Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Dia de la Poesia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Dia de la Poesia. Mostrar tots els missatges

21.3.19

Que el verso sea como una llave que abra mil puertas: Día de la Poesía, 2019



Que el verso sea como una llave
que abra mil puertas.
Una hoja cae; algo pasa volando;
cuanto miren los ojos creado sea,
y el alma del oyente quede temblando.

Inventa mundos nuevos y cuida tu palabra;
el adjetivo, cuando no da vida, mata.

Estamos en el ciclo de los nervios.
El músculo cuelga,
como recuerdo, en los museos;
mas no por eso tenemos menos fuerza:
El vigor verdadero
reside en la cabeza.

Por qué cantáis la rosa, ¡oh Poetas!
Hacedla florecer en el poema ;

Sólo para nosotros
viven todas las cosas bajo el Sol.

El Poeta es un pequeño Dios.

Poesia. Música de l'anima, teixida de paraules; poema de Rosa Fabregat per al Dia de la Poesia


Un any més, des de l'Institució de les Lletres Catalanes, s'ha editat un poema sobre la poesia en moltes llengües per celebrar el Dia Mundial de la Poesia. Aquesta any la poeta elegida ha estat Rosa Fabregat i el poema Poesia. Música de l'ànima, teixida en paraules. Molt bonica aquesta iniciativa. Us fiquem el poema en català, però podeu llegir-lo en els altres idiomes punxant ací.

Poesia
Música de l’ànima, teixida amb paraules

 Espurna de vida, llum del coneixement,
que s’expandeix, dòcil, per tots els confins. 
Música immortal que camina i vola 
per la nostra terra i per tots els cels. 

La canten els trànsfugues, els empresonats, 

i tots els migrants que no tenen sostre, 
la piulen plorant. Llàgrimes que cauen 
tan endins del cor, que commouen l’ànima 

dels àngels de Rilke, closa en la natura. 

La fan trontollar. Música que atura 
aquell caminant en veure la cigonya 
i el seu vol rasant, sense cap frontera 

que li barri el pas, puntejar lleugera 

sobre la teulada que li fa de niu. 
I ell no pot volar. Poesia. Música 
de l’ànima, teixida amb paraules. 

La il·lustració és de Leandro Lamas.

21.3.18

Poesia: poema multilíngüe, de Marc Granell, per celebrar el Dia de la Poesia


Un any més l'Institució de les Lletres Catalanes celebra el Dia Mundial de la Poesia amb encarregant-li a un autor/a un poema que és traduït a nombroses llengües, mostrant la riquesa mundial de la poesia en un joc de tornaveu poètic de gran extensió territorial. Aquest any el poeta és el valencià Marc Granell amb el seu poema Poesia.

La poesia

És el foc i és la neu, és la tristesa
i és el crit que desperta l’alegria
i ens fa llum les tenebres que habitàvem
com un costum antic d’àngels caiguts.

És el pont i és el riu, és la memòria
que obri escletxes de mel en la ferida
fonda i roent que ens cava precipicis
insalvables al bell mig de les venes.

És la mar i és la senda, és el desig
que crea com cap déu futurs més savis
i funda uns altres mons que es fan possibles
si el cant esquinça vels i fon les ombres.

Podeu llegir el poema en moltes llengües punxant ací.

La fotografia és d'Agatha Katzensprung.

Dia de la Poesia: VivimVersos / Día de la Poesía: VivimosVersos


Hui és la festa de la POESIA! Estrenem poemes, estrenem versos, estrenem vida. En este Dia Mundial de la Poesia / Día Mundial de la Poesía volem compartir amb tots els lectors/es del blog dos preciosos poemes, en castellà i català, que giren al voltant de la poesia. Versos que s'han perdut i els he trobat, versos que són cor d'infant i paraula primera. Poemes i versos que bufent al vent per a que s'enlairen entre els cabells de xiquets/es i joves, de pares i mestres, per a que juguen i visquen ben a dins del seu cor, del nostre cor. 

Bon día, poesia!!!

¡Un poema se ha perdido!
(Mª Rosa Serdio)

Se me ha perdido un poema
que acababa de estrenar.
Yo lo busco y lo rebusco
y el poema ¡ya no está!
Abro el archivo y no veo
el título en su lugar.
Se me ha perdido un poema
que me recorría el alma...
Ahora acabo de mirar
y ya no veo las nubes
ni las algas ni la mar
de las que el poema hablaba.
Tampoco escucho el murmullo
del manantial al brotar
ni el pájaro que abría el día
está subido al peral.
¿En qué archivo se ha metido
que no para de jugar?
Por si alguien lo encontrase...
¿Podría echarlo a volar?



P O E S I A

Sis lletres que poden escriure una vida.
Sis mans que s’agafen amb confiança i tendresa.
La carícia primera d’un desig primer
que creix i edifica.

La remor dels teus dubtes
feta niu de certesa
que incendia avingudes
que abans foren de conformitat.
Poesia, lluna que crema,
camí de l’alba,
cor d’infant i veu primera.

Les il·lustracions són d'Angela Marchetti.

21.3.17

PrimaVersos: Dia Mundial de la Poesia, 2017



PrimaVersos - Día MUndial Poesía, 2017 de Salvia

Feliç Dia de la Poesia, amb 'PrimaVersos', poemes de primavera
Feliz Día de la Poesía, con 'PrimaVersos', poemas de primavera
Feliz Dia de Poesía, con 'PrimaVersos', poemas de primavera
Zoriontsu Poesia Eguna, batura 'PrimaVersos'
 

21.3.16

Poesía: ¿por qué? ¿cuándo? ¿cómo?



Poesía
(Norge Espinosa / Beatriz Martin-Vidal, il.)
¿Quién ha encerrado
en tan breve modo
los oros del mundo?
¿Por qué? ¿Cuándo? ¿Cómo?

És un poema, és el Dia de la Poesia



Ja ha aplegat el gran dia, la festa de la poesia. Nosaltres ho volem celebrar compartint molta poesia amb vosaltres, deixant volar els versos, obrint les flors amb ritme, omplint de colors les paraules.  

Poemes, versos per tot arreu... tot per a un dia especial, el Dia de la Poesia.


És un poema

Com una alenada d’aire fresc,
com els esquitxos del mar,
com les algues trenades
o com les flors que cobreix el gel…
Bufa i plou i ens aclapara un vers
que se’ns queda dins dissimulat, quiet
i nia i regna i de cop s’expandeix.
S’escampa. Demana més mots i creix.
És un poema després
que parla de vida o de sentiments,
del món que gira i alhora ens estira,
del camí aquell que vora el cim es perd.
D’una nit que venera milers d’estels.
Del cor que genera un pensament. O cent.
Del cel, del capvespre, del raig que ens escalfa un migdia d’hivern.
Del desig que s’escola un dia pels forats del temps.



La il·lustració és de David Galchutt.

7.3.16

Preneu les roses: un poema d'Olga Xirinacs, preparant el Dia de la Poesia / Coged las rosas: un poema multilíngüe, de Olga Xirinacs, preparando el Día Mundial de la Poesía

La poesia apareix, tímidament... -il·lustració de Kristin Vestgård-

Estem preparant ja el Dia de la Poesia -21 de març- i, com en anys anteriors, difonem la tasca d'enlairar la poesia que fa la Institució de les Lletres Catalanes. Cada any tria un autor/a a qui s’encarrega un poema que és traduït a nombroses llengües. Enguany tenim el poema Preneu les roses d’Olga Xirinacs que es tradueix a 20 llengües (alemany, amazic, anglès, àrab, castellà, euskera, francès, gallec, italià, japonès, mandarí, mandinga, occità, persa, quítxua, romanès, rus, sard, urdú, wòlof).

És un poema preciós que volem compartir amb vosaltres des d'aquest raconet poètic i així... aneu preparant també els vostres poemes i activitats per a celebrar el Dia de la Poesia.

Preneu les roses

Mireu, és tan sols un moment. Contempleu
com entra la primavera de sang verda.
Preparo el meu quadern per escriure una estona
sobre aquest fenomen que arriba en silenci.
Potser un vent lleu, potser un mestral
mourà les fulles de les mèlies,
de les moreres i dels avellaners,
portarà el perfum dels jacints a les places,
sobre tombes recents, sobre les oblidades,
i recordarà a vius i morts que en aquest mes de març
hi ha un dia que en diuen dels poetes. De la poesia.
Tolstoi va escriure Resurrecció, la contundent entrada
a la força del viure i a l’ambició dels homes,
tot en una sola pàgina, la primera.
Oh, sí, llegiu-la. Perquè si alguna cosa cal que digui el poeta
és que la vida torna i es fa lloc, i que els homes
lluiten contra tota natura. Contempleu, també,
La primavera, d’Odilon Redon al Museu Puixkin:
la dona rosa i nua sota l’arbre immens,
i no cal dir res més en aquest dia vint-i-u de març.
L’he escrit ja fa molts anys, aquesta primavera,
mentre els llorers creixien i oferien
corones victorioses. Preneu les roses
abans no s’esfullin. Fulles i fulls de llibre
s’abandonen a la fràgil esperança del poeta.

Podeu llegir i descarregar-se el poema en diferents llengues:

 

21.3.15

Illa escrita: poema de Jaume Pont, multilíngüe



En el Dia de la Poesia ja fa uns anys que, des de la Institució de les Lletres Catalanes, es celebra triant un poeta i un poema seu que es tradueix a moltes llengües (alemany, amazic, anglès, àrab, castellà, euskera, francès, gallec, italià, japonès, mandarí, mandinga, occità, persa, quítxua, romanès, rus, sard, urdú, wòlof, etc.). A 2015 han triat a Jaume Pont i el seu poema Illa escrita, que us invitem a llegir en la vostra llengua:






Illa escrita
(Jaume Pont)

La mirada inventa el món, la llum.
Aquí comença el naufragi de l'ombra
o la secreta deriva dels ocells.

Sota la parpella, la matèria blanca
i la llum negra, eternitat suspesa
en l'aire com una música muda.

Invento el temps i el seu viatge;
poema, areny i duna líquida tinta
o roca al peu dels núvols emergida. 

Altra vegada sóc al lloc mateix
on sempre arribo: la mar on viu
la filla del més damnat dels déus
i d'aquella gran bagassa del dolor
que porta per nom Melanconia.  

Tot és un lent ajornar el clam
de la mudesa, tot és callada espera.

Només se sent una vaga fressa d'ales, 
el foc blanc i l'aigua negra que bateguen
al cor d'aquesta illa escrita. Només: 
en un mar de silencis, la foscúria. 

La il·lustració és d'Eva Vázquez.

Dia de la Poesia: sortim a la caça del vers / Dia de la Poesía: salgamos a la caza del verso



Hui és el seu dia, el nostre dia, el Dia de la Poesia. És el dia de deixar volar els versos, d'enlairar els poemes i que el vent els escampe, que s'enreden entre les noves flors, que colpeixin els nostres cors i ens espurnegen la mirada. Hui és el seu gran dia i ens agradaria que la poesia entrara per portes i finestres, que es colara entre les escletxes de totes les cases i que cap menut ni gran deixarà de gaudir-ne. Un poema per a cada dia i hui... ració especial i extra. Regalem poesia, llegim poesia... poemem.

A la caza del verso

Salgamos a la caza del verso,
silbemos al ritmo de la luz,
contemos con cifras de flores
las calles de cualquier pueblo.

Lloverán colores del cielo.
La noche bendecirá la letra
y la música te acunará la voz
sea cual sea tu idioma, poeta.

Sea cual sea tu nombre, tu lengua,
tu cuna, tu mar, tu pan, tu mano, tu son. 

*

 Fer poesia
(Isabel Barriel)

Entrar per la porta gran
al palau de les paraules,
fruir-ne intensament
lluint el millor abillament
en sonora cerimònia.

Fer poesia,
donar vida als versos
com qui inaugura primavera cada dia.
Fer poesia.

19.3.15

Dones poetes per a celebrar el Dia de la Poesía / Mujeres poetas para celebrar el Día de la Poesía


S'apropa el Dia de la Poesia i volem aprofitar-ho per a rendir un xicotet homenatge a les poetesses, de vegades les grans desconegudes de la poesia. Així que volem fer-ho difonent la gran tasca que fan tres blogs, centrats temàticament amb les dones poetes:

-Poesía de mujeres: Podem trobar més de mil poemes, de 634 autores de 130 països del món dels cinc continents. Està fet per Ana Muela Sopeña, a la que felicitem des d'ací, des de 2011. Un lloc interessant, d'aquests que cal marcar en els nostres favorits per tal de tenir-los sempre a la mà. Entreu i escorcolleu, us encantarà.

D'aquest blog hem copiat el següent poema:

Alabanza a mi hermana
(Wislawa Szymborska)

Mi hermana no escribe poemas
y es improbable que de pronto comience a escribir poemas.
Le viene de su madre, que no escribía poemas,
y de su padre, que tampoco escribía poemas.
Bajo el techo de mi hermana me siento a salvo:
nada impulsaría al marido de mi hermana a escribir poemas.
Y aunque suene como un poema de Adam Macedonski,
ninguno de mis parientes se ocupa de escribir poemas.
En el escritorio de mi hermana no hay poemas viejos
ni nuevos en su bolso.
Y cuando mi hermana me invita a cenar,
sé que no tiene intenciones de leerme poemas.
Hace magníficas sopas sin esfuerzo,
y el café no se derrama sobre sus manuscritos.
En muchas familias nadie escribe poemas,
pero cuando lo hacen, rara vez es sólo una persona.
Algunas veces la poesía fluye en cascadas de generaciones
que ocasionan temibles corrientes en las relaciones familiares.
Mi hermana cultiva una prosa hablada decente,
pero toda su producción literaria está en tarjetas postales veraniegas
que prometen la misma cosa cada año:
que cuando vuelva me contará todo,
todo,
 
todo.


-Poemario de mujeres: creat amb l'objectiu de difondre a les poetesses i la seua obra, Està elaborat amb les col·laboracions actuals que envien les pròpies poetesses i la selecció de poemes amb les que contribueixen les integrants de Ciudad de Mujeres. Podem trobar a les autores ordenades alfabèticament pel seu cognom. Molt recomanable. No hem pogut esbrinar qui és l'autor/a del lloc.

D'aquest blog hem copiat el següent poema:

Els moments tornen de la mà dels dies
com el poema surt del bosc de les paraules.
La seva saba injecta lluminosa verdor,
rel del deixar-se endur, eco de les llavors.

Ben endins es mou el crit,
que amb la veu vol florir.


-Mujeres poetas internacional: en 2009 és funda el Movimiento Mujeres Poetas Internacional -MPI-, en la República Dominicana, per l'escriptora Jael Uribe. Com els altres dos blogs anterior, l'objectiu és donar-li visibilitat a les dones poetes. Han creat el Festival Internacional de Poesía Grito de Mujer, que té colaboradors en tot el món i que es realitza al llarg del mes de març. Altre lloc per afegir als favorits de poesia. Entre u i comproveu-ho.

La mujer que se escribe en la historia
(Jael Uribe)

A la mujer que se escribe en su nombre no la busques
en el rastro senil de la historia.
con los hijos colgados a los párpados,
las heridas amarillas, la carne parturienta.
Se le busca en los pedazos de cuerpos
en el pelo de la noche y la abstinencia.
Dormida, súbitamente en el aire
donde se trenzan las manos suplicando,
las palabras sangrando tras la puerta.

¡Estas líneas silentes no se olvidan!
se acicalan en ella.

Si la miras extinta en los rostros de vidrio,
mordeduras de polvo en transiciones de especias,
volverás al otoño diluido sin el rastro,
sin el ruego sutil de su existencia.
Buscarás en el eco su silencio
sin hallar un rugido de viento
que la traiga nuevamente de vuelta.

A la mujer que se escribe en la bruma no la busques
¡No la nombres!

YA ESTA MUERTA.


Us recordem quela nostra amiga, escriptora i també poetessa, Júlia Costa, té un blog Tèrbol Atzur, en el que des de fa uns anys va difonent la poesia de dones en la literatura catalana i universal.

Les il·lustracions són de Cristina Troufa.

17.3.15

Dia de la Poesia Catalana a Internet: versos infantils de Núria Albó

Versos a la lluna, en la nostra llengua -il·lustracions de Francesca Cosanti-

Hui és el Dia de la Poesia Catalana en Internet. Ens agradaria veure tots els espais plens de poesia en la nostra llengua. Nosaltres volem participar-hi i dins de la tria de poetes i poemes hem pensat en Núria Albó i els seus poemes infantils, per tal que els xiquets i xiquetes gaudeixin d'aquest dia.

Lluna
(Núria Albó)

Lluna nova, peix al cove,
quart creixent, gep a ponent.
Lluna plena el mar remena,
quart minvant, gep a llevant.

Quatre cares té la lluna,
dues com grill de llimona
una que ningú no ha vist
i una de cara rodona.

*

On és el vent?
(Núria Albó)

On és el vent, que el sento i no el veig?
Xiula dalt dels arbres, xiula pels carrers,
em xiula a l'orella cançons i secrets.
Em fa pessigolles, m'estira els cabells
però quan em giro el sento i no el veig.

*

La família
(Núria Albó)

Gendre i nora,
sogre i sogra,
pare i mare,
tia i oncle.

El nebot i la neboda,
el cunyat i la cunyada.
Néts i nétes d'avi i àvia.

Els cosins per cada banda
i potser alguna besàvia.
Ai, qué llarga és la família!
Ai, que n'és, de complicada!


 El peix
(Núria Albó)

Tens la cua
virolada,
tens escates
molt lluents.
Tot nedant
obres la boca,
però sense dir mai res.

*

L'alzina i el roure
(Núria Albó)

L’alzina i el roure
són dos bons germans.
Tots dos esgarrapen,
tots dos fan aglans.

L’estiu els ajuda
a ser bons companys.
Quan glaça i venteja
ja no són iguals.

Les fulles del roure
se’n van a l’hivern.
L’alzina les guarda
per no tenir fred. 

La poesia en Twitter: #descubrealpoeta



Des de fa un temps les xarxes socials s'omplin de poesia i això ens agrada molt. Ara, que tenim proper el Dia de la Poesia, el Ministeri d'Educació, Cultura i Esports, a través del Observatori de la Lectura i el Llibre, ha llençat un concurs per Twitter molt senzill i interessant: Descubre al poeta.

Des del 12 de març van donant una sèrie de pistes per a que descobrim a un/a poeta superconegut. Quan Ho descobrir tan sols cal enviar un tuit a @observalibro amb l'etiqueta #descubrealpoeta i escriure el nom del poeta. Podem guanyar un lot de llibres.

Podeu consultar les bases completes punxant ací. Animeu-se a participar. La poesia és un joc vital i ara, a més, un joc virtual.

21.3.14

Feliç Dia de la Poesia! / Feliz Día de la Poesía!



Felicitats a tots i totes!!!! Hui celebrem el Dia de la Poesia i en la Biblioteca Municipal de Cocentaina ho estem fent d'una manera especial: regalem versos, versos de la lluna (aquest any tota l'animació lectora gira al voltant de la lluna): Poemes i versos a la lluna de... València. I com no podia ser d'altra manera, hem aconseguit tenir al nostre panell de poesia a la pròpia Lluna de València (gràcies, Inma Ribelles per aquesta lluna). Tots els versos llunàtics que hem copiat estan en aquest blog amb l'etiqueta poemes de la lluna (trobareu poemes en castellà, en català i en anglès), així que virtualment també us en regalem.

Acudiu a la Biblioteca, trieu el vostre poema i emporteu-se'l. Res millor que celebrar este Dia de la Poesia que llegir-ne, grans i menuts.Al blog trobareu un grapat de poemes sobre la poesia.











21.3.13

Nuevo manual de poesía, para el Día de la Poesía



Nuevo manual de poesía

Si un hombre entiende un poema,
tendrá problemas.
Si un hombre vive con un único poema,
morirá solo.
Si un hombre vive con dos poemas,
le será infiel a uno.
Si un hombre concibe un poema,
tendrá un hijo menos.
Si un hombre concibe dos poemas,
tendrá dos hijos menos.
Si un hombre se pone una corona sobre su cabeza cuando escribe,
será descubierto.
Si un hombre no se pone una corona sobre su cabeza cuando escribe,
no se engañará más que a sí mismo.
Si un hombre se enfurece leyendo un poema,
será despreciado por los hombres.
Si un hombre continúa enfurecido con un poema,
será despreciado por las mujeres.
Si un hombre condena públicamente la poesía,
sus zapatos se llenarán de orina.
Si un hombre abandona la poesía para ser poderoso,
será muy poderoso.
Si un hombre alardea de sus poemas,
será amado por los tontos.
Si un hombre alardea de sus poemas y ama a los tontos,
dejará de escribir.
Si un hombre reclama atención por sus poemas,
será como un idiota bajo la luz de la luna.
Si un hombre escribe un poema y elogia el poema de un amigo,
él tendrá una hermosa amante.
Si un hombre escribe un poema y elogia en demasía el poema de un amigo,
él alejará de sí a su amante.
Si un hombre se apropia del poema de otro,
su corazón será dos veces más grande.
Si un hombre deja ir a sus poemas desnudos,
tendrá miedo a la muerte.
Si un hombre tiene miedo a la muerte,
será salvado por sus poemas.
Si un hombre no le tiene miedo a la muerte,
puede o no puede ser salvado por sus poemas.
Si un hombre termina un poema,
él se bañará con el vacío despertar de su pasión
y será besado por la página en blanco. 

La il·lustració és de Fran Rechaca

Mur de la Poesia d'Estellés: regalem 101 versos


Per tal de celebrar el Dia de la Poesia entre tots els usuaris de la Biblioteca de Cocentaina hem creat un mur ple de poesia.

En el Mur de la Poesia d'Estellés podem trobar 101 versos de Vicent Andrés Estellés, manuscrits en post-it, seleccionats per les bibliotecàries, per a que cada lector i lectora vaja assaborint pessics de la seua poesia. Cadascú tria els versos que més li agraden i se'ls emporta.

Regalem culleradetes de poesia per tal d'obrir boca. A més, aquesta vesprada tenim la presentació del llibre La vida contada a un nen del veïnat. Tot un dia per fer festa i gaudir de la paraula i els versos. 

Us deixem amb aquest videoclip per tal de que al menys, virtualment, gaudiu també del mur de la poesia.


Make your own slide show at Animoto.

Només la veu: un poema multilíngüe en el Dia Mundial de la Poesia


La poeta Zoraida Burgos ha estat enguany l'escollida per crear el poema que ha de ser l'eix central del Dia Mundial de la Poesia que organitzen la Institució de les Lletres Catalanes i la Unesco.

Es diu Només la veu i forma part d’un fulletó traduït a 20 llengues -per cert, ens agradaria que el poema estiguera traduït també a altres llengües del nostre estat, com el gallec i l'eusquera, que trobem més properes a nosaltres que l'urdú i el quítxua, sense restar importància a aquestes llengües-.

Només la veu
(Zoraida Burgos)

Emmudit el vent,
inventem el silenci, l’equilibri.
Nomes la veu, el poema,
atansa espais oberts,
acull el temps
—arena que sense pietat
llisca i no es detura—,
arrela l’instant, tan fràgil.
Nomes la veu, el poema,
desxifra la clau, el somni,
el so profund dels morts,
els signes ara obscurs de la mirada,
la ferida encesa dels amants,
la vermellor dels núvols
a trenc d’alba,
els contrallums opacs dels paisatges
i les llunes surant sobre les aigües.
Nomes la veu, el poema,
dissol els temps dels verbs,
sotmet l’oblit.
El vers reté als dits el gest,
el calfred intacte de la pell.


Solo la voz
(Zoraida Burgos/
Trad.: Carlos Vitale)

Solo el viento
Enmudecido el viento,
inventamos el silencio, el equilibrio.
Solo la voz, el poema,
acerca espacios abiertos,
acoge el tiempo
—arena que sin piedad
corre y no se detiene—,
arraiga el instante, tan frágil.
Solo la voz, el poema,
descifra la clave, el sueño,
el sonido profundo de los muertos,
los signos ya oscuros de la mirada,
la herida ardiente de los amantes,
el rubor de las nubes
al amanecer,
el contraluz opaco del paisaje
y las lunas flotando sobre el agua.
Solo la voz, el poema,
disuelve el tiempo de los verbos,
somete el olvido.
El verso retiene en los dedos el gesto,
el escalofrío intacto de la piel.


Apenas a voz
(Zoraida Burgos/
Trad.: Sofia Fonseca)

Calado o vento,
inventamos o silêncio, o equilíbrio.
apenas a voz, o poema,
aproxima os espaços abertos,
acolhe o tempo
—areia que sem piedade
desliza e não se detém—,
agarra o instante tão frágil.
Apenas a voz, o poema,
decifra a chave, o sonho,
o som profundo dos mortos,
os sinais agora obscuros do olhar,
a ferida acesa dos amantes,
o fogo das nuvens
ao romper da aurora,
a contraluz opaca das paisagens
e as luas flutuando sobre as águas.
Apenas a voz, o poema,
dissolve os tempos verbais,
submete o esquecimento.
O verso retém aos dedos o gesto,
o arrepio intacto da pele.



Les il·lustracions són de Carlotta Castelnovi.

Fem festa en este dia amb la Fada de la Poesia


Hem trobat a la biblioteca una fada que va revolotejant amb les seues aletes per entre les prestatgeries i escampa al seu pas polsims de poesia. Serà perquè hui és el Dia de la Poesia? Quins poemes ens regalarà? Sento flaires de primavera... d'alguna flor que portarà? Deixem que vole per tot arreu, fiquem-li pètals als seu pas, obrim-li portes i finestres i, segur, que ens visitarà. Si la trobes, deixa-la anar, viatja a altres cases que tambè la volen estimar.

Compartim, entre tots, grans i menuts, la màgia d'aquesta Fada de la Poesia.

Una fada encantadora
va buscant amics i amigues
pels carrers de tot el món,
per la Pampa i la sabana,
per la Xina i el Japó,
i ha arribat a casa nostra
com un esclat de colors.

Du faldetes de boirina,
campanetes, mocadors,
collarets de pasta fina
i un grapat de bon humor.

És tendreta,
amorosa, 
delicada
i atrevida.
És dolçeta,
capritxosa,
descarada,
divertida...
Pot ser grisa,
esguitosa, 
també trista,
melancòlica
o festiva.

Pot ser així com tu vulgues
i el seu nom és
Poesia.

La il·lustració és de Leticia Zamora.

21.3.12

Dia Mundial de la Poesia, 2012


Tres, son tres els poemes de tres amigues poetesses que hui volem compartir per celebrar el Dia Mundial de la Poesia: Isabel Barriel, María Alicia Esain i Maria Rosa Serdio. Amb aquests poemes volem rendir un homenatge a tots els poetes i poetesses que escriuen versos per als xiquets i xiquetes, un gran mèrit que de vegades no se'ls reconeix.

FELIÇ  DIA  DE LA POESIA

Festejo

Si riegas bajo el sol sólo tres flores,
si te cuidas de que sean multicolores,
si hay una mariposa,
bella y maravillosa...
¡Que vengan en bandada los pájaros cantores!

Entonces tu jardin se vestira de fiesta
y sonará la música como si hubiera orquesta.
Habrá llegado el Día
de la Poesía...
Exclamaremos juntos: -¡No hay fiesta como ésta!

*

Obrim la finestra
(Isabel Barriel)

Obrim la finestra!
Que entrin a casa la llum,
el vent, la pluja i la tempesta.

Obrim el balcó!
Que entrin a dins tots el mots
d'històries, contes o llegendes
i del poema més dolç.

*

Ser poeta cada día

Es cosa de tener ojo,
es cosa de tener pies…
es cosa de que las rimas
lleguen antes...o después.
Ser poeta es escuchar
cómo las nubes aumentan,
cómo los ríos rebrillan,
o cómo las hojas vuelan.

Ser poeta puede ser
reconocer las sonrisas,
adivinar los suspiros,
escuchar las amapolas,
ver recitar a los grillos,
abrir los libros prohibidos
y enseñarlos a los niños.

Ser poeta, te lo digo,
es algo que tú has de hacer.
Ve sumando las palabras
dos a dos, o tres a tres.
Y resulta que lo bello
al paso te ha de salir.

Sólo precisas, es cierto,
su tú quieres ser poeta,
el ojo limpio en la estrella,
los pies puestos en el suelo
y el corazón en la huella.

La il·lustració és de Linda Pakkas.

Què és un poema? Poemes infantils, de poetes infantils, per celebrar el Dia Mundial de la Poesia

L'any passat, per tal de celebrar el Dia de la Poesia, vàrem fer un muntatge amb un poema de Charles Ghigna, Què és un poema?, traduint-lo a diferents llengües. Els xiquets i xiquetes de 3r. i 4rt. d'Educació Primària de l'Escola Molí de Vent, de Torredembarra (Tarragona) es van ficar mans a l'obra (o ratolí a la pantalla) i varen donar moltes respostes poètiques a la pregunta.





Aquestes noves creacions, partint del poema, van anar apareixent als comentaris del post. Amb tots aquests poemes, d'aquests petits grans poetes, hem fet un muntatge. Hia ha poemes en castellà, català i italià. Gràcies a tots, especialment a la seua mestra, Núria. És un plaer, en un dia com el d'avui, compartir amb tots els lectors del blog poemes infantils creats per poetes infantils al voltant de la poesia: un cercle perfecte. Moltes gràcies, amiguets i amiguetes, sou genials. Espero que aquest any també s'inventeu nous poemes, des de la vostra experiència, des del vostre sentir, des de les vostres lectures.

La poesia és un joc,
un sentir interminable.





BON DIA, POESIA.