Un any més l'Institució de les Lletres Catalanes celebra el Dia Mundial de la Poesia amb encarregant-li a un autor/a un poema que és traduït a nombroses llengües, mostrant la riquesa mundial de la poesia en un joc de tornaveu poètic de gran extensió territorial. Aquest any el poeta és el valencià Marc Granell amb el seu poema Poesia.
La poesia
És el foc i és la neu, és la tristesa
i és el crit que desperta l’alegria
i ens fa llum les tenebres que habitàvem
com un costum antic d’àngels caiguts.
És el pont i és el riu, és la memòria
que obri escletxes de mel en la ferida
fonda i roent que ens cava precipicis
insalvables al bell mig de les venes.
És la mar i és la senda, és el desig
que crea com cap déu futurs més savis
i funda uns altres mons que es fan possibles
si el cant esquinça vels i fon les ombres.
1 comentari:
Deixem-la anar
Aquesta escriptura tan malmesa
que viatja sola entre follia i seny
no espera rebre ni força ni fotesa,
va arrapada per terres del mai més.
I, en sortir el llum, s'acosta a la contrada
per a trobar el si del gran amic,
com li demana, ben tost, altra besada
i es conforma en rebre un esgarip.
Vol pujar al cim sorrut de la llibreta
per a cantar la joia als petits déus
mentre es torna un xic massa feixuga.
Deixem-la anar a cercar una altra muda
perdent el fil, la gràcia dels conreus,
per a pertànyer a prosa satisfeta.
Publica un comentari a l'entrada