 |
| L'amor té els seus camins, que els enamorats no coneixen -il. Lisa G.- |
Cançó
Mai sabré, somni d’amor,
l’antic dolor que t’amarga,
ni el secret amagatall
líric de la teva gràcia.
Mai sabré, somni d’amor,
per on vindrà l’esperança.
Si pujarà per la senda
fosca de la barrancada;
si davallarà dels núvols
enyoradissos de l’alba.
Mai sabré, somni d’amor,
per on vindrà l’esperança.
Entre l’ombra i la llum
plena de por viu l’ànima.
Vol pujar a l’infinit
per la serp ondulant de la flama.
Amor, no sospires més.
No mires cap a la plana.
Ja vénen els núvols d’or
i l’ombra trista s’amaga.
Ja ve la cançó d’Abril
i la trèmula paraula
que obre les portes del Cel
amb una doctrina falsa.
Adéu, clavell morenet!
Adéu, olivar de plata!
Amb les albes de l’amor
ens ha sobtat l’esperança...
