26.11.19

Casa grillo, poesía de María Cristina Ramos


Casa grillo

Una casa quiere el grillo;
una casa para él.

Con dos ventanas pequeñas
y un rincón para leer.

Una casa donde el viento
no corra ni haga correr.

Una casa con un árbol
pequeñito de laurel.

A penas cuatro paredes
y un sombrero de papel.

Una puerta de hoja verde,
y otra hojita de mantel.

Sueña con la casa el grillo;
la casa sueña con él.

La il·lustració és de Nancy Brajer.

25.11.19

Versos contra la Violència de Género / Versos contra la Violència de Gènere

Stop a la Violència de Gènere! (Il·lustració de Cameron Bliss)
Hui, 25 de novembre de 2019, estem celebrant el Dia Internacional contra la Violència de Gènere / Día Internacional contra la Violencia de Género i, un any més, volem deixar constància poètica del nostre total rebuig contra la violència de gènere, sense eufemismes. Estem davant d'una lacra social que ens implica a tots, homes i dones, i és entre tots que devem d'aturar-la. Perquè ja està bè, ja hi ha prou!

Nosaltres, des d'aquest raconet poètic, volem ficar-li veu a tantes víctimes, amb versos colpidors; a més, volem recomanar-vos un lloc web, El callejón de los cuchillos, on trobareu 25 poemes de dones poetes hispanoamericanes amb poemes sobre la dona i la violència de gènere. D'aquest lloc hem copiat el poema que us invitem a llegir:

a esta hora
serás la muchacha ejemplar y enamorada
a quien engañan y maltratan
todos los hijos de puta de la tierra
lo cual no tiene la menor importancia
ellos siempre regresan
compungidos
a tus faldas
solícitos
con la cara lavada
con la excusa de siempre
con la eterna cantata
yo te perdono
yo te prometo
yo te lo juro
mi ego te besa
al final de la escena
hasta el perro es feliz

(San Luis, Estado Falcón, 1943 – Maracaibo, 2004)

20.11.19

Les quatre estacions: versos per a tot l'any


La tardor, pas a pas, va avançant. D'ací poc serà hivern. La natura té el seu propi cicle natural, malgrat que de vegades nosaltres li donem l'esquena o que el canvi climàtic faja de la climatologia un rebolic. 

Poemes de les quatre estacions per anar versificant l'any.

Les quatre estacions
(Ramón Besora)

Quatre senyores amb afany,
treballen durant tot l'any.
La primera vesteix els camps,
la segona ens empeny als banys,
la tercera fa sortir els bolets,
i la quarta ens fa anar abrigadets.

La il·lustració és de Susana López-Varó.

17.11.19

Viento entre las páginas del cuento: poema amb brisa


Cuando nadie lo esperaba
la brisa se ha vuelto viento,
y todos vienen deprisa
a refugiarse en mi cuento.

Y las páginas en blanco
van llenándose de historias,
que recordando a los niños
acuden a mi memoria.

El sol en el cielo azul,
y un ratoncito escondido,
al anochecer la luna
como un farol encendido.

En el mar vuelan gaviotas,
bajo las olas ballenas,
y el papel antes en blanco
con otro cuento se llena.
(Marisa Alonso Santamaría)

La il·lustració és de Franziska Höllbacher.

15.11.19

Noviembre, ventolero y refranero

Si al novembre trona, la collita és bona, il·lustració de Clodi_z

El nostre folklore està ple de refranys sobre novembre. Ja sabeu que podeu consultar-ho en el blog, així com refranys sobre la tardor ( castanyes, carabasses, boletspluja, foc, etc.). Hui la selecció que us portem està en castellà (curiós que hi ha molts refranys semblants en les dues llengües).

Novembre és un més ben interessant i variat des del punt de vista climatològic, està entre la calor i el fred i pot donar-se qualsevol tipus de temps. És evident que això queda reflectit al refranyer.

Refranes de noviembre

  • A cada puerco le llega su San Martín.
  • Ajos ¿porque no medraste? Por que en San Martín no me sembraste.
  • A la viña floja, en noviembre la poda.
  • Antes de Santa Flora (24 nov.), ya no tiene hoja la mora.
  • A primeros de noviembre, el fuego enciende
  • A últimos de noviembre, coge tu oliva siempre.
  • Cuando noviembre acaba, el invierno empieza.
  • De Todos los Santos a Adviento mucha lluvia y poco viento.De Todos los Santos a Navidad o bien llover o bien helar.
  • Desde el 20 de noviembre en adelante, el frío es constante.
  • Dichoso el mes que entra con tostones y sale con chicharrones.
  • Durante noviembre, corre el lobo y el verano.
  • El viento que anda en San Martín (11 nov.), dura hasta el fin.
  • El veranillo de San Martín dura tres y días y fin.
  • En el Día de Difuntos, memoria y frío van juntos.
  • En noviembre el frío vuelve.
  • En noviembre, el enfermo que no se agarra, cae como hoja de la parra.
  • En noviembre, haz la matanza y llena la panza.
  • En noviembre, leña y duerme.
  • En noviembre “Noche clara y encalmada, fuerte helada o rociada”
  • En terminado noviembre, quien no sembró, que no siembre.
  • Entre Todos los Santos y Navidad, es invierno de verdad.
  • Lodo en noviembre guardado, o en tu casa o enterrado.
  • Marzo trae las hojas y noviembre las despoja.
  • Nieblas de noviembre, traen al sur en el vientre.
  • No pase noviembre sin que el labrador siembre.
  • Noviembre caliente, mayo helado.
  • Noviembre es tío de la puerta del frío.
  • Noviembre lluvioso año copioso.
  • Noviembre, mes de batatas, castañas, bellotas y nueces.
  • Noviembre, si las flores dan, coge el azafrán.
  • Noviembre sopla revuelto, ni un barco sale del puerto.
  • Para San Andrés la nieve en los pies.
  • Para todos los Santos la nieve en los altos.
  • Por San Andrés (30 nov.) el mosto, vino es.
  • Por San Andrés, el vino nuevo, añejo es
  • Por San Andrés, todo el tiempo noche es.
  • Por Santa Catalina, la buena sardina
  • Por Santa Catalina (25 nov.), prevente de leña y harina.
  • Por San Eugenio (15 nov.), castañas al fuego, lumbre en el hogar y ovejas a guardar.
  • Por San Martín se prueba el vino y se mata el cochino.
  • Por Todos los Santos, los trigos sembrados y todos los frutos en casa encerrados.
  • Por Todos los Santos mira tus nabos; si fuesen buenos di que son malos.
  • Por Todos los Santos, nieve en los altos; por San Andrés, nieve en los pies.
  • Por Todos los Santos, siembra trigo y coge cardo.
  • Quien cava en noviembre, el tiempo pierde.
  • Sembrar en noviembre barbechar en diciembre.
  • Si en noviembre oyes que truena, la siguiente cosecha será buena.
  • Veranillo del membrillo, por San Andrés concluído.
  • Viniendo niebla en Santa Catalina, año feliz en todo vaticina.

13.11.19

Letras: lletres, paraules, versos, poemes, vida


Letras
(Enrique Diez Canedo)

Has aprendido a conocer las letras
y vas con ellas a formar palabras.
Hijo, las letras, en su oscura tinta
llenas están de luz. Mira: las unes
leyendo gato… lobo… rana… mula…
y ves abrir al lobo de los cuentos
la enorme y negra boca; relamerse
con egoísta fruición al gato;
ves a la rana súbita en cuclillas
dispuesta al brinco; y al a fuerte mula
tirar del carromato estrepitoso.
Todo se anima en ti. Son alas
de tu imaginación las letras. Oyes
al descifrarlas, resonar en torno
la armonía del mundo. Mira, hijo,
todo lo dicen unas cuantas letras.
Ya sabrás, ya sabrás cuando la vida
te lleve por sus ásperos caminos,
que unas letras, AMOR, lo inician todo;
que todo para en unas letras: MUERTE.

La il·lustració és de Sveta Dorosheva.

11.11.19

Canciones para despertar la alegría: llibre de cançons infantils, amb activitats i CD

 

La poesia infantil, molt poc sovint -no sabem el per què- tracta sobre les emocions. Doncs hui volem recomanar-vos un llibre de cançons infantils que gira al voltant d'una de les emocions més boniques que tenim: la alegria. Es tracta de Cançons per despertar la alegria / Canciones para despertar la alegría (en català i castellà) editat per Bellaterra Música, -dins de la seua col·lecció Canciones para crecer -que compren un llibre i un CD amb les cançonetes cantades.


Alegria i molts somriures és el que volem veure i escoltar entre els infants. Cançons plenes d'alegria, per espantar qualsevol núvol gris, per allunyar la tristor, per esborrar la ràbia, per gaudir cada dia de goig de viure i descobrir el món.

El llibre està comprèn una presentació de què és l'alegria, un CD amb 9 cançons i playbacks, partitures amb la melodia, lletra i acords de les cançons i 7 propostes diferents de jocs per a despertar l'alegria, per jugar junts adults i xiquets/es.

Cançons:
-Hacerse mayor
-Sol
-Lucecita
-Frío preso
-Cancioncilla para el buen tiempo
-Estoy alegre
-Si soy yo
-Ilusiónate
-Cerrar los ojos


L'autora dels textos és Àngels Ponce. La música i lletres de les cançons són d'Andrea Zayas, Ferran Pardo, Irene Ruiz, Sergi Dantí, Marc Parrot, Núria Palau, Marta Canellas i Aina Plans i Lola Casas amb Cancioncita para el buen tiempo. Acompanyen les cançons unes molt divertides i xules il·lustracions de Valentí Gubianas.

El día llegó
porque ha salido el sol,
que nos trae luz
y nos da calor.

Saludad al sol
con fuerza y alegría:
Hola amigo sol,
¡que tengas un buen día!

Dad gracias al sol,
que brilla y nos da vida:
Gracias mi buen sol,
gracias por venir
de buena mañana
y de noche irte a dormir.

Sonreirás
al ver brillar al sol
que da al color
todo su esplendor.

Saludad al sol...
Dad gracias al sol...
Y aunque me abandonas
cuando el día se va,
mañana bien temprano
me vuelves a buscar.

Un llibre de cançons infantils molt recomanable. Anem anotant-s'ho per a regalar aquests nadal.

28.10.19

Torna la castanyera, amb versos i castanyes!



Amb la tardor ballen les fulles seques, escoltem el xiulit del vent i per tot arreu se sent l'olor de castanyes torrades. De nou tenim ací la Castanyada! Quina festa més bona i saborosa! Benvinguda sempre la castanyera i els seus poemes.

La castanyera

Com un ocell
migrador,
torna la castanyera
amb ales de fum
de llenya,
mirada
de carbó encés
i a lè de tardor
propera.

La il·lustració és de Verònica Aranda Vernet.

18.10.19

Declaración de los derechos del niño: llibre de poesia infantil de Jordi Sierra i Fabra


L'editorial Edelvives acaba de publicar Declaración de los derechos del niño, de Jordi Sierra i Fabra amb il·lustració de Christian Inaranja. Aquesta edició es fa per a celebrar el seixanta aniversari d'aquesta Declaració Universal dels Drets de l'Infant (1959). Els drets de la infància (o drets del nen) són drets que posseeixen els nens, nenes i adolescents per la simple raó de néixer. Són inalienables, irrenunciables, innats i imprescindibles per a una bona infància, per tant són obligatoris. Aquests drets es troben recollits a La Convenció sobre els drets de l'Infant. Estan traduïts a tots els idiomes per tal que tothom els pugui comprendre. 

Aquest llibre de poesia infantil està creat com un llarg poema, amb text rimat, de Jordi Sierra i Fabra, que recull i rememora els 10 articles de la Declaració Universal dels Drets de l'Infant, apropant d'una manera molt poètica la informació per a que xiquets i xiquets estiguen assabentats de quins són els seus drets. Les requetesimpàtiques il·lustracions de Christian Inaranja arrodoneixen el llibre i el fan encara més atractiu.

Dice el Artículo Uno
que los niños son iguales.
Algo que es muy oportuno
y que evita muchos males.

No importa sexo, raza o color,
idioma, origen o religión.
Todos necesitamos amor,
cuidados, mimos y atención.

Juntos, los seres humanos
lograremos no perdernos.
Vamos a unir nuestras manos
y aprendamos a querernos.

Drets que hui en dia, en diferents llocs del planeta, són xagigats, obviats, menyspreats, manipulats, ignorats, esborrats... Lluitem cada dia pels seus drets! Us recordem que el dret a llegir i de viure la poesia s'ha de defensar cada dia.

El proper 20 de novembre és el Dia Internacional del Nen, què millor que gaudir-lo amb la lectura d'aquest llibre?

28.9.19

Raïm de setembre, saborosos grans amb poesia


Mes de setembre, toca veremar. El raïm està a punt de convertir-se en dolçor a la boca o en bon vi. Juguem amb els grans, versos rodons i saborosos que fan un bon penjoll de... poesia.

Setembre

Raïm daurat i sucós,
raïmet atapeït,
madures emmorenit
pel bes de la solejada.
Tens el gra tan dolç i ros
que sembla d'aigua emmelada.

La il·lustració és d'Eric Barclay.

21.9.19

Hojas locas: poema para estrenar el otoño


Fulles seques per tot arreu... comença la tardor! Benvinguda amb la poesia.

Hojas locas

En otoño las hojas se enloquecen
y se largan a bailar en los jardines.
Se ríen de las escobas por las mañanas
y por las tardes de sol se hacen alfombras.
De cobre y oro se visten de repente
y atraviesan el aire con sus risas.
No le temen al frío, la tierra las espera
con su abrazo de madre y de esperanza.
¡Volverán con el verde, en primavera,
a acompañar a las flores y a las ramas!
¿Podré volver así, de entre las sombras,
cuando el olvido me atrape tras la muerte?
Subo la apuesta: seré memoria y verso
si algún amor germina sin remedio…

La il·lustració és d'Aeppol.

15.9.19

Ja tres dies que plou: poema plujós ple de gotes poètiques



Quanta pluja i quant de mal està fent. Prou! Que escampen els núvols! Que es tanque l'aixeta d'aigua que algú s'ha deixat oberta al cel.

Mentre, anem a gaudir de les gotes de pluja amb gotes de poesia.

Ja tres dies que plou

Plou, plou, plou,
Fa tres dies que plou.
Per les banyes del bou
que ja n’hi ha prou!!!

El cel clou i desclou
els núvols en renou:
Sembla una olla en què cou
vés a saber quin brou!!!

M’hi jugo el sou
que si el vent no es mou
tindrem pluja fins l’any nou!!!
Plou, plou, plou…

La il·lustració és de Xuan Loc Xuan.

14.9.19

Interessant entrevista a María Baranda sobre la seua obra i la poesia


Ens sembla molt interessant i instructiva l'entrevista que en Palabras para darte vuelo, editat per María Esther Pérez Fería, se li fa a l'escriptora i poeta María Baranda -recent guardonada amb el XV Premio Iberoamericano SM de Literatura Infantil y Juvenil-. Doneu-li una ullada!

Entre altres coses ens diu:

Yo creo que hay una palabra que es muy importante en la poesía. Y es que la poesía tiene que ser necesaria. Y cuando la poesía es necesaria para uno, se vuelve necesaria para el lector. Como nunca el lector de poesía se acerca a un libro como en secreto, porque lo tiene que volver a leer. Es como hablarle en voz baja a alguien.

Para mí la poesía está trenzada con el concepto y con la emoción. Mi poesía no es nada más conceptual, no está pensada nada más intelectualmente y tampoco es nada más pura emoción. Creo que yo voy tejiendo una trama, un hilado de sensaciones, de emociones y de ideas al mismo tiempo en el poema.

Y que la poesía es el arma, es la llave para abrir esa puerta de la lengua para la escritura y el pensamiento. Yo estoy absolutamente convencida de que si les diéramos más poesía a los niños, el mundo cambiaría.
Us fiquem un dels seus poemes per anar obrint boca:

Máquinas imaginadas
(María Baranda)

Sueño con máquinas
imaginadas,
quiero pensar que existen,
son distintas y únicas,
hacen ruidos de montaña,
cantan en pleno vuelo
al horizonte,
son pájaros
que cruzan el cielo
de luna a sol,
de árbol a nube
porque saben
que el mundo,
para que sea mundo,
hay que inventarlo,
cada mañana.



13.9.19

September, poem by John Updique


Celebrem setembre amb un poema en anglès de John Updike. Poemem els mesos de l'any.

September

The breezes taste
Of apple peel.
The air is full
Of smells to feel-
Ripe fruit, old footballs,
Burning brush,
New books, erasers,
Chalk, and such.
The bee, his hive,
Well-honeyed hum,
And Mother cuts
Chrysanthemums.
Like plates washed clean
With suds, the days
Are polished with
A morning haze.

Il·lustració de Lena Anderson.

12.9.19

Poemas para jugar con las manos y los dedos, de Ramón Iván Suárez Caamal


Ja sabeu que la poesia també és un joc que des de ben menudets podem -i devem- jugar amb els nens i nenes. El cos entra a formar part d'eixe joc poètic, donant-li mobilitat a la paraula i acompanyant el seu ritme. Les mans poden acompanyar, amb tots els sons que reprodueixen, als versos. Però, a més, les pròpies mans protagonitzen els poemes i, amb l'ajuda dels adults, dit a dit, ballen el poema i des de ben petitets s'endinsen en la poesia i el seu joc... interminable.

Juguem, doncs, amb els poemes de Ramón Iván Suárez Caamal, del seu llibre En un árbol la canción, que podem llegir complet en Issuu (punxeu sobre el títol).


Poemas para jugar con las manos y los dedos

Manos cerradas,
manos abiertas,
manos dormidas,
manos despiertas.
Manos de nido,
manos que muevo,
la gallinita
cacarea
y pone un huevo.
Dedos que estiro,
dedos doblados,
son diez pollitos
los que han brotado.

*

Cinco pajes muy corteses,
en la corte, cortesanos,
cuatro flacos y uno gordo,
son los dedos de mi mano.

Hacen una reverencia
cuando pasa algún señor
y a la salida de clase
a todos dicen adiós.

*

Este ganso gordo
no quiere volar.
Señalacaminos
lo va a regañar.

Tercia el ganso grande:
-Lo puedo ayudar.
-Yo también ayudo,
grazna el anular.

-¿Y el ganso más nene?
-¡Déjenme jugar!

La il·lustració és de Gabriela Germain.

11.9.19

Versos al Sol / Versos al Sol per agrair-li el temps d'estiu


Les vacances han passat, però encara estem a l'estiu i els records estan molt presents en la nostra memòria. El Sol continua la seua marxa, dia a dia, poc a poc, cap a la tardor. Mentrestant anem a regalar-li un poema per a donar-li les gràcies per un estiu tan meravellós.

El Sol

El sol se despierta 
entre la montañas,
abre bien los ojos, 
se lava la cara
y alumbra los campos
con su luz tan blanca.

La cigarra canta,
despierta el cuclillo,
y se oye a lo lejos
 el cri cri del grillo.

La il·lustració és d'Anna Silivonchik.

10.9.19

El árbol taciturno: anunci poètic a la recerca d'ocells


Què tindrà aquest arbre que menyspreen els ocells? Necessita companyia, així que compartim el seu anunci, per si de cas algun ocell llig el post...

El árbol taciturno

El árbol tenía un letrero
que solo los pájaros podían leer:

Se alquilan ramas para nidos,
decían las letras
que un hombre no habría podido leer.

A pesar del anuncio,
ningún pájaro vino
a hacer su nido
en este árbol, que muere de tristeza,
gacha la cabeza,
al borde del camino.

Il·lustració de Christy Babrick.

9.9.19

La meua escola es desperta: bon i poètic inici de curs escolar



Bon dia a tothom!!! Feia un temps que no penjàvem cap post en aquest blog. Volem aprofitar aquest inici de curs escolar per reprendre les publicacions poètiques, perquè la poesia continua estant present en les nostres vides (esperem que també en les vostres).

Us desitgem un excel·lent curs acadèmic, interessant i molt creatiu i que la poesia us acompanye, a culleradetes, cada dia de l'any... sempre compartint-la amb els xiquets i xiquetes.

Encetem, doncs, aquesta nova etapa amb un divertit poema de M. Dolors Pellicer, invitant-vos a tots i totes a entrar a l'escola amb molt de ritme.

La meua escola es desperta

La meua escola es desperta
a ritme de txa-txa-txa.
A la porta sonen banjos,
a l'escala el contrabaix,
més endins se senten notes
de trombons i saxos alts.
Les guitarres, enfilades, 
a la taula del despatx.
carrisquegen divertides,
mai no perden el compàs.
El piano i la trompeta,
sempre tan enamorats,
van llançant-se miradetes
quan comencen a sonar.
Les congues i els clarinets,
d'allò més acomboiats.
fan duets vius que contesta,
amb estrèpit, el jazzband.
I un estol d'ocells cantaires
que del cel van aplegant,
als xiquets i les xiquetes,
ens convida a anar-hi entrant.

La il·lustració és de Rodrigo Folgueira.

7.7.19

Deixeu-me la lluna per somiar i el sol per jugar... sentim l'estiu amb poesia


Omplim l'estiu de records: l'encís de la lluna estival, el sol que ens enlluerna la mirada, els flaires d'un passeig pel camp, el salobre del mar que ens acarona la pell, els jocs i les rialles que no miren el temps. Omplim-se de vivències aquest estiu per a que en els freds dies d'hivern puguem traure els records de la butxaca del nostre cor.

Deixeu-me gaudir del temps de l'estiu, jugar i somiar, també poemar...

Deixeu-me la lluna

Deixeu-me la lluna,
ben plena d’encís,
enmig la llacuna,
lluny del compromís.
Porteu-me a la vora
d’aquest sol reial,
potser em farà nosa?,
potser em farà mal?
Deixeu-me l’estiu,
cansat, al meu hort
enmig els enciams.
Somiar, com abans,
en amples records
per sentir-me viu. 

La il·lustració és de Rita Cardelli.

6.7.19

Versos de Asturias: viatgem al Cantàbric amb la poesia infantil


Estem a l'estiu, temps de relax i també de vacances. Molts aprofitem per viatjar i conèixer altres llocs, altres cultures, altres llengües. Però també podem viatjar i conèixer el món sense menejar-se de casa. Cóm? Llegint! Hui, per exemple, us proposem una estança a un lloc ben bonic, totalment diferent a la nostra mediterrània; Astúries.

L'editorial Pintar-Pintar ens proposa, a través de la poesia infantil, conèixer la seua terra asturiana amb saborosos versos, Versos de Asturias, de Daniel García Granda i il·lustracions d'Ilemi Cuesta Mier. El llibre de poesia infantil el podem llegir en castellà o en asturià: Versos d'Asturies, dins de la seua col·lecció Poesía ilustrada. Podem trobar un bon grapat de poemes que ens obriran el cor d'una meravellosa terra plena de cultura i tradicions, amb un paratges paradisíacs i una gent que feinera i amb empenta que ens obri els braços per acollir-nos.

Del Llevant al Nord, del Mediterrani al Cantàbric viatgem amb la poesia. No s'oblidem aquest estiu de ficar un llibre de poesia infantil a la motxilla dels xiquets i xiquetes.

Cantar Cantábrico
(Daniel García Granda)
Méceme, marea
¿Te quieres tumbar
de espaldas flotando
en la cama del mar?
Veremos las nubes
tapar, destapar
gaviotas y cielo
y vuelta a empezar.
Y si quieres ser
feliz de verdad
cierra bien los ojos:
siente sol y sal.

O podem llegir també en la seua llengua original:

Cantar Cantábricu

Áñame, marea
¿Nun te quiés chucar
de llombu flotando
na cama la mar?
Vamos ver les ñubes
tapar, destapar
gaviotes y cielu
y vuelta a entamar.
Y si cuentes ser
feliz de verdá
zarra bien los güeyos:
sienti sol y sal.


5.7.19

Where the Sidewalk Ends: llibre de poesia infantil de Shel Silverstein... Aprenem anglès amb poesia



Què tal si aprofitem l'estiu per aprendre o reforçar el nostre coneiximent de l'anglès? Us animem a llegir poemes en aquesta llengua, en la seua versió original, per anar enxopant-se de la riquesa lèxica i expressiva que la poesia anglesa en ofereix. Al blog, a més, hem anat penjant un bon grapat de poemes en anglès que us poden ser útils en aquest joc d'aprenentatge, però, a més, us volem recomanar un llibre que ens encanta, ple de bona poesia, imaginació, pinzellades de crítica i pessics d'humor: Where the sidewalk ends, de Shel Silverstein, un autor ja clàssic de la literatura infantil, editat per Penguin.

Aquest llibre de poesia infantil, il·lustrat i escrit per Shel Silverstein, recopila 139 poemes adreçats a xiquets i xiquetes de diferents edats, des d'Educació Infantil fins el tercer cicle d'Educació Primària, que també faran la delícia dels adults -per si volem donar-li una ullada... us encantaran-.

Where the sidewalk ends es va publicar el 1974 i és la seua primera col·lecció de poemes Instantàniament se li va aclamar com un clàssic. Els seus poemes i dibuixos van ser aplaudits per la seva ingenuïtat, la seva saviesa irreverent i la seua tendresa. Després va editar dos llibres més de poesia infantil: A Light in the Attic (1981) i Falling Up (1996), que aprofitem també per a recomar-vos.

Us diquem un tastet del llibre, començant pel poema que li dona nom:

Where the Sidewalk Ends
(Shel Silverstein, trad. Ben Clark)

There is a place where the sidewalk ends
And before the street begins,
And there the grass grows soft and white,
And there the sun burns crimson bright,
And there the moon-bird rests from his flight
To cool in the peppermint wind.

Let us leave this place where the smoke blows black
And the dark street winds and bends.
Past the pits where the asphalt flowers grow
We shall walk with a walk that is measured and slow,
And watch where the chalk-white arrows go
To the place where the sidewalk ends.

Yes we'll walk with a walk that is measured and slow,
And we'll go where the chalk-white arrows go,
For the children, they mark, and the children, they know
The place where the sidewalk ends.

*
Hay un lugar, un sito, donde la acera acaba,
donde la calle aún no ha comenzado;
allí la hierba crece blanca y blanda
y allí el sol carmesí brilla y calienta
y allí la luna alada reposa de su vuelo
y se baña en la brisa mentolada.

Larguémonos de aquí, donde el humo es tan negro
y las lúgubres calles nos constriñen.
Lejos de las canteras de las flores de asfalto
con pasos calculados y sin prisa,
que nos guíen las flechas de tiza blanca al sitio
donde la acera acaba.

Sí; sin prisa y con pasos calculados,
por el camino blanco de las flechas de tiza
que pintaron los niños, porque los niños saben
bien cuál es el lugar donde la acera acaba.




For Sale
(Shel Silverstein)

One sister for sale!
One sister for sale!
One crying and spying young sister for sale!
I’m really not kidding,
So who’ll start the bidding?
Do I hear the dollar?
A nickel?
A penny?
Oh, isn’t there, isn’t there, isn’t there any
One kid that will buy this old sister for sale,
This crying and spying young sister for sale?


3.7.19

Colors d'estiu al mar... amb la poesia



Els colors del cel i del mar lluïxen ben fort amb la llum de l'estiu. Paisatges per gaudir d'un temps de calor, refrescant-se amb la brisa del mar i omplint la mirada de vacances i poesia.

Vistes al mar

El cel ben serè
torna el mar més blau,
d'un blau que enamora
al migdia clar:
entre pins me'l miro...
Dues coses hi ha
que el mirar-les juntes
me fa el cor més gran:
la verdor dels pins,
la blavor del mar.

La il·lustració és de Cathy Horvath-Buchanan

2.7.19

Acertijo, acertijo... se riegan versos sin botijo


Per aquest dimarts de juliol us retem a que endevineu de que està parlant Gloria Fuertes en aquests versos (per si de cas, al final del poema us fiquem la solució, tan sol cal que passeu el ratolí per damunt).

Acertijo, acertijo,
tiene agua y no es botijo.
Va sin gorro
y con pitorro.

Acertijo, acertijo,
tiene agua y no es botijo.
Tiene goma y no es pelota
(por billón cuenta sus gotas).

Vive en la ciudad,
vive en el jardín,
y cuando se enrosca
parece un reptil.

Vale más de lo que vale,
cuando llueve nunca sale.
Hace crecer a las plantas
y nadie le canta.
—¿Qué era?
(la manguera)

La il·lustració és d'Elsa Mora.

1.7.19

Vacances escolars amb poesia



L'escola s'ha quedat buida de xiquets i xiquetes. El silenci impera a les aules. Cadires i taules reposen sense sentit esperant un nou curs escolars. Es tanca la porta de l'escola, que ara s'ha quedat soleta; però encara es respira poesia que sura en l'ambient.

Bones vacances escolars! No s'oblideu aquest estiu de llegir i poemar.

Vacances d'escola

M'he quedat tota soleta,
nens i nenes ja han marxat.
Les classes callades i buides...

L'estiu ja és arribat!
El porxo sense converses,
el pati mut de rialla.

La calor que tot ho envolta...
m'ha deixat sense canalla!

La il·lustració és de Merel Eyckerman.

23.6.19

Revetlla de sant Joan: foc, màgia i poesia


Hui tenim la nit més llarga i màgica de l'any, la nit de sant Joan. Ho tenim tot reparat per a un bon sopar en excel·lent companyia i un grapat de coses roïnes, que al llarg de l'any hem anat acumulant, que anem a cremar. Saltem la foguera junts? Vinga, va, acompanyeu-me, que en cada salt tenim bona poesia i bonics desitjos.

Molt bona i poètica revetlla de sant Joan.
 
La revetlla

-Bona nit, tingueu, estrelles!
Si voleu baixar al carrer,
l’hem guarnit per la revetlla
amb garlandes de paper,
banderoles, serpentines
i fanalets de colors.
Vindran músics a tocar-hi
uns balls ben engrescadors.
Us veiem que esteu tant soles
d’una a una, al cel tan gran,
que ens hem dit: “Val més que baixin
i amb nosaltres ballaran”.
Si la festa fos molt llarga
i al carrer tinguéssiu fred,
podríeu arrecerar-vos
dintre d’algun fanalet.
Els veïns d’altres revetlles
quedarien admirats
d’uns fanalets japonesos
mai tan ben il·luminats.
-Bona nit, amics, i gràcies!
El cel no ens deixa venir,
però mirarem la festa
i us farem llum des d’aquí.

La il·ustració és de Yoriyuki -  些細なこと.