25.11.20

Sóc dona, un poema de Maria Aurèlia Capmany

 

Sóc dona

(Maria Aurèlia Capmany)


Sóc una dona, ja ho veus una dona,
sóc una dona i no hi puc fer res.
Sóc una dona, res més que una dona
no seré mai, no, un carrabiner.


Sóc una dona ben ferma i redona
sóc una dona ja ho deus haver clissat
sóc una dona i això és cosa bona,
no seré mai un barbut magistrat.


Sóc una dona amb dos pits i una poma
sóc una dona amb l'hormona que cal,
sóc una dona i això ja no és broma
no seré mai capità general.


Sóc una dona i n’estic ben contenta
sóc una dona no hi trobo entrebanc
sóc una dona i això ja m’orienta:
cal no seré mai director d'un banc.


Sóc una dona i amb bona harmonia
sóc la mestressa del meu propi cos.
No seré mai bisbe i tampoc policia
cosa que em posa de molt bon humor.

La il·lustració és de Joanna Wędrychowska.

20.11.20

Un poema dedicat als xiquets i xiquetes del món / Un poema dedicado a los niños y niñas del mundo

 

Hui és el Dia Universal dels Xiquets i Xiquetes, però cal dir que tots els dies són seus i nosaltres, els adults, el que tenim que fer és defensar els seus drets i fer-los complir.

Des d'ací un poema, de Silvia Beatriz Zurdo, per a omplir d'alegria tots els seus rostres.

 

Como soy un niño/una niña
me gusta jugar bajo el sol,
hacer mil preguntas,
explorar cada rincón,
descubrir la primavera,
y el color de cada flor.
 
Necesito tiempo, paciencia,
amor, comprensión,
y cantar con el viento,
su única canción.
 
Prefiero sonrisas y mimos
las veinticuatro horas del día.
Deseo contar las estrellas
y pintar el futuro de alegría.
 
Quisiera que algún mago,
los sueños hiciera realidad,
y que cada niño o niña del mundo,
tuviera una oportunidad.
 
La il·lustració és d'Amélie Graux.

10.11.20

¡A jugar con los poemas! Taller de poesía para niños, de Carmen Gil

 

 

Després d'una llarga experiència fomentant la poesia entre els xiquets i les xiquetes, continuo pensant que si a casa i a l'aula no es difòn és per la seua desconeixença, tant de llibres de poesia infantil com la manera de poder jugar amb ella. Les avantatges de sentir, jugar i viure la poesia des de menudets són enormes per al desenvolupament integral dels menuts (d'això ja hem parlat moltes vegades al blog). L'objectiu principal d'aquest blog, des del seu naixement, és difòndre-la amb diferents propostes: llibres, activitats, refranys, cançons, etc.

No hi ha recetes màgiques que ens asseguren gaudir de la poesia, però si que podem ajudar-vos a difondre bons llibres de poesia infantil, de molts tipus i temes diferents, per a que us siga més fàcil accedir-hi. També anar proporcionant-vos activitats i jocs per gaudir de la poesia a l'aula i a casa.

Hui us recomanem que li doneu una llarga mirada a un llibre que està pensant específicament en jocs poètics, ¡A jugar con los poemas! Taller de poesia para niños, de Carmen Gil, editat per CCS. Si punxeu sobre el títol us portarà a la seua lectura digital (gratuïta). Segons ens diu la pròpia autora en la introducció del llibre, està pensat per a xiquets de 7 a 11 anys, però segur que si ho llegiu us surten noves idees per adaptar-ho per a altres edats.

El llibre està dividit en tres capítols:

1.- Poesía oral y folklore

2.- Juegos con poemas

3.- Un cuento en verso, La Bruja Pimienta.

 Teniu un grapat d'interessants propostes per a portar a l'aula. Per exemple, fem criptogrames poètics. Es tracta d'agafar un poemea i ficar-li un codi secret (com pot ser anar corrent les vocals un pas a la dreta, l'a per la e, l'e per l'i, l'i per l'o...) i desxifrar l'autèntic poema:

Cumu an sapirhirui suy,

u ane sapirhiruone,

cun mo sapircepe vuy

dil selun e le cucone.

Llegiu-ho en veu alta i voreu que divertit, sembla un embarbussament. Després escriviu aquesta estrofa correctament. Podem anar fent-ho amb altres codis críptics que s'inventem, per exemple afegir-li cada sìl·laba duplicada amb la lletra "s".

Cosomoso unsu susuperserhéseroesoe soysoy,

oso usunasa susuperserheserosoísinasa,

conson misi susupersercasapasa voysoy

delsel sasalonsón asa lasa cosocisinasa. 

 

I tants que hem podem crear. S'animeu? Vinga, va, anem a jugar amb aquest preciós poema de Carmen Gil, ¡Soy un Superhéroe!¡Soy una Superheroína!, que ha creat en homenatge a tots els xiquets i xiquetes que han estat confinats a casa (esperem que no necessiten passar altra vegada per lo mateix) i han portat aquest tancament amb valentia, solidaritat i molta imaginació.



 ¡Soy un Superhéroe!¡Soy una Superheroína!

( Carmen Gil)

Como un superhéroe soy,

o una superheroína,

con mi supercapa voy

del salón a la cocina. 

 

Poseo un superpoder,

el de viajar, de repente,

a cualquier sitio y volver,

con la fuerza de mi mente. 

 

Puedo dar un beso alado

a mi abuelo y a mi abuela,

aunque no estén a mi lado,

que mi superbeso vuela. 

 

Mi labor es de importancia,

¡es una supertarea!,

dar cariño en abundancia

a todo el que me rodea. 

 

Con mi superfantasía,

es posible lo imposible

y recibo cada día

una visita invisible. 

 

La del duende Ceferino,

que está un poco turulato,

porque vuela haciendo el pino

y se ríe todo el rato.

 

O la de mi amiga Rita,

hada madrina novata,

que está estrenando varita

y mete mucho la pata. 

 

Por si no fuera bastante

con tanta misión secreta,

soy el supervigilante

de la flor de una maceta. 

 

Mi superpotencia viene

del requeteenorme amor

que mi familia me tiene.

¿Hay otro elixir mejor?



Les il·lustracions són d'Andy Fairhurst.

Fora bogeria, però hui ho faria: poesia de Líber Falcó

 

 Mai hem de deixar de ser positius. Enfrontar la vida diària amb optimisme. Riure's. Compartir l'alegria amb la gent del nostre voltant. Estem passant un temps difícil, però no hem d'enfonsar-nos, perquè això tan sols revertirà en detriment nostre. Ser realistes i viure el dia a dia de la millor manera, no deixar passar cap moment sense implicar-se en el nostre propi destí, per a que demà no pensem en hui hi hagués fet, com en aquesta poesia de Liber Falcó.
 
La lectura ens ajudarà a evadir-nos d'aquesta grisor, volar per damunt d'ella, i més encara la poesia.

Fuera locura
(Líber Falcó)

Fuera locura, pero hoy lo haría:
Atar un moño azul en cada árbol.
Ir con mi corazón de calle en calle.
Decirles a todos que les quiero mucho.

Subir a los pretiles,
gritarles que les quiero.
Fuera locura,
pero hoy lo haría.
 
La il·lustració és de Robert Mearns.

7.11.20

Volen fulles: haiku de M. Dolors Pellicer


 Els arbres van despullant-se poc a poc i les fulles, ballarines, volen com papallones de tardor. El poema surt entre elles.
 
Com papallones,
encara volen fulles
per l'arbre nu.
 

5.11.20

Dijo el ratón a la luna...: llibre de poesia infantil d'Antonio García Teijeiro

 

Hui volem recomanar-vos un llibre de poesia infantil en que el versos s'atresoren com en un cofre màgic. Dijo el ratón a la luna és un poemari d'Antonio García Teijeiro, però a més és una espècie d'antologia de la seua obra poètica infantil, doncs els versos han estat seleccionats per Fran Alonso. El llibre està editat per Anaya Infantil i Juvenil.

El llibre comença amb poemes extrets del primer llibre de poesia infantil que publicà Antonio García Teijeiro, Nenos (1988) i acaba amb versos del seu últim llibre Poemar o mar (2016).

Dijo el ratón a la luna:

-Nunca te fijas en mí;

por esos vivo en la calle

metido en un calcetín.

 Trobem poemes que juguen entre el món imaginari i real, on volen oronetes ballant al so del vent, les ones cavalquen sobre trenen de xiquetes, la música deixa al seu pas un ritme que en invita a somiar i ballar, els arbres parlen, el calamars neden sobre terra, la pluja deixa remor de melancolia, les muntanyes ploren... Tot amanit amb una gran bellesa poètica, plena de musicalitat i ritme, de joc i rialla, de paraules que s'amaguen ben endins de les orelletes infantils per arrelar en les seues vivències.

Las olas marinas tallan

estatuas de agua y de sal.

Las sonrisas de las niñas

le hacen cosquillas al mar.

 

Una preciosa mostra del bon fer poètic d'Antonio García Teijeiro, de la gran tasca de difusió lectora i creació poètica que al llarg de més de 30 anys ha fet i està fent. Una joieta de llibre que cal tenir a casa i a totes les biblioteques escolars i públiques per a difondre la poesia infantil des de la diversió, la tendresa, la imaginació, la solidaritat, el lirisme...

Una barquita dorada 

navegaba por el monte.

Iba buscando una estela,

erdida en el horizonte.

 

La barquita despistada,

lejos, muy lejos del mar,

encontró por fin su cuna

en las manos de un chaval.

Les il·lustracions de Xosé Cobas  formen un tàndem perfecte amb els poemes, doncs estan plenes de bella imaginació que ens invita a llegir i enriqueix la mirada de poesia amb les seues pinzellades.

Mi niñito canta y canta

y no deja de cantar.

Los pájaros le hacen coros

bajo la luz de metal.

*

 Caminan por la montaña 

y caminan por los prados,

unos amores perdidos,

unos amores callados.

 

Amores de niña rubia,

amores de niña clara.

Caminan entre los prados, 

caminan por la montaña. 

 



Yo veo muy bien la luna

sentadita entre las nubes.

Si tú también quieres verla,

apaga todas las luces.

*

Uno, dos, tres,

vuelan palomas al bies.

Cuatro, cinco, seis,

llegan al balcón del rey.

Siete, ocho, nueve,

vuelan y vuelan y llueve.

Nueve, nueve y diez.

¡Lo contamos otra vez! 

 

2.11.20

La mort i la poesia / La muerte y la poesía / Death and poetry

 



El records dels nostres sers més estimats, que ens han deixat, no s'esborren mai. Hui Dia dels Difunts (també anomenat Dia dels Morts o Dia de les Ànimes) preguem per ells. Nosaltres ho fem amb els versos, deixant testimoni amb la paraula, amb la poesia, per a que ningú esaborre la seua empremta dins del nostre cor.




Conservar alguna cosa que m'ajudés
a recordar-te seria admetre
que et puc oblidar.

(William Shakespeare

*

Y cuando llegue el día del último viaje,
y esté al partir la nave que nunca ha de tornar,
me encontraréis a bordo ligero de equipaje,
casi desnudo, como los hijos de la mar.

(Antonio Machado

*

I per això quan el repòs arriba
i la son dins les venes se m’esmuny
i quan la nit de la paraula em priva
i tot el que viu sembla que sigui lluny.

Voldria recollir dintre dels braços
com un pom de voles els moments
les rialles, els plors, els crits i els passos
que foren llum voltant els pensaments.

(Josep M. de Sagarra)
*

Cuando yo me muera,
enterradme con mi guitarra
bajo la arena.

Cuando yo me muera,
entre los naranjos
y la hierbabuena.

Cuando yo me muera,
enterradme si queréis
en una veleta.

¡Cuando yo me muera!

(Federico Garcia Lorca

*

Em costa imaginar-te
absent per sempre,
tants records de tu
se m'acumulen,
que ni deixen espai
a la tristesa,
i et visc intensament
sense tenir-te.

(Miquel Martí i Pol)


La il·lustració és de May Ann Licudine.