30.11.20

Danzan las hojas: poesia otoñal / Dansen les fulles: poesia de la tardor

 

Avança la tardor i les últimes fulles dels arbres van ballant, mentre a l'arbre van despullant. L'arbre nu tindrà fred? Estarà trist? Restarà dormit tot l'hivern? Abrigallem-lo amb poesia.


 Danzan las hojas

(M.D.I.)

Bailan las hojas,

las hojas bailan

y juega el viento

para que caigan. 

 

Hay una hoja

muy pequeñita 

que se negó,

y el viento

de un soplido

la arrancó. 

 

Sin bailes,

sin risas,

sin hojas,

el árbol

desnudo

quedó.


La il·lustració és de Lisette Spapens.

2 comentaris:

Joan Josep Roca Labèrnia ha dit...


Que dansin les fulles

Que dansin les fulles
quan les mogui el vent,
entre pampallugues
i un riure discret.
Que baixin corpreses
fins el terra fred,
que hagin promeses
per passar l’hivern.
I, com s’escau,
hauré de dir:
Que cerquin palau
per anar a dormir!
Així, sense atura,
desem l’aventura.

Carlos ha dit...

Un poema de lo más hermoso! el otoño sin duda inspira nuestras almas