Avança la tardor i les últimes fulles dels arbres van ballant, mentre a l'arbre van despullant. L'arbre nu tindrà fred? Estarà trist? Restarà dormit tot l'hivern? Abrigallem-lo amb poesia.
Danzan las hojas
Bailan las hojas,
las hojas bailan
y juega el viento
para que caigan.
Hay una hoja
muy pequeñita
que se negó,
y el viento
de un soplido
la arrancó.
Sin bailes,
sin risas,
sin hojas,
el árbol
desnudo
quedó.
La il·lustració és de Lisette Spapens.
2 comentaris:
Que dansin les fulles
Que dansin les fulles
quan les mogui el vent,
entre pampallugues
i un riure discret.
Que baixin corpreses
fins el terra fred,
que hagin promeses
per passar l’hivern.
I, com s’escau,
hauré de dir:
Que cerquin palau
per anar a dormir!
Així, sense atura,
desem l’aventura.
Un poema de lo más hermoso! el otoño sin duda inspira nuestras almas
Publica un comentari