Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Generació del 27. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Generació del 27. Mostrar tots els missatges

7.3.18

Las Sinsombrero: web de les dones de la Generació del 27


Amb el terme Generació del 27 es coneix al que segurament és el grup de literats i artistes més influents i coneguts de la cultura espanyola. El seu llegat és àmpliament conegut sempre que parlem d'ells. Però què passa amb elles? ¿És que potser no hi havia dones?

Res més lluny de la realitat. Dins el Grup del 27 van existir, van crear i van triomfar una generació de dones pintores, poetes, novel·listes, il·lustradores, escultores i pensadores, d'immens talent que no només van gaudir en el seu temps d'èxit nacional i internacional, sinó que a través del seu art i activisme van desafiar i canviar les normes socials i culturals de l'Espanya dels anys 20 i 30.

No quiero saber nada...
Ni de esa luz incierta
que retrocede vaga
ni de esa nube limpia
con perfiles de cuento.
Tampoco del magnolio
que quizá aún perfume
con su nieve insitente...
No saber, no soñar,
pero inventarlo todo

Grans dones amb un pes important dins de la nostra cultura però que la història de la literatura ha deixat, la majoria de vegades, en l'oblid, invisibilizant-les. Escriptores com Ernestina de Champourcín, María Teresa León, Concha Méndez, Maruja Mallo, María Zambrano, Rosa Chacel, Cristina de Arteaga, Josefina de la Torre i Marga Gil Roësset. 

Són les Sinsombrero i des de fa un temps van visibilitzant-se. Hi ha una web en la que podem trobar informació sobre elles i la seua obra Las Sinsombrero, que us invitem a llegir i difondre. Trenquem la gran injustícia que suposa anular el treball de les dones, en qualsevol camp,

D'entre elles us invitem a apropar-se i llegir l'obra de Marga Gil Roësset, artista avanguardista, enamorada d'un impossible. Escultora, il·lustradora i poeta, de família d'artistes.


Tengo bastante miedo
parece que tengo que morirme triste
sin beso, ni corazón de voz de plata, ni versos
¡ay! imaginar
siempre imaginar
yo no sé si en este momento
sabré engañarme aún
o me moriré de pena.

Anem, doncs, ficant a les dones en el lloc que les correspon, donant-les el mèrit que han tingut i tenen. Visibilitzem-les.

16.6.16

La rueda de la paz: unidos en corro con la poesía / Fem la rotllana de la pau i la poesia


És temps d'anar finalitzant el curs escolar -que ha passat volant, volant- i amb aquesta climatologia tan bona i estiuenca que estem tenint aquests dies segur que abelleix sortir al pati i jugar. Us proposem, doncs, agafar-se de la mà i fer una rotllana, tots junts, companys/es i amics/gues, en harmonia. Fem la rotllana de la pau, seguint aquests versos (vosaltres podeu ficar l'acompanyament musical que us semble, que la pau pot tenir moltes músiques)


La rueda de la paz

A la rueda
del pipirigayo.

Niños de la tierra,
unid vuestras manos.

A la ruda rueda
del ajonjolí.

Unid vuestras manos
para no morir.

A la rueda rueda
del miramelindo.

Si la guerra viene
morirán los niños.

A la rueda rueda
que no rueda más.

Paz para los niños.
Paz.

19.1.13

La princeseta juga amb Manuel Machado


Hui també celebrem l'aniversari de la mort del poeta Manuel Machado (1947). Té un preciós poema d'una princeseta que ens sembla molt adient per a rendir-li homenatge des d'aquest llogaret de poesia infantil. Us encantarà!

Figulinas
A Jacinto Benavente

¡Qué bonita es la princesa!
¡Qué traviesa!
¡Qué bonita!
¡La princesa pequeñita
de los cuadros de Watteau!

¡Yo la miro, yo la admiro,
yo la adoro!
Si suspira, yo suspiro;
si ella llora, también lloro;
si ella ríe, río yo.

Cuando alegre la contemplo,
como ahora, me sonríe...
Y otras veces su mirada
en los aires se deslíe,
pensativa...

¡Si parece que está viva
la princesa de Watteau!

Al pasar la vista hiere,
elegante,
y ha de amarla quien la viere.

... Yo adivino en su semblante
que ella goza, goza y quiere,
vive y ama, sufre y muere...
¡Como yo!

La il·lustració és de Peter de Séve.

9.6.12

Contigo: poema d'amor de Luis Cernuda


En l'amor, moltes vegades, sobren les paraules. Però hi ha altres vegades que una única paraula ho diu tot i un poema viu el propi amor.

Contigo

¿Mi tierra?
Mi tierra eres tú.

¿Mi gente?
Mi gente eres tú.

El destierro y la muerte
para mi están adonde
no estés tú.

¿Y mi vida?
Dime, mi vida,
¿qué es, si no eres tú? 

La il·lustració és de George Tooker

16.9.10

Jorge Guillén a l'aula / Jorge Guillén en el aula


Cada vegada trobem més facilitats, utilitzant internet, per introduir la poesia a les aules. Per exemple, la pàgina de Jorge Gillén, dins de Lectura y Educación -del MEC-. molt pedagògicament ens introdueix a la vida i obra d'aquest gran poeta, amb propostes d'activitats per portar endavant a l'aula. Trobem en aquest lloc:

-L'autor a l'abast dels lectors infantils (Educació Primària, per cicles)

Perfección
(Jorge Guillén)

Queda curvo el firmamento, 
compacto azul, sobre el día.
Es el redondeamiento 
del esplendor: mediodía.
Todo es cúpula. Reposa, 
central sin querer, la rosa,
a un sol en cénit sujeta.
Y tanto se da el presente 
que al pie caminante siente
la integridad del planeta.

La il·lustració és de Roberto Weigand.

3.11.08

Caminos y cantares, llibre de poesia infantil dels germans Machado

L'editorial Edelvives, dins la col·lecció Adarga, ha editat un fantàstic llibre dels germans Machado, Antonio y Manuel, Caminos y cantares, amb unes precioses il·lustracions de Patricia Metola. Una oportunitat estupenda per a donar a conèixer als xiquets i joves aquests poemes i gaudir de bones il·lustracions.

Cantares...
Todo pasa y todo queda,
pero lo nuestro es pasar,
pasar haciendo caminos,
caminos sobre el mar.
Nunca persequí la gloria,
ni dejar en la memoria
de los hombres mi canción;
yo amo los mundos sutiles,
ingrávidos y gentiles,
como pompas de jabón.
Me gusta verlos pintarse
de sol y grana, volar
bajo el cielo azul, temblar
súbitamente y quebrarse…
Nunca perseguí la gloria.
Caminante, son tus huellas
el camino y nada más;
caminante, no hay camino,
se hace camino al andar.
Al andar se hace camino
y al volver la vista atrás
se ve la senda que nunca
se ha de volver a pisar.
Caminante no hay camino
sino estelas en la mar…
Hace algún tiempo en ese lugar
donde hoy los bosques se visten de espinos
se oyó la voz de un poeta gritar
“Caminante no hay camino,
se hace camino al andar…”
Golpe a golpe, verso a verso…
Murió el poeta lejos del hogar.
Le cubre el polvo de un país vecino.
Al alejarse le vieron llorar.
“Caminante no hay camino,
se hace camino al andar…”
Golpe a golpe, verso a verso…
Cuando el jilguero no puede cantar.
Cuando el poeta es un peregrino,
cuando de nada nos sirve rezar.
“Caminante no hay camino,
se hace camino al andar…”
Golpe a golpe, verso a verso.

11.10.07

Material didàctic sobre els poetes de la Generació del 27

Dins de la web de Comunidad Escolar Digital es recullen una sèrie d'articles divulgatius sota el títol d'Aproximación didáctica a los poetas de la Generación del 27 para alumnos de las ESO.
Són articles força interessants i aprofitables per a professors i alumnes de Secundària. La estructura d'aquests articles és fixa i en tots ells hi ha les mateixes seccions: Dades bibliogràfiques de l'autor, valoració global de la seua producció poètica, textos comentats i un apèndix que va adreçat als lectors infantils d'Educació Primària.

-Vicente Aleixandre

-Jorge Guillén

-Federico Garía Lorca

-Rafael Alberti

-Miguel Hernández

- Pedro Salinas

- Gerardo Diego

-Dámaso Alonso

De l'apartat de Pedro Salinas hem copiat aquest poema:

La niña llama a su padre 'Tatá, Dadá
Pedro Salinas (en Presagios)
La niña llama a su padre "Tatá, dadá".
La niña llama a su madre "Tatá, dadá".
Al ver las sopas
la niña dijo
"Tatá, dadá".
Igual al ir en el tren,
cuando vio la verde montaña
y el fino mar.
"Todo lo confunde" dijo
su madre. Y era verdad.
Porque cuando yo la oía
decir: "Tatá, dadá",
veía la bola del mundo
rodar, rodar,
el mundo todo una bola
y en ella papá, mamá,
el mar, las montañas, todo
hecho una bola confusa;
el mundo "Tatá, dadá".
La il·lustració és de Kathleen Lolley

19.4.07

El huerto del limonar, d'Ana Pelegrín

L'editorial Edelvives acaba de publicar el llibre , El huerto del limonar. Poetas del 27, dins la seua col·lecció Adarga. La selecció de poemes està a càrrec d'Ana Pelegrín i les il·lustracions són de Rafael Vivas.

El llibre, en petit format, és una selecció acurada dels poemes de la Generació del 27, de la que enguany celebrem el seu 80 aniversari. Va adreçat a un públic infantil que pendrà contacte amb aquest grans escriptors a través dels seus poemes.

Segons Ana Pelegrín, hay una necesidad de la presencia de la poesía en el aula porque ofrece cauces para la emoción. El niño puede expresarse incorporando otras palabras y otras emociones a sus palabras y a su emoción. La enseñanza oscila entre dos pilares que la sustentan: razón y emoción. La poesía posibilita la comunicación de las vivencias y las experiencias íntimas y poéticas de los niños.

7.3.07

La Generació del 27 i els joves lectors a bon ritme


Entre els dies 5 i 9 de març té lloc a Vélez –Màlaga- el Congreso Internacional de Jóvenes Lectores. Aquesta iniciativa conjunta de la Consejería de Educación d’Andalusia i el Ministeri d’Educació i Ciència s’enquadra dins de les celebracions que es realitzaran al voltant de la Generació del 27- Rafael Alberti, Federico García Lorca, Jorge Guillén, Miguel Hernández, Vicente Aleixandre, Luis Cernuda, Emilio Prado, Gerardo Diego, Dámaso Alonso i Concha Mendez-, per commemorar el 80 aniversari de la seua constitució. Hi participen alumnes de 9 Comunitats Autònomes, a més d’Argentina i Marroc.

A la sessió inaugural van sonar, a ritme de rap, els poemes Se equivocó la paloma –Alberti- i Los placeres prohibidos –Cernuda-. Bon començament, a bon ritme i marxosa poesia.

Aquestes jornades tenen l’objectiu de donar a conèixer l’obra de la Generació del 27, animar als lectors més joves a llegir les seues obres i estimular al professorat per a que fomente la lectura i el estudi d’aquests poetes a l’aula. Reivindica la lectura de la poesía entre els més joves.

La Consejería de Educación andalusa té programades altres activitats al llarg de 2007: creació d’un logotip, bases de dades de les activitats que hi realitze el professorat i els alumnes, concurs de treballs d’investigació realitzats pels alumnes, un concurs literari –La creación poética-, edició de diferents antologies sobre la Generació del 27 que es repartiran als centres escolars i un CD amb un recull d’activitats i propostes didàctiques, etc.

Molt bona iniciativa per part dels polítics andalusos. La lectura i escriptura de poesia es fomenten des de ben menudets i... qui sembra recull, el que no... carabassots.

Paco Damas, catautor andalús, ha musicat a tots els poetes del 27. Tal vegada escoltant els versos acompanyats de música en ajude també a introduir a aquest grup poètic a l’aula.