Anem a reempendre un poc aquesta difusió poètica que des del blog fem, doncs per diferents motius hem tingut una parada en aquests mesos.
Encetem març, mes de la poesia per excel·lència, i ho fem amb veu de dona, recomanat-vos un llibre de poesia molt interessant, dur i bonic: Violencia, de Bibiana Collado Cabrera, editat per La Bella Varsovia. Versos colpidors que giren al voltant d'un tema molt concret, la violència de gènere en totes les seues doloroses vessants.
Calcomanía
(Bibliana Collado Cabrera)
A veces repaso con boli los
bordes de la herida,
como si la tinta azul
fuera capaz de contener
la expansión del morado.
Repaso igual que mi hija repasa los bordes
de las calcomanías que empiezan
a desdibujarse en el brazo.
A veces, incluso, ñe dibujo
a la herida ojitos y boca.
Un día, incluso, le dibujé
una lengua burlona.
Ella lo vió y sonrió.
Esa fue la primera vez que tuve miedo.
Prendre consciència dels que t'està passant, avergonyir-te, amagar la realitat, sentir-se sola, aguartar els cops, desfer-se psicològicament, culpabilitzar-se, entrar en un cicle de violència constant, viure subjugada a ell intentant protegir als fills. L'angoixa del que comunica va unida a la tensió dels versos. Denúncia, denúncia en cada poema aquesta lacra social que al llarg del temps, i ara mateix, han viscut les dones.
Revuelta
(Bibiana Collado Cabrera)
Creces rodeada de relatos ajenos
anteriores al golpe.
Me corrijo
Creces rodeada de tachaduras ajenas,
impactadas contra mi memoria
antes de que los hechos
impactaran en mi cuerpo.
Herencia - Herida.
Y yo preguntándome
si recreaba un recuerdo impropio
cuando una voz de madre,
con tranuqilidad perturbadora,
anyncia:
"Hasta en eso
te vas a parecer a mi".
Em sembla un llibre molt interessant per a llegir a l'aula entre la gent jove, perquè amb un to greu i contundent, utilitzant la paraula com a denúncia, ens endinsa en el tema de la violència de gènere crudament, reflexionant en veu alta allò que tothom sabem i que de vegades resta anul·lat entre tanta "falsa modernitat" a les xarxes socials i als patis dels instituts.
La poesia ens ajuda a ficar-se sota la pell de les víctimes, vivint la por, sentint els cops, arrossegant-se pel negre pou de la invisibilitat. Necessitem de la poesia,
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada