonable,
haig la joia inenarrable
qui em porta a sant Joan.
 |
| Tot preparat per a la revetlla de sant Joan -il·lustració de Vanessa Prezoto- |
La revetlla
-Bona nit, tingueu, estrelles!
Si voleu baixar al carrer,
l’hem guarnit per la revetlla
amb garlandes de paper,
banderoles, serpentines
i fanalets de colors.
Vindran músics a tocar-hi
uns balls ben engrescadors.
Us veiem que esteu tant soles
d’una a una, al cel tan gran,
que ens hem dit: “Val més que baixin
i amb nosaltres ballaran”.
Si la festa fos molt llarga
i al carrer tinguéssiu fred,
podríeu arrecerar-vos
dintre d’algun fanalet.
Els veïns d’altres revetlles
quedarien admirats
d’uns fanalets japonesos
mai tan ben il·luminats.
-Bona nit, amics, i gràcies!
El cel no ens deixa venir,
però mirarem la festa
i us farem llum des d’aquí.
I ja sabeu, al blog teniu a més de poemes, un grapat de refranys sobre sant Joan.
3.6.18
Primavera, de Gloria Fuertes
Primavera
Eres tan cursi hija
que no hay por dónde cogerte.
Hasta en febrero cuando estás desnuda eres cursi,
adornada de odas y vergeles no digamos.
Primavera,
más que cantarte te han hecho la viñeta ciertos poetas sin agua;
pero a pesar de todo te defiendo,
porque haces retoñar ese geranio,
que se me seca siempre en el invierno.
La il·lustració és de Margherita Magy Grasso.
24.5.18
Si los cuentos no se cuentan... poesia d'Ana Roseti
Sempre va be un conte a cau d'orella, Els contes ens obrin la porta a la fantasia. Si, a més, abans del conte llegim un poemeta, encara millor. I si els contes estan amagats per dins dels versos. Doncs... fantàastics!
Si los cuentos no se cuentan
Si los cuentos no se cuentan,
pronto se van olvidando;
palabras sobre la arena
que la marea ha borrado.
El olvido es como un virus
que al disco duro devora
y toda la información
en un instante se borra.
Si los cuentos no se cuentan
dejan de existir las hadas,
los dragones, los vampiros,
los duendes y los piratas.
Y no hay pasajes secretos
ni cuevas maravillosas
ni castillos encantados
ni una isla misteriosa.
Si los cuentos no se cuentan,
se destierra la poesía
del país de nuestra infancia:
País de la Fantasía.
Por favor, cuéntame un cuento
y vuélvemelo a contar,
no vaya a ser que se pierda
a la orillita del mar.
La il·lustració és de Felicita Sala.
18.4.18
Poema dedicado a un libro: preparant el Dia del Llibre
Poema dedicado a un libro
(Aurora Funes Granados)
Abrimos tus pastas,
y son las puertas a la vida.
Eres un tesoro por descubrir,
la isla donde perderse,
un viaje sin moverse del sillón,
alivio para el alma,
bálsamo para el corazón,
distracción para la mente,
… esencia del sentimiento,
refugio donde llorar,
medicina para reír.
Diccionario para el sabio,
para el necio sorpresa,
regalo para el amor,
compañía que no molesta,
amigo que no discute,
abrigo en invierno,
en verano albergue fresco,
música para el anciano,
pintura para el niño,
esperanza del nuevo día,
maestro sin horas,
catedrático de la historia.
Callado, siempre callado,
y sin embargo…
siempre tu voz perpetua.
Podeu llegir molts més poemes sobre el llibre / poemas sobre el libro en aquest mateix blog. La il·lustració és de Mariusz Stawarski.
14.4.18
Poema de Abril, entre lluvia y versos
Abril és un mes ploroner i això també ho veiem en els seus poemes i refranys. Poetes com el germans Álvarez Quintero, Antonio Machado amb els seus poemes, Miquel Martí i Pol, Juan Ramón Jiménez i Júlia Costa tenen en aquest blog poemes d'abril, Ara, a més, en tenim un altre, entre pluja i versos.
La il·lustració és de Betania Zacarias.
Mi poema de Abril
(Ramón de Almagro)
Picoteando la cáscara
de algún viejo recuerdo
con la lluvia de Abril
nacerá mi poema
le pondré mil colores
con obscuros y claros
una música tenue
y el perfume de nardo.
Como una luciérnaga
volará titilando
subirá por los aires
escapando de mi alma
se estiraran mis manos
sin poder alcanzarlo
y dejará mis labios
como siempre rogando.
Que una estrella lo guíe
que lo lleve a tu lado.
Pues si tú lo encontraras
si llegas a escucharlo
mi poema de Abril
quizá viva hasta Mayo.
La il·lustració és de Betania Zacarias.
7.4.18
La gente corre tanto... poesía de Gloria Fuertes
Tot el dia anem amunt i avall, corrent, sense parar, furtant el temps al temps. Cal aturar-se, respirar profundament, obrir els ulls a allò que veritablement importa. Aprofitem el cap de setmana per a relaxar-se, per assaborir el temps i el camí que estem fent cada dia, per viure o no... deixar-se endur. La poesia de Gloria Fuertes en ho recorda. Xicotetes reflexions al voltant d'uns versos.
La gente corre tanto...
La gente corre tanto
porque no sabe dónde va,
el que sabe dónde va,
va despacio,
para paladear
el ir llegando.
La il·lustració és d'Alea Marley.
14.3.18
A les Falles, poema de Carles Cano
Ja tenim les falles un any més ací. Les falles, amb el seu to satíric i crític, ens fa veure la realitat del nostre voltant amb molt bon humor. Enguany, a més, hi ha una iniciativa que ens encanta: Llegim falles, promocionant la lectura per mig de les falles.
FULL – Fundació pel Llibre i la Lectura i la Delegació de Cultura Festiva de l’Ajuntament de València han donat a conèixer els guanyadors dels Premis #llegimfalles 2018 als millors ninots infantils relacionats amb el llibre i la lectura de l’Exposició del Ninot 2018 de la ciutat de València.
En la categoria de votació popular la guanyadora ha estat la falla Ausiàs March Na Robella, amb 1.344 punts. El ninot triat ha sigut el més votat a les xarxes socials d’entre totes les fotografies publicades a les xarxes de @FundacióFULL, a l’Exposició del Ninot de València. La figura, obra de Víctor Navarro Granero, s’ha situat per davant tant a Facebook com a Instagram; solament el ninot de la falla Músic Gomis ha obtés més punts a Twitter, amb 79 punts.
En la categoria de jurat, el premi ha anat a parar a la falla Ribera-Convent de Santa Clara, obra dels artistes Ceballos i Sanabria, que han representat els universals Tirant i Carmesina. El jurat ha estat format per Rosella Valor, com a representant de FULL – Fundació pel Llibre i la Lectura; José Luís Marín, per l’Ajuntament de València; Imma Guerrero, vicepresidenta de Cultura i Documentació de la Junta Central Fallera; Raül Martínez, «Chuky», artista fallera i directiva del Gremi d’Artistes Fallers.
A més, estan els llibrets de les falles, plens de poesia. Falles, poesia i lectura... quin triangle més festiu i cultural.
Us fiquem el pregó de Carles Cano, Ambaixador de la Lectura 2018, gran escriptor i bon amic. Què visquen les Falles!!!
A la Falla
(Carles Cano)
No et pariren per al compliment i l’afalac;
en el teu esperit no cap l’adulació.
Nasqueres per avivar les consciències,
per a provocar la crítica i la reflexió,
per fer aparèixer el somriure
i despertar el pensament, la raó.
A voltes, amb un traç dur, mordaç,
amb el sarcasme més feridor.
Altres, amb la subtilesa, l’encís,
la ironia, l’elegància i la finor.
Sempre amb l’enginy i la gràcia,
allò que s’adreça directe al cor.
Gràcia dels qui mantenen la flama
amb el major talent i la il·lusió
I no obliden l’essència de la festa
posant en ella, en tu, tota la passió.
1.3.18
Yo quisiera ser niña: poema d'Eunice Odio... en veu de dona
Encetem març i ho fem, com altres anys, amb poemes de dones sobre les dones, intentant ficar un granet de sorra en la visibilització de les poetes, tantes i tan bones com hi ha i tan poc conegudes. Comencem amb uns versos d'Eunice Odio, poeta costa-riquenya, que ens parla de la feminitat des de la infància, des dels records, des de l'enyor i l'esperança.
Yo quisiera ser niña
(Eunice Odio)
Yo quisiera ser niña
para acoplar las nubes a distancia
(Claudicadoras altas de la forma),
Para ir a la alegría por lo pequeño
y preguntar,
como quien no lo sabe
el color de las hojas
¿Cómo era?
Para ignorar lo verde,
el verde mar,
la respuesta salobre del ocaso en retirada,
tímido gotear de los luceros
en el muro vecino.
Ser niña
que cayera de pronto
dentro de un tren con ángeles,
que llegaban así, de vacaciones
a correr un poquito por las uvas,
o por nocturnos
fugados de otras noches
de geometrías más altas.
Pero ya, ¿que he de ser?
Si me han nacido estos ojos tan grandes,
y esos rubios quereres de soslayo.
Cómo voy a ser ya
esa que quiero yo
niña de verdes,
niña vencida de contemplaciones,
cayendo de sí misma sonrosada,
... si me dolió muchísimo decir
para alcanzar de nuevo la palabra
que se iba,
escapada saeta de mi carne,
y me ha dolido mucho amar a trechos
impenitente y sola,
y hablar de cosas inacabadas,
tinas cosas de niños,
de candor disimulado,
o de simples abejas,
enyugadas a rosarios tristes.
O estar llena de esos repentes
que me cambian el mundo a gran distancia,
Cómo voy a ser ya,
niña en tumulto,
Forma mudable y pura,
o simplemente, niña a la ligera,
divergente en colores
y apta para el adiós
a toda hora.
Les il·lustracions són d'Ikumi Nakada.
9.1.18
Poema al vent... voletegen el versos entre mitjons i calces
Aquest vent no té pèls a la llengua.
Quan udola fa ta casa seua.
En malparlen portes i persianes.
Pel cel, mitjons, calçotets i calces.
(Josep Porcar / Clotilde Perrin, il.)
25.12.17
Aleluya, es Navidad / Al·leluia, és Nadal
Aleluyas
Aleluya
porque la tierra toda
es hoy más pura.
Aleluya
que el aire está de blando
como una pluma.
Y la nieve nos vela
con su ternura.
Los arcángeles bajan,
suben las brujas.
Aleluya
que Dios es cierto y viene
de las alturas.
Que la Virgen es dulce
como la fruta.
El mundo recién hecho
y Eva desnuda.
Las serpientes del miedo
se quedan mudas.
Aleluya.
Como palomas vuelen
los aleluyas.
Llenen de alas de sueño
todas las cunas.
La luz de la esperanza
ya está madura.
Y el corazón del hombre
con levadura.
¡Aleluya...!
La il·lustració és de Louis Thomas.
8.11.17
Un novembre de poesia, fred i dolç, amb versos de Miquel Martí i Pol
Sembla que ha tingut que entrar novembre per a que la tardor es faci visible. Dies de tardor i fred, de castanyes torrades i panellets, d'abrics i barrets, de poemes al cistell. Ja sabeu que també els mesos tenen els seus propis poemes -poemes mesos de l'any- i novembre el tenim ara poemat per Martí i Pol.
Cada mes vivim la poesia.
Novembre
Comença el mes de novembre,
castanya va, castanya ve,
i panellets també.
Un començament tan dolç
més d'una vegada enfita,
per això és molt prudent
menjar sense demesia,
perquè no queda gens bé
pecar de golafreria.
El mes comença amb Tots Sants,
després ve Santa Cecília,
patrona, com prou se sap,
del ritme i la melodia
que ens desvetllen els sentits
si més no per les musiques.
Novembre, mes de tardor,
que l'hivern ja ens anuncies,
els teus silencis són plens
d'una música molt fina
que ens ressona al fons del cor
com una cançó petita
i ens ajuda a fer-nos grans
sense gens de melangia.
S'acaba el mes de novembre,
castanya ve, castanya va,
que el torró ja vindrà.
La il·lustració és d'Aeppol.
3.11.17
Haiku de tardor
La fresca al clatell
fulles grogues sota els peus
alenar de pau.
fulles grogues sota els peus
alenar de pau.
(Mario Balaguer / Татьяна Глазырина, il.)
26.10.17
Dos fantasmes van poemant entre murs i castells
S'apropa el Dia dels Morts -per a altres halloween- i sembla que els fantasmes ja han planxat els seus llençols per sortir i atemorir-nos... Però nosaltres, amb els conjurs dels versos, no els tenim gens de por.
Dos fantasmes
Aplega l'hora tardana
a les voltes del castell
ni poncella ni donzell
ni un senyor que tot ho mana.
Entre torre d'homenatge,
la muralla i l'aljub,
endevino, quant de gust,
em vindrien dos fantasmes.
Un de prim, amb mala traça,
amb més ossos que aixopluc,
l'altre gras, potser més ruc
per saber qui és qui empaita.
La foscúria com davalla
de la torre mai guanyada,
on la lluita, a tall d'espasa,
va fugir, ara com calla.
Els fantasmes ara surten,
van prenyats de poc encís,
acabat el paradís,
ara baixen, ara pugen.
El gras portant cadena,
l'esquifit només llençol,
van de plany, vénen del dol
sense ordre ni bandera.
Udolen a mitja nit,
després ve quan singlotegen,
ni treballen ni maregen,
només viatgen sense crit.
Abans, eren a les festes
més amables del castell,
ara, només veuen vells
qui ensarronen a les nétes.
Els parlen de mossegades:
cames, braços, mig matar;
vèieu, ni saben anar
a fer mal, aquests fantasmes.
La il·lustració és de Maria Surducan.
25.10.17
Dejad que los niños vengan a mí... poesía de Lía Schenck
...Y dicen esas maestras,
dejad que los niños vengan a mí
y se aplanen conmigo
y no les impidáis.
Y dice Walt Disney,
dejad que los niños
vengan y se congelen conmigo
y no les impidáis.
Y dice un fabricante
de juguetes,
dejad que los niños
se conviertan conmigo
en estatuas de sal
salada
y no les impidáis.
Y dicen esas madres
y esos padres,
dejad que los niños
se unan conmigo
y no les impidáis...
Y dicen los niños,
no nos impidáis,
impiday, ay, ay
y se lavan las caricias
de esa mamá
y del ratón Mickey
en un charco celeste.
Cuando pueden.
Cuando no pueden,
esperan el domingo
a las ocho menos cuarto,
que el papá se levante
de la siesta
para jugar,
qué querés que te compre,
con los juguetitos
para armar
o desarmar.
(Lía Schenck)
(Lía Schenck)
Les il·lustracions són de Noemí Villamuza.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)