Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris poemes sobre la poesia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris poemes sobre la poesia. Mostrar tots els missatges

21.3.19

Que el verso sea como una llave que abra mil puertas: Día de la Poesía, 2019



Que el verso sea como una llave
que abra mil puertas.
Una hoja cae; algo pasa volando;
cuanto miren los ojos creado sea,
y el alma del oyente quede temblando.

Inventa mundos nuevos y cuida tu palabra;
el adjetivo, cuando no da vida, mata.

Estamos en el ciclo de los nervios.
El músculo cuelga,
como recuerdo, en los museos;
mas no por eso tenemos menos fuerza:
El vigor verdadero
reside en la cabeza.

Por qué cantáis la rosa, ¡oh Poetas!
Hacedla florecer en el poema ;

Sólo para nosotros
viven todas las cosas bajo el Sol.

El Poeta es un pequeño Dios.

Poesia. Música de l'anima, teixida de paraules; poema de Rosa Fabregat per al Dia de la Poesia


Un any més, des de l'Institució de les Lletres Catalanes, s'ha editat un poema sobre la poesia en moltes llengües per celebrar el Dia Mundial de la Poesia. Aquesta any la poeta elegida ha estat Rosa Fabregat i el poema Poesia. Música de l'ànima, teixida en paraules. Molt bonica aquesta iniciativa. Us fiquem el poema en català, però podeu llegir-lo en els altres idiomes punxant ací.

Poesia
Música de l’ànima, teixida amb paraules

 Espurna de vida, llum del coneixement,
que s’expandeix, dòcil, per tots els confins. 
Música immortal que camina i vola 
per la nostra terra i per tots els cels. 

La canten els trànsfugues, els empresonats, 

i tots els migrants que no tenen sostre, 
la piulen plorant. Llàgrimes que cauen 
tan endins del cor, que commouen l’ànima 

dels àngels de Rilke, closa en la natura. 

La fan trontollar. Música que atura 
aquell caminant en veure la cigonya 
i el seu vol rasant, sense cap frontera 

que li barri el pas, puntejar lleugera 

sobre la teulada que li fa de niu. 
I ell no pot volar. Poesia. Música 
de l’ànima, teixida amb paraules. 

La il·lustració és de Leandro Lamas.

24.2.19

Pregón del vendedor de versos: versos para todo el año


Hi ha versos per a tot l'any, versos freds d'hivern per a les nits de gener o càlids d'estiu per a les vesprades d'agost. Versos per anar i vendre, per a grans i menuts, per a xiquets i xiquetes. Escoltem al pregoner que va venent-nos molts versos.

Pregón del vendedor de versos

¡Atended al pregonero,
que vengo vendiendo versos! 
Vendo los versos de enero,
 hechos de nieve y de hielo. 
De febrero también traigo 
versos que son más pequeños. 
Vendo los versos de marzo, 
que viene diciendo el viento. 
Y entre paraguas y lluvia, 
los de abril también los vendo. 
Vendo los versos de mayo, 
perfumados de romero. 
Y los de junio, que vienen
 con noches de fiesta y fuego. 
Vendo los versos de julio 
hechos de mieses y besos. 
Y los de agosto, que traen 
lunas rojas y luceros. 
Vendo versos de septiembre, 
con adioses y pañuelos. 
Y los de octubre, que llenan 
de hojas muertas los senderos. 
Vendo versos de noviembre, 
para envolver los recuerdos. 
Y, por fin, los de diciembre 
son versos que nunca vendo, 
porque cantando sus rimas 
espero yo al Año Nuevo.

Il·lustració dd Valentí Gubianas.

22.11.18

Ara no és temps; ara la poesia en ajuda a plantar cara


Vivim en un temps ple de grisor, de mediocritat, de manipulació. Un temps que ens ha tocat, però que no hem buscat. Un temps amb unes circumstàncies davant les que no podem quedar-se amb els braços creuats. La poesia té molt a dir, a dir-nos, a denunciar, a criticar, a fer-nos obrir els ulls. El paper dels poetes és fonaments en aquests temps i nosaltres no podem tapar-se les orelles, estar cecs i muts, indiferents i submisos.

Ara no és temps

Ara no és temps de bohèmia. 
És temps de lluita.
Ara no és temps d'ambigüitats. 
És temps de plantar cara.
Ara no és temps de vides edulcorades. 
És temps de ralitats.
Ara no és temps de lamentacions.
És temps de xisclar.
Ara no hi ha temps de romanticismes.
Ara no és temps de poesia contemplativa.
No és temps de cigars amb whisky a qualsevol bar subaltern.

La il·lustració és de Gary Kelley.

18.9.18

Si yo fuera: llibre de poesia infantil de Carles Cano per llegir i crear


Feia temps que no comentàvem nous llibres de poesia infantil i volem reprendre aquesta difusió lectora poètica amb un poemari de Carles Cano que ens ha encantat, Si yo fuera, editat per SM, amb unes precioses il·lustracions d'Adolfo Serra.

El llibre ens fa una proposta ben imaginativa doncs es tracta de 'deixar de ser per a ser...', imaginar i voler, conèixer i traure el millor del que imaginem -com també hem de fer a la vida real-. Som el que som, però si fórem un arbre o un animal salvatge o un llibre...?

Si fuera un libro,
sería un libro de aventuras
lleno de piratas, exploradores
y ciudades perdidas en el desierto.

I si fora un ocell o una joguina o un núvol o un poema...?

Si fuera un poema,
estaría escrito
con palabras tan hermosas
que harían brillar los ojos.

I si fora un moble, un país o un edifici o una escola...?

Si fuera una escuela,
estaría hecha de juegos,
de canciones, de cuentos,
de libros y de cariño.

La proposta poètica que ens fa el llibre és ben extensa i variada, perquè res és impossible d'imaginar. Trobem molt interessant aquest poemari per a compartir-lo a l'aula i a casa, jugant a imaginar el que cadascú / na se li acudeix crear i després continuar el llibre amb les nostres propostes poètiques. Serà una forma meravellosa de començar el curs amb poesia i activitats poètiques a l'aula.

Imaginar i poemar, tot en un, què més es pot demanar? Doncs li afegim unes pinzellades d'art, amb la gran creativitat que té també Adolfo Serra i en surt un llibre de poesia infantil 'rodó'. Us el recomanem, malgrat que al final descobrim que...

Pero solo somos niños
jugando a imaginar,
dejando volar los sueños
como cometas en una tormenta.

I tots tenim al cor eixos arrels d'infantesa que ens invita a jugar permanentment amb la paraula i el color, amb els versos i les il·lustracions, deixant sempre que la imaginació s'enlaire, perquè -afegeixo amb permís de Carles-...

Sempre serem xiquets
jugant a imaginar,
deixant navegar el somnis
amb vaixells de paper sobre el mar.

Prengueu bona nota del llibre, que és fantàstic per a jugar amb la poesia... sense rimar.

14.9.18

Trabalenguas con poesía, de poesía, para poesía, poetraba...


Anem a jugar un poquet amb la poesia, perquè el joc i l'alegria és una manera fantàstica d'endinsar-se entre els versos. Hui anem a enredrar la llengua amb aquest embarbussament de la nostra amiga i poeta Emilia García Serna. Encetem així un cap de setmana ben poètic.

Trabalenguas

Que no me "refanfinfle";
que no te refanfinfle;
que no le refanfinfle;
que no nos refanfinfle;
que no os refanfinfle;
que no les refanfinfle.

Porque si a mí me refanfinflara;
a ti te refanfinflara;
a él le refanfinflara;
a nosotros nos refanfinflara;
a vosotros os refanfinflara;
y a ellos les refanfinflara,
(entre otras muchas cosas):

La poesía no tendría razón de ser.

La il·lustració és de Tim Budgen.

31.5.18

La nube en pantalones: un poema sobre la poesia i els poetes



La nube en pantalones

¡Glorifíquenme!
No puedo compararme a los grandes. Y en todo lo que han hecho pongo «nihil».
Jamás
quiero volver a leer nada. ¿Un libro?
¡Qué me importan los libros!
Antes creía
que los libros se hacían de este modo:
llegaba el poeta,
entreabría fácilmente los labios
y al momento comenzaba a cantar el simplón inspirado ¡ahí les va! Pero resulta
que antes de que se comience a cantar
caminan largo rato, les salen callos de tanto fermentarse,
y en silencio chapotea en el limo del alma
el tonto pez de la imaginación.
Y mientras hierven, revolviendo con rimas
cierto guiso de amor y ruiseñores,
la calle se retuerce atrofiada, sin lengua,
sin tener con qué gritar ni conversar.
(...)

La il·lustració és de Carla Fuentes Fuertes.

1.5.18

Del oficio de poeta en el Día del Trabajo / De l'ofici de poeta en el Dia del Treball


Hui celebrem el Dia del Treball. D'oficis hi ha un bon grapat, però des d'aquest raconet poètic parlarem de l'ofici d'escriure poesia (perquè ser poeta també és un ofici, cóm no!).

A mis obligaciones

Cumpliendo con mi oficio
piedra con piedra, pluma a pluma,
pasa el invierno y deja
sitios abandonados,
habitaciones muertas:
yo trabajo y trabajo,
debo substituir
tantos olvidos,
llenar de pan las tinieblas,
fundar otra vez la esperanza.

No es para mí sino el polvo,
la lluvia cruel de la estación,
no me reservo nada
sino todo el espacio
y allí trabajar, trabajar,
manifestar la primavera.

A todos tengo que dar algo
cada semana y cada día,
un regalo de color azul,
un pétalo frío del bosque,
y ya de mañana estoy vivo
mientras los otros se sumergen
en la pereza, en el amor,
yo estoy limpiando mi campana,
mi corazón, mis herramientas.

Tengo rocío para todos.

Il·lustració d'Andrea Ucini.

14.4.18

Poema de Abril, entre lluvia y versos



Abril és un mes ploroner i això també ho veiem en els seus poemes i refranys. Poetes com el germans Álvarez Quintero, Antonio Machado amb els seus poemes, Miquel Martí i Pol, Juan Ramón Jiménez i Júlia Costa tenen en aquest blog poemes d'abril, Ara, a més, en tenim un altre, entre pluja i versos.

Mi poema de Abril
(Ramón de Almagro)

Picoteando la cáscara
                                 de algún viejo recuerdo
con la lluvia de Abril
                         nacerá mi poema
le pondré mil colores
                                     con obscuros y claros
una música tenue
                                             y el perfume de nardo. 

Como una luciérnaga 
                 volará titilando 
subirá por los aires 
                                escapando de mi alma 
se estiraran mis manos 
                                   sin poder alcanzarlo 
y dejará mis labios 
                                            como siempre rogando.

Que una estrella lo guíe 
                             que lo lleve a tu lado. 
Pues si tú lo encontraras 
                                 si llegas a escucharlo 
mi poema de Abril 
                                          quizá viva hasta Mayo. 

La il·lustració és de Betania Zacarias.

21.3.18

Poesia: poema multilíngüe, de Marc Granell, per celebrar el Dia de la Poesia


Un any més l'Institució de les Lletres Catalanes celebra el Dia Mundial de la Poesia amb encarregant-li a un autor/a un poema que és traduït a nombroses llengües, mostrant la riquesa mundial de la poesia en un joc de tornaveu poètic de gran extensió territorial. Aquest any el poeta és el valencià Marc Granell amb el seu poema Poesia.

La poesia

És el foc i és la neu, és la tristesa
i és el crit que desperta l’alegria
i ens fa llum les tenebres que habitàvem
com un costum antic d’àngels caiguts.

És el pont i és el riu, és la memòria
que obri escletxes de mel en la ferida
fonda i roent que ens cava precipicis
insalvables al bell mig de les venes.

És la mar i és la senda, és el desig
que crea com cap déu futurs més savis
i funda uns altres mons que es fan possibles
si el cant esquinça vels i fon les ombres.

Podeu llegir el poema en moltes llengües punxant ací.

La fotografia és d'Agatha Katzensprung.

Dia de la Poesia: VivimVersos / Día de la Poesía: VivimosVersos


Hui és la festa de la POESIA! Estrenem poemes, estrenem versos, estrenem vida. En este Dia Mundial de la Poesia / Día Mundial de la Poesía volem compartir amb tots els lectors/es del blog dos preciosos poemes, en castellà i català, que giren al voltant de la poesia. Versos que s'han perdut i els he trobat, versos que són cor d'infant i paraula primera. Poemes i versos que bufent al vent per a que s'enlairen entre els cabells de xiquets/es i joves, de pares i mestres, per a que juguen i visquen ben a dins del seu cor, del nostre cor. 

Bon día, poesia!!!

¡Un poema se ha perdido!
(Mª Rosa Serdio)

Se me ha perdido un poema
que acababa de estrenar.
Yo lo busco y lo rebusco
y el poema ¡ya no está!
Abro el archivo y no veo
el título en su lugar.
Se me ha perdido un poema
que me recorría el alma...
Ahora acabo de mirar
y ya no veo las nubes
ni las algas ni la mar
de las que el poema hablaba.
Tampoco escucho el murmullo
del manantial al brotar
ni el pájaro que abría el día
está subido al peral.
¿En qué archivo se ha metido
que no para de jugar?
Por si alguien lo encontrase...
¿Podría echarlo a volar?



P O E S I A

Sis lletres que poden escriure una vida.
Sis mans que s’agafen amb confiança i tendresa.
La carícia primera d’un desig primer
que creix i edifica.

La remor dels teus dubtes
feta niu de certesa
que incendia avingudes
que abans foren de conformitat.
Poesia, lluna que crema,
camí de l’alba,
cor d’infant i veu primera.

Les il·lustracions són d'Angela Marchetti.

3.3.18

Cóm és fa la carrera de poetessa? / Cómo se hace la carrera de poeta?


Dia 3 de març, tercer poema de dones i... sobre dones. Parlem de poesia.

La carrera de poeta la hice sin saberlo
en la universidad de vivir.
No tengo ni idea de la nota
que obtuve en su momento
y hoy tampoco sé si aprobaré.

El resultado es raro, eso sí,

me nacen besos con hayas dentro
y ando plantándolos por la noche,
casi a escondidas,
para evitar ser detenida por loca.


13.11.17

Dame una palabra, dame la paz y la poesía


Dame una palabra
y la jugamos.
Dame una palabra
y la soñamos.
Dame una palabra
y la compartimos.

Dame una palabra
y la estiramos
y la estrujamos
y la partimos.

Dame una palabra
y la reconstruimos
y la multiplicamos
y le buscamos amigas.

Y con todas las palabras
hacemos una poesía

Poesía para cantar
poesía para reír
poesía para soñar
poesía para vivir
poesía para... ¡ójala!
parar una guerra.

Dame una palabra
Dame la palabra PAZ
y la buscamos
y la alcanzamos
y la cumplimos.


El poema és del taller d'uns xiquets/es poetes, El Taller de las tortugas. La il·lustració és d'Adolfo Serra.

6.8.17

Endevina... la poesia / Adivina... la poesía



 Què fantàstic tindre amigues poetes que et regalen, sense pensar-ho, poemetes. Gràcies, Mª Rosa Serdio, per ser tan bona amiga i tan gran poeta. Comparteixo el teu preat regal amb els lectors d'aquest blog.

A veure si endevineu aquesta endevinalla que ens proposa Mª Rosa, una endevinalla que fa referència al cor del nostre blog.

Escribe con nubes blancas
y se enamora de ti.
Te canta versos y nanas
si no sabes escribir.
Quiere que alcances la luna
para que seas feliz.
¿Quién es?

La il·lustració és de Kristina Swarner.

10.1.17

Versos refredats! / Versos resfriados!


És temps de refredats, de grip, i no es lliura ni Déu, ni els poemes... uns versos si es remullen amb la pluja també es refreden. No s'ho creeu? Llegiu el següent poema i ho comprovareu. Versos refreeedats... Atxús! Atxís! Atxàs!

Bajo la lluvia

Los poemas se resguardaban
de la lluvia,
bajo una marquesina de autobús.
No querían enfriarse.

De pronto la marquesina
se rompió,
los poemas empezaron a mojarse
y se acatarraron.

Los poemas tosían y tosían
y nadie lograba
que dejaran de toser.

La il·lustració és de Trini García.

9.12.16

Versos del revés: llibre de poesía infantil d'Enrique Cordero


Anem, poc a poc a poc, difonent saborosos versos en bons llibres, com aquest del nostre amic poeta Enrique Cordero Seva, Versos del revés, editat per Inventa -editorial que enceta amb aquest llibre la seua col·lecció infantil, què fantàstic!- i amb il·lustracions de Malagón, humorista gràfic que segueix el joc que proposa el poeta amb un humor surrealista molt interessant. Estem davant d'uns poemes infantils molt divertits, joganers, entremaliats, que atrapen al lector infantil i adults des dels primers versos.

Com bé diu Antonio García Teixeiro al pròleg:

Versos del revés es un libro para degustar, para implicarse, para entender la esencia de lo que deben ser los versos para niños (y los no tan niños). Del derecho y del revés, por arriba y por abajo, tanto da, se capta el placer d eleer estos versos en todas las direcciones, con sus curvas, sus rectas, sus arcenes... sin límites de adelantamientos o señales de velocidad.

La primera originalitat del llibre és que tots els títols dels poemes són palíndroms i el primer poema ja ens orienta del que anem a trobar-se en la lectura:

Sé verlas al revés
(Enrique Cordero Seva)

Hay que ver, hay que ver,
yo sé verlas al revés, 
eso es,
con zapatos en las manos
y un sombrero entre los pies,
así es,
desmontando la rutina
desde la óptica invertida,
qué movida,
qué trabajo
da observar día tras día
el mundo cabeza abajo...

Alocada cada cola,
dice adiós y hola un cienpiés,
desde una punta y la otra
de un extraordinario tren.

Ven a ver, ven a ver
de la vida y la poesía
el reverso y el envés.

I continua jugant amb fina ironia o amb ampli sarcasme:

La mamá ama mal
(Enrique  Cordero Seva)

...
La mamá ama mal:
cuando el niño pide versos,
versos de brisa de mar,
¿qué tendrá? ¿qué tendrá?...
Dura voz de pedernal.
...

Un joc continuu amb les paraules que invita a que nosaltres creem els nostres poemes:

Ana, lleva avellana
(Enrique  Cordero Seva)

Ana, lleva avellana. 
Luís, busca el anís.
Gabriela, pon la canela.
Gabriel, y tú la miel.
Rodrigo, no traigas trigo.
Germán, no ralles pan.
Marina,compra la harina,
mientras Mariana
trae la manzana,
que Rosalinda
pondrá la guinda
para el pastel
...

o

Sopas no como con sapos
(Enrique  Cordero Seva)

Pesado y pomposo,
se apea, pasea,
se pasa, se pisa,
se posa, reposa;
y pase quien pase,
y pese a quien pese,
espesa la sopa...
...

I així anem botant, cap amunt i cap avall, entre els versos anem jugant. Cada poema té un acurat exercici de versificació i els resultats són deliciosos, excel·lents. En els 24 poemes del llibre trobem un ventall ben ampli de formes estròfiques que fan una simbiosi perfecta entre la tradició poètica i la modernitat.

Com podeu veure és un llibre de poesia infantil fantàstic per començar a caminar pels camins de la poesia, jugant, rient, vivint-la. Bona poesia per a compartir, adults amb xiquets/es. Preneu bona nota.

I s'acomiadem del post amb l'últim poema del llibre:

Se van sus naves
(Enrique  Cordero Seva)
Se van sus naves
todas repletas
con versos de ida
que están de vuelta.

¿Se van sus naves
o es que regresan?

Pregunta al loco 
que las gobierna
si ha terminado
o si ahora empieza.

Un llibre que us recomanem per regalar aquests Nadals, a casa i al col·le. Ens encanta... jugar amb la poesia.

16.9.16

Poeta eres tú: llibre de poesia infantil de Juan Carlos Martín Ramos


Anem preparant les lectures del cap de setmana, així que us volem recomanar un llibre de poesia infantil superxulo, Poeta eres tú, de Juan Carlos Martín Ramos i amb il·lustracions de Mariona Cabassa, publicat per Creotz Ediciones.

Tot el llibre gira al voltant del poeta. Està dividit en dos parts: Todos somos poetas i Poesía con nombre propio. Tots tenim un poc de poetes -alguns més que menys- i es tracta de descobrir els versos que hi tenim arrelats a dintre per ajudar a traure'ls i enlairar-los. És evident que quan comencem l'ofici de poetes som aprenents:

Aprendiz de poeta
(Juan Carlos Martín Ramos) 
Lo que pasa en mi cuaderno
no lo acabo de entender.

Escribo ojos
y leo ver.

Escribo agua
y me da sed.

Escribo mar
y entre las páginas de mi cuaderno,
de pronto,
salta un pez.

Al brollar els versos al quadern del poeta és ell/a mateix el que es meravella de la seua pròpia creació. Hem comprovat que el mateix succeeix quan els xiquets i xiquetes creen els seus poemes, per molt senzills que hi siguen. Quan la paraula es transforma en poesia sembla que hi ha una metamorfosi que tot ho revoluciona, que ens impacta des del primer moment, des dels primers versos.

Poc a poc, avançant en la lectura del llibre, ens trobem en diferents tipus de poetes: poetes detectius, poetes llop, poetes viatgers, poetes coleccionistes, poetes invisibles -d'aquests hi ha molts i segur que tots en conexeiu-...

Nadie me ve,
pero siempre estoy ahí.

Llega el otoño a las calles de mi ciudad
y ahí estoy,
dándole la bienvenida
con mi disfraz de hojas secas.
...

Trobem també una farmaciola de poeta:

De todo, de todo tengo 
en mi botica.

Un romance para la tos,
un soneto para el dolor de tripa.
Tengo un madrigal que cura
todos los achaques que no se quitan
y, dentro de un frasco,
versos sueltos que sirven de tirita.
...


La primera part acaba amb un versos que desmitifiquen totalment les glòries fatuoses del poeta, moltes vegades pomposes i efímeres:

...
Ahora soy una estatua
con pájaros en la cabeza,
y estoy orgullosa
de que el tiempo desgaste
la punta de mi nariz de piedra,
de que crezca por mi espalda,
lentamente,
el abrazo de una enredadera.

En la segona part, Juan Carlos rendeix un homenatge a alguns grans poetes com Bécquer, Gloria Fuertes, Antonio Machado, Rosalía de Castro, Miguel Hernández, Antonio García Teijeiro, etc., Un poema és el que engloba l'homenatge, general i particular, als/ les poetes, escriptors/es que enlluernen la nostra vida al pas de la poesia, fent l'ullet especialment als poetes que escriuen per als nens i nenes:

Nombres de poetas
(Juan Carlos Martín Ramos) 
Blas de Otero, Gil de Biedma, 
Lorca, Albert, Octavio Paz,
Borges, Parra, Ángel González,
Luis Cernuda, Chericián,
Hierro, Hernández, Juan Ramón,
Jorge Guillén, Nicolás, 
Gloria Fuertes, Aleixandre, 
Vallejo, Neruda, Walsh,
Benedetti, Goytisolo,
Machado, Gelman, Bonald, 
Valente, Claudio Rodríguez,
Villafañe, Devetach.

Tal vez conozcas a algunos
y otros ni te sonarán.
Entre ellos hay poetas
que nadie suele nombrar,
si acaso un niño que sepa
que hay versos para jugar.

No están todos, pero aquí
no hay sitio para más.


Un llibre preciós que ens parla de la poesia i dels seus creadors, tot amb un llenguatge proper i senzill, molt acurat, amb diferent tipus d'estrofes i molt bon ritme. Crític i difusor de la poesia, perfecte per a llegir menuts i grans. Un llibre molt recomanable per a endinsar-se en els ensomiadors mons dels poetes:

...
Pero digo yo,
¿qué tendrá de raro
coleccionar cada mañana
tus sueños y los míos
para rellenar la funda de la almohada?

10.8.16

Un xiquet jugant amb un lego, és un poeta buscant un poema

 Lego
(Carles Cano)

Un xiquet
jugant amb un lego,
és un poeta
buscant un poema.
A voltes sobren paraules,
o peces de a dos.
Altres, no hi ha manera
de trobar una rajola esdrúixola.
Les paraules grogues
són millors que les verdes
per a contar deserts
o construir camells.
Però amb les verdes,
es pot dir un bosc,
muntar una serp,
o alçar una palmera.
Res de tot açò es pot fer
amb les paraules blaves
que, tanmateix, són necessàries
per als poemes tristos,
i per a fer el mar.
Un poeta
jugant amb les paraules,
és un xiquet
buscant un poema.


Les il·lustracions són de Kim Roberti.

17.7.16

Botánica poética: llibre de poesia infantil de Juan Lima



Mireu al vostre voltant: tot es pot convertir en poesia. Els animals, les persones, el paisatge, els objectes i, com no, també la botànica. Juan Lima té un preciós llibre de poesia infantil en el que combina a la perfecció la botànica amb la poesia, Botánica poética, publicada per l'editorial argentina Calibroscopio. Ens encanten els poemes i, sobretot, la reflexió final sobre el poeta i la poesia que hi ha en cadascun d'ells. L'ametlla, el tomàquet, la poma, la papaia... fruits de tot l'any per anar degustant-hi poc a poc, paladejant-los mentre reflexionem sobre la poesia i el paper dels poetes. Un llibre molt recomanable, no sols per als xiquets, també per als adults. Les fotografies que acompanyen als poemes són del propi poeta.

Us fiquem un tastet visual (punxeu al damunt de les imatges i es s'engrandiran, per poder llegir millor els poemes) i poètic del que podeu trobar:

Esta almendra es cálida como una casa
(huele a mazapán y a turrón)
y es mucho más suave de lo que parece
es mucho más dura
(no sé si me explico)
si uno va de visita
puede quedarse a jugar
entre sus cáscaras secas

es un pequeño refugio
donde la magia actúa
sólo día por medio
y las semillas
crecen en cámara lenta
como si no existiera
el apuro

hay casas que se siembran
y casas que se cosechan

(el poeta nos abre
la puerta imaginaria)
-Juan Lima-



Si la poesía
no se fuera alguna vez
para el lado de los tomates
solo probaríamos
ensalada de frutas


(el poeta
cuando no sueña
vuela)
-Juan Lima-
 


3.5.16

Poetas a diario: todos vivimos la poesía / Tots vivim la poesia


Jo sóc poeta, tu eres poeta, ell i ella són poetes, nosaltres som poetes, vosaltres sou poetes i ells i elles són poetes. Tots tenim un poc de poetes, uns amb més encert que altres, però tots som o podem ser lectors de poesia, sobretot els xiquets i joves si els adults fomentem la lectura i escriptura de poesia. La poesia està al nostre voltant, malgrat que de vegades no sabem veure-la. Està als carrers i a l'escola, al treball i a la festa, en la familia i els amics. Està! Podem trobar-la a la vora del mar o en una tàpia mig derruida, entre els núvols o en el cossiol del balcó,... Mireu bé i comprovareu que està sempre en la nostra vida i entre els nostres, tan sols cal donar-li llum.

Llegir poesia, escriure'n, sentir-la... tot un plaer que ens convertirà en... poetes. Poetes a diari, com en aquests versos de Mª Rosa Serdio.

Poetas a diario
(Mª Rosa Serdio)

Esa mujer que tiende la ropa
con estrellas de mar.
Ese hombre que riega el jardín
y convoca arcoíris.
El abuelo que lee la prensa
y rima sus titulares.
Esa abuela que teje el tiempo pasado
en una bufanda.
Ese niño que sueña un amigo
que él solo ve.
Y la niña que junta palabras
y se hace con ellas un nuevo collar.
Todo ellos conjuran,
son gente normal...
Cada uno cultiva su jardín secreto
de magia y coral.

La il·lustració és de Gizem Vural.