Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Mar Pavón. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Mar Pavón. Mostrar tots els missatges

11.6.18

Un poema de nassos


Quins nassos!

Un nas i una nassa
fugiren plegats
al país dels nassos,
on es van casar.

I ja a casa seva
tingueren nassets,
el nas i la nassa,
xatons i amb moquets.

Tots eren feliços,
llevat de les cares
d’on havien fugit
el nas i la nassa:

El nas, d’una vella;
la nassa, d’un vell;
tots dos amb ulleres,
d’aquelles d’augment.

Un nas i una nassa
fugiren plegats,
deixant-hi, quins nassos!,
dos cecs desnassats.

Il·lustració de Meme.

18.1.18

El melic es queixa: poesia de Mar Pavón



Els/les lectors/es del blog ja sabeu que hi ha poemes de tot tipus, incloent poemes del cos i de les seues parts. Quan diem de totes és que s'inclou, com no, el melic. Mireu que divertit és aquest poemeta.

El melic es queixa

El melic es queixa,
es queixa el melic,
- No tinc cap germà,
no tinc cap amic...
El melic es queixa,
es queixa el melic:
-Són dues les mans,
com dos són els pits.
El melic es queixa,
es queixa el melic:
- Els dits formen grups,
d’allò més units.
El melic es queixa
es queixa el melic:
- I jo, que sóc un,
tan solet que estic...!
El melic es queixa,
es queixa el melic:
- Vull al meu costat,
un altre melic!
I el nas i la boca,
de ses queixes tips,
es queixen alhora:
- Ai, calla, melic,
que tampoc nosaltres
fórem ben servits!

La il·lustració és de Genichiro Yagyu

6.1.13

Poemes i joguines per jugar i poemar / Poemas y juguetes para jugar y poemar


Hi ha regals que ens porten els Reis Mags i altres que rebem per sorpresa, sense esperar-los, que ens emocionen encara més. Ja han passat els Reis Mags per ací i, com que s'hem portat molt bé tot l'any, ens han portat un grapat de llibres, alguns d'ells de poesia, que ja anirem comentant-vos.

Però la sorpresa, de la que parlàvem abans, és un preciós poema de Mar Pavón que ens ha regalat en aquest dies tan especials. Moltíssimes gràcies, Mar, ha sigut una alegria enorme llegir els teus versos (per cert, tinc també un armari guardat, com el teu). Compartim amb tots vosaltres aquests versos tan bonic que venen com anell al dit hui que les cases estan plenes de joguines.

És que les joguines, com els llibres, tenen pessics de màgia que s'endinsen ben a dins de nosaltres -quan realment juguem amb elles - i queden per a sempre gravats al nostre interior. Perquè el que de debò importa és com juguem, com gaudim del joc i de la joguina, amb qui ho compartim, més que la joguina en si mateix. Un poc passa el mateix amb la poesia, a que si?

El mejor armario

Se rompió el juguete
de tanto jugarlo.
Quedó en mi recuerdo,
el mejor armario:
lo abro y lo cierro,
lo cierro y lo abro,
y ahí está el juguete
para siempre intacto.

Se rompió el juguete
de tanto jugarlo.
Lo guardo con celo
en mí precintado.


La il·lustración és de Richolly Rosazza.

21.9.12

Estrenem la tardor: ballen fulles de poesia

Cau la primera fulla e la tardor, la més menudeta (il. María Mola)
Ja cauen les fulles, ja ha entrat la tardor, quasi sense adonar-se'n, doncs encara sembla estiu. Però.. està ací i, sobretot, se n'adonem per la vesprada, quan el temps acurta i se  sent la frescoreta.

Aires de tardor i poesia, ball de fulles i música de pluja per estrenar la tardor.

Tarda de tardor (cap al tard)
(Mar Pavón)

Va caure de l’arbre
l’última fulla,
no pas pel vent;
del vent, ni parlar-ne,
que fou la caiguda
per avorriment!

23.11.11

El Apestamelgas / L'Empestamelgós: àlbum poètic


Acaba de sortir publicat, recent cuït, El Apestamelgas / L'Empestamelgós (en castellà i català) un llibre de Mar Pavón amb unes molt bones i humorístiques il·lustracions d'Ernesto Navarro. Està editat per Apila.

L'Empestamelgós és un personatge que s'introdueix al món del somnis dels xiquets i xiquetes per tal d'espantar-los, no sols pel seu aspecte, també per la pudor que fa:

El Apestamelgas
va de sueño en sueño
y asusta y apesta
la mar de risueño...

I en cada somni en que es fica té un entrebanc, darrere d'un embolic ve un altre, i el pobre Empestamelgs acaba fart i cansat fins que... Tot amanit amb un text acumulatiu i repetitiu que facilita la lectura en companyia i en veu alta.

Que se lo digan a la luna,
que soñaba que era un balón,
y botando botando...
¡fue a chocar con el apestoso pie
del Apestamelgas!

Con un pie en la luna,

el Apestamelgas
va de sueño en sueño
y asusta y apesta
la mar de risueño...

Que se lo digan al balón,
que soñaba que
era un piloto llamado Oto,
y pilotando, pilotando...
¡fue a aterrizar
sobre la calva maloliente
del Apestamelgas!

Con un pie en la luna
y un balón en la calva,

el Apestamelgas
va de sueño en sueño
y asusta y apesta
la mar de risueño...

Les il·lustracions d'Ernesto Navarro complementen el text poètic, anant més enllà amb les seues pinzellades, donant-li un toc informal i simpàtic, jovial, davant d'un personatge que, suposadament, en ha de donar por. Hi ha poc llibres de LIJ en els que l'humor predomine, com en aquest (no sabem ben bé el per què) i als xiquets i xiquets els encanten. Així, cal anar prenent nota per a regalar en Nadal.

Un llibre molt recomanable!