Ens agrada molt rebre poemes, que ens en regalen; molt més encara quan aquests són escrits per poetes infantils. Quin goig veure com la poesia s'arrela entre els infants! Des d'ací volem donar les gràcies a Mar Bertrán, una petita gran poeta de 10 anys (5è de Primària, alumna de l'escola Sant Martí, de Barcelona), que ha creat un poema requeteboniquet sobre aquesta greu situació contra el coronavirus que estem vivint.
El seu missatge és ben clar: quedem-se a casa! Done'm les gràcies a tots i totes que, en aquests temps difícils, estan treballant a tope per a que tot surta bé. Protegim-se i protegim a la societat. Si una xiqueta ho té així de clar... els adults ho deuríem de tenir molt més. Responsabilitat. Açò passarà i esperem que amb l'ajuda de tots siga ben aviat. Tot anirà bé! I ara... necessitem la poesia més que mai.
Jo em quedo a casa
(Mar Bertrán)
El coronavirus és molt petit,
molt atrevit i gens divertit.
A metges i avis enmalalteix i mata
i a tothom que pot ataca.
Tots estem molt preocupats
i també molt estressats.
Per no contagiar ni ser contagiats
“ens quedem a casa”, estem obligats!
Tots necessitem una vacuna,
metges i científics han d’anar a una.
Tots la volem aviat
per tornar a la normalitat.
Gràcies a tota la gent
que treballa de valent
Metges, infermers, súpers i policia
aplaudim per vosaltres cada dia.
La il·lustració és de Carrie L.
