Una de les funcions essencials de les cançons de bressol ("nanas" o "canciones de cuna") és fer dormir al fill o la filla, relaxant-lo amb la dolçor dels versos i la veu de la mare o del pare (no sé quin és el per què de que els pares no solen cantar cançonetes als fills per a dormir). És la seua pròpia vocalitat la que va bressolant al bebé fins endinsar-lo en el món dels somnis, acuradament, amb molta suavitat, com les oles bressolen els vaixells... poc a poc...
Tot això és que el podem escoltar en aquesta preciosa cançó de bressol, d'Antonio García Teijeiro, cantada per Carmen Cano i acompanyada per la música del guitarrista pedro Tagliani; i que podem descarregar-se gratuïtament per internet. Un regalet que m'han fet (està en primícia) i que vull compartir amb tots vosaltres; és una cançó de bressol que forma part d'un projecte més ambiciòs del que ja us informarem més endavant. Felicitacions, Carmen, espero prompte poder escoltar més cançons teues tan boniquetes... i que el vent de la poesia ens unixca malgrat les distàncies.
La cançó, De ola en ola, se la podeu descarregar, gratuïtament, punxant ací. Per tal d'obrir-ho cal cliquejar "fre-user" i després d'uns segons li doneu ja a la fletja de descarregar. Senzill!
De ola en ola
(Antonio García Teijeiro)
De ola en ola,
de rama en rama,
el viento silba cada mañana.
De sol a sol,
de luna a luna,
la madre mece la cuna.
Esté en la playa
o esté en el puerto
la barca mía
la lleva el viento.
Esté en la playa
o esté en el puerto
la barca mía
la lleva el viento.
Fiuuu!!!
(Antonio García Teijeiro)
De ola en ola,
de rama en rama,
el viento silba cada mañana.
De sol a sol,
de luna a luna,
la madre mece la cuna.
Esté en la playa
o esté en el puerto
la barca mía
la lleva el viento.
Esté en la playa
o esté en el puerto
la barca mía
la lleva el viento.
Fiuuu!!!
La il·lustració és de Camila Fernández de Córdova.
