Idil·li al cel
(Bernat Artola)
La nit esclata
com una flor,
pètals de plata
i el calze d'or.
Blava la volta
pura del cel,
a l'ombra tolta
crema l'estel.
Sembra la Lluna
llum diamant,
dura fortuna
d'astre volant.
I al Sol, que admira
l'espill que lluu,
perquè no es gira
no el veu ningú.
La il·lustració és de Tracey.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada