Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris poemes infantils. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris poemes infantils. Mostrar tots els missatges

27.6.22

Books make good pets: children's poetry about books

  


 Com bé diu aquest poema -en anglès- de John Agard, els llibres són com a mascotes, però... no necessiten anar al veterinari, sols et necessiten a tu. Ells t'ajudaran a emprendre el vol fins on tu vullguis anar. Llegim, en estiu encara més.

Books make good pets
and don't need
going to the vet.

They're easier to care
than tropical parakeets.
They sometimes come in pairs
but prefer to breed in piles.
You don't have to feed
them sunflower seed
and just about anywhere
will serve as a nesting site.

From the perch of a shelf
they'll help you take flight
among the branches of yourself.

 

La il·lustració és de Momoko Abe, feta especialment per aquest poema.

23.6.22

Bona i poètica revetlla de sant Joan


 Bona, divertida i màgica revetlla de sant Joan!
 
Sant Joan
(Isabel Barriel)

Una coca gegant
per a la nit de Sant Joan
tota plena de cireres,
tota plena de pinyons
amb sucre entre les fruites,
i al cel llums de colors. 

La il·lustració és de Kris Easler.

21.6.22

Prendre la fresca: poesia de Lola Casas donant la benvinguda a l'estiu


Ja està ací l'estiu, però la calor porta ja instal·lada entre nosaltres un bona temporada. L'estiu ens encanta, però al llarg del dia es fa insuportable sortir al carrer. A casa, portes i finestres ben tancades, tot fosquet, per a que no entre ni un raig de sol. Quan cau la nit és al revés, tot obert i cap al carrer, a prendre la fresca i fer rotgle amb el veïnat. Res hi ha més estiuenc als pobles que prendre la fresca al carrer.

Bon i poètic estiu a tots i totes!


Prendre la fresca

(Lola Casas)

 
Rabiüt
el sol s'amaga
en el vermell
de ponent.
La frescor
arriba,
sense pressa,
tenyida
amb olor intensa
de llimoners.
I la gent,
com cargols
porucs,
treu el cap
i s'asseu
als portals
de les cases
sobre
les seves closques
en forma
de cadira.

La il·lustració és de Margherita Grasso.

14.6.22

Diàleg estiuenc: poesia per a combatre la calor

 

Encara no ha finalitzat la primavera, però l'estiu s'ha colat per la porta de darrere, sigilosament i amb tot el seu esplendor. Fa una calor insuportable! o és que no se'n recordem de la que feia l'any passat.

Inaugurem, amb aquest poema, de Marc Granell, la temporada poètica estival.

 

Diàleg estiuenc

(Marc Granell)

-Mai no havia fet

calor com enguany!

Dins un forn així,

qui pot resirar?

Si inclús avui es pot

fregir en l'asfalt

un bou senceret

sense oli ni sal!

 

-Mira que ets pallissa,

quin exagerat!

Sempre se t'oblida

la de l'any passat. 

 

La il·lustració és de Maruti Koyamori.

11.5.22

Cucú-tras, la vida se acaba: llibre de poesia infantil sobre el tema de la mort

 

Ja he comentat diverses vegades al blog que la bona literatura infantil tracta de tot tipus de temes, sempre adients a l'edat dels xiquets i xiquetes, i sense moralina. Un dels temes que semblen tabú a la LIJ i també dins de la poesia infantil, és el de la mort. Per què?

Hui us volem recomanar un llibre de poesia infantil que gira al voltant de la mort: Cucú-tras, la vida se acaba, de Jorge Padín Quintanal, amb il·lustracions de Mamen Urquía i editat per Pepitas de Calabaza.

Què passa quan ens morim? És un dubte que apareix en multitud de xiquets i xiquetes, també en els que ja som grans, però ningú no tenim una resposta clara. En aquest sentit, la literatura també ens pot ajudar. És un llibre per llegir en companyia i adreçat a edats a partir de 5 anys. Un llibre que ens endinsa en el fi de la vida i que, a més, ens pot ser molt útil als adults (pares, mestres, psicòlegs, bibliotecaris, etc.) davant de determinades situacions per les que poden estar passant els menuts. 

La poesia està present en tots els moments de la vida, des del naixement fins al final.


sacapuntas
como los lápices
nos sacamos punta
una vez
otra vez
muchas veces
hasta que un día
nos gastamos
y ya no pintamos
nada

aquí


*
llorar es como llover
no tengas miedo
llora
mírate la punta de la nariz
ponte bizco
no te hagas el valiente
deja caer tus lágrimas
de niño
que si se quedan en tus ojos
harán un charco
y no podrás ver
papá también llora
y se pone bizco

porque es hombre 

 

*

tic
toc
toc
es tarde
tac
tengo tiempo
tic
no tan lento
tac
cuánto dura
tic
cuánto queda
tac
es la hora
de la cena
tic
tac
tic
date prisa
tac
que no llegas
cuánto falta
no te esperan
tic



Un llibre molt recomanable per a la biblioteca escolar o pública, així com per a la biblio familiar. 



10.5.22

Un poema, una flor

 


 Un poema, una flor, una porta a l'encís primaveral.

 Quan la flor més tendra
esclata amb encís,
s’obre, al paradís,
la porta primera. 

(Joan Josep Roca Labèrnia)

La il·lustració és de Jimmy Liao.

1.5.22

En tus brazos: poesía para el Día de la Madre

 


Regalem poesia a totes les mamàs del món. Res millor que uns versos per a expressar el que sentim i li afegim... un grapat de besades. Besos i versos per a les mares.

 En tus brazos

(Germán Berdiales)

Mamita, Mamita

si tu fueses árbol,

tu hijito en tus ramas

quisiera ser pájaro.

 

Si tu fueses río

que al mar va cantando,

tu hijito en tus aguas

quisiera ser barco.

 

Mamita, mamita

si fueses un río

o fueras un árbol

tú me acunarías

igual en tus brazos.


 

 Les il·lustracions són de Daniela Giarratana

30.4.22

Joc de lluna: poesia infantil sobre la lluna

 

 

Cada mes la lluna juga amb nosaltres. Des de la foscor de la nit va fent-se, poc a poc, rodoneta per anar després amagant-se fins desaparèixer. La nit sempre l'encobreixUn llunàtic joc amb el que cada nit ens invita a jugar. 

Bona nit, lluna!


Joc de lluna

(Sàlvia del Berri)


La lluna rodona,
minva, decreix,
es torna invisible
i desapareix.

On és? 
 
La il·lustració és de Cecilia Cavallini.

28.4.22

Te doy mi palabra: poesia de Silvia Beatriz Zurdo

 

 

La paraula ens defineix i ens ajuda a definir el nostre entorn en cada moment. Gràcies a les paraules podem compartir idees, conèixer nous móns, expresar sentiments, acoronar als nens, gaudir de la vida. Paraules que ens fan riure o plorar, que ens acompanyen en el cant o es balancegen entre els somnis, que s'enreden entre els pensaments o s'amaguen per por. Paraules que la poesia sempre ens dona, ens regala, ens fa viure.

 

Te doy mi palabra

(Silvia Beatriz Zurdo)

 Ronda de palabras.
Palabras cruzadas.
Dulces o macabras
libres y encantadas.

Duras palabrotas
dejan sin palabras.
Te doy mi palabra
sin abracadabras.

Palabras que van...
Palabras que vienen...
y en el camino
nos entretienen.

Hay palabras mágicas
sabias y encantadas
palabras nunca dichas
o inesperadas.

Palabras sencillas...
Palabras perdidas...
Graves o agudas...
Palabras amigas.

Palabras secretas
Palabras confusas,
Palabras ahogadas
(las que no se usan)

Palabras dormidas...
Palabras sin voz...
PALABRAS ENCANTADAS
te regalo yo.


Il·lustració de Paolo Domeniconi.

23.4.22

Libros escotilla: poesía para el Día del Libro / Libros escotilla: poesia per al Dia del Llibre

 

Hui ha estat un dia ben especial, doncs és la festa de la lectura. El Dia del Llibre és cada dia de l'any, però hui, junts, fem festa: escriptors i escriptores, il·lustradors i il·lustradores, editorials, llibreries, biblioteques, lectors i lectores. Els llibres surten al carrer, com la poesia.

En aquest dia he rebut un regal preciós, un poema sobre els llibres de Magela Demarco (muchísimas gracias y un montón de besos y versos), junt a una il·lustració de Mariana Viegas Charneca, i el vull compartir amb tots vosaltres, perquè els regals compartits són encara més bonics, com les bones lectures compartides.

Bon dia i bona lectura a tots i totes!

Libros escotilla 

(Magela Demarco)

Libros escotilla, escalones, escaleras.

Libros aerostáticos
que amplían tu mirada
y tu forma de ver las cosas.

Libros submarinos
que te permiten adentrarte
en las profundidades del alma.

Libros bichitos de luz
que encienden chispas
en tu camino.


Libros mariposa
que remontan vuelo
y te alejan de las tardes grises
y monótonas.

Libros rescatistas,
libros salvavidas, libros redentores,
emancipadores de conciencia
y corazones.

Libros escondrijo,
libros madriguera,
libros quitapenas.

Libros de todos los colores,
tamaños y sabores.

Libros receta magistral, sanadores.
Sin contraindicaciones.


4.4.22

Un llibre vell... esperant ser llegit: poesia de Joan Josep Roca


 Abril és per excel·lència el mes dels llibres, doncs es celebra el Dia del Llibre Infantil i el Dia del Llibre. No volem que aquestes celebracions resten sense poesia, així que anirem penjant poemes infantils i juvenils en el que el propi llibre és el protagonista dels versos.

Comencem per un poema inèdit de Joan Josep Roca Labèrnia (que ens ha regalat, com tantes altres vegades: moltíssimes gràcies) que fa referència a eixos llibres que per ser vells ja no es lligen. Un poema preciós.

 

Un llibre vell

(Joan Josep Roca)

En un llibre vell,
on ni els fulls volaven,
les fades posaven:
l'avenir incert.
Dormint al calaix
passava les hores,
li venien totes
a fer un daltabaix.
Però vet aquí
que un dolç minyó
el va despertar.
Avui, vol ballar
i faran, tots dos,
somnis sense fi. 

 La il·lustració és d'Arezou.

30.3.22

El tiempo y la luna... invención / El temps i la lluna... invenció

 


Cada nit canvia la lluna, com una màgia nocturna, La veus i no la veus, poemant o versificant...


Invención

(William James Collins)

Esta noche la luna es una galleta
mordida
flotando en el cielo,

y en una semana más o menos
según el calendario
probablemente parezca

un plateado balón,
y hace nueve, diez días tal vez
me recordaba una afilada y delgada uña.

Mas finalmente—
a últimos de mes,
calculo—

se consumirá
hasta ser nada,
nada más que estrellas en el cielo,

y tendré algunas noches
para mí mismo,
tiempo para dar reposo a mi agitada pluma.

 

La il·lustració és de Jimmy Liao.

28.3.22

Primavera, poema de Ramón de Campoamor

 

Primavera
(Ramón de Campoamor) 
 
El sol en la ventana,
verde la acacia
y una rosa temprana,
llena de gracia.
 
Rasga el aire en un trino
la golondrina;
y el mirlo sobre el pino
su flauta afina.
 
La il·lustració és de Francesca Quatraro.

22.3.22

Març, marçot: poema de Joana Raspall

 

 

Març està sent un mes ben rebolicat: dies de molta calor o de molt fred, vent, pluja i neu. Març, marçot, mes d'estrena de la primavera i de la poesia.

Març, marçot

(Joana Raspall)

- Març, marçot...
i borinot!


- Què rondines?
No endevines
que és un vent
excel·lent?


Per al pol·len,
les flors volen
missatgers
ben lleugers
perquè una altra flor l'espera.


Març, marçot,
i borinot?


Visca el vent de primavera!

 

La il·lustració és de Jesse Reisch.

19.3.22

Poemes i flors: benvinguda primavera / Poemas y flores: bienvenida primavera

 

 Demà ja és primavera i ho celebrem amb tota l'alegria que comporta veure renovar-se la naturalesa. Com sempre, també ho celebrem amb poesia.

Campo estelas
(José María Hinojosa)

Almendros en flor.
La primavera
se acerca.
Cerezos en flor.
La primavera
está plena.
Granados en flor.
Ya se aleja
la primavera.
 
La il·lustració és d'Aeppol.

15.3.22

Poesía en la escuela: pregón poético de Juan Carlos Martín Ramos

 

Ja tenim ben propet, en aquest mes, la vinguda de la primera i amb ella el Dia de la Poesia. Us suposem amb els preparatius a l'escola per celebrar-ho, fent festa. També suposem que la poesia està sempre a l'escola i no sols el 21 de març. Poesia per a jugar i riure, per a cantar i sentir, per a estimar i criticar, per a compartir. Poesia per aventurar-se dins del màgic món de la paraula. Entre sumes i localitzacions geogràfiques, entre anàlisi del cos i coneixement de la natura, entre els contes i la dramatització... esperem, desitgem, que la poesia s'hagi fet un llogaret a les vostres aules, com ens diu aquest pregó poètic de Juan Carlos Martín Ramos.


Poesía en la escuela
(pregón)

¡Atención, niños y niñas,
jóvenes de este planeta!
¡Y atención, mucha atención,
los maestros y maestras!


¡Tomad lápiz y papel
y apuntad bien esta idea!
Para hablar de poesía
cualquier excusa es la buena.


¡Poesía, poesía
que viva libre en la escuela!
¡Poesía sin horarios,
sin deberes ni monsergas! 


Está bien la geografía,
¡no digamos la aritmética!,
pero en ellas sin poesía
la lección no está completa.


Es mejor pintar un mapa
donde no existan fronteras
y, si no hay pan para todos,
¡la cuenta no está bien hecha!


Y ¡atención, mucha atención!,
que no se trabe la lengua,
que el idioma es un tesoro,
si se esconde, no se encuentra.


Haced camino al andar
contando piedras y estrellas,
para oír al ruiseñor
dejad la ventana abierta. 


¡Poesía, poesía
-ya lo dijo algún poeta-
como el pan de cada día,
como el sol que nos calienta!

 La il·lustració és de Francesca Quatraro.

21.2.22

Carnestoltes: desfilant amb poesia

 

Dins de l'esborrajada festa de Carnestoltes, divertida i musical, tal vegada el més xulo de tot és la desfilada de totes i tots, amb les seues disfresses, seguint el ritme de la música amb els seus balls. La poesia també està present en aquest festiu i acolorit cercavila.

Carnestoltes

(Isabel Mingo)

Un riu de festa,

llum i colors,

hui ha fet niu

en els nostres cors.

 

Bruixes, fades,

princeses i nans,

bombers i lleons

i spidermans.

 

Pirates, robots,

indis i vaquers,

mags, vampirs

i uns quants cuiners.

 

Un riu de festa,

llum i colors,

hui ha fet niu

en els nostres cors.

18.2.22

Cobles infantils / Coplas infantiles

 


Les cobles són composicions poètiques d'estil tradicional, de 4 versos, que generalment tenen molts anys d'antiguitat i que es transmeten de generació en generació. Els temes són variats, des de sentimentals, diferents costums, reflexius, absurdes. Les cobles van sorgir a Espanya al segle XVIII però s'han popularitzat molt a tot Amèrica Llatina. Estan relacionades amb la músicam perquè en general són cantades o serveixen de lletra per a cançons populars pel fet que són fàcils de recordar.  

Des d'un punt de vista formal, la cobla es pot classificar en dos: 

- Cobles d'art major. Aquelles que consisteixen en versos de més de vuit síl·labes cadascun, generalment dodecasíl·labs. Aquest tipus de cobles solen ser cobles d'autor, és a dir, cultivades per escriptors. La tradició popular prefereix, en canvi, les d'art menor.  

- Cobles d'art menor. Aquelles que consisteixen en versos de huit síl·labes o menys cadascun, generalment octasíl·labs. Com expliquem abans, poden ser de tres tipus reconeguts: quartetes de romanç, seguidilles o rodones.

Hi ha cobles d'estil infantil que als xiquets i xiquetes els encanten, especialment perquè moltes d'elles tenen rimes que enganxen. Podem dir que les cobles són una mena de cançó infantil amb rima ideal per jugar en dates com el carnaval per exemple. Formen part del folklore infantil.

Exemples de cobles infantils:

Un elefante se balanceaba

sobre la tela de una araña

como veía que resistía

fue a llamar a otro elefante.

*

Esta mariposa

anda por la plaza

se posa en las flores

vuela hasta su casa.

*


Palomita blanca

del peregrino

llévale una copla

para el camino.

*

Que suene dulce tu canto

como el dolor del zorzal.

El crespín llora cantando,

es la forma de llorar.

 *

El respeto es primordial

en la vida del ser humano

porque respetando encontraremos

un mundo más humano.

*

Mamá te cantaba

la nana más bella.

Naciste de noche

como las estrellas.

*

La luna sale de noche

el sol, en cambio, de día;

es por eso que la luna

vive con la cara fría.

*

Naranjita dulce

gajo de sandía,

traigan para el niño

toda su alegría

*

El respeto y la puntualidad

es algo muy importante

que nos sirve en la vida

para seguir adelante.

*

Tírame la lima

tírame el limón

tírme las llaves

de tu corazón.

Les il·lustracions són de Nguyen Thanh Nhan

17.2.22

Lavaba diez calcetines y otros poemas del mundo: llibre de poesia infantil de Beatriz Giménez de Ory

 

Podem fer una aventura pel món a llom de la poesia. Aquesta és la proposta que ens fa Beatriz Giménez de Ory al seu llibre de poesia infantil, Lavaba diez calcetines y otros poemos del mundo, editat per SM i amb il·lustracions de Laufer

Soy comerciante, soy marinero,
yo soy el príncipe de este bazar.
Guardo tesoros del mundo entero.
¿Quieres mirarlos? Puedes pasar.

Vendo este libro con los poemas
que en mil viajes yo recogí:
vienen del Sáhara, también de América...
¿Quieres leerlos? ¡Son para ti!

 

Viatjarem a Brasil i a Japó, a Kènia i a Grècia... fins i tot a Austràlia, i coneixerem algunes de les seues pecualiritats, com el mariachis de Mèxic, les babushkas de Rússia, el vals de Austria o el carnaval de Brasil. Una proposta ben divertida per recòrrer, per mig de la poesia, diferents llocs del món (si el viatge el fem acompanyats, encara millor). Un llibre molt recomanable, tant pels seu contingut poètic com il·lustrat.

Us fiquem un tastet del seu contingut:

Haiku de otoño (Japón)

Tiembla el cerezo

desnudo de sus hojas:

¿vergüenza o frío?

 *

Siete babushkas (Rusia)

Siete babushkas me dio mi abuelo. 

En fila esperan que empiece el juego.

Una es de escarcha,

la otra es de hielo,

una es de nieve

y la otra de invierno,

una es de frío

y la otra de viento.

La más pequeña,

esa es de leño.

La más pequeña...

¡con ella duermo!

*

Samba de carnaval (Brasil)

Vente a bailar la samba,

todo el mundo la baila.

Lleva un traje de fiesta,

deja la pena en casa.

Baja a la playa y mira

a la mar disfrazada:

lentejuelas terrestres,

olas con plumas blancas.

Ve después por las calles,

el birimbao te llama,

que el corazón replique

la alegre batucada.

Vente a bailar la samba

con tus mejores galas.

Deja la pena en casa,

deja la pena en nada. 

Aventurem-se a viatjar amb la poesia.