El 30 de gener es celebra, des de 1964 (any de la mort de Mahatma
Ganghi), el Dia Escolar de la No-violència i la Pau (DENIP)
arreu del món. L’objectiu d’aquesta diada és promoure la cultura de la
pau, la no-violència i la resolució pacífica dels conflictes entre els
infants i joves.
Des d'aquest raconet poètic ho volem celebrar amb poesia per la pau, per a xiquets i joves, en castellà i català.
Quiet, cor meu
(Johannes Robert Becher)
Dorm, fill meu, tot era broma.
Els fusells no anaven carregats.
El pare ha sortit amb ells a nedar.
No fan mal a ningú.
Dorm, fill meu, tot era un somni
El pare ni tan soIs ha cridat.
Homes bons l'aguantaven.
No ha fet més que una tombarella.
El pare tornarà aviat.
Ha anat al prat a caçar papallones.
N'ha caçada una de molt bonica per a tu.
Quan seràs gran et diré
el que va passar, per què el pare no hi és.
Aleshores, fill meu, vull que estiguis ben quiet...
Quiet, cor meu, ben quiet, fill meu!
*
Hay muchas maneras de matar
(Bertolt Brecht)
Hay muchas maneras de matar.
Pueden meterte un cuchillo en el vientre.
Quitarte el pan.
No curarte de una enfermedad.
Meterte en una mala vivienda.
Empujarte hasta el suicidio.
Torturarte hasta la muerte por medio del trabajo.
Llevarte a la guerra, etc...
Sólo pocas de estas cosas están prohibidas en nuestro Estado.
*
El poblet
(Apel.les Mestres)
...
Ja emboca el carrer major
la llorda corrua armada;
l'infant obre més els ulls
i més gran la boca bada.
No sap pas, allò que veu,
si són homes o fantasmes,
o soldats de plom gegants
que en somni ha vist tal vegada.
D'un salt engamba el portal
i al bell mig del carrer es planta,
mira fit els invasors
i l'escopeta els encara.
El general no ha rigut;
el marrec no li ha fet gràcia.
I així parla al comandant
que a la vora d'ell cavalca:
"Avui és un mamadits
i l'escopeta és de canya;
demà serà un home fet,
destre en el maneig de l'arma.
El fusell serà d'acer,
i hi encaixarà una bala;
lo que ara fa per jugar,
demà ho farà per venjança."
El comandant crida: "¡Foc!"
Quatre fusells se disparen,
i el noiet cau desplomat,
traspassat per quatre bales.
I per damunt del seu cos
passa la riuada humana.
Són mils i mils, i més mils,
tot un exèrcit en massa.
*
Poema al NO
(Gloria Fuertes)
No a la tristeza.
No al dolor.
No a la pereza.
No a la usura.
No a la envidia.
No a la incultura.
No a la violencia.
No a la injusticia.
No a la guerra.
Sí a la paz.
Sí a la alegría.
Sí a la amistad.
*
Nadie está solo
(José Agustín Goytisolo)
En este mismo instante
hay un hombre que sufre,
un hombre torturado
tan sólo por amar
la libertad. Ignoro
dónde vive, qué lengua
habla, de qué color
tiene la piel, cómo
se llama, pero
en este mismo instante,
cuando tus ojos leen
mi pequeño poema,
ese hombre existe, grita,
se puede oír su llanto
de animal acosado,
mientras muerde sus labios
para no denunciar
a los amigos. ¿Oyes?
Un hombre solo
grita maniatado, existe
en algún sitio. ¿He dicho solo?
¿No sientes, como yo,
el dolor de su cuerpo
repetido en el tuyo?
¿No te mana la sangre
bajo los golpes ciegos?
Nadie está solo. Ahora,
en este mismo instante,
también a ti y a mí
nos tienen maniatados.
La il·lustració és de Lana Shislovskaya Wynne.
