25.11.20

Sóc dona, un poema de Maria Aurèlia Capmany

 

Sóc dona

(Maria Aurèlia Capmany)


Sóc una dona, ja ho veus una dona,
sóc una dona i no hi puc fer res.
Sóc una dona, res més que una dona
no seré mai, no, un carrabiner.


Sóc una dona ben ferma i redona
sóc una dona ja ho deus haver clissat
sóc una dona i això és cosa bona,
no seré mai un barbut magistrat.


Sóc una dona amb dos pits i una poma
sóc una dona amb l'hormona que cal,
sóc una dona i això ja no és broma
no seré mai capità general.


Sóc una dona i n’estic ben contenta
sóc una dona no hi trobo entrebanc
sóc una dona i això ja m’orienta:
cal no seré mai director d'un banc.


Sóc una dona i amb bona harmonia
sóc la mestressa del meu propi cos.
No seré mai bisbe i tampoc policia
cosa que em posa de molt bon humor.

La il·lustració és de Joanna Wędrychowska.